22
de gener
del
2019
Va arribar fa una mica d'any i mig a Sabadell, de la mà de la secció de tennis taula del CN Sabadell. En el seu currículum figuraven dues medalles paralímpiques, plata a Londres 2012 i bronze a Atenes 2004, i campió del món per equips. Però l'èxit a Jordi Morales (Esparreguera, 1985) li ha arribat coincidint en la seva etapa al club sabadellenc. Tot plegat, arrenca amb el títol mundial, que va continuar amb reconeixements a nivell local, català i sobretot planetari, amb l'elecció de millor palista de tennis taula paralímpic del 2018. Condecoracions màximes, però encara no són suficients per equiparar-se entre esportistes estàndards i de l'esport adaptat.
- Com està paint aquesta consecució d'èxits...
- ...Espectacular! Des del 20 d’octubre estic en una bombolla. Reconeixements arreu, molta presència a mitjans de comunicació que han difós l’èxit. Molt content i de la felicitat que veig entre els meus. Tot plegat, ha vingut una mica sobtadament. I això que el nivell actual en la meva categoria de tennis taula -classe 7- és molt alt, tinc certa limitació i sempre he estat a prop de la medalla.
- S'esperava aquesta reacció que ha generat?
- Haig d’admetre que hi ha hagut una repercussió molt més gran de la que em podia imaginar. M’havia penjat dues medalles paralímpiques i havia tingut repercussió, però això d’ara... les primeres setmanes al tornar estava desbordat: molts missatges al mòbil, entrevistes i una agenda molt farcida. El que et deia, molt content.
- Deia que havia sortit arreu. Què li sembla aparèixer als mitjans de comunicació només quan arriben triomfs.
- És cert que només se’n recorden quan només hi ha un èxit. Però, per altra banda, arran d’aquesta victòria poden fer una mica més de seguiment i sobretot un triomf en l’actualitat té molta més repercussió. No es pot passar d’un extrem a l’altre en un dia, és una feina d'anar fent. Actualment, hi ha més mitjans de comunicació i, tot i que és cert que ha d’arribar un èxit, sí noto més valor a la feina que faig i fem tots els d’aquest món.
- El títol mundial i l'elecció de millor esportista paralímpic, sent que és el rival a batre?
- Aquest 2019, segur. Tot i que haig d’admetre que aquesta exposició pública tampoc m’agrada molt, prefereixo la discreció. De totes maneres, segueixen havent rivals de molt nivell i les competicions seran dures. Però bé, és un repte i m’ha passat tot així i estic encantat.
- I l'any que ve, els Jocs Paralímpics de Tòquio.
- La meva preparació d’aquest 2019 està molt pensada per jugar a Tòquio, és molt més forta. L’avantatge d’aquest cita paralímpica és que amb el títol del món puc estar més tranquil per classificar-me, perquè tinc més punts i tot és més favorable per competir a la capital nipona.
- La cita serà en un país d'Orient, el bressol del tennis taula. Això és una pressió afegida?
- Influeix. Ara, no és la Xina, però Japó és el segon país del món en cultura del tennis taula. Tindrà molta rellevància no només per al món olímpic, també per al paralímpic.
- I després de Tòquio?
- Ja es veurà, depèn molt de com vagin les coses i com van succeint. Pas a pas. Aquest any és classificatori, després els Jocs Paralímpics de Tòquio i quan torni ja decidiré. Hi ha un Campionat d’Europa al setembre, a Suècia, que intentaré guanyar una medalla. Al cap i a la fi, molts no som professionals i això facilita molt les coses.
- Després de totes les victòries que acumula, no és professional?
- A mi, m’ha canviat la situació, també és cert que soc campió del món i tinc la màxima distinció individual. Em puc dedicar professionalment aquest esport i centrar-me per a la cita de Tòquio. També haig de dir que la situació de beques ha canviat respecte a uns anys enrere, però seguim estant lluny de les olímpiques, més o menys a la meitat. Ara em puc dedicar en els Jocs Paralímpics i és d’agrair, però ha estat per aquest èxit puntual.
- Després del Jocs Paralímpics de Pequín de 2008 va començar a introduir-se més en la vessant tècnica. Com ha vist l'evolució en aquesta dècada?
- Sí, vaig començar a enfocar la meva vida professional. Des de la federació s’estan fent programes per captar jugadors, amb l’ajuda dels clubs. Ara hi ha una grupet de cinc, sis jugadors que, poc o molt, poden actualitzar la selecció espanyola i en un futur poden ser el nostre relleu, perquè el combinat el formem la majoria jugadors que fa 15 anys que hi som. D'altra banda, des de fa gairebé dos anys porto la direcció tècnica al CN Sabadell. De moment, un èxit, gent molt compromesa i estem creixent a un ritme molt gran.
- Sabadell és un referent del tennis taula, amb clubs com Falcons i El Ciervo.
- Sí, totalment. I ara amb l'aposta del CN Sabadell per crear una seccíó de tennis taula, un club tan gran, té molt potencial i molt marge per créixer. Això li pot permetre a l'entitat ser molt important dins d'aquest esport.
- I del tennis taula en general, quin diagnòstic faria?
- A nivell català, cada cop hi ha més practicants i aficionats, nens i adults. També des de la federació s’han impulsat iniciatives per atraure nous esportistes. Per exemple, a Catalunya tenim un palista, que està al CAR Sant Cugat, que és el setè d’Europa infantil. Això fa més d’una dècada que no passava. L’esport ha canviat, ja sigui pel nivell com pel material. És més ràpid i potser ha pujat una mica el joc, però sobretot la mitjana s’ha elevat considerablement i això fa que els de dalt s’hagin d’espavilar.
- S'està més a prop del nivell dels asiàtics?
- Primer hauríem de mirar a Europa i els nostres ja poden competir amb palistes d'Alemanya, França i dels països nòrdics per una medalla. Això és un goig.
- Com està paint aquesta consecució d'èxits...
- ...Espectacular! Des del 20 d’octubre estic en una bombolla. Reconeixements arreu, molta presència a mitjans de comunicació que han difós l’èxit. Molt content i de la felicitat que veig entre els meus. Tot plegat, ha vingut una mica sobtadament. I això que el nivell actual en la meva categoria de tennis taula -classe 7- és molt alt, tinc certa limitació i sempre he estat a prop de la medalla.
- S'esperava aquesta reacció que ha generat?
- Haig d’admetre que hi ha hagut una repercussió molt més gran de la que em podia imaginar. M’havia penjat dues medalles paralímpiques i havia tingut repercussió, però això d’ara... les primeres setmanes al tornar estava desbordat: molts missatges al mòbil, entrevistes i una agenda molt farcida. El que et deia, molt content.
- Deia que havia sortit arreu. Què li sembla aparèixer als mitjans de comunicació només quan arriben triomfs.
- És cert que només se’n recorden quan només hi ha un èxit. Però, per altra banda, arran d’aquesta victòria poden fer una mica més de seguiment i sobretot un triomf en l’actualitat té molta més repercussió. No es pot passar d’un extrem a l’altre en un dia, és una feina d'anar fent. Actualment, hi ha més mitjans de comunicació i, tot i que és cert que ha d’arribar un èxit, sí noto més valor a la feina que faig i fem tots els d’aquest món.
- El títol mundial i l'elecció de millor esportista paralímpic, sent que és el rival a batre?
- Aquest 2019, segur. Tot i que haig d’admetre que aquesta exposició pública tampoc m’agrada molt, prefereixo la discreció. De totes maneres, segueixen havent rivals de molt nivell i les competicions seran dures. Però bé, és un repte i m’ha passat tot així i estic encantat.
- I l'any que ve, els Jocs Paralímpics de Tòquio.
- La meva preparació d’aquest 2019 està molt pensada per jugar a Tòquio, és molt més forta. L’avantatge d’aquest cita paralímpica és que amb el títol del món puc estar més tranquil per classificar-me, perquè tinc més punts i tot és més favorable per competir a la capital nipona.
- La cita serà en un país d'Orient, el bressol del tennis taula. Això és una pressió afegida?
- Influeix. Ara, no és la Xina, però Japó és el segon país del món en cultura del tennis taula. Tindrà molta rellevància no només per al món olímpic, també per al paralímpic.
- I després de Tòquio?
- Ja es veurà, depèn molt de com vagin les coses i com van succeint. Pas a pas. Aquest any és classificatori, després els Jocs Paralímpics de Tòquio i quan torni ja decidiré. Hi ha un Campionat d’Europa al setembre, a Suècia, que intentaré guanyar una medalla. Al cap i a la fi, molts no som professionals i això facilita molt les coses.
El palista Jordi Morales entrenant al club vallesà. Foto: Albert Hernàndez
- A mi, m’ha canviat la situació, també és cert que soc campió del món i tinc la màxima distinció individual. Em puc dedicar professionalment aquest esport i centrar-me per a la cita de Tòquio. També haig de dir que la situació de beques ha canviat respecte a uns anys enrere, però seguim estant lluny de les olímpiques, més o menys a la meitat. Ara em puc dedicar en els Jocs Paralímpics i és d’agrair, però ha estat per aquest èxit puntual.
"L'aposta del CN Sabadell per tenir secció de tennis taula li pot permetre ser molt important dins aquest esport"
- Després del Jocs Paralímpics de Pequín de 2008 va començar a introduir-se més en la vessant tècnica. Com ha vist l'evolució en aquesta dècada?
- Sí, vaig començar a enfocar la meva vida professional. Des de la federació s’estan fent programes per captar jugadors, amb l’ajuda dels clubs. Ara hi ha una grupet de cinc, sis jugadors que, poc o molt, poden actualitzar la selecció espanyola i en un futur poden ser el nostre relleu, perquè el combinat el formem la majoria jugadors que fa 15 anys que hi som. D'altra banda, des de fa gairebé dos anys porto la direcció tècnica al CN Sabadell. De moment, un èxit, gent molt compromesa i estem creixent a un ritme molt gran.
- Sabadell és un referent del tennis taula, amb clubs com Falcons i El Ciervo.
- Sí, totalment. I ara amb l'aposta del CN Sabadell per crear una seccíó de tennis taula, un club tan gran, té molt potencial i molt marge per créixer. Això li pot permetre a l'entitat ser molt important dins d'aquest esport.
- I del tennis taula en general, quin diagnòstic faria?
- A nivell català, cada cop hi ha més practicants i aficionats, nens i adults. També des de la federació s’han impulsat iniciatives per atraure nous esportistes. Per exemple, a Catalunya tenim un palista, que està al CAR Sant Cugat, que és el setè d’Europa infantil. Això fa més d’una dècada que no passava. L’esport ha canviat, ja sigui pel nivell com pel material. És més ràpid i potser ha pujat una mica el joc, però sobretot la mitjana s’ha elevat considerablement i això fa que els de dalt s’hagin d’espavilar.
- S'està més a prop del nivell dels asiàtics?
- Primer hauríem de mirar a Europa i els nostres ja poden competir amb palistes d'Alemanya, França i dels països nòrdics per una medalla. Això és un goig.