17
de gener
del
2019
Actualitzat
a les
21:31h
Enmig de dos governs que intenten mantenir el fil de diàleg des d'unes discrepàncies insalvables, els tribunals segueixen portant la batuta de la política i sent el principal element de distorsió. L'empresonament de nou dirigents i l'exili de set més condiciona inevitablement qualsevol tipus d'intent de negociació. Però la situació s'agreuja perquè, cada vegada que els dos executius s'arromanguen per buscar escletxes d'entesa, la judicialització del procés polític català interfereix. Conscients que el judici de l'1-O encara interferirà més en el pretès clima d'entesa, el Govern i la Moncloa han acordat aïllar dels executius la cerca d'una sortida al conflicte polític derivant-lo a una taula de negociació entre partits que fa dies que es cou, segons fonts consultades per NacióDigital.
"L'objectiu és no contaminar la relació entre governs", expliquen fonts coneixedores de la trobada celebrada aquest dijous a Madrid entre la vicepresidenta Carmen Calvo, el vicepresident Pere Aragonès i la consellera Elsa Artadi, de la qual no s'han transcendit imatges. Al llarg dels dos últims dies ha quedat ben retratada la conjuntura que han d'afrontar els dos governs: just la vigília de la reunió entre el Govern i la Moncloa, una operació policial va acabar amb 13 activistes, 2 alcaldes i un periodista detinguts sense ni tan sols tenir ordre judicial. Inevitable ha estat que aquesta qüestió hagi estat el primer que han recriminat Aragonès i Artadi a la vicepresidenta del govern espanyol un cop s'han assegut a parlar. Calvo s'ha escudat en què les detencions depenien del poder judicial, no del ministeri de l'Interior, i els dos membres del Govern ho han considerat "inacceptable", segons les fonts consultades.
Ja fa mesos en tot cas, que els ritmes de la política i de la justícia s'entrellacen. Ja van mesclar-se quan el líder de Podem, Pablo Iglesias, va anar a visitar els presos polítics a Lledoners per parlar dels pressupostos generals de l'Estat. Si bé el dirigent del partit lila va intentar assentar les bases perquè els independentistes s'avinguessin a debatre els comptes pactats amb Pedro Sánchez, al cap de dues setmanes la Fiscalia demanava penes importants de presó per a ells -25 per a Oriol Junqueras i fins a 17 per a la resta- i dinamitava qualsevol clima d'acostament amb el govern espanyol.
Continuació de Pedralbes
Per evitar el fracàs del "diàleg efectiu" acordat a Pedralbes el 20 de desembre a Barcelona, que encara es pot complicar més amb el judici de l'1-O en marxa, la Moncloa i el Govern han determinat que la relació institucional es mantindrà a través de la comissió bilateral Estat-Generalitat. El debat sobre la sortida al conflicte català es farà en una altra taula en què hi participaran els partits. Encara, però, s'ha d'estudiar el format i l'ordre del dia. "És una petita passa, però segueix sent feble", expliquen fonts d'ERC, que afegeixen que, de cara a la segona part de la trobada que se celebrarà la setmana que ve a Barcelona, estan a l'"expectativa de saber" si hi ha per part del govern espanyol "una voluntat real de diàleg o bé és postureig".
Fonts del PDECat assenyalen, en tot cas, que el nou mecanisme d'entesa -encara no concretat- s'ha parlat amb els diputats de la formació a Madrid. "Fa dies que se'n parla, ja veurem com acaba", recalquen els dirigents consultats. A la formació nacionalista és on més debat hi ha sobre l'abast del diàleg amb Madrid, i hi ha dos sectors diferenciats: un que vol tramitar els pressupostos de Pedro Sánchez per donar marge a l'entesa, i un altre que manté el "no a tot" respecte del govern socialista.
Des dels partits independentistes que estan al Govern, en tot cas, es considera que "no es pot seguir donant marge de confiança" només en base a "bones paraules" i que, per tant, cal "passes reals" que demostrin que Sánchez està disposat a fer una proposta a Catalunya. Aquesta condició, juntament amb el rebuig a la repressió, són els dos requisits que han posat ERC i el PDECat per avenir-se a negociar els pressupostos generals de l'Estat. El primer estadi, la tramitació al Congrés, coincidirà previsiblement amb l'arrencada del judici, motiu pel qual el govern espanyol té pressa per lligar un acord amb els independentistes.
A l'espera de si s'acaba constituint la taula de partits -que s'activaria en paral·lel a la cimera que lidera Quim Torra entre partits catalans i que es tornarà a reunir el pròxim 1 de febrer, no el 8 com s'havia planificat en un primer moment-, el debat s'intensificarà en els pròxims dies. La margarida es desfullarà en un context altament turbulent, ja que la deliberació coincidirà amb el trasllat dels presos a Madrid i les mobilitzacions previstes per les entitats sobiranistes. La polifonia interna és un fet que pot anar in crescendo si el PSOE s'acaba asseient en aquesta taula. La CUP ja ha marcat territori tot desmarcant-se d'uns espais "simbòlics" que consideren que ja "freguen el ridícul".
Mediadors neutrals?
De moment, la proposta del Govern -a instàncies de Puigdemont des de Waterloo però en línia amb el que demanen ERC i el PDECat- d'incloure mediadors neutrals en una taula de negociació no està en vies de ser atesa. Els independentistes, per exemple, consideren que això és fonamental si el PSOE vol veure aprovats els pressupostos de Sánchez, però al mateix temps veuen clar que no s'atendrà la demanda perquè el cost seria elevat per a la Moncloa. Especialment amb PP, Ciutadans i Vox pressionant després d'haver aconseguit desbloquejar junts la investidura andalusa.
En aquest context, i com detallava l'exconseller Josep Rull en una entrevista a NacióDigital, el més probable és que l'independentisme acabi presentant una esmena a la totalitat als pressupostos. Com resumia Rull, Sánchez és "millor" que un tripartit de dretes, però no se li pot fer costat exclusivament per aquest motiu.
"L'objectiu és no contaminar la relació entre governs", expliquen fonts coneixedores de la trobada celebrada aquest dijous a Madrid entre la vicepresidenta Carmen Calvo, el vicepresident Pere Aragonès i la consellera Elsa Artadi, de la qual no s'han transcendit imatges. Al llarg dels dos últims dies ha quedat ben retratada la conjuntura que han d'afrontar els dos governs: just la vigília de la reunió entre el Govern i la Moncloa, una operació policial va acabar amb 13 activistes, 2 alcaldes i un periodista detinguts sense ni tan sols tenir ordre judicial. Inevitable ha estat que aquesta qüestió hagi estat el primer que han recriminat Aragonès i Artadi a la vicepresidenta del govern espanyol un cop s'han assegut a parlar. Calvo s'ha escudat en què les detencions depenien del poder judicial, no del ministeri de l'Interior, i els dos membres del Govern ho han considerat "inacceptable", segons les fonts consultades.
Ja fa mesos en tot cas, que els ritmes de la política i de la justícia s'entrellacen. Ja van mesclar-se quan el líder de Podem, Pablo Iglesias, va anar a visitar els presos polítics a Lledoners per parlar dels pressupostos generals de l'Estat. Si bé el dirigent del partit lila va intentar assentar les bases perquè els independentistes s'avinguessin a debatre els comptes pactats amb Pedro Sánchez, al cap de dues setmanes la Fiscalia demanava penes importants de presó per a ells -25 per a Oriol Junqueras i fins a 17 per a la resta- i dinamitava qualsevol clima d'acostament amb el govern espanyol.
Continuació de Pedralbes
Per evitar el fracàs del "diàleg efectiu" acordat a Pedralbes el 20 de desembre a Barcelona, que encara es pot complicar més amb el judici de l'1-O en marxa, la Moncloa i el Govern han determinat que la relació institucional es mantindrà a través de la comissió bilateral Estat-Generalitat. El debat sobre la sortida al conflicte català es farà en una altra taula en què hi participaran els partits. Encara, però, s'ha d'estudiar el format i l'ordre del dia. "És una petita passa, però segueix sent feble", expliquen fonts d'ERC, que afegeixen que, de cara a la segona part de la trobada que se celebrarà la setmana que ve a Barcelona, estan a l'"expectativa de saber" si hi ha per part del govern espanyol "una voluntat real de diàleg o bé és postureig".
Fonts del PDECat assenyalen, en tot cas, que el nou mecanisme d'entesa -encara no concretat- s'ha parlat amb els diputats de la formació a Madrid. "Fa dies que se'n parla, ja veurem com acaba", recalquen els dirigents consultats. A la formació nacionalista és on més debat hi ha sobre l'abast del diàleg amb Madrid, i hi ha dos sectors diferenciats: un que vol tramitar els pressupostos de Pedro Sánchez per donar marge a l'entesa, i un altre que manté el "no a tot" respecte del govern socialista.
El debat sobre la sortida al conflicte català es farà en una taula aliena als governs en què hi participaran els partits; encara, però, s'ha d'estudiar el format i l'ordre del dia
Des dels partits independentistes que estan al Govern, en tot cas, es considera que "no es pot seguir donant marge de confiança" només en base a "bones paraules" i que, per tant, cal "passes reals" que demostrin que Sánchez està disposat a fer una proposta a Catalunya. Aquesta condició, juntament amb el rebuig a la repressió, són els dos requisits que han posat ERC i el PDECat per avenir-se a negociar els pressupostos generals de l'Estat. El primer estadi, la tramitació al Congrés, coincidirà previsiblement amb l'arrencada del judici, motiu pel qual el govern espanyol té pressa per lligar un acord amb els independentistes.
A l'espera de si s'acaba constituint la taula de partits -que s'activaria en paral·lel a la cimera que lidera Quim Torra entre partits catalans i que es tornarà a reunir el pròxim 1 de febrer, no el 8 com s'havia planificat en un primer moment-, el debat s'intensificarà en els pròxims dies. La margarida es desfullarà en un context altament turbulent, ja que la deliberació coincidirà amb el trasllat dels presos a Madrid i les mobilitzacions previstes per les entitats sobiranistes. La polifonia interna és un fet que pot anar in crescendo si el PSOE s'acaba asseient en aquesta taula. La CUP ja ha marcat territori tot desmarcant-se d'uns espais "simbòlics" que consideren que ja "freguen el ridícul".
Mediadors neutrals?
De moment, la proposta del Govern -a instàncies de Puigdemont des de Waterloo però en línia amb el que demanen ERC i el PDECat- d'incloure mediadors neutrals en una taula de negociació no està en vies de ser atesa. Els independentistes, per exemple, consideren que això és fonamental si el PSOE vol veure aprovats els pressupostos de Sánchez, però al mateix temps veuen clar que no s'atendrà la demanda perquè el cost seria elevat per a la Moncloa. Especialment amb PP, Ciutadans i Vox pressionant després d'haver aconseguit desbloquejar junts la investidura andalusa.
La Moncloa, almenys de moment, no atén la petició independentista de situar mediadors neutrals a la taula de negociació
En aquest context, i com detallava l'exconseller Josep Rull en una entrevista a NacióDigital, el més probable és que l'independentisme acabi presentant una esmena a la totalitat als pressupostos. Com resumia Rull, Sánchez és "millor" que un tripartit de dretes, però no se li pot fer costat exclusivament per aquest motiu.