17
de gener
del
2019
Actualitzat
a les
9:06h
Denúncia del Govern contra les detencions practicades ahir per la Policia Nacional espanyola contra càrrecs electes i ciutadans independentistes a les comarques de Girona. Segons expliquen fonts de l'executiu consultades per NacióDigital, es presentarà una demanda contra l'actuació policial "per si els fets poden ser constitutius d'un delicte de detenció ilegal". L'article 167 del codi penal "castiga tant al particular com al policia que faci una detenció fora dels casos que autoritza la llei", recalquen al Govern.
El moviment arriba un dia després que fossin detingudes pràcticament una vintena de persones -des dels alcaldes de Verges i de Celrà, tots dos de la CUP, fins a fotoperiodistes com en el cas de Carles Palacio- en el marc d'una operació pels "desordres públics" causats durant la commemoració del primer aniversari del referèndum de l'1-O. Les detencions van causar indignació en l'independentisme i durant el vespre hi va haver mobilitzacions, especialment a Girona però també accions dels comitès de defensa de la República (CDR) a Barcelona, on van tallar momentàniament les vies de l'Estació de França com a protesta per les actuacions de la Policia espanyola.
L'argumentari jurídic del Govern passa per posar damunt la taula declaracions internacionals i pactes supranacionals en els quals es posen límits a les detencions. Parla explícitament de la Declaració Universal de Drets Humans de 10 de desembre de 1948 prohibeix la detenció arbitrària -article 9, i del Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics de Nova York de 16 de desembre de 1966, que estableix que la detenció "només podrà acordar-se per les causes legalment previstes". La Convenció per a la Salvaguarda dels Drets de l'Home i de les Llibertats Fonamentals, feta a Roma el 4 de novembre de 1950, estableix "amb tot detall els supòsits" en què una detenció és legítima, indica l'executiu.
Exigència d'explicacions al govern espanyol
Aprofitant que hi a una reunió a Madrid per explorar un cop més la possibilitat de posar en marxa una taula de diàleg bilateral amb mediadors neutrals entre la Generalitat i l'Estat, el vicepresident Pere Aragonès i la consellera de la Presidència, Elsa Artadi, exigiran explicacions per l'actuació policial "inacceptable" d'ahir a les comarques gironines, com a primer punt de l'ordre del dia.
El moviment arriba un dia després que fossin detingudes pràcticament una vintena de persones -des dels alcaldes de Verges i de Celrà, tots dos de la CUP, fins a fotoperiodistes com en el cas de Carles Palacio- en el marc d'una operació pels "desordres públics" causats durant la commemoració del primer aniversari del referèndum de l'1-O. Les detencions van causar indignació en l'independentisme i durant el vespre hi va haver mobilitzacions, especialment a Girona però també accions dels comitès de defensa de la República (CDR) a Barcelona, on van tallar momentàniament les vies de l'Estació de França com a protesta per les actuacions de la Policia espanyola.
L'argumentari jurídic del Govern passa per posar damunt la taula declaracions internacionals i pactes supranacionals en els quals es posen límits a les detencions. Parla explícitament de la Declaració Universal de Drets Humans de 10 de desembre de 1948 prohibeix la detenció arbitrària -article 9, i del Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics de Nova York de 16 de desembre de 1966, que estableix que la detenció "només podrà acordar-se per les causes legalment previstes". La Convenció per a la Salvaguarda dels Drets de l'Home i de les Llibertats Fonamentals, feta a Roma el 4 de novembre de 1950, estableix "amb tot detall els supòsits" en què una detenció és legítima, indica l'executiu.
Exigència d'explicacions al govern espanyol
Aprofitant que hi a una reunió a Madrid per explorar un cop més la possibilitat de posar en marxa una taula de diàleg bilateral amb mediadors neutrals entre la Generalitat i l'Estat, el vicepresident Pere Aragonès i la consellera de la Presidència, Elsa Artadi, exigiran explicacions per l'actuació policial "inacceptable" d'ahir a les comarques gironines, com a primer punt de l'ordre del dia.