10
de febrer
del
2019
Actualitzat
a les
16:40h
Flamant advocada de Jordi Cuixart. Discreta però implacable. Maria Roig, nascuda a Barcelona el 1970, és ara una de les cares més visibles del judici de l'1-O. Amb àmplia formació en l'àmbit penal, Roig ha esdevingut una de les veus que més clarament ha denunciat dels drets socials i polítics del procediment judicial contra l'1-O. El seu compromís, però, no és només el que fa prevaldre a la sala -com a advocada-, sinó que també implica bona part de la seva vida personal. A ningú escapa que, per als advocats, aquest judici va molt més enllà d'un simple encàrrec professional.
Com qualsevol altra penalista, Roig ha hagut de defensar delictes de tot tipus al llarg de la seva trajectòria. Des de violadors, fins a assassins, passant per persones que -com té la convicció que passa en aquest cas- són innocents. Per aquest motiu, la defensa de Cuixart s'ha convertit, per a l'advocada, en una batalla també personal. Roig assegura que es tracta d'un judici polític. I com a tal, que es vulneren els drets fonamentals del president d'Òmnium, així com les regles del joc penal i processal.
De fet, l'advocada no té pèls a la llengua per assenyalar el tribunal o la Fiscalia. I com ja va deixar clar en el seu escrit de defensa -amb la col·laboració de l'equip jurídic que completen Benet Salellas, Àlex Solà i Olivier Peter- una sentència condemnatòria portarà la causa directament a l'àmbit internacional. Concretament, al Tribunal Europeu de Drets Humans. El camí, però, és llarg, i la fortalesa i serenor són elements que durant el trajecte s'han d'anar abonant.
Un ritme "esgotador"
Roig no coneixia personalment Cuixart abans que Òmnium li encarregués la tutela de la seva defensa. La relació de l'advocada amb l'entitat havia estat puntual, tot i que la connexió va ser directa, una vegada va iniciar-se el procediment. Les ganes de treballar i la fermesa van unir dues persones de conviccions fortes, i a partir de llavors -malgrat que des de la presó- el tàndem Roig-Cuixart va començar a dibuixar una estratègia de defensa que ja combina elements purament legals amb la denúncia d'un cas que es concep polític. El ritme de treball, assegura Roig a NacióDigital, és "esgotador", però la fortalesa de Cuixart l'ajuda a recarregar les piles.
Per a Roig, l'any i escaig que ha durat la instrucció i els terminis previs al judici l'han absorbit. "No vaig fer vacances i no he deixat de treballar quasi cap dissabte i diumenge des de l'agost", admet. En aquests moments es dedica "íntegrament" a la defensa del president d'Òmnium, sense temps material per poder diversificar la feina.
Com és d'esperar, doncs, la conciliació familiar és complicada. "Soc mare de dos fills que es divorciaran de mi, conjuntament amb el meu marit, d'aquí a res", ironitza. Però lluny de fer bromes, assegura que és gairebé impossible la conciliació, ja sigui amb la família o amb aquelles aficions que tant anhela. Ballar, llegir o viatjar -li agraden els països àrabs-, queden lluny de les seves prioritats actuals. "Ara em suporten, a casa. I esperen que s'acabi això per recuperar una mare i una dona", lamenta.
La responsabilitat portada a l'extrem
Tots aquests ingredients dibuixen, però, el perfil d'una advocada extremadament responsable i bolcada en la seva feina. Si bé -clarament- es podria parlar de vocació, aquesta no li va venir de petita, sinó que es va anar forjant amb la pràctica de l'ofici. Filla d'una família treballadora i la mitjana de tres germans, Roig va estudiar a la Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona i posteriorment es va graduar en Criminologia.
Durant més de vint anys ha exercit com a penalista, tot i que ha esdevingut també la presidenta de la secció de Dret Penal del Col·legi d'Advocats, on participa a la comissió de dones i fa prevaldre la perspectiva de gènere en tots els àmbits on li és possible. Ara, però, el sentit de la responsabilitat la torna a cridar, i Roig s'ha convertit en una de les advocades més mediàtiques del panorama espanyol. Potser no pel seu tarannà personal, que es manté discret, sinó per la contundència dels seus arguments, en el que alguns consideren el judici més important del segle XXI. En aquest procediment judicial, Roig i Cuixart són un, i ja s'han convertit en una de les veus més combatives en la denúncia d'un judici polític.
Com qualsevol altra penalista, Roig ha hagut de defensar delictes de tot tipus al llarg de la seva trajectòria. Des de violadors, fins a assassins, passant per persones que -com té la convicció que passa en aquest cas- són innocents. Per aquest motiu, la defensa de Cuixart s'ha convertit, per a l'advocada, en una batalla també personal. Roig assegura que es tracta d'un judici polític. I com a tal, que es vulneren els drets fonamentals del president d'Òmnium, així com les regles del joc penal i processal.
De fet, l'advocada no té pèls a la llengua per assenyalar el tribunal o la Fiscalia. I com ja va deixar clar en el seu escrit de defensa -amb la col·laboració de l'equip jurídic que completen Benet Salellas, Àlex Solà i Olivier Peter- una sentència condemnatòria portarà la causa directament a l'àmbit internacional. Concretament, al Tribunal Europeu de Drets Humans. El camí, però, és llarg, i la fortalesa i serenor són elements que durant el trajecte s'han d'anar abonant.
Un ritme "esgotador"
Roig no coneixia personalment Cuixart abans que Òmnium li encarregués la tutela de la seva defensa. La relació de l'advocada amb l'entitat havia estat puntual, tot i que la connexió va ser directa, una vegada va iniciar-se el procediment. Les ganes de treballar i la fermesa van unir dues persones de conviccions fortes, i a partir de llavors -malgrat que des de la presó- el tàndem Roig-Cuixart va començar a dibuixar una estratègia de defensa que ja combina elements purament legals amb la denúncia d'un cas que es concep polític. El ritme de treball, assegura Roig a NacióDigital, és "esgotador", però la fortalesa de Cuixart l'ajuda a recarregar les piles.
Per a Roig, l'any i escaig que ha durat la instrucció i els terminis previs al judici l'han absorbit. "No vaig fer vacances i no he deixat de treballar quasi cap dissabte i diumenge des de l'agost", admet. En aquests moments es dedica "íntegrament" a la defensa del president d'Òmnium, sense temps material per poder diversificar la feina.
Com és d'esperar, doncs, la conciliació familiar és complicada. "Soc mare de dos fills que es divorciaran de mi, conjuntament amb el meu marit, d'aquí a res", ironitza. Però lluny de fer bromes, assegura que és gairebé impossible la conciliació, ja sigui amb la família o amb aquelles aficions que tant anhela. Ballar, llegir o viatjar -li agraden els països àrabs-, queden lluny de les seves prioritats actuals. "Ara em suporten, a casa. I esperen que s'acabi això per recuperar una mare i una dona", lamenta.
La responsabilitat portada a l'extrem
Tots aquests ingredients dibuixen, però, el perfil d'una advocada extremadament responsable i bolcada en la seva feina. Si bé -clarament- es podria parlar de vocació, aquesta no li va venir de petita, sinó que es va anar forjant amb la pràctica de l'ofici. Filla d'una família treballadora i la mitjana de tres germans, Roig va estudiar a la Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona i posteriorment es va graduar en Criminologia.
Durant més de vint anys ha exercit com a penalista, tot i que ha esdevingut també la presidenta de la secció de Dret Penal del Col·legi d'Advocats, on participa a la comissió de dones i fa prevaldre la perspectiva de gènere en tots els àmbits on li és possible. Ara, però, el sentit de la responsabilitat la torna a cridar, i Roig s'ha convertit en una de les advocades més mediàtiques del panorama espanyol. Potser no pel seu tarannà personal, que es manté discret, sinó per la contundència dels seus arguments, en el que alguns consideren el judici més important del segle XXI. En aquest procediment judicial, Roig i Cuixart són un, i ja s'han convertit en una de les veus més combatives en la denúncia d'un judici polític.