20
de gener
del
2019
Actualitzat
el
21
de gener
a les
14:29h
Pablo Casado ha tancat aquest diumenge la convenció ideològica que havia convocat per consolidar el seu lideratge i impulsar el Partit Popular cap a les eleccions muncipals, autonòmiques i europees del 26 de maig. Totes les paraules de suport i els entusiasmes d'aquest cap de setmana quedaran sotmeses al veredicte de les urnes, que seran les que aprovaran o no l'aposta arriscada de Casado per un enduriment radical del missatge del partit i per una aliança amb l'extrema dreta.
El discurs de Casado ha tingut tots els ingredients del "menú" que tasta el PP des de la seva sorprenent elecció el juliol passat. Hi ha hagut populisme a raig, amb la referència habitual a "l'Espanya dels balcons" i a fer "un govern de 47 milions de persones"); mà dura en temes de justícia, com quan ha defensat la presó permanent revisable ("els socialistes volen que els culpables d'assassinats horribles surtin al carrer"); invocacions a la croada contra el sobiranisme ("alliberarem la societat segrestada per aquesta banda de fanàtics supremacistes") i conservadorisme tradicional, amb esments a la defensa de la família i "en favor de la vida". La convenció deixa, però, algunes claus interessants.
1.- Rajoy, més aplaudit que Aznar
La convenció ha escenificat la "rehabilitació" de l'expresident José María Aznar després d'anys de distanciament entre ell i el partit. El president de la FAES no amaga que està assaborint el seu triomf sobre l'era Rajoy i es va desfer en elogis cap a Casado, de qui va dir que era "un líder com un castell".
Els assistents van rebre Aznar amb escalf i aplaudiments dissabte. Divendres, va ser el dia de Mariano Rajoy, qui va intervenir en forma de diàleg amb la presidenta del Congrés, Ana Pastor. Aquest "duel" ha donat molt que parlar i no es pot dir que Aznar hagi ofuscat del tot Rajoy. Entre els periodistes i els quadres del partit hi havia curiositat per veure qui dels dos dirigents tindria més requesta. I el cert és que sembla que va ser Rajoy qui va obtenir més aplaudiments i més crits de "presidente".
De fet, al PP encara molts recorden els mals gestos d'Aznar amb el partit i el seu coqueteig -fins ara- amb Ciutadans i amb Vox. De la intervenció de Rajoy ha quedar el seu advertiment contra el "sectarisme".
2.- Els moderats es fan escoltar: el discurs alternatiu de Feijóo
Malgrat el decantament del partit encara més cap a la dreta des de l'arribada de Casado, el cert és que la convenció també ha hagut d'escoltar les altres veus del PP. Va sorprendre la càrrega política del discurs que va fer divendres Alberto Núñez Feijóo, designat coordinador de la convenció.
Al costat d'elogis al nou líder, de qui va dir que era "el present i el futur", el president gallec va defensar la moderació i va alertar contra tota vel·leïtat extremista en clara al·lusió a Vox. Va dir que "defensar la unitat també vol dir defensar la llibertat, la convivència i als qui, complint la llei, pensen diferent". "Els nostres principis no els imposem a ningú, els posem a disposició dels altres", va clamar, alhora que va reivindicar "la pluralitat de l'Estat".
Per molts, el missatge de Feijóo va ser també un discurs alternatiu i, en certa forma, una manera de recordar que continua sent una opció a tenir en compte. Al capdavall, quants dirigents del PP poden lluir una majoria absoluta com la seva a Galícia? I sense cap necessitat de pactar amb partits extremistes. D'altra banda, el protagonisme de Feijóo també és un recordatori de la necessitat de Casado de mantenir aliances internes. Casado va ser elegit després que el gallec renunciés a postular-se.
3.- El perill dels excessos
Una lliçó que ha mostrat la convenció és el risc en què es mou aquest PP. La radicalització del llenguatge a la qual s'han lliurat els màxims resposnables del aprtit està generant una granquantitat de relliscades dialèctiques. Una la va tornar a protagonitzar la portaveu al Congrés, Dolors Montserrat, que sembla no perdre cap oportunitat d'equivocar-se.
En la taula rodona sobre la unitat d'Espanya, amb l'expresident de Societat Civil Catalana, José Rosiñol, l'escriptora Teresa Freixas i Jaume Vives, portaveu de la plataforma Tabàrnia, l'exministra va atacar durament Pedro Sánchez, a qui va titllar de "traïdor", tot assegurant que" com tots els traïdors, ven la seva pàtria per romandre al poder".
Però qui va fer el número d'una manera grossa va ser el portaveu de Tabàrnia, qui davant de tots els assistents a l'encontre del PP, va fer boicot literalment al partit que l'havia convidat, demanant a l'auditori que s'afiliés a Vox. Una mostra més del parany en què ha caigut el partit conservador.
4.- Vox, d'aliat a enemic principal
En les darrers setmanes, el clima al PP ha canviat respecte a Vox. Hi ha enquestes alarmants sobre l'ascens del partit ultra, que està passant de ser vist com un soci útil, tot i que una mica incòmode, a un enemic que i pot segar l'herba sota els peus. Això explica que el mateix Aznar, en el seu discurs, tot i ser tan radical com sempre, aquest cop subratllés que el vot útil de la dreta era el Partit Popular. I és que en l'entorn de Casado creix el temor a un Vox que, alimentat pel mateix discurs del PP -i de Ciutadans-, s'està fent gran de cop i genera incertesa en els diversos sectors de la formació conservadora.
5.- Exportar Andalusia?
L'última sessió de la convenció va assaborir la victòria a Andalusia, amb una intervenció del nou president de la Junta, Juanma Moreno. Aquest va anunciar victòries imminents el maig, amb èxits similars als de Sevilla que s'estendrien per tot l'Estat. Queda clar que el PP farà costat a Casado si la jugada li surt bé i aconsegueix repetir a altres comunitats la suma de les tres dretes a Andalusia. El mateix Moreno Bonilla està en contradicció. Partidari acèrrim de la derrotada Soraya Sáenz de Santamaría, adscrit a l'ala moderada dels seus, sabia que tenia els dies comptats si tornava a quedar a l'oposició. D'aquí el seu entusiasme amb l'acord amb Vox.
Casado se'n va de la convenció satisfet. Però sap que està lluny de controlar la situació plenament. Necessita exportar l'experiment andalús allà on sigui aritmèticament possible, i que ho sigui a molts llocs. Si és així, el PP el continuarà avalant, convençut que París -en aquest cas, l'objectiu de la Moncloa- bé val una missa, ni que sigui una missa negra amb l'extrema dreta.
El discurs de Casado ha tingut tots els ingredients del "menú" que tasta el PP des de la seva sorprenent elecció el juliol passat. Hi ha hagut populisme a raig, amb la referència habitual a "l'Espanya dels balcons" i a fer "un govern de 47 milions de persones"); mà dura en temes de justícia, com quan ha defensat la presó permanent revisable ("els socialistes volen que els culpables d'assassinats horribles surtin al carrer"); invocacions a la croada contra el sobiranisme ("alliberarem la societat segrestada per aquesta banda de fanàtics supremacistes") i conservadorisme tradicional, amb esments a la defensa de la família i "en favor de la vida". La convenció deixa, però, algunes claus interessants.
1.- Rajoy, més aplaudit que Aznar
La convenció ha escenificat la "rehabilitació" de l'expresident José María Aznar després d'anys de distanciament entre ell i el partit. El president de la FAES no amaga que està assaborint el seu triomf sobre l'era Rajoy i es va desfer en elogis cap a Casado, de qui va dir que era "un líder com un castell".
Els assistents van rebre Aznar amb escalf i aplaudiments dissabte. Divendres, va ser el dia de Mariano Rajoy, qui va intervenir en forma de diàleg amb la presidenta del Congrés, Ana Pastor. Aquest "duel" ha donat molt que parlar i no es pot dir que Aznar hagi ofuscat del tot Rajoy. Entre els periodistes i els quadres del partit hi havia curiositat per veure qui dels dos dirigents tindria més requesta. I el cert és que sembla que va ser Rajoy qui va obtenir més aplaudiments i més crits de "presidente".
De fet, al PP encara molts recorden els mals gestos d'Aznar amb el partit i el seu coqueteig -fins ara- amb Ciutadans i amb Vox. De la intervenció de Rajoy ha quedar el seu advertiment contra el "sectarisme".
2.- Els moderats es fan escoltar: el discurs alternatiu de Feijóo
Malgrat el decantament del partit encara més cap a la dreta des de l'arribada de Casado, el cert és que la convenció també ha hagut d'escoltar les altres veus del PP. Va sorprendre la càrrega política del discurs que va fer divendres Alberto Núñez Feijóo, designat coordinador de la convenció.
Al costat d'elogis al nou líder, de qui va dir que era "el present i el futur", el president gallec va defensar la moderació i va alertar contra tota vel·leïtat extremista en clara al·lusió a Vox. Va dir que "defensar la unitat també vol dir defensar la llibertat, la convivència i als qui, complint la llei, pensen diferent". "Els nostres principis no els imposem a ningú, els posem a disposició dels altres", va clamar, alhora que va reivindicar "la pluralitat de l'Estat".
Per molts, el missatge de Feijóo va ser també un discurs alternatiu i, en certa forma, una manera de recordar que continua sent una opció a tenir en compte. Al capdavall, quants dirigents del PP poden lluir una majoria absoluta com la seva a Galícia? I sense cap necessitat de pactar amb partits extremistes. D'altra banda, el protagonisme de Feijóo també és un recordatori de la necessitat de Casado de mantenir aliances internes. Casado va ser elegit després que el gallec renunciés a postular-se.
3.- El perill dels excessos
Una lliçó que ha mostrat la convenció és el risc en què es mou aquest PP. La radicalització del llenguatge a la qual s'han lliurat els màxims resposnables del aprtit està generant una granquantitat de relliscades dialèctiques. Una la va tornar a protagonitzar la portaveu al Congrés, Dolors Montserrat, que sembla no perdre cap oportunitat d'equivocar-se.
En la taula rodona sobre la unitat d'Espanya, amb l'expresident de Societat Civil Catalana, José Rosiñol, l'escriptora Teresa Freixas i Jaume Vives, portaveu de la plataforma Tabàrnia, l'exministra va atacar durament Pedro Sánchez, a qui va titllar de "traïdor", tot assegurant que" com tots els traïdors, ven la seva pàtria per romandre al poder".
Però qui va fer el número d'una manera grossa va ser el portaveu de Tabàrnia, qui davant de tots els assistents a l'encontre del PP, va fer boicot literalment al partit que l'havia convidat, demanant a l'auditori que s'afiliés a Vox. Una mostra més del parany en què ha caigut el partit conservador.
4.- Vox, d'aliat a enemic principal
En les darrers setmanes, el clima al PP ha canviat respecte a Vox. Hi ha enquestes alarmants sobre l'ascens del partit ultra, que està passant de ser vist com un soci útil, tot i que una mica incòmode, a un enemic que i pot segar l'herba sota els peus. Això explica que el mateix Aznar, en el seu discurs, tot i ser tan radical com sempre, aquest cop subratllés que el vot útil de la dreta era el Partit Popular. I és que en l'entorn de Casado creix el temor a un Vox que, alimentat pel mateix discurs del PP -i de Ciutadans-, s'està fent gran de cop i genera incertesa en els diversos sectors de la formació conservadora.
5.- Exportar Andalusia?
L'última sessió de la convenció va assaborir la victòria a Andalusia, amb una intervenció del nou president de la Junta, Juanma Moreno. Aquest va anunciar victòries imminents el maig, amb èxits similars als de Sevilla que s'estendrien per tot l'Estat. Queda clar que el PP farà costat a Casado si la jugada li surt bé i aconsegueix repetir a altres comunitats la suma de les tres dretes a Andalusia. El mateix Moreno Bonilla està en contradicció. Partidari acèrrim de la derrotada Soraya Sáenz de Santamaría, adscrit a l'ala moderada dels seus, sabia que tenia els dies comptats si tornava a quedar a l'oposició. D'aquí el seu entusiasme amb l'acord amb Vox.
Casado se'n va de la convenció satisfet. Però sap que està lluny de controlar la situació plenament. Necessita exportar l'experiment andalús allà on sigui aritmèticament possible, i que ho sigui a molts llocs. Si és així, el PP el continuarà avalant, convençut que París -en aquest cas, l'objectiu de la Moncloa- bé val una missa, ni que sigui una missa negra amb l'extrema dreta.