Fa un parell de setmanes la Júlia Bertran va fer un article preciós titulat "Llars que no són lloses". Parla del que se sent quan al teu entorn s'han multiplicat les criatures dels amics i amigues. La Júlia no en té, i fa un escrit amb molt d'amor, des de la seva nova posició. Escriu sobre l'enyor d'unes relacions que han canviat , però també de com a poc a poc es recuperen nous espais amb els membres d'aquesta família escollida i estimada, aquests amics. Al acabar la lectura, mentalment em va venir al cap un text que va escriure el Lluís Gavaldà fa anys, en el que deia que quan ets pare, et desapareixen els amics. Quan el vaig llegir, vaig pensar, jo que no tenia criatures, que era un exagerat. Ara entenc una part del que deia en el seu provocador article.
La meva vida abans de l'arribada de la puça molava. M'agradava. Al meu molt-novio (nom amb que ens va batejar una coneguda quan va veure que això anava en serio) li passava igual. Vam decidir embrancar-nos il·lusionats a l'aventura, però amb un sentiment d'incertesa, i la recança de perdre el que havíem construit fins ara. Què estrany aventurar-se al canvi, quan estàs en un bon moment, no?
La meva versió de mare pocmoderna, ha identificat diversos tipus de relacions d'amistat post-maternitat
No descobriré res si us explico que quan acabes de parir, tot està potes enlaire. Has de tornar a ordenar la teva vida des de zero, i parteixes d'uns nous fonaments. I el primer pas per fer-ho passa per la coneixença d'aquesta nova personeta, un fet que et té submergida les 24 hores al dia durant les primeres setmanes. El comptador es posa a zero i has de tornar a ordenar els elements de la teva vida. Per exemple, les relacions amb els teus estimats amics i amigues. I això fa que sovint et sentis culpable, per haver trencat unes normes establertes que us funcionaven. Aquell acord no escrit, que guiava la vostra amistat.
Ja no pots quedar per fer la birra al sortir de la feina. Ja no et va bé anar de concert o a sopar improvisadament. Ja no pots atendre aquella trucada a qualsevol hora. Ja no pots quedar per dinar perquè has canviat també el teu horari a la feina per poder gestionar millor la nova vida familiar. I per dins, penses que estàs perdent els teus amics perquè tu has canviat les regles del joc. Un maleit sentiment de culpa rebotant en un moment de garbuix d'emocions (i hormones). Has canviat els paràmetres de la vostra convivència, i ara sembla impossible acoblar-los de nou.
Davant d'aquest panorama un xic desolador, les possibilitats que s'obren son molt diverses. Tranquils, que n'hi ha alguna que fins hi tot és esperançadora. La meva versió de mare pocmoderna, ha identificat diversos tipus de relacions d'amistat post-maternitat.
1. Oasis (amb i sense criatures)
Per sort hi ha persones amb les que de seguida reubiques paràmetres i retrobes espais. Quedes per sopar a casa, enlloc d'anar a algun restaurant. Sovint són els amics que també tenen criatures, perquè el canvi de regles ha estat per les dues bandes, i el nou ordre establert, s'adiu molt bé a la vostra nova realitat. Podeu quedar per fer un vermut que s'allargui enlloc de fer gintònics, i a tothom li sembla un pla perfecte. Però a més, hi ha una alerta esperançadora: també hi ha amics oasi sense criatures. I no és un miracle, simplement una doble predisposició. Aquells disposats a venir a fer petar la xerrada amb tu al parc una tarda, mentre gronxeu a la petita puça. Un oasis.
2. Boomerang
Hi ha d'altres amistats que retrobes al cap d'uns mesos, perquè el procès d'adaptació, no és tan senzill ni tan ràpid. Amb aquestes, a l'inici costa més trobar nous espais per conviure, però ho acabeu aconseguint. Sobretot quan com a mare vas prenent certa autonomia i recuperant una part del teu territori. I com sempre, amb la predisposició de totes les parts.
3. Lo-fi
N'hi ha d'altres que segueixes veient, però amb una intensitat molt més baixa. El distanciament pot ser dolorós, sobretot quan a poc a poc, la nova vida s'estabilitza una mica. Tu vas recuperant petits instants per tu, i a vegades ja és tard, o tens aquesta sensació. Perquè ja han après a fer plans sense tu. Ja donen per fet que no podràs ser-hi. Ja s'han acostumat a la nova rutina, i tenen unes noves mecàniques, i ja no en formes part. I amb pena veus com no aconsegueixes trobar la manera de capbussar-t'hi de nou.
4. Perduts
Hi ha amics que directament perds pel camí, fent honor a l'article del Lluís Gavaldà. A vegades, el que abans hagués estat un petit conflicte fàcil de resoldre amb un cafè, es calcifica, com un problema que ara mateix, no tens energies per gestionar. I quina llàstima, no?
5. Tribu
Enmig de tot això, també apareixen les noves coneixences, una nova tribu. Sovint la formen les persones que apareixen en aquest camí perquè estan compartint aquests inicis de nova era. Les pots conèixer al parc, a un grup de lactància, a les classes prepart o a grups de criança. Són aquelles noves amistats amb les que consultes el dia a dia de la criatura, plores i rius durant la baixa, i t'estimes fortament tot i acabar-les de conèixer. Et comprenen com ningú i les comprens com ningú. Compartir amb elles aquest moment de la vida és fàcil, perquè la viviu al mateix ritme. Les estones de tribu de plegades, son fàcils perquè les regles establertes les heu gestat juntes.
Així és com a poc a poc l'arbre genealògic de la família triada torna a prendre forma. El naixement de la puça ha tingut efectes secundaris, has podat. I de cop, veus com reneixen branques florides, com en sorgeixen de noves, com en cauen algunes i com se'n reforcen d'altres, aquelles que hi són des de sempre. Només hi ha una cosa clara: com abans, el de la teva família escollida és un arbre carregat d'amor.