19
de gener
del
2019
Actualitzat
a les
11:09h
"Els que realment hem fallat som les persones que amb més o menys influència i encert hem estat al capdavant de totes aquestes organitzacions, partits i entitats sobiranistes. Som, doncs, persones concretes, les que tenim al nostre abast garantir la rectificació necessària per tornar a cooperar". Són paraules de l'última carta que ha enviat Jordi Sànchez, des de la presó de Lledoners, als fundadors de la Crida Nacional per la República. Contenen un abast autocrític que encaixa amb la identificació que vol tenir el nou moviment -impulsat també per Carles Puigdemont i Quim Torra, i ja registrat com a partit polític- amb els valors de la unitat i de la transversalitat com a receptes per superar el moment complex que viu l'independentisme.
La Crida és a punt de néixer, i la recta final està protagonitzada per dos elements. El primer és la confecció de la direcció política -govern, segons apareix en la ponència organitzativa-, i el segon es basa en el pols obert dins del PDECat sobre l'encaix amb el moviment encapçalat per Puigdemont, Sànchez i Torra. Dirigents nacionalistes insisteixen en la necessitat de vetar la doble militància -circumstància que la Crida sí que permet explícitament- i els més pessimistes parlen de "fractura" i "escissió" dins del PDECat en funció de quina proposta d'encaix faci la cúpula liderada per David Bonvehí i Míriam Nogueras. La proposta haurà de ser votada per la militància.
La tria de la direcció del nou moviment-partit de Puigdemont, en tot cas, es preveu més senzilla. Es dona per fet que Sànchez optarà a la presidència orgànica de la Crida, i les fonts consultades per NacióDigital indiquen que Elsa Artadi, consellera de la Presidència, és una de les més ben situades per assumir la secretaria general. Aquest és un càrrec molt rellevant, en la mesura que Sànchez, si assumeix la presidència, la podrà exercir només des de la presó -almenys fins que duri el judici al Tribunal Suprem i, sobretot, si és condemnat- i es requerirà un número dos fort i amb projecció pública.
Termini, dimecres 23 de gener
No és l'únic encàrrec que podria assumir Artadi en les properes setmanes. La Crida i el PDECat ja han consensuat el nom de Joaquim Forn com a candidat a Barcelona, tot i que la confirmació oficial ha de sortir dels òrgans de govern del nou moviment-partit, que ja es reuniran a partir de l'última setmana de gener. La consellera de la Presidència, en aquest sentit, apareix com a favorita per anar de número dos de Forn, la qual cosa implicaria canvis al Govern. En un primer moment l'havia de rellevar Damià Calvet, titular de Territori i dirigent del PDECat partidari de la Crida, però en els últims dies el nom que pren més força és el de Meritxell Budó, alcaldessa de la Garriga.
Fins dimecres, en tot cas, hi ha temps perquè els inscrits que així ho vulguin presentin candidatures per a la direcció. La votació es farà el matí de dissabte, coincidint amb l'arrencada del congrés fundacional. El reglament del conclave ha estat elaborat per la comissió tècnica, de la qual en formen part Gemma Geis -diputada al Parlament per Junts per Catalunya (JxCat)-, Antoni Morral -també diputat- i Núria Guillaumes, que va formar part de la llista de Puigdemont i, abans, del secretariat de l'ANC.
Són perfils que tenen opcions de formar part de la direcció, així com també el dels presos de JxCat i els exiliats. Josep Rull, per exemple, assegurava la setmana en una entrevista a NacióDigital que estava "a disposició" dels inscrits per formar part de la cúpula. Una cúpula que, en els primers dies, també haurà de decidir quina presència té a les municipals i europees del mes de maig. Un altre dels presos de JxCat, l'exconseller Jordi Turull, s'ha ofert per liderar la candidatura al Parlament Europeu. La direcció té 21 membres, comptant el president i el secretari general, i Puigdemont ja ha estat directament situat com a "president impulsor" des de Waterloo.
Estratègia d'unitat
La unitat política és la divisa principal de l'estratègia de la Crida. "Naixem amb voluntat de ser un gran espai de confluència des d'on ajudar a fer el tomb que necessitem per tornar a liderar el debat i l’agenda política. La Crida tindrà sentit si esdevé un gran espai d'acció política i cooperació que combini mobilització i treball institucional, que aposti per situar en el centre la resolució de la crisi política mitjançant l'exercici democràtic i efectiu del dret a l'autodeterminació", sostenia Sànchez en la carta de divendres a la militància. Els sectors del PDECat menys proclius a confluir, en tot cas, indiquen que la Crida ja és un partit i que, per tant, es "fragmenta" l'espai nacionalista.
Un espai, per cert, que ha patit canvis gruixuts des del 2015, quan es va trencar CiU arran del procés català. D'aquella federació n'han sorgit Demòcrates de Catalunya -amb Antoni Castellà al capdavant-, Units per Avançar -representats per Ramon Espadaler, diputat enquadrat dins del grup del PSC, Convergents -liderats per Germà Gordó-, Lliures -Antoni Fernández Teixidó-, Junts per Catalunya, la Crida i el PDECat. Aquests tres últims incorporen diferents sectors de l'antiga Convergència i, també, un gruix de base independentista mobilitzada. L'últim actor en aparèixer, la Crida, ho fa sota l'influx de Puigdemont i en plena recta final cap al judici. Tota estratègia política de fons estarà condicionada al nou momentum vinculat al Suprem que esperen a Palau i a Waterloo.
La Crida és a punt de néixer, i la recta final està protagonitzada per dos elements. El primer és la confecció de la direcció política -govern, segons apareix en la ponència organitzativa-, i el segon es basa en el pols obert dins del PDECat sobre l'encaix amb el moviment encapçalat per Puigdemont, Sànchez i Torra. Dirigents nacionalistes insisteixen en la necessitat de vetar la doble militància -circumstància que la Crida sí que permet explícitament- i els més pessimistes parlen de "fractura" i "escissió" dins del PDECat en funció de quina proposta d'encaix faci la cúpula liderada per David Bonvehí i Míriam Nogueras. La proposta haurà de ser votada per la militància.
La tria de la direcció del nou moviment-partit de Puigdemont, en tot cas, es preveu més senzilla. Es dona per fet que Sànchez optarà a la presidència orgànica de la Crida, i les fonts consultades per NacióDigital indiquen que Elsa Artadi, consellera de la Presidència, és una de les més ben situades per assumir la secretaria general. Aquest és un càrrec molt rellevant, en la mesura que Sànchez, si assumeix la presidència, la podrà exercir només des de la presó -almenys fins que duri el judici al Tribunal Suprem i, sobretot, si és condemnat- i es requerirà un número dos fort i amb projecció pública.
Termini, dimecres 23 de gener
No és l'únic encàrrec que podria assumir Artadi en les properes setmanes. La Crida i el PDECat ja han consensuat el nom de Joaquim Forn com a candidat a Barcelona, tot i que la confirmació oficial ha de sortir dels òrgans de govern del nou moviment-partit, que ja es reuniran a partir de l'última setmana de gener. La consellera de la Presidència, en aquest sentit, apareix com a favorita per anar de número dos de Forn, la qual cosa implicaria canvis al Govern. En un primer moment l'havia de rellevar Damià Calvet, titular de Territori i dirigent del PDECat partidari de la Crida, però en els últims dies el nom que pren més força és el de Meritxell Budó, alcaldessa de la Garriga.
Els presos i pesos pesants del grup parlamentari de Junts per Catalunya compten amb opcions de formar part de la direcció política de la Crida
Fins dimecres, en tot cas, hi ha temps perquè els inscrits que així ho vulguin presentin candidatures per a la direcció. La votació es farà el matí de dissabte, coincidint amb l'arrencada del congrés fundacional. El reglament del conclave ha estat elaborat per la comissió tècnica, de la qual en formen part Gemma Geis -diputada al Parlament per Junts per Catalunya (JxCat)-, Antoni Morral -també diputat- i Núria Guillaumes, que va formar part de la llista de Puigdemont i, abans, del secretariat de l'ANC.
Són perfils que tenen opcions de formar part de la direcció, així com també el dels presos de JxCat i els exiliats. Josep Rull, per exemple, assegurava la setmana en una entrevista a NacióDigital que estava "a disposició" dels inscrits per formar part de la cúpula. Una cúpula que, en els primers dies, també haurà de decidir quina presència té a les municipals i europees del mes de maig. Un altre dels presos de JxCat, l'exconseller Jordi Turull, s'ha ofert per liderar la candidatura al Parlament Europeu. La direcció té 21 membres, comptant el president i el secretari general, i Puigdemont ja ha estat directament situat com a "president impulsor" des de Waterloo.
Estratègia d'unitat
La unitat política és la divisa principal de l'estratègia de la Crida. "Naixem amb voluntat de ser un gran espai de confluència des d'on ajudar a fer el tomb que necessitem per tornar a liderar el debat i l’agenda política. La Crida tindrà sentit si esdevé un gran espai d'acció política i cooperació que combini mobilització i treball institucional, que aposti per situar en el centre la resolució de la crisi política mitjançant l'exercici democràtic i efectiu del dret a l'autodeterminació", sostenia Sànchez en la carta de divendres a la militància. Els sectors del PDECat menys proclius a confluir, en tot cas, indiquen que la Crida ja és un partit i que, per tant, es "fragmenta" l'espai nacionalista.
"Naixem amb voluntat de ser un gran espai de confluència des d'on ajudar a fer el tomb que necessitem per tornar a liderar el debat i l’agenda política", assegura Sànchez als inscrits a la Crida
Un espai, per cert, que ha patit canvis gruixuts des del 2015, quan es va trencar CiU arran del procés català. D'aquella federació n'han sorgit Demòcrates de Catalunya -amb Antoni Castellà al capdavant-, Units per Avançar -representats per Ramon Espadaler, diputat enquadrat dins del grup del PSC, Convergents -liderats per Germà Gordó-, Lliures -Antoni Fernández Teixidó-, Junts per Catalunya, la Crida i el PDECat. Aquests tres últims incorporen diferents sectors de l'antiga Convergència i, també, un gruix de base independentista mobilitzada. L'últim actor en aparèixer, la Crida, ho fa sota l'influx de Puigdemont i en plena recta final cap al judici. Tota estratègia política de fons estarà condicionada al nou momentum vinculat al Suprem que esperen a Palau i a Waterloo.
Crida Nacional - Organització by on Scribd