economia

Torna a créixer la desigualtat d'ingressos a Catalunya després de la crisi

El secretari general de CCOO, Javier Pacheco, demana aprovar els comptes de 2019 i augmentar la pressió fiscal a grans empreses

per NacióDigital, 22 de gener de 2019 a les 13:55 |
Euros | Picjumbo.com
Aquesta informació es va publicar originalment el 22 de gener de 2019 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
La desigualtat en la distribució d'ingressos va créixer a Catalunya entre 2015 i 2016, després que es registrés un descens després de la crisi, segons un informe de CCOO que recull que l'índex Gini -en què 0 és l'equitat i 1, la màxima desigualtat- ha passat del 0,314 el 2015 a l'0,318 a l'any següent, mentre que ha minvat en el conjunt de l'Estat i la Unió Europea.

Ho ha explicat en roda de premsa aquest dimarts el responsable del Centre d'Estudis i Recerca Sindicals de CCOO de Catalunya, Llorenç Serrano, en la presentació de l'estudi Informe sobre L'evolució de les Desigualtats Socials a Catalunya: És Manté la Bretxa social, al costat secretari general, Javier Pacheco, i la secretària d'afiliació i Estudis, Dolors Llobet.


Pacheco ha considerat que l'informe suposa "una radiografia nítida d'una societat fracturada que pateix la malaltia de la desigualtat" i està afectada per les polítiques d'austeritat, que es perpetuen en la gestió de la sortida de la crisi, alhora que creix l'economia.

La desigualtat sorgeix de la manca de distribució primera de la riquesa a la feina, on s'han devaluat els salaris i les condicions laborals, i alhora de la manca de redistribució d'aquesta a través de la despesa pública i la seva gestió de la crisi, "han provocat que, per primera vegada en democràcia, hi hagi una de cada deu persones que treballen en situació de pobresa".

Durant la crisi "s'ha produït un transvasament de rendes del treball cap a les rendes del capital", el que ha destruït per primera vegada a la feina com a forma de mantenir les condicions de vida.

"No és d'esquerres abaixar els impostos"


El sindicat ha demanat recuperar els nivells de pressió fiscal d'abans de la crisi, en concret augmentant l'IRPF de les rendes més altes i els impostos de les grans empreses, ja que Serrano ha alertat que les grans empreses tributen per sota de l'impost de societats, i de les empreses més petites.

A Catalunya, la pressió fiscal se situa 5,4 punts per sota de la mitjana europea, mentre que a la UE aquesta pressió s'ha incrementat en els darrers anys, situant-se en un 39,1% el 2016, enfront del el 33,5% a Catalunya i el 33% en el conjunt d'Espanya.

"No és d'esquerres abaixar impostos, no és social", ha defensat Pacheco, ja que moltes famílies no podrien permetre pagar, per exemple, una escola al nivell actual de la pública, ha defensat Pacheco, que alhora ha vist necessari revertir la reforma laboral i la de les pensions -per garantir suficiència, i no només la sostenibilitat-, així com incrementar els salaris.
 

Llorenç Serrano, Javier Pacheco i Dolors Llobet Foto: Europa Press



Pacheco ha demanat que es pactin els pressupostos de 2019 tant del Govern central com de la Generalitat, i ha lamentat que a Madrid el PDeCat i el PSOE "han establert converses per tractar modificacions de la norma que afecten el diàleg social".

Ha acusat el partit del Govern de tractar d'obrir una "doble participació" per garantir la majoria, el que veu negativament perquè es dóna amb un canvi del que es va pactar a la taula de participació social, alhora que s'ha preguntat si el PDeCat no aprovarà els avenços que han aconseguit pactar amb les patronals.

Més distància entre rics i pobres

A Catalunya, la distància entre els ingressos del 20% de població més pobre i el 20% més ric ha augmentat entre 2015 i 2016, passant de 5,5 de l'índex S80/20 a un 5,7, tot i estar en descens des de 2013; que baixi en els mateixos anys a la UE -de 5,2 a 5,1- i que es mantingui a l'Estat en el mateix període -a 6,6-.

La bretxa del risc de pobresa, que mostra la mitjana dels ingressos de la població en risc de pobresa i el llindar de risc de pobresa -la distància entre la població pobre i el límit en què es passa de tenir ingressos acceptables a ser pobre- ha pujat entre el 2016 i el 2017, passant de 29,0 a 30,03, tot i que el 2016 havia baixat respecte l'any anterior.

Aquesta bretxa ha oscil·lat a Catalunya entre el 22,3 de 2007, abans de la crisi, i el 38,2 que va aconseguir durant la recessió, sempre superior a la mitjana de la Unió Europea -entre el 22,9 de 2010 i el 24,8 de 2015-, i és propera al conjunt d'Espanya, on va de 25,9 el 2007 i el 33,8 que va aconseguir el 2015.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació