22
de gener
del
2019
Actualitzat
el
23
de gener
a les
17:17h
El Tribunal Suprem confirma la seva competència per jutjar -tal com estava previst- els dirigents independentistes acusats de rebel·lió i malversació, denegant el recurs de les defenses d'aquests perquè el judici tingui lloc al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). Després de la seva resolució del 27 de desembre, on anunciava la competència, els presos polítics van presentar un recurs de súplica, que ara l'alt tribunal ha tombat.
Per altra banda, el Suprem també descarta el recurs interposat per l'acusació popular de Vox perquè els acusats per desobediència -els membres de la mesa del Parlament, a excepció de Forcadell, i l'exdiputada de la CUP Mireia Boya- fossin jutjats també al Suprem, i no al TSJC, com s'havia acordat. L'alt tribunal espanyol, doncs, es reafirma i confirma la decisió que ja va prendre a finals de desembre. Aquests últims seran jutjats pel tribunal català, i no per l'espanyol.
La sala segona del Suprem destaca que les defenses incorren un un "error" en els seus arguments, ja que obvien el fet que la rebel·lió no pot ser considerada un delicte de simple activitat radicat en el lloc on suposadament s'ha comès, sinó que implica el conjunt on "els suposats rebels o sediciosos s'han alçat violenta i públicament". Per això, creu que apel·len de forma "reduccionista", ja que l'objectiu de la rebel·lió era "declarar la independència d'una part del territori nacional" i, per tant, afecta "les dues parts de la unitat que es volen dissoldre".
En el cas concret de Forcadell, que al·lega que la resta de membres de la mesa del Parlament seran jutjats al TSJC, la sala recorda que ni la Fiscalia, ni tampoc l'acusació popular de Vox "igualen en l'exigència de responsabilitats, la senyora Forcadell de la resta". "La sala ignora si aquest tractament diversificat es correspon o no amb la realitat. Serà la prova practicada en el plenari la que resoldrà allò que ara no és objecte de votació, però que sí que justifica un tractament competencial diferenciat", acaba.
La causa es manté dividida entre Barcelona i Madrid
L'alt tribunal espanyol confirma el que ja va decidir per unanimitat, sobre la seva competència per jutjar els delictes majors de la causa de l'1-O: el de rebel·lió -pel qual estan processats els Jordis, l'expresidenta del parlament Carme Forcadell i els presos polítics membres del darrer Govern de Carles Puigdemont -Oriol Junqueras, Raül Romeva, Jordi Turull, Josep Rull, Dolors Bassa, Joaquim Forn-, i el de malversació, pels qual estan processats la totalitat de membres del govern -els ja processats per rebel·lió i, a més, els exconsellers Carles Mundó, Meritxell Borràs i Santi Vila.
A la vegada, accepta que sigui el TSJC qui jutgi els polítics sobiranistes acusats només de desobediència: els exmembres de la Mesa del Parlament Lluís Maria Corominas, Lluís Guinó, Anna Simó, Ramona Barrufet, Joan Josep Nuet i l'exdiputada de la CUP Mireia Boya.
La totalitat de les defenses dels processats havien demanat, en la vista de previ pronunciament que del passat dia 18, que no es considerés l'alt tribunal espanyol com a competent en la causa, i que aquesta passés al TSJC -el tribunal competent per jutjar els aforats autonòmics catalans-. Entre d'altres arguments, les defenses adduïen que els fets havien ocorregut a Catalunya, cosa que nega el tribunal, esgrimint, per exemple, que les delegacions de la Generalitat a l'exterior van "articular" el vot dels catalans a l'estranger en el referèndum de l'1-O.
"Inescindibilitat" de la causa
No obstant això -i pel que fa als acusats de rebel·lió i malversació-, el tribunal afirmava que "el sistema constitucional no concedeix als processats el dret a ser jutjats en les proximitats del domicili familiar". "Cap sistema processal contempla la proximitat domiciliària com a fur determinant de la competència en el procés penal", asseverava.
Les defenses van denunciar vulneració de drets
En la vista del passat dia 18, les defenses van dibuixar un bloc unitari d'arguments basats en el fet que l'alt tribunal català era el competent, i no el Suprem, principalment justificats per la vulneració de drets envers els acusats. Especialment, el dret a la igualtat davant la llei, la doble instància penal i drets vinculats a la llengua. Així mateix, van adduir que tots els fets delictius que es jutjaran van produir-se, suposadament, a Catalunya.
Andreu Van den Eynde, advocat d'Oriol Junqueras i Raül Romeva, va ser el primer a intervenir, per afirmar que, clarament, "són polítics fent política". A més, va demanar "sentit comú" al tribunal, i va posar sobre la taula les incoherències que suposa que siguin diversos tribunals els que estan jutjant els fets relacionats amb l'1-O.
Tots els advocats van posar de relleu que no es desenvolupa l'activitat internacional respecte dels suposats delictes, i que no es poden tenir en compte els seus efectes fora de Catalunya, ja que "no formen part del tipus". "El Suprem s'ha de preguntar on s'hauria produït la declaració d'independència, i això s'hauria produït al Parlament de Catalunya, a Barcelona", va recordar l'advocada de Carme Forcadell, Olga Arderiu.
Per altra banda, també van posar de manifest les diferències d'interpretació jurídica que es fan notòries si es compara la situació amb el judici del 9-N i, en el cas concret de Jordi Cuixart, la seva advocada, Marina Roig, va denunciar que no és aforat. Per tant, va dir, se li hauria de respectar el "dret al jutge ordinari". A més, tant Roig com Jordi Pina -advocat de Jordi Sànchez, Jordi Turull i Josep Rull- van reclamar el dret dels acusats de poder-se expressar en català, i van demanar un intèrpret simultani per a les seves declaracions.
L'exposició de les defenses tampoc va obviar un element polític fonamental, que va introduir el lletrat de la cupaire Mireia Boya, Carles López. En aquest judici, va dir, "hi ha una raó d'Estat, no una raó jurídica per l'enjudiciament dels fets". Així mateix, va denunciar que el Suprem pretengui jutjar "totes les parts que, d'una forma comú, es declaraven independentistes o podien semblar connivents amb l'independentisme".
La Fiscalia, l'Advocacia i Vox, ferms en la competència
El fiscal Jaime Moreno va defensar que sos l'alt tribunal, i no el TSJC, qui portés a terme el judici de l'1-O contra els líders del procés. Durant la seva intervenció -la primera per part dels acusats- va assegurar que la declaració d'independència que es va produir a Catalunya, fruit del referèndum va projectar el seu resultat, clarament, fora de Catalunya.
Així doncs, el ministeri fiscal va defensar que "derogar la Constitució espanyola" a través de la llei de transitorietat -que va ser immediatament suspesa pel Tribunal Constitucional- va suposar, d'entrada, un "atemptat a l'ordre constitucional i democràtic". "L'estat constitucional i democràtic i el seu cor, que és el TC, estaven en la diana" de l'independentisme, va denunciar. A més, la posterior declaració d'independència que es va publicar al DOGC va tenir uns efectes, segons va mantenir, que "afectaven a tot el territori" i, per tant, i tal com es va veure posteriorment, la resposta també va ser "estatal" a través de l'aplicació de l'article 155: "La declaració projecta el seu resultat a tot el territori nacional".
A més, va puntualitzar que, sense el referèndum, que també es va articular a través de les delegacions a l'exterior, "no hagués estat possible" la declaració d'independència. I tots aquests fets, va remarcar, no es poden tractar de forma "tangencial" ni observar "aïlladament", ja que "només mirant-los d'una manera equivocada apareixen com a tangencials". "Era absolutament necessari internacionalitzar el conflicte i votar a l'estranger" per portar a terme els fets delictius que pretenien trencar la unitat d'Espanya.
Moreno també va posar de manifest el caràcter "violent" de la rebel·lió, i va remarcar que aquest delicte es va acompanyar d'altres, com ara els "pagaments a l'exterior, l'existència d'una tasca d'internacionalització del conflicte" i amb documents, com ara l'Enfocats, el Llibre Blanc que fixava el "full de ruta" o "l'agenda Jové". Aquests, va afirmar, "apareixen com a documents en què la internacionalització del conflicte es plasma com un dels punts clau". A més, també va descartar el símil amb les consultes del 9-N perquè "l'acte del referèndum era absolutament necessari per a la declaració d'independència".
Per la seva part, l'Advocacia de l'Estat i Vox van apel·lar a la "indissoluble unitat" de l'Estat davant dels delictes.
Per altra banda, el Suprem també descarta el recurs interposat per l'acusació popular de Vox perquè els acusats per desobediència -els membres de la mesa del Parlament, a excepció de Forcadell, i l'exdiputada de la CUP Mireia Boya- fossin jutjats també al Suprem, i no al TSJC, com s'havia acordat. L'alt tribunal espanyol, doncs, es reafirma i confirma la decisió que ja va prendre a finals de desembre. Aquests últims seran jutjats pel tribunal català, i no per l'espanyol.
La sala segona del Suprem destaca que les defenses incorren un un "error" en els seus arguments, ja que obvien el fet que la rebel·lió no pot ser considerada un delicte de simple activitat radicat en el lloc on suposadament s'ha comès, sinó que implica el conjunt on "els suposats rebels o sediciosos s'han alçat violenta i públicament". Per això, creu que apel·len de forma "reduccionista", ja que l'objectiu de la rebel·lió era "declarar la independència d'una part del territori nacional" i, per tant, afecta "les dues parts de la unitat que es volen dissoldre".
En el cas concret de Forcadell, que al·lega que la resta de membres de la mesa del Parlament seran jutjats al TSJC, la sala recorda que ni la Fiscalia, ni tampoc l'acusació popular de Vox "igualen en l'exigència de responsabilitats, la senyora Forcadell de la resta". "La sala ignora si aquest tractament diversificat es correspon o no amb la realitat. Serà la prova practicada en el plenari la que resoldrà allò que ara no és objecte de votació, però que sí que justifica un tractament competencial diferenciat", acaba.
El Suprem confirma la seva ... by on Scribd
La causa es manté dividida entre Barcelona i Madrid
L'alt tribunal espanyol confirma el que ja va decidir per unanimitat, sobre la seva competència per jutjar els delictes majors de la causa de l'1-O: el de rebel·lió -pel qual estan processats els Jordis, l'expresidenta del parlament Carme Forcadell i els presos polítics membres del darrer Govern de Carles Puigdemont -Oriol Junqueras, Raül Romeva, Jordi Turull, Josep Rull, Dolors Bassa, Joaquim Forn-, i el de malversació, pels qual estan processats la totalitat de membres del govern -els ja processats per rebel·lió i, a més, els exconsellers Carles Mundó, Meritxell Borràs i Santi Vila.
A la vegada, accepta que sigui el TSJC qui jutgi els polítics sobiranistes acusats només de desobediència: els exmembres de la Mesa del Parlament Lluís Maria Corominas, Lluís Guinó, Anna Simó, Ramona Barrufet, Joan Josep Nuet i l'exdiputada de la CUP Mireia Boya.
La totalitat de les defenses dels processats havien demanat, en la vista de previ pronunciament que del passat dia 18, que no es considerés l'alt tribunal espanyol com a competent en la causa, i que aquesta passés al TSJC -el tribunal competent per jutjar els aforats autonòmics catalans-. Entre d'altres arguments, les defenses adduïen que els fets havien ocorregut a Catalunya, cosa que nega el tribunal, esgrimint, per exemple, que les delegacions de la Generalitat a l'exterior van "articular" el vot dels catalans a l'estranger en el referèndum de l'1-O.
"Inescindibilitat" de la causa
El Suprem, per contra, va proclamar la "inescindibilitat" de la causa, en la línia que havia mantingut el jutge instructor, Pablo Llarena. Però considerava que "la previsible durada de la causa especial que ens ocupa, la continuada presència dels processats durant les perllongades sessions del judici oral i, en fi, l'obligat desplaçament dels que només respondran del delicte de desobediència", suggerien a la sala "esqueixar aquesta seqüència fàctica per al seu enjudiciament a Barcelona".
No obstant això -i pel que fa als acusats de rebel·lió i malversació-, el tribunal afirmava que "el sistema constitucional no concedeix als processats el dret a ser jutjats en les proximitats del domicili familiar". "Cap sistema processal contempla la proximitat domiciliària com a fur determinant de la competència en el procés penal", asseverava.
Les defenses van denunciar vulneració de drets
En la vista del passat dia 18, les defenses van dibuixar un bloc unitari d'arguments basats en el fet que l'alt tribunal català era el competent, i no el Suprem, principalment justificats per la vulneració de drets envers els acusats. Especialment, el dret a la igualtat davant la llei, la doble instància penal i drets vinculats a la llengua. Així mateix, van adduir que tots els fets delictius que es jutjaran van produir-se, suposadament, a Catalunya.
Andreu Van den Eynde, advocat d'Oriol Junqueras i Raül Romeva, va ser el primer a intervenir, per afirmar que, clarament, "són polítics fent política". A més, va demanar "sentit comú" al tribunal, i va posar sobre la taula les incoherències que suposa que siguin diversos tribunals els que estan jutjant els fets relacionats amb l'1-O.
Els magistrats del Suprem, durant la vista del passat dia 18 Foto: ACN
Tots els advocats van posar de relleu que no es desenvolupa l'activitat internacional respecte dels suposats delictes, i que no es poden tenir en compte els seus efectes fora de Catalunya, ja que "no formen part del tipus". "El Suprem s'ha de preguntar on s'hauria produït la declaració d'independència, i això s'hauria produït al Parlament de Catalunya, a Barcelona", va recordar l'advocada de Carme Forcadell, Olga Arderiu.
Per altra banda, també van posar de manifest les diferències d'interpretació jurídica que es fan notòries si es compara la situació amb el judici del 9-N i, en el cas concret de Jordi Cuixart, la seva advocada, Marina Roig, va denunciar que no és aforat. Per tant, va dir, se li hauria de respectar el "dret al jutge ordinari". A més, tant Roig com Jordi Pina -advocat de Jordi Sànchez, Jordi Turull i Josep Rull- van reclamar el dret dels acusats de poder-se expressar en català, i van demanar un intèrpret simultani per a les seves declaracions.
L'exposició de les defenses tampoc va obviar un element polític fonamental, que va introduir el lletrat de la cupaire Mireia Boya, Carles López. En aquest judici, va dir, "hi ha una raó d'Estat, no una raó jurídica per l'enjudiciament dels fets". Així mateix, va denunciar que el Suprem pretengui jutjar "totes les parts que, d'una forma comú, es declaraven independentistes o podien semblar connivents amb l'independentisme".
La Fiscalia, l'Advocacia i Vox, ferms en la competència
El fiscal Jaime Moreno va defensar que sos l'alt tribunal, i no el TSJC, qui portés a terme el judici de l'1-O contra els líders del procés. Durant la seva intervenció -la primera per part dels acusats- va assegurar que la declaració d'independència que es va produir a Catalunya, fruit del referèndum va projectar el seu resultat, clarament, fora de Catalunya.
Així doncs, el ministeri fiscal va defensar que "derogar la Constitució espanyola" a través de la llei de transitorietat -que va ser immediatament suspesa pel Tribunal Constitucional- va suposar, d'entrada, un "atemptat a l'ordre constitucional i democràtic". "L'estat constitucional i democràtic i el seu cor, que és el TC, estaven en la diana" de l'independentisme, va denunciar. A més, la posterior declaració d'independència que es va publicar al DOGC va tenir uns efectes, segons va mantenir, que "afectaven a tot el territori" i, per tant, i tal com es va veure posteriorment, la resposta també va ser "estatal" a través de l'aplicació de l'article 155: "La declaració projecta el seu resultat a tot el territori nacional".
A més, va puntualitzar que, sense el referèndum, que també es va articular a través de les delegacions a l'exterior, "no hagués estat possible" la declaració d'independència. I tots aquests fets, va remarcar, no es poden tractar de forma "tangencial" ni observar "aïlladament", ja que "només mirant-los d'una manera equivocada apareixen com a tangencials". "Era absolutament necessari internacionalitzar el conflicte i votar a l'estranger" per portar a terme els fets delictius que pretenien trencar la unitat d'Espanya.
Moreno també va posar de manifest el caràcter "violent" de la rebel·lió, i va remarcar que aquest delicte es va acompanyar d'altres, com ara els "pagaments a l'exterior, l'existència d'una tasca d'internacionalització del conflicte" i amb documents, com ara l'Enfocats, el Llibre Blanc que fixava el "full de ruta" o "l'agenda Jové". Aquests, va afirmar, "apareixen com a documents en què la internacionalització del conflicte es plasma com un dels punts clau". A més, també va descartar el símil amb les consultes del 9-N perquè "l'acte del referèndum era absolutament necessari per a la declaració d'independència".
Per la seva part, l'Advocacia de l'Estat i Vox van apel·lar a la "indissoluble unitat" de l'Estat davant dels delictes.