procés català

El TSJC no va convidar la conselleria de Justícia a la presa de possessió dels nous jutges

El departament d'Ester Capella mostra "sorpresa" per la decisió de la màxima institució de la judicatura a Catalunya, que tampoc va participar a l'entrega del Premi Justícia a l'exconseller Carles Mundó

per Joan Serra Carné / Aida Morales, 18 de gener de 2019 a les 18:33 |
La consellera Ester Capella guardonant l'exconseller Carles Mundó l'11 de gener | @justiciacat
La relació entre el Govern i els màxims responsables de la judicatura a Catalunya no ha estat senzilla en els darrers anys. Els moments àlgid del procés, que van culminar l'octubre del 2017 amb la declaració d'independència, van alterar la relació entre institucions, complicada amb el judici que començarà aquest febrer al Suprem. Tant és així que la Generalitat no va rebre cap invitació per ser present a l'acte de presa de possessió dels nous jutges destinats a Catalunya, celebrat l'11 de gener. La conselleria de Justícia, consultada per NacióDigital, ha transmès la seva "sorpresa" pel fet que cap representant institucional fos convidat a la sessió.

En l'acte de presa de possessió dels nous jutges, el president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), Jesús Maria Barrientos, va alertar dels "perills" de deslegitimar la justícia des dels càrrecs públics, un missatge que es va interpretar com un avís als dirigents independentistes que s'han mostrat crítics amb l'actuació de la judicatura. "La crítica de les resolucions judicials no sempre té una vocació constructiva", va insistir Barrientos en el seu discurs. L'última presència de representants del Govern en l'acte de jurament dels jutges destinats a Catalunya va ser el 2016. La relació es va interrompre en la presa de possessió de la promoció del 2017, per la situació política; i el 2018 es va prolongar l'absència de representants de la Generalitat perquè, amb l'aplicació de l'article 155 de la Constitució, el president, el vicepresident i els consellers catalans havien estat cessats.


És precisament aquest preludi el que, segons expliquen fonts del TSJC a NacióDigital, justifica el fet de no haver convidat cap representant de la Generalitat a l'acte. El 2017, recorden, "hi havia una situació de tensió pública i notòria". I, des de llavors, justifiquen, es va decidir restringir l'entrega dels despatxos només a representants jurídics i familiars: "El perfil d'acte és purament jurídic i es va decidir així per no barrejar; no és opcional sinó obligatori, i on els jutges han de jurar la Constitució". 

Absències al guardó concedit a Mundó

Els dèficits de la relació institucional es van percebre en dues ocasions l'11 de gener. El mateix dia que Barrientos atenia el jurament dels nous jutges, al Palau de la Generalitat es va concedir el Premi Justícia a l'exconseller Carles Mundó. Tot i rebre invitació per assistir a l'entrega del guardó a Mundó, cap representant del TSJC ni de la Fiscalia va ser-hi present. Tant Mundó com Capella han mantingut i mantenen una relació cordial amb Barrientos, per bé que els fets de l'1-O van complicar el contacte entre l'exconseller i el president del TSJC.

Sobre aquest fet, les mateixes fonts del TSJC apel·len a la coincidència de dates dels dos actes. "A nosaltres ens va arribar la invitació del Premi Justícia dilluns, i la data de l'entrega de despatxos a Madrid ja s'havia decidit abans de Nadal", asseguren. A partir de llavors i de la posterior publicació al Butlletí Oficial de l'Estat (BOE), la màxima representació de la judicatura a Catalunya tenia tres dies per celebrar l'acte a Barcelona. Aquest es va acabar fent l'11 de gener perquè també havia de coincidir amb la presa de possessió del nou president de la sala del contenciós administratiu, Javier Aguayo Mejía. Part de les invitacions a la sessió del TSJC ja s'havien enviat el 21 de desembre, asseguren les fonts consultades.


Responsables del TSJC també precisen que cap representant de l'alt tribunal va poder assistir a l'entrega del Premi Justícia perquè el paper de representació oficial només l'ostenta el seu president (Barrientos), i perquè la sala de govern de l'alt tribunal tenia l'obligació de ser present en l'entrega dels despatxos. "Ens hauria agradat poder-hi ser com a institució", reconeixen. No obstant això, la coincidència i les restriccions legals diuen que ho van impedir. 

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació