L'ANC ja té preparats els engranatges per demanar comprensió i suport a l'opinió pública internacional quan comenci el judici de l'1-O al Tribunal Suprem. Per aquest motiu, aquest dijous la seva presidenta, Elisenda Paluzie, ha anunciat l'inici de la campanya "Self-determination is a right, not a crime. Make a move", que es dirigeix especialment als ciutadans i entitats europees, tot i que també a partits polítics i moviments socials, perquè es posin al costat de la causa catalana.
"No ens donaran des de fora la República, ens l'hem de guanyar nosaltres. Però sí que és veritat que cal utilitzar una defensa política durant el judici per fer entendre aquesta lluita de cara enfora perquè reforça la nostra causa", ha declarat Paluzie.
L'objectiu de la campanya, ha defensat, és recordar que "la majoria de drets democràtics s'han anat adquirint" arreu del món a través de "lluites no violentes i estratègies de desobediència civil no violenta". I que molts d'aquests drets i llibertats, ha remarcat, "no s'haguessin aconseguit mai sense les lluites populars". Per això, ha declarat, es vol traslladar que "l'autodeterminació és un dret, no un crim o un delicte".
Segons Paluzie, la societat catalana ha canviat radicalment la seva estratègia "clàssica" de defensa, per avançar cap a noves formes de mobilització. La gran demostració d'això va ser l'1 d'octubre. Una actuació de resistència pacífica no violenta, ha remarcat, emparada en el dret a l'autodeterminació que, tal com demostra l'espot que han començat a difondre, es podria igualar a la lluita pel vot de la dona, la lluita antiracista a Sud-Àfrica, les manifestacions pels drets dels homosexuals o la mateixa caiguda del mur de Berlín.
L'espot es difondrà -en una primera fase- a través de les xarxes socials, mentre que s'apel·larà també a la solidaritat de la ciutadania per desplegar la campanya del judici en una segona fase. Serà a partir d'aquesta, ja començat el judici, quan nous recursos audiovisuals i material gràfic es faran arribar a les principals capitals europees a través de tot tipus d'elements de publicitat: "En funció del que recaptem, la campanya tindrà més potencial, més impacte i podrà durar més temps al llarg del judici".
La imatge que es vol traslladar a Brussel·les, Londres, Berlín, Ginebra i Copenhague, però, serà clara. Segons ha avançat Paluzie, la voluntat és publicar imatges de l'1-O amb persones votant, mentre es feia efectiva la repressió policial als col·legis electorals. "Traslladarem això al centre de les capitals europees". A més, també es promourà un videoclip en què s'adaptarà una cançó del compositor anglès Peter Gabriel, que ja ha cedit els drets per utilitzar-la.
Mobilitzacions prèvies i durant el judici
La campanya informativa es complementarà amb altres mobilitzacions, moltes de les quals coorganitzades amb Òmnium i altres entitats o partits, ha precisat la presidenta de l'ANC, entre les quals una manifestació unitària a Madrid. Aquesta serà una de les principals protestes, tot i que la data i el format no estan tancades. No obstant això, previsiblement se celebrarà en dissabte, cap a la segona setmana del judici. També han anunciat un acte de protesta a Euskal Herria.
El mateix dia que comenci el judici, però, hi haurà mobilitzacions a les principals capitals europees, de la mà de les assemblees exteriors, que també comptaran amb el suport d'altres entitats que habitualment mostren solidaritat amb Catalunya. Paral·lelament, el mateix dia també hi haurà mobilitzacions a Catalunya a les 19.00 hores a les capitals de les vegueries: Barcelona, Tarragona, Lleida, Girona, Vic, Manresa i en algun punt de les Terres de l'Ebre.
El coordinador de la Comissio d'Incidència Internacional, Jaume Bardolet, ha recordat que el Tribunal Suprem i el govern espanyol voldrien donar "una imatge d'un judici purament tècnic", mentre que es tracta d'un procés polític que dirimeix l'existència i aplicació del dret a l'autodeterminació: "Darrere d'aquesta imatge de normalitat jurídico-penal hi ha un procés polític, una causa general contra l'independentisme català, i un intent de criminalitzar el dret a l'autodeterminació i a la dissidència política".
Per això, la voluntat és fer arribar aquesta vulneració de drets "a tot el món", principalment a les capitals europees, per rellançar la solidaritat. En aquesta línia, el videpresident de l'ANC, Pep Cruanyes, ha afegit que, "malgrat el judici tingui aparença de normalitat", no el normalitzaran, sinó que el denunciaran.
El vicepresident de l'ANC també ha volgut denunciar les detencions que aquest dimecres es van produir a Girona. "La policia espanyola actua amb els mateixos mètodes que actuava la brigada político-social en temps del franquisme", ha recordat, posant de manifest que els agents van actuar "com a policia política" amb clara pretensió "d'intimidar", tal com també es va veure amb la detenció d'un fotoperiodista Carles Palacio.
