El judici que ho condiciona tot

Des que ha començat aquest 2019 ens hem instal·lat en una llarga prèvia del judici que se celebrarà al Tribunal Suprem, amb data d'inici previsiblement els primers dies de febrer. El procés que jutjarà els líders independentistes ja ho condiciona tot, des de les estratègies de partits i entitats sobiranistes fins al diàleg entre Moncloa i el Govern, passant per l'activitat dels presos, que viuen els seus últims dies en presons catalanes amb contactes polítics i visites d'advocats. Aquest dijous vam publicar l'entrevista a Josep Rull i el cap de setmana us n'oferirem una altra a Jordi Sànchez per detallar-vos com analitzen la situació a Catalunya i Espanya, i com pensen defensar-se.

Els escrits de defensa presentats al Suprem -que dibuixen l'estratègia que seguiran els advocats durant les sessions- han constatat el que ja sabíem: que aquest serà un judici polític. Per força, els lletrats argumentaran els missatges a partir d'instruments jurídics, però a la sala que presidirà Manuel Marchena s'hi escoltaran denúncies de vulneració de drets fonamentals i també acusacions de persecució de l'independentisme. La música dels escrits de defensa té una mateixa melodia -amb excepcions, com la de Santi Vila-, però serà interessant comprovar quins matisos aportada cada defensa. En sortiran titulars.

Dèiem que el calendari judicial ho condiciona tot perquè el diàleg sobre la unitat independentista ha quedat en somort mentre partits i entitats enfoquen el que vindrà al Suprem. ERC fixa la conferència d'Oriol Junqueras del 29 de gener com el "tret de sortida" de l'estratègia de defensa, Òmnium presentarà dissabte la campanya de Judici a la democràcia i l'ANC orienta les manifestacions que començaran el mes que ve. No serà senzill fer política amb tants altaveus sonant alhora.

A principis de febrer també s'ha d'aclarir si les forces independentistes permeten o no la tramitació dels pressupostos de Pedro Sánchez. Tot i que els contactes discrets entre el Govern i la Moncloa -com el d'aquest dijous- fan pensar en una mínima intenció d'avançar en el diàleg per la via d'una taula de partits, les turbulències que hi ha i les que s'esperen dificulten enteses sòlides. Sánchez s'ha mogut poc i episodis com les detencions d'alcaldes i activistes a Girona -que no tenen cap justificació, per molt que les defensi el ministre Grande-Marlaska- laminen la confiança en les vies de diàleg amb les institucions de l'Estat, com van subratllar Pere Aragonès i Elsa Artadi a Carmen Calvo. El judici de l'1-O serà el termòmetre més fiable per esbrinar si hi ha marge de negociació d'aquí al maig o si ens acostem a la trencadissa.

Oriol Pujol entra a la presó. El cinquè fill de Jordi Pujol ha passat la primera nit empresonat a Brians II. L'Audiència de Barcelona havia demanat el seu ingrés immediat a un centre penitenciari per complir la condemna de dos anys i mig de presó per tràfic d'influències, suborn i falsedat documental per haver cobrat comissions irregulars en el cas ITV. Tot i que l'exsecretari general de CDC havia demanat commutar la pena per treballs per a la comunitat, no ha pogut impedir l'ingrés a presó. Per aprofundir en la figura de qui va ser una de les veus amb més pes específic en el projecte convergent, recupereu aquest perfil que ha escrit Oriol March.

El PP oficialitza el viratge de Casado. Els populars enceten aquest divendres una convenció ideològica a Madrid que escenificarà el canvi de rumb fixat pel nou president del partit. De ben segur que en els corrillos de dirigents es valorarà l'aproximació a les tesis de Vox -després del pacte d'Andalusia- i s'escrutaran els discursos de Mariano Rajoy i de José María Aznar, que no coincidiran però que estan convidats a intervenir. Casado ha rehabilitat l'aznarisme, ha elevat dirigents fidels a les candidatures de les municipals i les autonòmiques del maig, i ha endurit el discurs per fixar l'oposició a Pedro Sánchez. Els comicis fixaran si la nova estratègia del PP dona fruits. A la convenció començarà a sonar la música que Casado ha assajat per als pròxims mesos.

Vist i llegit

"Grandesa parlamentària enmig del naufragi". El redactor en cap d'Internacional del diari El País, Andrea Rizzi, destaca en un article l'altre vessant dels debats a Westminster aquests dies i subratlla una gran paradoxa: mentre el país s'enfila en una deriva crítica que sembla abandonar el sentit realista que sempre ha acompanyat la política britànica, els debats televisats també han pogut mostrar el millor de la democràcia britànica. Els crits, les apel·lacions a mantenir la compostura ("Ordeeer!"), la litúrgia de les votacions -que són un patrimoni d'una de les més antigues democràcies del món- i el paper de l'speakerJohn Bercow -un conservador que ha acceptat propostes de l'oposició i n'ha rebutjat del govern del seu partit- han estat aspectes subratllats en les cròniques dels darrers dies. La vella monarquia britànica encara pot donar lliçons.

El nom propi

Juanma Moreno va superar dimecres el debat d'investidura gràcies als vots de Vox, uns suports que l'han convertit en el primer president d'Andalusia no socialista dels darrers 36 anys. En paral·lel a la irrupció institucional de l'extrema dreta -una aparició pel front andalús que amenaça d'estendre arreu de l'Estat en els propers mesos- des de Sevilla arriba una notícia als antípodes del que proposa Vox. L'Ajuntament ha aprovat dedicar un carrer o plaça de la capital andalusa a Ana Orantes, víctima de violència masclista. Serà la primera via dedicada a una víctima de violència de gènere que hi ha a l'Estat. El testimoni d'Orantes -assassinada fa més de dues dècades- va impactar per la cruesa i l'abast mediàtic: anys enrere va relatar a Canal Sur com suportava les "pallisses" a casa, uns episodis de "terror" i "por" que van tenir un desenllaç tràgic. Que la presència pública del nom d'Orantes -finalment reconeguda- sigui un missatge contra la barbàrie de Vox. No us perdeu aquesta peça que firmava Antonio J. Mora a El País, un record precís de la figura d'una víctima que ja és icona.
 
La frase de la setmana
 
"Avui tot el món sap que necessitem un revulsiu". Aquesta és una de les frases més rellevants de la carta conjunta que firmen Iñigo Errejón i Manuela Carmena, que ha comportat l'última crisi a Podem. L'alcaldessa i l'aspirant a la presidència de la Comunitat de Madrid s'han aliat per consolidar les primàries de l'esquerra alternativa madrilenya més enllà de les sigles del partit de Pablo Iglesias. Quan va perdre el pols intern a Podem, Errejón va desaparèixer de la primera línia, un pas al costat que el distanciava del seu company de sempre. El moviment només s'interpretava per la voluntat de cuinar un nou projecte. Els qui conversaven amb Errejón en aquelles dates al seu despatx del Congrés -a NacióDigital vam tenir l'oportunitat de visitar-lo- intuïen que s'estava preparant pel següent pas, sempre que tingués les mans lliures per decidir. Errejón mantenia una tesi pròpia sobre el que havia de ser l'espai de Podem i dedicava un dia a la setmana a "estudiar" -llegia tant com podia-. Ara, Errejón ha començat a materialitzar aquell pla, que ja ha deixat ferides internes. Iglesias va respondre aquest dijous al moviment del seu company amb una carta duríssima que semblava un comiat: "Desitjo sort a l'Íñigo en la construcció del seu nou partit amb Manuela No m'hauria imaginat que avui, quan hauríem d'estar celebrant el cinquè aniversari de Podem, les coses serien així".

Els imperdibles

La primera idea per aprofitar el cap de setmana passa pel teatre. Al Lliure s'ha gestat una proposta, Clàssics desgenerats, que neix d'una pregunta amb molta intenció: què hauria passat si els personatges clàssics haguessin estat dones? Vuit dramaturgues i directores han adaptat textos -des d'El retrat de Dorian Gray d'Oscar Wilde fins a Otel·lo de Shakespeare- per mostrar-los sense connotacions de gènere. Podeu anar a les funcions dissabte i diumenge a la tarda, i segur que no us en penedireu.

A les deu recomanacions del cap de setmana que us acosta Arnau Urgell cada divendres hi trobareu iniciatives per aprofitar el temps d'oci. Si us ve de gust una jornada de cinema, no us perdeu El fótografo de Mauthausen, una de les pel·lícules amb més nominacions als premis Gaudí, que es pot veure arreu del país a preu reduït en el marc del Cicle Gaudí. I si teniu ganes de fer barri, passeu per Sant Antoni, que culminaran la festa major amb els Tres Tombs, la celebració més antiga de Barcelona, amb 194 anys d'història. En Víctor Rodrigo també us ha preparat més recomanacions de sèries, amb el retorn de True Detective i la desnhibida Sex Education. Bon cap de setmana!

 Fes clic aquí per subscriure't-hi