Sánchez es fa seu el projecte inversor de Rajoy en infraestructures per a Catalunya

La despesa pressupostada pel grup Foment per als propers anys creix lleument a Catalunya i se situa en el 14,4% del total regionalitzable, per sota del seu pes en el PIB i en població

Pas a nivell de la R2 a Moncada i Reixac.
Pas a nivell de la R2 a Moncada i Reixac. | Adrià Costa
20 de gener del 2019
Actualitzat el 22 de gener a les 11:05h
Les promeses inversores en infraestructures del govern de Pedro Sánchez són pràcticament les mateixes que les de l'executiu de Mariano Rajoy. El grup Foment ha augmentat per aquest 2019 la partida pressupostària a Catalunya en un 64,1%, però si, en lloc de l'exercici vigent, s'analitzen les inversions plurianuals previstes -una informació incorporada en el projecte de pressupostos-, l'increment respecte el 2018 és tan sols del 3,3%.

 
Les inversions en infraestructures a mig termini previstes en aquests comptes per a Catalunya representen el 14,4% del total regionalitzable, per sobre del 13,5% contemplat en els pressupostos del 2018, però lleugerament per sota del 14,6% dels del 2017. Un percentatge, de fet, molt inferior al pes del PIB que representa Catalunya (19,2%) i fins i tot del percentatge d'habitants que hi viuen (16,1%). També reben menys recursos dels que els pertocaria segons aquests estàndards Madrid i Andalusia, mentre que en surten beneficiades Galícia, Castella-la Manxa o Castella i Lleó. El País Valencià, els darrers anys, ha passat d'estar discriminada a rebre el que li pertocaria.

El que fan aquests pressupostos, per tant, és preveure partides per fer realitat aquest 2019 part de les inversions ja planificades per l'anterior executiu central -un primer pas que després s'hauria de complementar amb la seva execució, cosa que no sempre passa-. El 18,1% d'inversions destinades en aquests comptes a Catalunya, per tant, no suposen noves obres o infraestructures.

Només un 3,3% més d'inversions

El cost de les inversions previstes fins al 2026 a Catalunya per aquests pressupostos creix tan sols un 3,3%, dels 18.069 milions als 18.673 milions, per sota del 5,8% que va créixer en els comptes del 2017, percentatge que equivalia a quasi 1.000 milions extres després de la promesa de "pluja de milions" de Rajoy. Així, per exemple, la inversió per a la millora de la xarxa de Rodalies de Catalunya iniciada el 2015 havia de tenir un cost total de 1.863,9 milions, segons els pressupostos del 2018, però, en els nous, la quantitat tan sols puja fins als 1.976,9 milions. I això que el termini per executar-les s'allarga del 2022 al 2023.

Malgrat que la inversió en infraestructures per aquest 2019 creix un 40%, en els pressupostos la previsió a mig termini cau un 3,3% de mitjana. A banda de Catalunya, on creix més a nivell plurianual és a les Illes Balears (un 11,8%), Extremadura (6,1%), el País Valencià (5,3%) o Múrcia (5,2%), mentre que cauen sobretot a La Rioja (un 39,8% menys), les Canàries (-19,2%), Aragó (-15,6%) o Cantàbria (-8,8%).

 
Quasi el 72% de la inversió en infraestructures es destina a la xarxa ferroviària, també a Catalunya, on el ministre de Foment, José Luis Ábalos, ha deixat clar que vol posar fi al mal funcionament i les deficiències endèmiques de Rodalies. Ho farà, però, acceptant el full de ruta inversor del seu predecessor, ja que les inversions previstes en trens a mig termini a Catalunya tan sols creixen un 3,3%, la meitat del que ho van fer en els pressupostos anteriors i lleugerament per sota de la mitjana estatal. Del total d'inversions plurianuals en la xarxa ferroviària, només el 15,4% estan previstes a Catalunya.

 
Quant a les inversions en carreteres, només un 10% de les previstes per als projectes endegats o previstos per als propers anys són per a Catalunya. En aquest camp, en surten beneficiades clarament les comunitats amb un territori més gran, com Castella i Lleó (22% del total), Castella-la Manxa (12,6%) o Andalusia (11,8%). Les inversions previstes a Catalunya, de fet, cauen un 23,9%, més de 600 milions d'euros, tot i que, a nivell estatal, es desplomen més, un 29,8%.

 
En relació a la inversió en aeroports d'Enaire (antiga Aena), Madrid segueix sent la predilecta, però menys que en els anteriors comptes, ja que la inversió plurianual prevista a la capital espanyola en els pressupostos cau del 54,7% al 44,4%. Molt per sobre, però, del 15,7% que aniria cap a Catalunya, tot i que la despesa a mig termini quasi s'hi duplica per un augment notable de les actuacions generals i de manteniment que es farien a l'aeroport del Prat els propers set anys. I això que, a nivell global, la inversió territorialitzada d'Enaire cau un 12,7%.

 
Finalment, pel que fa a les inversions a mig termini als ports, les destinades a Catalunya creixen un 16%, per sota del 27% de mitjana a tot l'Estat. El gran beneficiat és el País Valencià, que en tres anys ha vist com els seus ports preveien el 12,8% del total d'inversions a acaparar-ne un de cada cinc euros -en termes absoluts, l'augment en aquests comptes és del 70,5%-. També creixen molt a Cantàbria (72,2%), Múrcia (61,6%) i les Illes Balears (58,4%).

 
Arxivat a