20
de gener
del
2019
Actualitzat
el
21
de gener
a les
8:54h
El top manta continua sent protagonista de l'agenda política de Barcelona. Últimament, l'epicentre de la venda ambulant és el vestíbul de l'estació de la plaça Catalunya. L'Ajuntament negocia amb Renfe i els Mossos d'Esquadra una estratègia preventiva per evitar la presència de venedors però la setmana passada agents antiavalots de la policia catalana els van desallotjar. El portaveu del Sindicat Popular de Venedors Ambulants, Lamine Bathily, i el portaveu de la Plataforma d'Afectats pel Top Manta, Fermín Villar, debaten a petició de NacióDigital com abordar la realitat de la venda ambulant a Barcelona.
- El Sindicat Popular de Venedors Ambulants ha tornat a denunciar persecució policial, especialment centrada al vestíbul de l’estació de la plaça Catalunya. Què ha passat durant les darreres setmanes?
- Lamine Bathily (L.B.): Ens continuen perseguint. Igual que quan s’acosta l’estiu o les festes de Nadal, la policia ens seguirà perseguint just en el moment en què les eleccions s’acosten. Això no em sorprendrà i el que vindrà en un futur tampoc em sorprendrà. Tampoc em sorprendrà el dia que diguin que han matat un manter.
- La Plataforma d’Afectats pel Top Manta, assegura que la venda ambulant suposa perjudicis a veïns i comerciants. Quins greuges denuncien?
- Fermín Villar (F.V.): La plataforma va començar a treballar formada per tots aquells que pateixen el top manta o tenen la necessitat d’una llicència municipal per fer qualsevol activitat a la via pública. Per exemple, les floristeries van tenir una pentinada municipal per posar plantes al carrer, els han multat i floristeries de barris petits han pagat 540 euros de sanció. Això són greuges. La presència de manters també suposa un problema en alguns punts i al port, per exemple, han modificat el flux comercial i hi ha restaurants que han hagut de tancar perquè no arribaven els clients. Això està perjudicant no només l’empresari, està perjudicant els llocs de treball.
- Des de la plataforma, com valoren les operacions policials contra els manters?
- F.V.: Nosaltres estem farts de dir a les reunions que no volem persecució, volem prevenció. Ara, la conseqüència ha de ser la mateixa: que els llocs estiguin buits de venda no autoritzada. El que volem és que hi vagin agents socials, educadores, que es busquin ofertes socials i ofertes laborals. La policia no fa res més que complir les lleis. Si no ens agraden les lleis, hem de canviar el govern i votar governs que proposin unes altres lleis. Però la policia no està fent res més que el compliment legal, que és el que demanem. És un efecte dominó.
Manters al litoral barceloní. Foto: Albert Alcaide
- Han mencionat les ofertes de feina. Quin rol juga la llei d’estrangeria en l’accés dels manters al mercat laboral?
- F.V.: És una llei injusta. Europa es fa vella i la gent europea hi ha molts treballs que no els vol fer. Jo he tingut botigues i quan anaves a buscar gent per treballar els diumenges, la gent d’aquí et deia que no. Ens fa falta gent de fora, gent que vingui a buscar-se la vida. Cal ser més àgil. Esperar tres anys per regularitzar les persones migrants és una condemna per a ells.
- L.B.: La llei d’estrangeria ens empeny a la venda ambulant. Si arribes aquí i et demanen que esperis tres anys, t’estan obligant a buscar-te la vida com sigui. Jo a l’estiu visc aquí, però a l’hivern faig la bossa i me’n vaig a buscar feina. He treballat al camp, a Jaén collint olives... Accepto que m’explotin perquè és el que hi ha. Aquestes lleis que obliguen a dedicar-me a la venda ambulant són les mateixes lleis que em persegueixen per dedicar-me a la venda ambulant. Si et facilitessin venir, tenir un contracte i treballar, ara mateix no estaríem aquí parlant de venedors ambulant i el conflicte del top manta. No vol dir que no hi hagués manters però hi hauria pocs venedors ambulants al carrer.
- Queda clar que la reclamació al govern espanyol és una modificació de la Llei d’Estrangeria. Pel que fa a la Generalitat i l’Ajuntament de Barcelona, com valoren la gestió que estan fent de la venda ambulant a la ciutat?
- F.V.: La Generalitat, zero, perquè no ha fet res. Tenia un milió d’euros d’Afers Socials que no s’ha gastat. Ens ha ajudat al comerç amb campanyes de sensibilització però a nivell social, fins on sé, no s’ha fet res. L’Ajuntament s’ha posat a fer coses però com en altres temes, a parer nostre, tard. El consistori es troba amb una situació ja existent però permet que creixi més del compte. No només amb la manta, sinó amb els ferrallers. N’hi ha moltíssims i s’ha de fer alguna cosa.
- L.B.: l’Ajuntament i la Generalitat veuen el que passa i deixen el conflicte entre el manter i el comerciant. La Generalitat es renta les mans i culpa l’Ajuntament. Els hi és igual el que passi. L’Ajuntament sí que ha fet plans d’ocupació, però no suficients. No es tracta de fer una cooperativa de quinze persones i després rentar-se les mans. Aquesta cooperativa de quinze persones cada any contractarà cinc persones. Fins quan durarà la venda ambulant si cada any es contracten cinc persones? No acabarà mai. I molts dels manters tenen el seu ofici. No necessiten que els hi facin formacions
- Mentre el marc legal continua sent el mateix i, per tant, les condicions d’accés al mercat laboral també, què poden fer les administracions?
- L.B.: Jo els vaig dir a tots els representants del Parlament que la solució no és la policia. Ja fa 10 anys que la policia em persegueix i no he deixat la venda ambulant. Si no es pot resoldre un conflicte de la venda ambulant en 10 anys, no ho pots solucionar en dos dies, tres dies o un mes. La solució és el que hem ofert: fer plans d’ocupació. El problema, però, és que hi ha venedors que tenen antecedents penals i això dificulta l’accés als plans. Per culpa de les denúncies de la Guàrdia Urbana, no deixaran la venda ambulant. Si fessin més plans d’ocupació, no calgués esperar tres anys per ser legal i no tinguéssim antecedents penals, les coses es calmarien una mica, no? Però mentre la policia ens persegueixi, tornarem a estar al carrer.
- F.V.: El que passa és que la policia està obligada a perseguir-vos perquè nosaltres demanem que no creixi més el nombre de manters. Si la policia no fa la seva feina, nosaltres ens plantejaríem denunciar l’Ajuntament per incompliment de les lleis. Jo entenc el que diu el Lamine però hi ha unes lleis aprovades. O canviem les lleis i acceptem una altra manera de fer o de moment s’ha de fer el compliment. Quina és la nostra crítica a l’alcaldessa? Que amb el tema que la va portar al govern de la ciutat, l’habitatge, ha anat a París, Londres, a l’ONU... Pel que fa a la immigració irregular s’ha limitat a sortir a la foto i a la manifestació de Volem Acollir. Volem acollir, com? Si no ets capaç de solucionar la problemàtica dels venedors que hi ha ara, què volem acollir? Que s’ajunti amb Madrid, Sevilla París i fem arribar a la Unió Europea la nostra realitat. Si no ho fem, només cal mirar el que passa a altres països. Han tingut molta immigració i és molt fàcil ser racista.
Villar i Bathily, en un moment de l'entrevista. Foto: Josep M Montaner
- Si mirem cap a altres ciutats, a Nova York històricament s’han concedit llicències als venedors ambulants i a Vancouver hi ha un espai habilitat per a la venda ambulant. Serien opcions per a Barcelona?
- L.B.: Fa tres anys que demanen un espai i ens diuen que no n’hi ha. D’altra banda, nosaltres volem deixar la venda ambulant, pagar impostos i no vendre falsificacions i així ho hem aprovat en assemblea.
- F.V.: Nosaltres, sobretot els que estem a Ciutat Vella, estem en contra de mercats exclusius pels immigrants perquè això és un gueto. Barcelona s’ha fet forta i ha integrat bé la immigració a còpia de barrejar. Que un treballi en un restaurant, l’altre es dediqui a cosir roba, l’altre que acabi com a polític, que ho farà millor que molts. Però Barcelona no s’ha fet amb guetos històricament. Si autoritzem guetos, és una bomba social perquè avui serà un col·lectiu però demà serà un altre. I ens trobarem com a les pel·lícules americanes.
- De quina manera es pot aconseguir aquesta integració entre comerciant autòctons venedors ambulants migrants?
- F.V.: Els comerciants necessiten mà d’obra, això és innegable. Hi ha programes públics que et paguen l’IRPF i et donen 400 o 500 euros per contracte. Fins i tot l’Ajuntament va posar uns fons. Posem-hi més calés i hi guanyarem tots.
- L.B.: El primer pas és buscar solucions com estem fent ara. A banda nosaltres hem tirat endavant la marca Top Manta i hem obert una botiga. Estem fent un projecte sense finançament de ningú i l’hem fet entre nosaltres. EL que volem és acabar amb la venda ambulant. L’Ajuntament i els candidats faran discursos súper guais, dient que són els millors per treure els manters però la solució és crear projectes i sortides perquè aquesta gent pugui deixar la venda ambulant.
- F.V.: El problema que jo veig després De trobades amb l’administració durant dos anys és la perversió de voler desgastar primer a Colau, després al govern central... Cal un pacte de tots els grups polítics de l’Ajuntament, com nosaltres hem demanat. Un pacte de ciutat. Si no, veiem com arriben candidats il·luminats amb una solució màgica. I la solució màgica no existeix. I si existeix, serà dolenta i serà un altre problema. No necessitem anuncis ni declaracions, sinó feina.
- Hi ha una comunicació fluïda entre els col·lectius que representen?
- F.V.: No. Jo vaig anar a una trobada amb Playground Do, que està amb el sindicat, i ens van dir que nosaltres només volíem la intervenció policial. Pot semblar cert, però no ho és. Ens hem trobat amb la cooperativa de venedors ambulants Diomcoop, però amb el sindicat no.
- L.B.: No tenim cap relació amb els comerciants. A nosaltres ens hauria agradat que a la primera reunió amb l’Ajuntament fa dos anys també s’haguessin assegut els comerciants però ens van dir que no s’asseurien amb els delinqüents.
- F.V.: No es va utilitzar la paraula delinqüents. Molts comerciants deien que no s’asseurien amb algú que feia una activitat il·legal. És veritat el que diu el Lamine i és cert que això ha de canviar. Tot i que nosaltres hem de seguir reclamant el compliment de les lleis, repetim molt que no volem persecucions, no volem multes.. No volem que l’actuació sigui un problema per a ells i pels mateixos policies. D’altra banda, Lamine, ja saps que hi ha alguns companys teus que perden el cap, com va passar l’estiu passat amb el turista americà.
- L.B.: Això va ser un muntatge.
- F.V.: No, no va ser cap muntatge. Jo vaig conèixer l’home.
Manters al vestíbul de la plaça Catalunya. Foto: Andreu Merino
- L.B.: I jo conec el noi que va ser agredit. Quan hi ha un manter agredit, la policia no fa res. Aquell dia, el noi que va rebre un cop al cap i estava sagnant. És el meu company de pi, i li vam dir que anés cap a casa abans que arribés la policia perquè no ens creessin problemes. En el cas del turista, va aparèixer després que dos nois colpegessin el nostre company i després va dir que era per protegir una dona a qui volíem agredir. El que em sorprèn és que a plena llum del dia els manters vulguin agredir a una dona i ningú més, amb tota la gent que hi ha a la plaça Catalunya, surti a defensar-la. El turista va ser qui va sortir als mitjans però nosaltres també som víctimes.
- F.V.: Ja, però l’americà tenia el cap obert. El teu company no ho sé perquè no l’he vist. Una persona no fa tot un col·lectiu però que hi ha hagut casos de violència per part dels manters és innegable.
- L.B.: Molts manters han rebut agressions, també per part de la policia i nosaltres ens defensem. Quan ho fem, passen coses com el cas del Sidil, el portaveu del nostre sindicat que va ser condemnat a cinc anys de presó... Si ens toquen a un, ens toquen a tots. No podem denunciar les agressions perquè no tenim papers i llavors la policia ens pot denunciar a nosaltres.
- En aquests mesos que venen, i especialment tenint en compte que és any electoral, seria útil que des de la plataforma, els comerciants i el sindicat hi hagués una relació fluïda?
- F.V.: Nosaltres ens hem d’anar trobant segurament, però les administracions han de vehicular-ho. El perill és que es vulgui utilitzar el tema en benefici de partit i no en benefici de ciutat. Per això nosaltres hem dit que s’hauria de fer un acord de mínims de tots els grups polítics. Que els partits diguin que es comprometen a no utilitzar això sinó a treballar-ho conjuntament i forçar Generalitat i l’estat a anar de la mà.
- L.B.: Nosaltres també ho hem demanat. Al Parlament vam portar propostes de manters i hi havia tots els presidents dels grups parlamentaris. Després de presentar els projectes, alguns simplement ens van desitjar sort. Ells no volen treballar. Ciutadans, PP i PDECat es van aixecar de la taula i després són els que sempre creen discursos racistes i fatxes per cridar l’atenció i que hi hagi conflicte a la ciutat. Com més conflicte hi hagi, millor per ells.
- El Sindicat Popular de Venedors Ambulants ha tornat a denunciar persecució policial, especialment centrada al vestíbul de l’estació de la plaça Catalunya. Què ha passat durant les darreres setmanes?
- Lamine Bathily (L.B.): Ens continuen perseguint. Igual que quan s’acosta l’estiu o les festes de Nadal, la policia ens seguirà perseguint just en el moment en què les eleccions s’acosten. Això no em sorprendrà i el que vindrà en un futur tampoc em sorprendrà. Tampoc em sorprendrà el dia que diguin que han matat un manter.
- La Plataforma d’Afectats pel Top Manta, assegura que la venda ambulant suposa perjudicis a veïns i comerciants. Quins greuges denuncien?
- Fermín Villar (F.V.): La plataforma va començar a treballar formada per tots aquells que pateixen el top manta o tenen la necessitat d’una llicència municipal per fer qualsevol activitat a la via pública. Per exemple, les floristeries van tenir una pentinada municipal per posar plantes al carrer, els han multat i floristeries de barris petits han pagat 540 euros de sanció. Això són greuges. La presència de manters també suposa un problema en alguns punts i al port, per exemple, han modificat el flux comercial i hi ha restaurants que han hagut de tancar perquè no arribaven els clients. Això està perjudicant no només l’empresari, està perjudicant els llocs de treball.
- Des de la plataforma, com valoren les operacions policials contra els manters?
- F.V.: Nosaltres estem farts de dir a les reunions que no volem persecució, volem prevenció. Ara, la conseqüència ha de ser la mateixa: que els llocs estiguin buits de venda no autoritzada. El que volem és que hi vagin agents socials, educadores, que es busquin ofertes socials i ofertes laborals. La policia no fa res més que complir les lleis. Si no ens agraden les lleis, hem de canviar el govern i votar governs que proposin unes altres lleis. Però la policia no està fent res més que el compliment legal, que és el que demanem. És un efecte dominó.
- Han mencionat les ofertes de feina. Quin rol juga la llei d’estrangeria en l’accés dels manters al mercat laboral?
- F.V.: És una llei injusta. Europa es fa vella i la gent europea hi ha molts treballs que no els vol fer. Jo he tingut botigues i quan anaves a buscar gent per treballar els diumenges, la gent d’aquí et deia que no. Ens fa falta gent de fora, gent que vingui a buscar-se la vida. Cal ser més àgil. Esperar tres anys per regularitzar les persones migrants és una condemna per a ells.
Lamine Bathily: "La llei d'estrangeria ens empeny a la venda ambulant"
- L.B.: La llei d’estrangeria ens empeny a la venda ambulant. Si arribes aquí i et demanen que esperis tres anys, t’estan obligant a buscar-te la vida com sigui. Jo a l’estiu visc aquí, però a l’hivern faig la bossa i me’n vaig a buscar feina. He treballat al camp, a Jaén collint olives... Accepto que m’explotin perquè és el que hi ha. Aquestes lleis que obliguen a dedicar-me a la venda ambulant són les mateixes lleis que em persegueixen per dedicar-me a la venda ambulant. Si et facilitessin venir, tenir un contracte i treballar, ara mateix no estaríem aquí parlant de venedors ambulant i el conflicte del top manta. No vol dir que no hi hagués manters però hi hauria pocs venedors ambulants al carrer.
- Queda clar que la reclamació al govern espanyol és una modificació de la Llei d’Estrangeria. Pel que fa a la Generalitat i l’Ajuntament de Barcelona, com valoren la gestió que estan fent de la venda ambulant a la ciutat?
- F.V.: La Generalitat, zero, perquè no ha fet res. Tenia un milió d’euros d’Afers Socials que no s’ha gastat. Ens ha ajudat al comerç amb campanyes de sensibilització però a nivell social, fins on sé, no s’ha fet res. L’Ajuntament s’ha posat a fer coses però com en altres temes, a parer nostre, tard. El consistori es troba amb una situació ja existent però permet que creixi més del compte. No només amb la manta, sinó amb els ferrallers. N’hi ha moltíssims i s’ha de fer alguna cosa.
- L.B.: l’Ajuntament i la Generalitat veuen el que passa i deixen el conflicte entre el manter i el comerciant. La Generalitat es renta les mans i culpa l’Ajuntament. Els hi és igual el que passi. L’Ajuntament sí que ha fet plans d’ocupació, però no suficients. No es tracta de fer una cooperativa de quinze persones i després rentar-se les mans. Aquesta cooperativa de quinze persones cada any contractarà cinc persones. Fins quan durarà la venda ambulant si cada any es contracten cinc persones? No acabarà mai. I molts dels manters tenen el seu ofici. No necessiten que els hi facin formacions
- Mentre el marc legal continua sent el mateix i, per tant, les condicions d’accés al mercat laboral també, què poden fer les administracions?
- L.B.: Jo els vaig dir a tots els representants del Parlament que la solució no és la policia. Ja fa 10 anys que la policia em persegueix i no he deixat la venda ambulant. Si no es pot resoldre un conflicte de la venda ambulant en 10 anys, no ho pots solucionar en dos dies, tres dies o un mes. La solució és el que hem ofert: fer plans d’ocupació. El problema, però, és que hi ha venedors que tenen antecedents penals i això dificulta l’accés als plans. Per culpa de les denúncies de la Guàrdia Urbana, no deixaran la venda ambulant. Si fessin més plans d’ocupació, no calgués esperar tres anys per ser legal i no tinguéssim antecedents penals, les coses es calmarien una mica, no? Però mentre la policia ens persegueixi, tornarem a estar al carrer.
- F.V.: El que passa és que la policia està obligada a perseguir-vos perquè nosaltres demanem que no creixi més el nombre de manters. Si la policia no fa la seva feina, nosaltres ens plantejaríem denunciar l’Ajuntament per incompliment de les lleis. Jo entenc el que diu el Lamine però hi ha unes lleis aprovades. O canviem les lleis i acceptem una altra manera de fer o de moment s’ha de fer el compliment. Quina és la nostra crítica a l’alcaldessa? Que amb el tema que la va portar al govern de la ciutat, l’habitatge, ha anat a París, Londres, a l’ONU... Pel que fa a la immigració irregular s’ha limitat a sortir a la foto i a la manifestació de Volem Acollir. Volem acollir, com? Si no ets capaç de solucionar la problemàtica dels venedors que hi ha ara, què volem acollir? Que s’ajunti amb Madrid, Sevilla París i fem arribar a la Unió Europea la nostra realitat. Si no ho fem, només cal mirar el que passa a altres països. Han tingut molta immigració i és molt fàcil ser racista.
- Si mirem cap a altres ciutats, a Nova York històricament s’han concedit llicències als venedors ambulants i a Vancouver hi ha un espai habilitat per a la venda ambulant. Serien opcions per a Barcelona?
- L.B.: Fa tres anys que demanen un espai i ens diuen que no n’hi ha. D’altra banda, nosaltres volem deixar la venda ambulant, pagar impostos i no vendre falsificacions i així ho hem aprovat en assemblea.
Fermín Villar: "Estem en contra de mercats exclusius pels immigrants perquè això és un gueto"
- F.V.: Nosaltres, sobretot els que estem a Ciutat Vella, estem en contra de mercats exclusius pels immigrants perquè això és un gueto. Barcelona s’ha fet forta i ha integrat bé la immigració a còpia de barrejar. Que un treballi en un restaurant, l’altre es dediqui a cosir roba, l’altre que acabi com a polític, que ho farà millor que molts. Però Barcelona no s’ha fet amb guetos històricament. Si autoritzem guetos, és una bomba social perquè avui serà un col·lectiu però demà serà un altre. I ens trobarem com a les pel·lícules americanes.
- De quina manera es pot aconseguir aquesta integració entre comerciant autòctons venedors ambulants migrants?
- F.V.: Els comerciants necessiten mà d’obra, això és innegable. Hi ha programes públics que et paguen l’IRPF i et donen 400 o 500 euros per contracte. Fins i tot l’Ajuntament va posar uns fons. Posem-hi més calés i hi guanyarem tots.
- L.B.: El primer pas és buscar solucions com estem fent ara. A banda nosaltres hem tirat endavant la marca Top Manta i hem obert una botiga. Estem fent un projecte sense finançament de ningú i l’hem fet entre nosaltres. EL que volem és acabar amb la venda ambulant. L’Ajuntament i els candidats faran discursos súper guais, dient que són els millors per treure els manters però la solució és crear projectes i sortides perquè aquesta gent pugui deixar la venda ambulant.
- F.V.: El problema que jo veig després De trobades amb l’administració durant dos anys és la perversió de voler desgastar primer a Colau, després al govern central... Cal un pacte de tots els grups polítics de l’Ajuntament, com nosaltres hem demanat. Un pacte de ciutat. Si no, veiem com arriben candidats il·luminats amb una solució màgica. I la solució màgica no existeix. I si existeix, serà dolenta i serà un altre problema. No necessitem anuncis ni declaracions, sinó feina.
- Hi ha una comunicació fluïda entre els col·lectius que representen?
- F.V.: No. Jo vaig anar a una trobada amb Playground Do, que està amb el sindicat, i ens van dir que nosaltres només volíem la intervenció policial. Pot semblar cert, però no ho és. Ens hem trobat amb la cooperativa de venedors ambulants Diomcoop, però amb el sindicat no.
Lamine Bathily: "Ens hauria agradat que a la reunió de fa dos anys amb l'Ajuntament també haguessin vingut els comerciants"
- L.B.: No tenim cap relació amb els comerciants. A nosaltres ens hauria agradat que a la primera reunió amb l’Ajuntament fa dos anys també s’haguessin assegut els comerciants però ens van dir que no s’asseurien amb els delinqüents.
- F.V.: No es va utilitzar la paraula delinqüents. Molts comerciants deien que no s’asseurien amb algú que feia una activitat il·legal. És veritat el que diu el Lamine i és cert que això ha de canviar. Tot i que nosaltres hem de seguir reclamant el compliment de les lleis, repetim molt que no volem persecucions, no volem multes.. No volem que l’actuació sigui un problema per a ells i pels mateixos policies. D’altra banda, Lamine, ja saps que hi ha alguns companys teus que perden el cap, com va passar l’estiu passat amb el turista americà.
- L.B.: Això va ser un muntatge.
- F.V.: No, no va ser cap muntatge. Jo vaig conèixer l’home.
- L.B.: I jo conec el noi que va ser agredit. Quan hi ha un manter agredit, la policia no fa res. Aquell dia, el noi que va rebre un cop al cap i estava sagnant. És el meu company de pi, i li vam dir que anés cap a casa abans que arribés la policia perquè no ens creessin problemes. En el cas del turista, va aparèixer després que dos nois colpegessin el nostre company i després va dir que era per protegir una dona a qui volíem agredir. El que em sorprèn és que a plena llum del dia els manters vulguin agredir a una dona i ningú més, amb tota la gent que hi ha a la plaça Catalunya, surti a defensar-la. El turista va ser qui va sortir als mitjans però nosaltres també som víctimes.
- F.V.: Ja, però l’americà tenia el cap obert. El teu company no ho sé perquè no l’he vist. Una persona no fa tot un col·lectiu però que hi ha hagut casos de violència per part dels manters és innegable.
- L.B.: Molts manters han rebut agressions, també per part de la policia i nosaltres ens defensem. Quan ho fem, passen coses com el cas del Sidil, el portaveu del nostre sindicat que va ser condemnat a cinc anys de presó... Si ens toquen a un, ens toquen a tots. No podem denunciar les agressions perquè no tenim papers i llavors la policia ens pot denunciar a nosaltres.
- En aquests mesos que venen, i especialment tenint en compte que és any electoral, seria útil que des de la plataforma, els comerciants i el sindicat hi hagués una relació fluïda?
- F.V.: Nosaltres ens hem d’anar trobant segurament, però les administracions han de vehicular-ho. El perill és que es vulgui utilitzar el tema en benefici de partit i no en benefici de ciutat. Per això nosaltres hem dit que s’hauria de fer un acord de mínims de tots els grups polítics. Que els partits diguin que es comprometen a no utilitzar això sinó a treballar-ho conjuntament i forçar Generalitat i l’estat a anar de la mà.
Fermín Villar: "El perill és que es vulgui utilitzar el tema en benefici de partit i no en benefici de ciutat"
- L.B.: Nosaltres també ho hem demanat. Al Parlament vam portar propostes de manters i hi havia tots els presidents dels grups parlamentaris. Després de presentar els projectes, alguns simplement ens van desitjar sort. Ells no volen treballar. Ciutadans, PP i PDECat es van aixecar de la taula i després són els que sempre creen discursos racistes i fatxes per cridar l’atenció i que hi hagi conflicte a la ciutat. Com més conflicte hi hagi, millor per ells.