18
de gener
del
2019
Actualitzat
a les
14:46h
El govern espanyol considera que s'estan produint "avenços" en el diàleg amb la Generalitat i que ara tots els partits podran decidir si participen en la taula de diàleg plantejada per la Moncloa i el Govern en una trobada celebrada ahir a Madrid. La idea és que es pugui avançar en el format de possibles enteses en el transcurs d'una reunió divendres vinent a Barcelona, segons ha indicat la portaveu del govern espanyol, Isabel Celaá, en la roda de premsa posterior al consell de ministres. És un dels compromisos als quals es va arribar en la trobada d'ahir entre Elsa Artadi, Pere Aragonès i Carmen Calvo a Madrid, que va acabar amb un acord de mínims.
La prioritat de l'executiu del PSOE, ha insistit Celáa, és la de consolidar el diàleg amb Catalunya, tot i que ha advertit que es tracta d'un conflicte que es remunta a anys enrere i que, per tant, la solució no es trobarà de forma ràpida. "Carmen Calvo està fent una important tasca d'interlocució amb Pere Aragonès i Elsa Artadi per encarrilar la crisi", ha assegurat. La portaveu ha vinculat, un cop més, les aspiracions dels independentistes amb el Brexit. "Ja coneixem la força autodestructiva de qualsevol fórmula binària. No es pot encaixar en un sí o en un no la complexitat de la vida", ha dit un cop més rebutjant que la sortida al conflicte hagi de venir de la mà d'un referèndum d'autodeterminació.
Ha recordat, en aquest sentit, que ni Ciutadans ni el PP ni la CUP s'han assegut a la cimera de partits catalans que lidera Quim Torra i que es reunirà per segona vegada l'1 de febrer. Celáa ha defensat que qualsevol crisi democràtica s'ha de resoldre "amb diàleg dins de la llei" i que precisament per això seria "inconstitucional" aplicar en aquests moments un nou 155 a Catalunya sense que s'hagi produït un trencament de la legalitat.
La portaveu de l'executiu espanyol ha fet aquestes declaracions després que el parlament d'Extremadura hagi aprovat l'aplicació immediata d'un 155 a Catalunya amb els vots de PP, Ciutadans i també el PSOE. Celáa ha esquivat criticar el posicionament dels socialistes extremenys, però ha subratllat que, en tot cas, la suspensió de l'autogovern està vinculat a la vulneració de la llei i que en aquests moments el govern de Pedro Sánchez "no està en absolut en aquest marc d'actuació".
En tot cas, però, Celaá ha volgut deixar clar que no hi haurà "contrapartides" a l'hora de negociar els pressupostos generals de l'Estat, que depenen dels partits independentistes per ser aprovats. Segons la portaveu de l'executiu espanyol, el propi contingut dels comptes és l'oferta que hi ha damunt la taula.
Detencions a Girona
Hi havia o no hi havia ordre judicial per a la detenció d'activistes, alcaldes i un periodista el dimecres a les comarques gironines? El ministre de l'Interior, Fernando Grande-Marlaska, ha assegurat que tot l'operatiu policial va estar "supervisat pel fiscal i el jutge d'instrucció" i que precisament perquè l'actuació va ser "supervisada per una autoritat judicial" no es pot considerar que les detencions fossin "desproporcionades ni inacceptables".
El ministre ha argumentat que tota la instrucció es va judicialitzar des del moment en què Adif va interposar la denúncia. Les detencions van enterbolir la reunió que es va produir aquest dijous entre la Moncloa i el Govern, de la qual se'n va derivar la creació d'una taula de diàleg de partits per consolidar un "diàleg efectiu" sobre la resolució del conflicte a Catalunya.
La prioritat de l'executiu del PSOE, ha insistit Celáa, és la de consolidar el diàleg amb Catalunya, tot i que ha advertit que es tracta d'un conflicte que es remunta a anys enrere i que, per tant, la solució no es trobarà de forma ràpida. "Carmen Calvo està fent una important tasca d'interlocució amb Pere Aragonès i Elsa Artadi per encarrilar la crisi", ha assegurat. La portaveu ha vinculat, un cop més, les aspiracions dels independentistes amb el Brexit. "Ja coneixem la força autodestructiva de qualsevol fórmula binària. No es pot encaixar en un sí o en un no la complexitat de la vida", ha dit un cop més rebutjant que la sortida al conflicte hagi de venir de la mà d'un referèndum d'autodeterminació.
Ha recordat, en aquest sentit, que ni Ciutadans ni el PP ni la CUP s'han assegut a la cimera de partits catalans que lidera Quim Torra i que es reunirà per segona vegada l'1 de febrer. Celáa ha defensat que qualsevol crisi democràtica s'ha de resoldre "amb diàleg dins de la llei" i que precisament per això seria "inconstitucional" aplicar en aquests moments un nou 155 a Catalunya sense que s'hagi produït un trencament de la legalitat.
La portaveu de l'executiu espanyol ha fet aquestes declaracions després que el parlament d'Extremadura hagi aprovat l'aplicació immediata d'un 155 a Catalunya amb els vots de PP, Ciutadans i també el PSOE. Celáa ha esquivat criticar el posicionament dels socialistes extremenys, però ha subratllat que, en tot cas, la suspensió de l'autogovern està vinculat a la vulneració de la llei i que en aquests moments el govern de Pedro Sánchez "no està en absolut en aquest marc d'actuació".
En tot cas, però, Celaá ha volgut deixar clar que no hi haurà "contrapartides" a l'hora de negociar els pressupostos generals de l'Estat, que depenen dels partits independentistes per ser aprovats. Segons la portaveu de l'executiu espanyol, el propi contingut dels comptes és l'oferta que hi ha damunt la taula.
Detencions a Girona
Hi havia o no hi havia ordre judicial per a la detenció d'activistes, alcaldes i un periodista el dimecres a les comarques gironines? El ministre de l'Interior, Fernando Grande-Marlaska, ha assegurat que tot l'operatiu policial va estar "supervisat pel fiscal i el jutge d'instrucció" i que precisament perquè l'actuació va ser "supervisada per una autoritat judicial" no es pot considerar que les detencions fossin "desproporcionades ni inacceptables".
El ministre ha argumentat que tota la instrucció es va judicialitzar des del moment en què Adif va interposar la denúncia. Les detencions van enterbolir la reunió que es va produir aquest dijous entre la Moncloa i el Govern, de la qual se'n va derivar la creació d'una taula de diàleg de partits per consolidar un "diàleg efectiu" sobre la resolució del conflicte a Catalunya.