Jordi Sànchez: «Un trio amb Maragall, Forn i Artadi seria l'aposta guanyadora a Barcelona»

A cavall de Soto del Real i de Lledoners, Jordi Sànchez (Barcelona, 1964) porta empresonat des del 16 d'octubre del 2017. Tancat en una cel·la va decidir fer el pas a la política de partits amb Junts per Catalunya (JxCat), un grup parlamentari del qual n'és president, i ara exerceix com a arquitecte de la Crida Nacional per la República. El contacte amb Carles Puigdemont és permanent, però només pot ser per carta: "Podríem per telèfon però ho tinc limitat i és tot molt complicat", diu. Sànchez té coll avall que serà president del nou espai, més perquè l'hi volen que no pas perquè ell ho tingui del tot clar ("he d'acabar de fer la reflexió") però avisa que, en tot cas, no podrà ser president executiu.

Beneeix els noms de Quim Forn i Elsa Artadi ("un gran valor") per Barcelona però res serà fàcil, explica, si l'espai postconvergent i ERC no es presenten junts. Això mateix li ha dit a Oriol Junqueras, però per ara sense efectes malgrat que la relació personal a dins al mòdul, explica, és "bona". Sànchez atén NacióDigital al locutori i en els seus últims dies a Lledoners a les portes d'un judici que arrencarà d'aquí a tan sols unes setmanes al Tribunal Suprem. Està molt més prim i compagina les reunions amb els advocats amb les que té amb membres del grup parlamentari. S'acomiada posant les mans al vidre. Trigarem temps a tornar-hi a parlar cara a cara.

- Com afronta la recta final cap al judici?
 
- Fort en gran part per l'èxit assolit arran de la vaga de fam. Era la prèvia del judici, un primer pols que vàrem guanyar. En menys de 48 hores el Constitucional va establir unes pautes de resolució que en un any no havia volgut fer.  En 15 dies havia resolt ja uns quants recursos. Van obrir el calaix. Això demostra que l'Estat està en fals davant el Tribunal Europeu [de Drets Humans]. Una gran lliçó de cara al judici que ja sabem arran de la vaga de fam. Encaro el judici tranquil, amb ganes de comparèixer i convençut que tard o d'hora arribarà l'absolució. Serè i amb ganes de treure punta al llapis gràcies a una molt bona defensa que ha dirigit en Jordi Pina [advocat que comparteix amb Josep Rull i Jordi Turull].

- Quina estratègia de defensa seguirà davant del Suprem? Respondrà les preguntes de totes les parts? 
 
- Estratègia dual, pensant en els tribunals internacionals. Combinaré una defensa tècnica amb una denúncia política, com correspon a un judici polític. Respondré a la Fiscalia, i tant. La pressió no la tinc jo, la té ella. Són ells qui han de demostrar el que és indemostrable. La quadratura del cercle l'ha de fer la Fiscalia. Si el judici és just això és missió impossible.
 
- Les línies argumentals seran les mateixes en tots els encausats? 
 
- En línies generals, sí. Totes van coordinades i nosaltres, els presos, hem garantit el fil roig conductor. Després cadascú hi posarà el seu accent i els seus matisos.

"Respondré a la Fiscalia, i tant. La pressió no la tinc jo, la té ella. Són ells qui han de demostrar el que és indemostrable"

- Com està preparant la defensa des de la presó? 

- Amb dificultat. Per exemple no he pogut visionar bona part dels vídeos del 20 de setembre. Des de la presó tot és més difícil. I com ja he denunciat això m'ha afectat el dret a la defensa.
 
- Ja saben en quin moment exacte els traslladaran a Madrid? I a quin centre penitenciari els tindran mentre duri el judici?
 
- Ni ho sé ni em treu la son. No és el que em preocupa. Pel que diuen sembla que tornaré a Soto del Real. Retrobaré altres interns amb qui vaig compartir els primers vuit mesos.
  
- Quina petició fan a la ciutadania de cara a les mobilitzacions que es preparen per al judici?  
 
- D'entrada els mostro el meu agraïment. Han de saber que les mobilitzacions són vitamines directes a les nostres venes. Soc deutor de molta solidaritat i estima. Mai ho podré retornar. Dit això, demano que seguim fent el que sempre hem fet. Mobilitzacions massives, plenes de dignitat i absolutament no-violentes. I la mobilització que em diuen que es farà a Madrid cal que sigui més massiva que cap altra feta fora de Catalunya i sobretot un missatge clar en defensa de les llibertats i la democràcia, el punt on també podrem trobar complicitats amb un sector de la societat espanyola que sense compartir el projecte independentista estan absolutament al nostre costat en la lluita contra la repressió.
 
- Fa uns mesos, en una entrevista a NacióDigital, deia que no donava per perdut el judici. Tenint en compte el relat que ha construït l'Estat, veu possible sortir del Suprem sense condemna? 
 
- Al judici només hi puc anar amb moral de guanyador. Si pensés el contrari millor no anar-hi.  Per un altre costat, si l'Estat ofereix un judici just, serem absolts. Tothom sap que no hi va haver violència – ni a petita ni a gran escala – i per tant si el judici és just només hi cap l’absolució. Si l'Estat no garanteix un judici just i dicta una sentència condemnatòria serà font d'indignació social i un gran escàndol internacionals. I tard o d'hora el regne d'Espanya acabarà sent condemnat i jo absolt. No em porto a engany. Fins a data d'avui no he tingut un procediment just ni un tracte digne. Sé que hi ha molts números per no tenir un judici just. Però no deixaré d'exigir-lo i de denunciar internacionalment si no el tinc.

"Si l'Estat no garanteix un judici just i dicta una sentència condemnatòria serà font d'indignació social i un gran escàndol internacionals. I tard o d'hora el regne d'Espanya acabarà sent condemnat i jo absolt"

 
- Està preparat per una condemna llarga? Haurà valgut tot la pena, arribat el cas?
 
- Ningú està preparat per una condemna de presó. Jo no estava preparat abans d'entrar a la presó i des del primer minut vaig conjurar-me per sortir-ne digne, fort i amb el cap ben alt, en agraïment i respecte a la meva família, als amics i als milions de persones amb qui comparteixo els valors democràtics i la il·lusió d'una Catalunya independent. Si el país segueix fent el camí cap a la independència segur que haurà valgut la pena. Soc corredor de fons. Mai la llibertat ha estat regalada. D'aquí uns anys, si hem fet la feina que avui tenim entre mans, ho entendrem millor.
 
- En cas de condemnes, quina ha de ser la reacció del Govern? La convocatòria d'eleccions sembla, per ara, descartada.  

- Des del dia després del 21-D he mantingut públicament que aquesta havia de ser una legislatura de 4 anys. Ho segueixo creient. Dit això, no vull posar el carro davant dels bous. De la mateixa manera que abans de l'1 d'octubre totes les energies van anar a assegurar que votaríem, dediquem-nos ara a treballar per convertir el judici en una denuncia internacional i pública als excessos de l'estat espanyol contra el sobiranisme. Dediquem-nos a fer entendre a tothom que l'absolució és l’única sortida justa. I un cop s'acabi el judici i mentre esperem la sentència, ja tindrem temps de parlar-ne.
  
- Què ha de fer, si ampliem el focus, tot l'independentisme? Què cal fer per recuperar la unitat estratègica? Sobre quins puntals s'ha de construir?
 
- Pel que fa a l'actuació de l'independentisme davant el judici i possibles condemnes, diria el mateix que he dit abans, en la pregunta anterior. Pas a pas. Pel que fa a la unitat estratègica cal ser conscient que no tot el debat, ni tan sols el principal, és polític. Tinc la sensació que fins que no hi hagi un relleu d'algun dirigent la unitat estratègica no arribarà. 
 
- Com es viuen des de la presó aquestes discrepàncies? Es traslladen al seu dia a dia?  
 
- Allò que compartim i debatem són els elements de la nostra defensa. I com ja he dit aquí la coordinació és plena. I sobre les diferències o discrepàncies – per exemple de com encarar el proper cicle electoral – o de quin paper ha de tenir l’exili i particularment respecte a la funció i reconeixement del president Puigdemont la portem amb la suficient intel·ligència per evitar que ens afecti en les relacions personals. 
 
- En quin punt es troben les relacions entre Carles Puigdemont i Oriol Junqueras? Faran un gest conjunt abans del judici? 
 
- No soc ni Carles Puigdemont ni Oriol Junqueras, ni el portaveu de cap dels dos, però si hem de fer cas de persones autoritzades com en Sergi Sol [estret col·laborador del líder d'ERC], les cartes de Waterloo arriben.
 
- D'aquí a dues setmanes s'ha de fundar la Crida Nacional per la República. Quina relació ha de tenir amb el PDECat?  
 
- La mateixa que la que ha de tenir amb ERC o la CUP, molt bona. Cap partit ha estat cridat a sumar-s'hi i tots seran convidats a buscar complicitats per forjar espais unitaris d'acció política.

"No soc ni Carles Puigdemont ni Oriol Junqueras, ni el portaveu de cap dels dos, però si hem de fer cas de persones autoritzades com en Sergi Sol, les cartes de Waterloo arriben"

 
- Què els diria a aquells dirigents del PDECat que són menys partidaris de sumar-se a la Crida?  

- El mateix que diria als dirigents d'altres partits sobiranistes: quan hem anat junts hem fet grans coses. Sense Junts pel Sí, l'1 d'octubre no hagués existit. Però m'interessen, tant o més que els dirigents, els seus militants i sobretot les seves bases socials. És amb ells amb els quals farem la República.   
 
- Tem que hi hagi una escissió? 
 
- La Crida no alimentarà tensions internes en cap partit. Venim a sumar, a facilitar espais de cooperació. Jo mai he entrat – i no ho faré ara – en la vida interna i en els debats de cap partit. Finalment, que els partits com ERC i PDECat tinguin debats estratègics és normal, ja els tenien abans de l'aparició de la Crida.
  
- Vostè serà president de la Crida?
 
- No ho tinc decidit. Sí que tinc clar que des de la presó no es pot governar de manera efectiva i democràtica cap espai polític. Per tant si m'hi presento i surto escollit tinc clar quins seran els meus límits. Per això la meva preocupació no és presidir la Crida, sinó contribuir a fer un govern de la Crida prou potent per assolir tots els reptes que tenim davant. 

- Ara que la Crida està registrada com a partit, es presentaran a les municipals i europees?

- La Crida naixerà com un moviment polític, inscrit al registre d’associacions de la Generalitat. Aquesta fórmula és la que millor garanteix la unitat que la Crida ha vingut a construir. La inscripció com a partit és instrumental –per si en un futur es considera– i preventiva per evitar que ningú més registri aquesta denominació. En tot cas la Crida que el 26 de gener es posarà en funcionament ho farà sota uns estatuts associatius i no de partit. No està sobre la taula que la Crida es presenti a les eleccions municipals. Els rumors són interessats i només especulatius. El president Puigdemont i jo mateix hem dit per activa i per passiva que descartàvem aquesta possibilitat.
 
- Confia que el PDECat permeti la doble militància per encaixar amb la Crida?

- Amb la constitució de la Crida com a moviment polític però no partit, cap militant de cap organització política tindrà un problema d’incompatibilitat amb una doble militància. I cap partit ha de tenir cap inconvenient per possibles col·lisions amb els seus estatuts i reglaments interns.  

- Joaquim Forn i Elsa Artadi són un bon tàndem per a Barcelona?
 
- No ho dubtin, però preferiria el trio Ernest Maragall-Joaquim Forn-Elsa Artadi. Seria l'aposta guanyadora que avui el sobiranisme necessita.  
 
- Tem que la fragmentació perjudiqui l'independentisme a la capital catalana?
 
- No ho temo, n'estic segur. La qüestió és ben simple. Si l'independentisme majoritari és la primera llista no hi haurà majoria alternativa possible i amb el 99% de possibilitats obtindríem l’alcaldia. Això només serà possible si la coalició que governa a la Generalitat (JxCat i ERC) es posa d’acord, prioritza l'opció de país i no la partidista i es va en una llista conjunta. Si anem per separat és possible que Colau o Valls obtinguin més vots i per tant -com ara ja passa- es quedin l'alcaldia com a conseqüència de ser la llista més votada en absència d'una majoria absoluta alternativa.

"La Crida no alimentarà tensions internes en cap partit. Venim a sumar, a facilitar espais de cooperació. Jo mai he entrat – i no ho faré ara – en la vida interna i en els debats de cap partit"

 
- El debat és intens dins de l'independentisme, també arran dels pressupostos generals de l'Estat. Cal facilitar-ne la tramitació? 
 
- Si el govern espanyol accepta avançar de manera concreta en la recerca d’una solució al conflicte polític no hi veig cap inconvenient. Ara bé, no veig el PSOE predisposat a que els independentistes li votem els pressupostos. Aquest és el problema. La proximitat de les eleccions municipals i autonòmiques no permet digerir a barons socialistes com els d'Aragó o Extremadura l'aprovació de pressupostos amb nosaltres com a socis. Potser per això Pedro Sànchez ja ha avançat que hi haurà govern fins el 2020 encara que no hi hagi pressupostos i les inversions previstes per Catalunya estan entre 2 i 3% per sota  del que determina l'Estatut.
 
- La consellera Dolors Bassa, empresonada com vostè, deia que no s'havia de deixar caure Pedro Sánchez davant del perill d'un tripartit de PP, Ciutadans i Vox. Hi està d'acord? 
 
- Òbviament qualsevol alternativa a Vox és bona. Vull però alertar d'un nou escenari que seria tan o més dramàtic: Una coalició de govern entre PSOE i Ciutadans. Espanya no està anant pel camí de la millora democràtica, n'hem de ser conscients quan pensem en estratègies sobiranistes a 8 o 12 mesos vista.

- Quin gest hauria de fer Sánchez per aprovar els pressupostos?

- El president Puigdemont va ser clar: avançar a la constitució d'una taula internacional per contribuir al diàleg i a la recerca de solucions democràtiques.