19
de gener
del
2019
Actualitzat
a la
13:59h
"Aquest any és el de la consolidació del nostre espai". El portaveu de Catalunya en Comú, Joan Mena, defineix així uns mesos de caixa o faixa per al projecte dels comuns. Les eleccions del maig seran clau per a tots els partits, però per a la formació d'Ada Colau seran una prova de foc per determinar quina és la musculatura del projecte. Camí de la cita electoral, els comuns aprovaran aquest dissabte el document estratègic de l'era post Xavier Domènech, que no ha estat exempta de turbulències, que continuen sense dissipar-se.
Tal com va avançar NacióDigital el 18 de desembre, la nova carta de navegació dels comuns inclou treballar per una Constitució catalana que superi l'Estatut dins d'una Espanya plurinacional que s'organitzi en forma de república. A diferència de l'ideari fundacional, no es fa referència explícita al concepte de República catalana ni tampoc a l'autodeterminació, dos conceptes dels quals han prescindit perquè generen incomoditats entre el sector federalista i ecosocialista del partit, ara amb pes a la cúpula. En canvi, l'elusió d'aquests conceptes del document del rumb estratègic preocupa els sobiranistes crítics, que reclamen que s'hi incloguin. "No incloure aquests termes aprovats per assemblea en l'ideari seria canviar per la porta del darrere els principis de Catalunya en Comú", assegura el líder d'EUiA, Joan Josep Nuet.
Les municipals, com a "data clau" del projecte
El futur de l'espai està en joc. Ha quallat el projecte dels comuns a Barcelona i també a escala territorial, o la complexitat del seu discurs a nivell nacional i la discrepància interna passaran factura? S'han complert les expectatives d'un espai bressolat en el marc del 15-M o la realitat ha acabat esmenant les seves expectatives? El document que se sotmetrà a consideració del consell nacional del partit, màxim òrgan entre congressos, defineix els comicis que s'afrontaran en quatre mesos com a "data clau i estratègica per estendre el projecte dels comuns" arreu de Catalunya.
La trobada d'aquest dissabte, a més de ser el tret de sortida oficial al procés de les municipals, serà també el llançament d'Ernest Urtasun com a candidat a les europees, paper que ostentarà paral·lelament amb Gerardo Pisarello com a cap de llista de Barcelona en Comú. Tots dos hauran de negociar la seva posició a la candidatura a les europees de Podem.
Diferenciar-se de la "via unilateral i de l'immobilisme centralista"
El full de ruta traçat pels comuns beu de la necessitat de fer equilibris en un context de turbulències en la política catalana, que també ha generat discrepàncies no resoltes a l'espai. El procés ha passat factura a Catalunya en Comú a nivell intern, especialment des de la traumàtica renúncia de Xavier Domènech, i pot tenir encara més costos en els pròxims mesos, si es produeix una hipotètica escissió del partit o es perd l'alcaldia de Barcelona.
El gran repte, segons l'estratègia esbossada, és diferenciar-se tant "de la via unilateral independentista" com de l'"immobilisme centralista i monàrquic", dos camins que consideren "fracassats". Això els aboca a transitar fent equilibris tenint en compte una pluralitat interna difícil de governar. Ni volen que se'ls confongui amb l'independentisme ni volen tampoc que se'ls equipari al PSC. La necessitat de clarificar-se és evident, però està altament influenciada per la necessitat d'apuntalar el caràcter sobiranista de l'espai que un sector del partit posa en dubte.
Conscients que l'escenari polític que estarà marcat pel judici de l'1-O però també pel pronosticat ascens de l'extrema dreta, els comuns pretenen demostrar que tenen una proposta pròpia que admeten que és complexa tenint en compte l'actual correlació de forces. "Hem de partir del reconeixement mutu de totes les posicions i explicar la nostra proposta", argumenta Mena. Fent bandera de la via del diàleg entre governs, el portaveu dels comuns explica que la Constitució catalana que reivindiquen ha de ser "una carta de voluntats feta a Catalunya". És a dir, que es redacti "sense cap subordinació a cap altra institució" i a partir "d'un procés de participació en clau de procés constituent".
Aquesta "carta de voluntats", hauria de reconèixer, entre altres aspectes, el reconeixement de Catalunya com a nació, i per tant, com a subjecte polític, i el blindatge dels drets socials. A partir d'aquí, especifiquen que la relació que s'hauria de mantenir amb Espanya és "confederal", fet que implica compartir sobiranies amb un estat que voldrien que es constituís reconeixent la seva plurinacionalitat i vertebrat en forma de república. "Per a nosaltres, el de república és un concepte estratègic", afirma Mena. Els comuns van ser, de fet, els impulsors de la proposta d'abolició de la monarquia que es va aprovar al Parlament i que Pedro Sánchez ha portat al Tribunal Constitucional.
Àmplies majories, pronunciament democràtic i millora d'autogovern
Conscient que l'escenari estatal que plantegen és llunyà, els comuns aprovaran en el seu consell nacional que la cerca d'una sortida política al conflicte català pivoti en tres eixos. El primer és la construcció d'àmplies majories socials i el màxim consens entre les forces polítiques catalanes, un objectiu que s'està explorant a través de la cimera de partits liderada pel president Quim Torra i que es tornarà a reunir l'1 de febrer. "El judici és injust. Espanya no hauria de tenir presos polítics i apostar per la repressió. El document estratègic fa una crida a la responsabilitat i al diàleg per la via del reconeixement de tots per distensionar", sosté el portaveu de Catalunya en Comú.
El segon eix és el "pronunciament democràtic de la ciutadania de Catalunya". Fins ara, els comuns han defensat que el referèndum acordat és la millor sortida al conflicte, tot i que en el document no es parla específicament d'autodeterminació. Fan referència a la necessitat d'avançar cap a una proposta de llei de claredat per pautar com hauria de ser aquest referèndum. Aquest, però, continua sent un veto que els socialistes no pensen aixecar. El tercer eix és "la millora de l'autogovern i la seva defensa de qualsevol projecte recentralitzador", una premissa introduïda davant d'una dreta -i també part del PSOE- que advoquen per l'aplicació d'un altre 155 a Catalunya.
La plataforma crítica Sobiranistes, encapçalada per Elisenda Alamany i Joan Josep Nuet, considera que és un document estratègic "acceptable" des del punt de vista de les polítiques socials i democràtiques que recull, però no en el capítol nacional. "Hi ha oblits clamorosos" denuncia el líder d'EUiA, que assenyala que "han desaparegut" la República catalana amb vocació de compartir sobiranies amb una Espanya plurinacional, l'aposta pel procés constituent i la referència explícita al referèndum d'autodeterminació. "Es tracta, simplement, de recollir el mateix que tenim a l'ideari fundacional. Allunyar-se'n seria un greu error polític", sosté tot afegint que espera que sigui un "oblit" corregible. Si no és així, puntualitza, seria "una decepció molt gran".
Aposta per la "lluita contra tot tipus d'autoritarisme i repressió"
Més enllà de la proposta en l'eix nacional, que els comuns bategen com "republicanisme i plurinacionalitat", el document dels comuns proposen quatre àmbits de debat estratègic més: llibertat i democràcia, justícia social, justícia ambiental i territori i justícia de gènere. Amb la vista posada en el judici de l'1-O, en el capítol sobre drets i llibertats Catalunya en Comú es conjura per seguir reivindicat la fi de l'empresonament dels presos polítics i la repressió, així com la taula de diàleg entre partits ampliada amb actors socials. Volen visibilitzar-se com una formació que "lluita contra tot tipus d'autoritarisme i repressió, i que aposta per solucions polítiques i dialogades".
En la carpeta de justícia social, tenint ben present que és l'eix en què es mouen amb més comoditat i cohesió interna, els comuns es fixen com a objectiu "donar centralitat als debats i conflictes socials" i afrontar les municipals erigint-se en "la força política que vol posar les "persones al centre a través de l'ampliació de les polítiques socials i l'accés a l'habitatge".
Tal com va avançar NacióDigital el 18 de desembre, la nova carta de navegació dels comuns inclou treballar per una Constitució catalana que superi l'Estatut dins d'una Espanya plurinacional que s'organitzi en forma de república. A diferència de l'ideari fundacional, no es fa referència explícita al concepte de República catalana ni tampoc a l'autodeterminació, dos conceptes dels quals han prescindit perquè generen incomoditats entre el sector federalista i ecosocialista del partit, ara amb pes a la cúpula. En canvi, l'elusió d'aquests conceptes del document del rumb estratègic preocupa els sobiranistes crítics, que reclamen que s'hi incloguin. "No incloure aquests termes aprovats per assemblea en l'ideari seria canviar per la porta del darrere els principis de Catalunya en Comú", assegura el líder d'EUiA, Joan Josep Nuet.
Les municipals, com a "data clau" del projecte
El futur de l'espai està en joc. Ha quallat el projecte dels comuns a Barcelona i també a escala territorial, o la complexitat del seu discurs a nivell nacional i la discrepància interna passaran factura? S'han complert les expectatives d'un espai bressolat en el marc del 15-M o la realitat ha acabat esmenant les seves expectatives? El document que se sotmetrà a consideració del consell nacional del partit, màxim òrgan entre congressos, defineix els comicis que s'afrontaran en quatre mesos com a "data clau i estratègica per estendre el projecte dels comuns" arreu de Catalunya.
La trobada d'aquest dissabte, a més de ser el tret de sortida oficial al procés de les municipals, serà també el llançament d'Ernest Urtasun com a candidat a les europees, paper que ostentarà paral·lelament amb Gerardo Pisarello com a cap de llista de Barcelona en Comú. Tots dos hauran de negociar la seva posició a la candidatura a les europees de Podem.
Diferenciar-se de la "via unilateral i de l'immobilisme centralista"
El full de ruta traçat pels comuns beu de la necessitat de fer equilibris en un context de turbulències en la política catalana, que també ha generat discrepàncies no resoltes a l'espai. El procés ha passat factura a Catalunya en Comú a nivell intern, especialment des de la traumàtica renúncia de Xavier Domènech, i pot tenir encara més costos en els pròxims mesos, si es produeix una hipotètica escissió del partit o es perd l'alcaldia de Barcelona.
El gran repte, segons l'estratègia esbossada, és diferenciar-se tant "de la via unilateral independentista" com de l'"immobilisme centralista i monàrquic", dos camins que consideren "fracassats". Això els aboca a transitar fent equilibris tenint en compte una pluralitat interna difícil de governar. Ni volen que se'ls confongui amb l'independentisme ni volen tampoc que se'ls equipari al PSC. La necessitat de clarificar-se és evident, però està altament influenciada per la necessitat d'apuntalar el caràcter sobiranista de l'espai que un sector del partit posa en dubte.
Conscients que l'escenari polític que estarà marcat pel judici de l'1-O però també pel pronosticat ascens de l'extrema dreta, els comuns pretenen demostrar que tenen una proposta pròpia que admeten que és complexa tenint en compte l'actual correlació de forces. "Hem de partir del reconeixement mutu de totes les posicions i explicar la nostra proposta", argumenta Mena. Fent bandera de la via del diàleg entre governs, el portaveu dels comuns explica que la Constitució catalana que reivindiquen ha de ser "una carta de voluntats feta a Catalunya". És a dir, que es redacti "sense cap subordinació a cap altra institució" i a partir "d'un procés de participació en clau de procés constituent".
Joan Mena: "Hem de partir del reconeixement mutu de totes les posicions i explicar la nostra proposta"
Aquesta "carta de voluntats", hauria de reconèixer, entre altres aspectes, el reconeixement de Catalunya com a nació, i per tant, com a subjecte polític, i el blindatge dels drets socials. A partir d'aquí, especifiquen que la relació que s'hauria de mantenir amb Espanya és "confederal", fet que implica compartir sobiranies amb un estat que voldrien que es constituís reconeixent la seva plurinacionalitat i vertebrat en forma de república. "Per a nosaltres, el de república és un concepte estratègic", afirma Mena. Els comuns van ser, de fet, els impulsors de la proposta d'abolició de la monarquia que es va aprovar al Parlament i que Pedro Sánchez ha portat al Tribunal Constitucional.
Jéssica Albiach, Elisenda Alamany i Marta Ribas, al Parlament Foto: Adrià Costa
Àmplies majories, pronunciament democràtic i millora d'autogovern
Conscient que l'escenari estatal que plantegen és llunyà, els comuns aprovaran en el seu consell nacional que la cerca d'una sortida política al conflicte català pivoti en tres eixos. El primer és la construcció d'àmplies majories socials i el màxim consens entre les forces polítiques catalanes, un objectiu que s'està explorant a través de la cimera de partits liderada pel president Quim Torra i que es tornarà a reunir l'1 de febrer. "El judici és injust. Espanya no hauria de tenir presos polítics i apostar per la repressió. El document estratègic fa una crida a la responsabilitat i al diàleg per la via del reconeixement de tots per distensionar", sosté el portaveu de Catalunya en Comú.
El segon eix és el "pronunciament democràtic de la ciutadania de Catalunya". Fins ara, els comuns han defensat que el referèndum acordat és la millor sortida al conflicte, tot i que en el document no es parla específicament d'autodeterminació. Fan referència a la necessitat d'avançar cap a una proposta de llei de claredat per pautar com hauria de ser aquest referèndum. Aquest, però, continua sent un veto que els socialistes no pensen aixecar. El tercer eix és "la millora de l'autogovern i la seva defensa de qualsevol projecte recentralitzador", una premissa introduïda davant d'una dreta -i també part del PSOE- que advoquen per l'aplicació d'un altre 155 a Catalunya.
"Es tracta, simplement, de recollir el mateix que tenim a l'ideari fundacional. Allunyar-se'n seria un greu error polític"
La plataforma crítica Sobiranistes, encapçalada per Elisenda Alamany i Joan Josep Nuet, considera que és un document estratègic "acceptable" des del punt de vista de les polítiques socials i democràtiques que recull, però no en el capítol nacional. "Hi ha oblits clamorosos" denuncia el líder d'EUiA, que assenyala que "han desaparegut" la República catalana amb vocació de compartir sobiranies amb una Espanya plurinacional, l'aposta pel procés constituent i la referència explícita al referèndum d'autodeterminació. "Es tracta, simplement, de recollir el mateix que tenim a l'ideari fundacional. Allunyar-se'n seria un greu error polític", sosté tot afegint que espera que sigui un "oblit" corregible. Si no és així, puntualitza, seria "una decepció molt gran".
Aposta per la "lluita contra tot tipus d'autoritarisme i repressió"
Més enllà de la proposta en l'eix nacional, que els comuns bategen com "republicanisme i plurinacionalitat", el document dels comuns proposen quatre àmbits de debat estratègic més: llibertat i democràcia, justícia social, justícia ambiental i territori i justícia de gènere. Amb la vista posada en el judici de l'1-O, en el capítol sobre drets i llibertats Catalunya en Comú es conjura per seguir reivindicat la fi de l'empresonament dels presos polítics i la repressió, així com la taula de diàleg entre partits ampliada amb actors socials. Volen visibilitzar-se com una formació que "lluita contra tot tipus d'autoritarisme i repressió, i que aposta per solucions polítiques i dialogades".
En la carpeta de justícia social, tenint ben present que és l'eix en què es mouen amb més comoditat i cohesió interna, els comuns es fixen com a objectiu "donar centralitat als debats i conflictes socials" i afrontar les municipals erigint-se en "la força política que vol posar les "persones al centre a través de l'ampliació de les polítiques socials i l'accés a l'habitatge".
Document estratègic de Catalunya en Comú by naciodigital on Scribd