26
de gener
del
2019
Actualitzat
el
27
de gener
a la
13:44h
Paulo Rangel (Vila Nova de Gaia, Portugal, 1968) és eurodiputat des de fa deu anys i vicepresident del PP europeu. La setmana passada no va poder ser a Estrasburg, malgrat que hi havia ple del Parlament Europeu, però va poder escoltar amb atenció el discurs que hi va fer el president del govern espanyol, Pedro Sánchez. Considera que el caràcter europeista de Sánchez és positiu, però sosté que les seves propostes són antiquades i no serveixen per afrontar els nous reptes europeus. Al seu parer, el líder del PSOE vol combatre l'extremisme, però no atén les qüestions de fons que porten els electors a votar aquest tipus de partits.
En aquesta entrevista, reflexiona sobre Europa, sobre l'extremisme i sobre l'auge de Vox, que veu amb preocupació. Ara per ara, és partidari del wait and see. Esperar i veure, amb atenció i prudència, què fa la formació de Santiago Abascal i amb qui s'alinea. I malgrat considerar-lo "necessari", admet que no se sent còmode amb el pacte que el PP ha fet amb els ultres a Andalusia. Sobre Catalunya, demana una posició comuna dels populars, PSOE i Cs per fer-hi front, i de cara al judici de l'1-O confia plenament en la justícia espanyola.
- Com va veure el discurs de Pedro Sánchez al Parlament Europeu de la setmana passada?
- Té una visió proeuropea i això és positiu, però no tinc gaire clar si les seves respostes són les que necessita l'Europa que ve. Són respostes, jo diria, antigues, i els problemes que venen són problemes nous. Hi ha una cosa bona: els partits espanyols, i el president Sánchez això ho reflecteix, són proeuropeus. Ara bé, les propostes que va llançar Sánchez podrien haver funcionat fa 15 o 20 anys, però ara tenim davant nous problemes i noves aspiracions dels ciutadans, i penso que el seu programa queda vell, no hi ha una visió de futur.
- Creu, doncs, que la recepta de Sánchez per frenar l'euroescepticisme i l'extrema dreta no funcionarà?
- Està molt bé dir que estàs en contra del radicalisme de dretes -estic d'acord que és un risc i una amenaça per a Europa-, però existeix també un radicalisme d'esquerres que és clar en alguns països com França, Portugal o Grècia, i passa també a Espanya amb Podem. Sánchez parla del radicalisme i l'extremisme de dretes, però té un acord amb un partit que és radical d'esquerres. Una cosa és dir que hem de combatre els extremismes, i l'altra és entendre per què els ciutadans, els electors, voten a favor d'aquests moviments. Penso que Sánchez té molt clar que s'ha de combatre l'extremisme, i en això estem d'acord, però després no arriba a les causes d'aquests extremismes. Si no abordem la qüestió de la immigració o la gestió de les identitats, si no veiem les raons darrere l'extremisme que són la font del populisme de dretes, no podrem vèncer-lo.
- Com veu l'auge de Vox?
- A Europa i a Portugal l'observem amb molta atenció i preocupació. Ara bé, fins al moment, Vox té un programa molt conservador, molt radical -contra la immigració, per exemple-, però, per ara, no és un programa antieuropeu. És un programa nacionalista, però nacionalista intern, contra les autonomies. No sembla, a primer cop d'ull, un nacionalisme contra Europa i contra Brussel·les. Vox és radical, és negatiu, però se centra més en els assumptes interns d'Espanya -especialment en la qüestió territorial- que no pas en la qüestió de la integració europea. Deixo clar que això és en aquest moment, perquè està clar que en una dinàmica electoral europea Vox haurà de tenir una posició clara sobre Europa. I aquí pot tenir la temptació d'alinear-se amb els governs d'Itàlia, d'Àustria o de Polònia i passar a tenir un programa europeu pròxim als partits euroescèptics.
Ara per ara, des del Parlament Europeu veiem Vox amb molta preocupació per les idees que té sobre la immigració, la igualtat entre homes i dones... Però també veiem que està molt centrat en Espanya i en el problema català. La gran incògnita, la pregunta que ens hem de fer, és quina posició tindrà davant les qüestions europees. La temptació d'alinear-se amb l'antieuropeisme serà gran i això seria nou en el panorama ibèric, perquè ni a Portugal ni a Espanya hi ha moviments antieuropeus forts.
- Se sent còmode amb el pacte del PP amb Vox a Andalusia?
- No m'hi sento gaire còmode, però també he de dir que el PSOE ha pactat amb Podem, a Portugal s'ha pactat amb partits comunistes i d'extrema esquerra, a Dinamarca els partits convencionals també tenen acords d'aquesta naturalesa...
- Però compara Vox amb Podem i els partits d'extrema esquerra?
- No, no estic dient que sigui el mateix, perquè hi ha valors que són diferents, com per exemple la igualtat entre homes i dones o la xenofòbia. En aquests casos l'esquerra radical no és igual que la dreta radical i, de fet, la dreta radical té plantejaments més greus. Però tornant al pacte del PP, crec que era necessari superar 40 anys de socialisme a Andalusia. Penso que el fet que PP i Cs estiguin al govern i puguin tenir algun diàleg amb Vox per garantir la governabilitat no és positiu, però és una experiència que hem mirar amb atenció. És difícil. Però per a mi també és molt important veure què fa Vox en relació a Europa. Wait and see. Amb molta prudència.
- Què en pensa de Pablo Casado?
- Penso que ha donat una nova dinàmica al PP. El partit es trobava en una situació molt complicada. Tenia un govern exitós en matèria econòmica, però va haver de fer front a la crisi catalana i en els sondejos no avançava perquè es trobava en una espècie de paràlisi. Després de la moció de censura, l'elecció de Casado ha donat un nou aire.
- Casado ha radicalitzat el PP?
- El PP és un partit molt gran, amb diverses sensibilitats. Casado és més conservador que Rajoy, que era més pragmàtic, i això és normal. En tots els partits de centredreta i centreesquerra sempre tenim diverses sensibilitats. I normalment els lideratges mostren una certa oscil·lació: d'un pragmàtic a un conservador, després a un altre pragmàtic...
- Parlava de la qüestió catalana. Sánchez l'està gestionant bé?
- És molt difícil de dir. El que està fent Sánchez té riscos i la situació és molt delicada. Crec que és molt important que PP, Ciutadans i PSOE tinguin una posició comuna. I ara Sánchez, per sobreviure políticament, pot trencar aquesta posició comuna. Aquest és el problema. És molt difícil, malgrat que conec bé la qüestió catalana, donar consells i afrontar cada dia aquesta situació des del govern. Els tres partits han d'anar junts en la idea d'una Espanya que és una però diversa, i en aquesta matèria han de tenir una estratègia comuna.
- I, vist en perspectiva, la resposta de Mariano Rajoy va ser positiva?
- Va ser la resposta que podia donar. Penso que hi ha solucions constitucionals diverses que poden respectar la unitat d'Espanya i respectar les autonomies, especialment en el marc de la Unió Europea. Crec que Rajoy, davant d'uns episodis molt complexos, va donar la resposta que podia donar. Es podria haver anticipat, PP i PSOE haurien d'haver parlat més, i crec que no van parlar prou ni amb Zapatero ni amb Rajoy. Quan la situació ja era al carrer, Rajoy va fer el que podia fer, no hi havia gaire solucions creatives.
- Entenc, doncs, que creu que els presos catalans han d'estar a la presó.
- Conec molt bé Espanya i confio totalment en les institucions judicials espanyoles. Espanya és un estat de dret que pot donar exemple a tot el món. Si els jutges fan una sentència, l'hem de respectar. El poder polític no hi pot fer res, s'ha de respectar. No conec cap sistema democràtic liberal i progressista com l'espanyol on el poder polític pugui dir als jutges que han de fer.
- Tornem a Europa. El parlament britànic va tombar l'acord de Theresa May i la Unió Europea pel Brexit. Què passarà ara?
- Som en una situació molt difícil i no podem preveure què passarà. Jo sempre he tingut la impressió que cal ampliar el període de negociació, crec que això és el que acabarà passant, sigui amb el govern de May o amb un altre. No veig probable que s'accepti una sortida del Regne Unit sense un acord, i per evitar aquesta catàstrofe crec que cal un nou període de negociacions. Pot ser més curt -i aleshores serà més tècnic- o més llarg, i en aquest cas podem plantejar també la hipòtesi d'un segon referèndum.
- Creu que hi pot haver un segon referèndum?
- Crec que és possible. En aquest moment, persones que són totalment contràries al Brexit i gent que eren els "campions" del Brexit, com Nigel Farage, admeten que és necessari un segon referèndum. Per tant, crec que hi ha possibilitats que així sigui. No dic que passi, però hi ha una possibilitat. El rebuig de la "solució May" -que anava bé a May i a la UE- obre la porta a unes noves negociacions que pot acabar amb un nou acord o amb una nova consulta dels ciutadans. És cert que hi ha risc que es produeixi un Brexit hard, però penso que els britànics tindran temps per evitar aquesta opció.
- D'aquí a uns mesos hi ha eleccions europees. Quin escenari preveu?
- Estic preocupat. Els populistes creixeran, especialment els de dretes. I aquestes forces populistes conservadores, extremistes, crearan una radicalització al parlament entre proeuropeus i antieuropeus. Això serà un problema greu en el futur. Serà més difícil aprovar coses, negociar, arribar a consensos... Tot serà més difícil.
En aquesta entrevista, reflexiona sobre Europa, sobre l'extremisme i sobre l'auge de Vox, que veu amb preocupació. Ara per ara, és partidari del wait and see. Esperar i veure, amb atenció i prudència, què fa la formació de Santiago Abascal i amb qui s'alinea. I malgrat considerar-lo "necessari", admet que no se sent còmode amb el pacte que el PP ha fet amb els ultres a Andalusia. Sobre Catalunya, demana una posició comuna dels populars, PSOE i Cs per fer-hi front, i de cara al judici de l'1-O confia plenament en la justícia espanyola.
- Com va veure el discurs de Pedro Sánchez al Parlament Europeu de la setmana passada?
- Té una visió proeuropea i això és positiu, però no tinc gaire clar si les seves respostes són les que necessita l'Europa que ve. Són respostes, jo diria, antigues, i els problemes que venen són problemes nous. Hi ha una cosa bona: els partits espanyols, i el president Sánchez això ho reflecteix, són proeuropeus. Ara bé, les propostes que va llançar Sánchez podrien haver funcionat fa 15 o 20 anys, però ara tenim davant nous problemes i noves aspiracions dels ciutadans, i penso que el seu programa queda vell, no hi ha una visió de futur.
"Una cosa és dir que hem de combatre els extremismes, i l'altra és entendre per què els ciutadans, els electors, voten per aquests moviments"
- Creu, doncs, que la recepta de Sánchez per frenar l'euroescepticisme i l'extrema dreta no funcionarà?
- Està molt bé dir que estàs en contra del radicalisme de dretes -estic d'acord que és un risc i una amenaça per a Europa-, però existeix també un radicalisme d'esquerres que és clar en alguns països com França, Portugal o Grècia, i passa també a Espanya amb Podem. Sánchez parla del radicalisme i l'extremisme de dretes, però té un acord amb un partit que és radical d'esquerres. Una cosa és dir que hem de combatre els extremismes, i l'altra és entendre per què els ciutadans, els electors, voten a favor d'aquests moviments. Penso que Sánchez té molt clar que s'ha de combatre l'extremisme, i en això estem d'acord, però després no arriba a les causes d'aquests extremismes. Si no abordem la qüestió de la immigració o la gestió de les identitats, si no veiem les raons darrere l'extremisme que són la font del populisme de dretes, no podrem vèncer-lo.
- Com veu l'auge de Vox?
- A Europa i a Portugal l'observem amb molta atenció i preocupació. Ara bé, fins al moment, Vox té un programa molt conservador, molt radical -contra la immigració, per exemple-, però, per ara, no és un programa antieuropeu. És un programa nacionalista, però nacionalista intern, contra les autonomies. No sembla, a primer cop d'ull, un nacionalisme contra Europa i contra Brussel·les. Vox és radical, és negatiu, però se centra més en els assumptes interns d'Espanya -especialment en la qüestió territorial- que no pas en la qüestió de la integració europea. Deixo clar que això és en aquest moment, perquè està clar que en una dinàmica electoral europea Vox haurà de tenir una posició clara sobre Europa. I aquí pot tenir la temptació d'alinear-se amb els governs d'Itàlia, d'Àustria o de Polònia i passar a tenir un programa europeu pròxim als partits euroescèptics.
Ara per ara, des del Parlament Europeu veiem Vox amb molta preocupació per les idees que té sobre la immigració, la igualtat entre homes i dones... Però també veiem que està molt centrat en Espanya i en el problema català. La gran incògnita, la pregunta que ens hem de fer, és quina posició tindrà davant les qüestions europees. La temptació d'alinear-se amb l'antieuropeisme serà gran i això seria nou en el panorama ibèric, perquè ni a Portugal ni a Espanya hi ha moviments antieuropeus forts.
"Per mi també és molt important veure què fa Vox en relació a Europa. Wait and see. Amb molta prudència"
- Se sent còmode amb el pacte del PP amb Vox a Andalusia?
- No m'hi sento gaire còmode, però també he de dir que el PSOE ha pactat amb Podem, a Portugal s'ha pactat amb partits comunistes i d'extrema esquerra, a Dinamarca els partits convencionals també tenen acords d'aquesta naturalesa...
- Però compara Vox amb Podem i els partits d'extrema esquerra?
- No, no estic dient que sigui el mateix, perquè hi ha valors que són diferents, com per exemple la igualtat entre homes i dones o la xenofòbia. En aquests casos l'esquerra radical no és igual que la dreta radical i, de fet, la dreta radical té plantejaments més greus. Però tornant al pacte del PP, crec que era necessari superar 40 anys de socialisme a Andalusia. Penso que el fet que PP i Cs estiguin al govern i puguin tenir algun diàleg amb Vox per garantir la governabilitat no és positiu, però és una experiència que hem mirar amb atenció. És difícil. Però per a mi també és molt important veure què fa Vox en relació a Europa. Wait and see. Amb molta prudència.
- Què en pensa de Pablo Casado?
- Penso que ha donat una nova dinàmica al PP. El partit es trobava en una situació molt complicada. Tenia un govern exitós en matèria econòmica, però va haver de fer front a la crisi catalana i en els sondejos no avançava perquè es trobava en una espècie de paràlisi. Després de la moció de censura, l'elecció de Casado ha donat un nou aire.
- Casado ha radicalitzat el PP?
- El PP és un partit molt gran, amb diverses sensibilitats. Casado és més conservador que Rajoy, que era més pragmàtic, i això és normal. En tots els partits de centredreta i centreesquerra sempre tenim diverses sensibilitats. I normalment els lideratges mostren una certa oscil·lació: d'un pragmàtic a un conservador, després a un altre pragmàtic...
"És molt important que PP, Ciutadans i PSOE tinguin una posició comuna. I ara Sánchez, per sobreviure políticament, pot trencar aquesta posició comuna"
- Parlava de la qüestió catalana. Sánchez l'està gestionant bé?
- És molt difícil de dir. El que està fent Sánchez té riscos i la situació és molt delicada. Crec que és molt important que PP, Ciutadans i PSOE tinguin una posició comuna. I ara Sánchez, per sobreviure políticament, pot trencar aquesta posició comuna. Aquest és el problema. És molt difícil, malgrat que conec bé la qüestió catalana, donar consells i afrontar cada dia aquesta situació des del govern. Els tres partits han d'anar junts en la idea d'una Espanya que és una però diversa, i en aquesta matèria han de tenir una estratègia comuna.
- I, vist en perspectiva, la resposta de Mariano Rajoy va ser positiva?
- Va ser la resposta que podia donar. Penso que hi ha solucions constitucionals diverses que poden respectar la unitat d'Espanya i respectar les autonomies, especialment en el marc de la Unió Europea. Crec que Rajoy, davant d'uns episodis molt complexos, va donar la resposta que podia donar. Es podria haver anticipat, PP i PSOE haurien d'haver parlat més, i crec que no van parlar prou ni amb Zapatero ni amb Rajoy. Quan la situació ja era al carrer, Rajoy va fer el que podia fer, no hi havia gaire solucions creatives.
"No veig probable que s'accepti una sortida del Regne Unit sense un acord. Cal un nou període de negociacions"
- Entenc, doncs, que creu que els presos catalans han d'estar a la presó.
- Conec molt bé Espanya i confio totalment en les institucions judicials espanyoles. Espanya és un estat de dret que pot donar exemple a tot el món. Si els jutges fan una sentència, l'hem de respectar. El poder polític no hi pot fer res, s'ha de respectar. No conec cap sistema democràtic liberal i progressista com l'espanyol on el poder polític pugui dir als jutges que han de fer.
- Tornem a Europa. El parlament britànic va tombar l'acord de Theresa May i la Unió Europea pel Brexit. Què passarà ara?
- Som en una situació molt difícil i no podem preveure què passarà. Jo sempre he tingut la impressió que cal ampliar el període de negociació, crec que això és el que acabarà passant, sigui amb el govern de May o amb un altre. No veig probable que s'accepti una sortida del Regne Unit sense un acord, i per evitar aquesta catàstrofe crec que cal un nou període de negociacions. Pot ser més curt -i aleshores serà més tècnic- o més llarg, i en aquest cas podem plantejar també la hipòtesi d'un segon referèndum.
"Estic preocupat per les eleccions europees. Els populistes creixeran, especialment els de dretes"
- Creu que hi pot haver un segon referèndum?
- Crec que és possible. En aquest moment, persones que són totalment contràries al Brexit i gent que eren els "campions" del Brexit, com Nigel Farage, admeten que és necessari un segon referèndum. Per tant, crec que hi ha possibilitats que així sigui. No dic que passi, però hi ha una possibilitat. El rebuig de la "solució May" -que anava bé a May i a la UE- obre la porta a unes noves negociacions que pot acabar amb un nou acord o amb una nova consulta dels ciutadans. És cert que hi ha risc que es produeixi un Brexit hard, però penso que els britànics tindran temps per evitar aquesta opció.
- D'aquí a uns mesos hi ha eleccions europees. Quin escenari preveu?
- Estic preocupat. Els populistes creixeran, especialment els de dretes. I aquestes forces populistes conservadores, extremistes, crearan una radicalització al parlament entre proeuropeus i antieuropeus. Això serà un problema greu en el futur. Serà més difícil aprovar coses, negociar, arribar a consensos... Tot serà més difícil.