17
de gener
del
2019
Actualitzat
a les
21:32h
"Des de les últimes eleccions municipals, hem trencat CiU, hem superat Convergència, hem creat el PDECat, hem creat JxCat i hem impulsat la Crida Nacional per la República, i a més molts d'ells són d'Òmnium o de l'ANC. Són canvis vertiginosos, en la magnitud i en la velocitat. El més normal és que aquest associat o associada pregunti per la bondat de tots aquests canvis". La frase és de Josep Rull, exconseller de Territori i Sostenibilitat, en l'entrevista a NacióDigital des de Lledoners publicada aquest dimecres. Es referia a l'encaix del PDECat amb la Crida, una qüestió que divideix la direcció nacionalista i que alimenta el risc d'escissió quan queden només nou dies perquè se celebri el congrés fundacional del nou moviment de Carles Puigdemont.
Quin és el detonant que ha fet revifar el risc de fractura? El fet que la Crida hagi culminat amb èxit -després de mesos d'incertesa- el registre com a partit polític davant del ministeri de l'Interior. En un primer moment, el projecte de Puigdemont, Jordi Sànchez i Quim Torra es proposava aixoplugar tot l'independentisme, però des del primer moment va quedar clar que només el PDECat estava interessat en integrar-s'hi. L'expresident de la Generalitat va fer servir l'assemblea del partit, celebrada al juliol, per fer-lo virar gradualment cap a la Crida, però les dissensions van començar a aparèixer ja després de l'estiu. Si bé en un primer moment David Bonvehí, president dels nacionalistes, va alinear-se amb el nou projecte, amb el temps va plantejar dubtes.
Per què? Un cop més, perquè la Crida va orientar la seva activitat administrativa cap a la fundació com a partit polític. "Si funciona com un partit, té òrgans com els d'un partit i vol presentar-se a les eleccions, això és un partit polític", recalcaven a principis de novembre fonts de la direcció, quan el moviment de Puigdemont es va presentar en societat en un acte multitudinari a Manresa. Els estatuts de la Crida estableixen un funcionament intern molt similar als dels partits tradicionals, per bé que es fa especial incidència en la transversalitat ideològica. Una circumstància que els seus impulsors ressaltaran fins que arribi el 26 de gener, dia del congrés fundacional. La Crida permet, a banda, la doble militància, i és un aspecte del qual en fa bandera.
Aquest és un dels aspectes que més condiciona l'encaix entre el nou espai i el PDECat. Els estatuts de la formació nacionalista, en teoria, no permeten la doble militància, per bé que els sectors més partidaris d'integrar-se dins la Crida asseguren que sí i que el consell nacional podria autoritzar excepcions. El PDECat no té intenció de desaparèixer -així ho defensa Bonvehí però també Rull-, i aspira a fer una proposta d'encaix que satisfaci la militància. "En el context actual, és molt complex", sosté un dirigent consultat. "Això pot acabar amb dos partits", resumeix un altre.
És per això que dirigents del partit -així ho detallava aquesta tarda l'ACN- pressionen amb força perquè es mantingui el veto a la doble militància. Demanen, en aquest sentit, un posicionament clar de Bonvehí, a qui alguns sectors del PDECat observen amb un posat "equidistant" en tot aquest debat. La vicepresidenta del partit, Míriam Nogueras, manté una actitud completament diferent: és partidària de l'encaix absolut amb la Crida i sosté que la doble militància és perfectament possible. Nogueras va assistir a la fundació del nou moviment a Manresa i Bonvehí va preferir no ser-hi.
Votació de la direcció
La relació amb el PDECat és una de les qüestions urgents a resoldre, i s'haurà de tractar just després de la fundació de la Crida, el dia 26. En aquell moment, el nou moviment ja tindrà una direcció, que molt probablement estarà encapçalada per Jordi Sànchez, ara empresonat a Lledoners i pendent del judici al Tribunal Suprem. Un dels noms més ben posicionats per acompanyar Sànchez a la cúpula és Elsa Artadi, una de les apostes que es fan per a la secretaria general. Una posició que compatibilitzaria amb el número dos a Barcelona fent tàndem amb Joaquim Forn. La votació es farà el mateix dia 26 al matí, i es poden presentar candidatures fins al 23, dimecres vinent.
La candidatura de Forn és una de les decisions que han consensuat la Crida i el PDECat, però encara queda pendent el cartell a les eleccions europees. Jordi Turull -impulsor del nou moviment i al mateix temps un dels principals reclams del partit nacionalista- s'ha ofert per liderar la llista, que s'ha de tancar en les properes setmanes. La gran incògnita que plana sobre el món postconvergent és, al mateix temps, complexa i senzilla: els membres del PDECat menys proclius a seguir l'estela de Puigdemont competiran electoralment amb ell? El desenllaç, abans que arrenqui la primavera.
Quin és el detonant que ha fet revifar el risc de fractura? El fet que la Crida hagi culminat amb èxit -després de mesos d'incertesa- el registre com a partit polític davant del ministeri de l'Interior. En un primer moment, el projecte de Puigdemont, Jordi Sànchez i Quim Torra es proposava aixoplugar tot l'independentisme, però des del primer moment va quedar clar que només el PDECat estava interessat en integrar-s'hi. L'expresident de la Generalitat va fer servir l'assemblea del partit, celebrada al juliol, per fer-lo virar gradualment cap a la Crida, però les dissensions van començar a aparèixer ja després de l'estiu. Si bé en un primer moment David Bonvehí, president dels nacionalistes, va alinear-se amb el nou projecte, amb el temps va plantejar dubtes.
Per què? Un cop més, perquè la Crida va orientar la seva activitat administrativa cap a la fundació com a partit polític. "Si funciona com un partit, té òrgans com els d'un partit i vol presentar-se a les eleccions, això és un partit polític", recalcaven a principis de novembre fonts de la direcció, quan el moviment de Puigdemont es va presentar en societat en un acte multitudinari a Manresa. Els estatuts de la Crida estableixen un funcionament intern molt similar als dels partits tradicionals, per bé que es fa especial incidència en la transversalitat ideològica. Una circumstància que els seus impulsors ressaltaran fins que arribi el 26 de gener, dia del congrés fundacional. La Crida permet, a banda, la doble militància, i és un aspecte del qual en fa bandera.
Els estatuts de la Crida ja establien un funcionament intern molt similar als dels partits tradicionals, per bé que es fa especial incidència en la transversalitat ideològica
Aquest és un dels aspectes que més condiciona l'encaix entre el nou espai i el PDECat. Els estatuts de la formació nacionalista, en teoria, no permeten la doble militància, per bé que els sectors més partidaris d'integrar-se dins la Crida asseguren que sí i que el consell nacional podria autoritzar excepcions. El PDECat no té intenció de desaparèixer -així ho defensa Bonvehí però també Rull-, i aspira a fer una proposta d'encaix que satisfaci la militància. "En el context actual, és molt complex", sosté un dirigent consultat. "Això pot acabar amb dos partits", resumeix un altre.
És per això que dirigents del partit -així ho detallava aquesta tarda l'ACN- pressionen amb força perquè es mantingui el veto a la doble militància. Demanen, en aquest sentit, un posicionament clar de Bonvehí, a qui alguns sectors del PDECat observen amb un posat "equidistant" en tot aquest debat. La vicepresidenta del partit, Míriam Nogueras, manté una actitud completament diferent: és partidària de l'encaix absolut amb la Crida i sosté que la doble militància és perfectament possible. Nogueras va assistir a la fundació del nou moviment a Manresa i Bonvehí va preferir no ser-hi.
Votació de la direcció
La relació amb el PDECat és una de les qüestions urgents a resoldre, i s'haurà de tractar just després de la fundació de la Crida, el dia 26. En aquell moment, el nou moviment ja tindrà una direcció, que molt probablement estarà encapçalada per Jordi Sànchez, ara empresonat a Lledoners i pendent del judici al Tribunal Suprem. Un dels noms més ben posicionats per acompanyar Sànchez a la cúpula és Elsa Artadi, una de les apostes que es fan per a la secretaria general. Una posició que compatibilitzaria amb el número dos a Barcelona fent tàndem amb Joaquim Forn. La votació es farà el mateix dia 26 al matí, i es poden presentar candidatures fins al 23, dimecres vinent.
La candidatura de Forn és una de les decisions que han consensuat la Crida i el PDECat, però encara queda pendent el cartell a les eleccions europees. Jordi Turull -impulsor del nou moviment i al mateix temps un dels principals reclams del partit nacionalista- s'ha ofert per liderar la llista, que s'ha de tancar en les properes setmanes. La gran incògnita que plana sobre el món postconvergent és, al mateix temps, complexa i senzilla: els membres del PDECat menys proclius a seguir l'estela de Puigdemont competiran electoralment amb ell? El desenllaç, abans que arrenqui la primavera.