El 26 de gener del 1939, en molt poques hores, Barcelona va passar de la República al franquisme. Ja feia dies que la caiguda de la capital catalana es donava per imminent. La derrota a l'Ebre, el novembre del 1938, va acabar amb els últims somnis d'una possible victòria republicana. La ruptura del front del Segre va precipitar el final en poques setmanes. Malgrat tot, la retòrica èpica va acompanyar la causa republicana fins al darrer sospir. Una manera gràfica de viure el darrer dia de la Barcelona republicana i el primer del franquisme el donen les portades dels diaris. Les de La Vanguardia són ben explícites. El dimecres 25 de gener, només un dia abans de l'entrada de les tropes de Yagüe, encara volia donar esperances als combatents i als civils: "El Llobregat puede ser el Manzanares de Barcelona". Però la lectura ja dona molts senyals de la derrota. Que s'està sota una ofensiva enemiga és evident quan es diu que "las tropas españolas contienen con heroísmo los intensísimos ataques" i la referència a la defensa de Madrid es deixa ja en una hipòtesi.
Només dos dies més tard, el rotatiu, que havia tornat als seus propietaris, titulava "Barcelona para la España invicta de Franco". I una afirmació rotunda: "En este momento histórico, La Vanguardia dice ¡Presente!". En l'interior, un article que perseguiria d eper vida el seu autor, el periodista Carles Sentís, amb un títol eloqüent: "¿Finis Catalonia? El fin de una película de gánsters, simplemente".
Portada de La Vanguaria del 25 de gener de 1939, l'última abans de l'entrada dels franquistes. Foto: La Vanguardia (Hemeroteca)
La caiguda de Barcelona va desfermar l'entusiasme dels franquistes, que ja tenien Catalunya sotmesa i, de pas, a la República en un puny. Quedava molt enrere aquella ciutat en ebullició dels primers moments de la Guerra Civil, quan el moviment anarcosindicalista hegemonitzava els ambients i els carrers i la victòria semblava a tocar. Ho mostra aquest vídeo:
Una estelada per a Serrano Súñer
Hi ha molts vídeos que mostren els primers dies de la Barcelona franquista. Aquests dos delaten el relat propagandístic del bàndol feixista. El primer recull una escena imperdible. Mostra el general Yagüe lliurant a Ramón Serrano Súñer, cunyat de Franco i en aquell moment ministre de la Governació i home fort del bàndol franquista, una estelada requisada durant l'ocupació de Catalunya. Serrano Súñer la rep satisfet i la plega, mentre s'escolta la veu en off assegurant que és "para siempre".
El 10 de febrer, Franco va signar el parte de guerra que anunciava la fi de la guerra a Catalunya. Quedaven menys de dos mesos per la fi total del conflicte amb el triomf de les armes feixistes. El 21 de febrer, es va celebrar a la Diagonal la desfilada de la victòria a Catalunya amb presència del dictador. Els darrers a desfilar van ser membres de la Legió Cóndor, les tropes enviades per Hitler per ajudar Franco.
En aquest vídeo, l'historiador Dani Cortijo contraposa dues mirades, la franquista i la republicana, sobre la caiguda de Barcelona.
El franquisme va durar quasi 40 anys. En aquest temps, Franco va tornar moltes vegades a Barcelona. Ja a les acaballes del règim, el 1970, va ser-hi uns dies i va ser rebut per l'alcalde Josep Maria de Porcioles.
Aquest documental de TV3, amb motiu dels 75 anys de la caiguda de Barcelona, a cura de Jordi Regàs i Mireia Pigrau, realitzat amb un sòlid aparell crític i molts testimonis, contextualitza bé el que va significar la victòria franquista.
