16
de gener
del
2019
Actualitzat
a les
19:42h
Al·legats polítics defensats a partir d'arguments tècnics i rebuig de les acusacions. Aquesta és la línia mestra que guia la majoria dels escrits de defensa elaborats pels advocats dels dirigents independentistes que seran jutjats al Tribunal Suprem. Aquest dimecres s'ha esgotat el termini que tenien els advocats per presentar els seus escrits a l'alt tribunal, uns documents que en alguns casos busquen rebatre els arguments de la Fiscalia i la resta d'acusacions, mentre que en d'altres esdevenen veritables denúncies a un procés judicial "mancat de garanties".
En qualsevol cas, els escrits de defensa representen el primer avançament del que serà un dels capítols més importants del judici de l'1-O al Suprem, ja que apunten quina serà la línia estratègica a la qual s'acolliran els acusats. Els documents també revelen la primera petició de proves pericials i documentals, així com el llistat de testimonis reclamats per la defensa. En destaquen noms com el de Mariano Rajoy, Carles Puigdemont o Felip VI.
Junqueras i Romeva: "Votar en referèndum no és delicte; convocar-lo, tampoc"
Oriol Junqueras i Raül Romeva plantegen, en l'escrit de defensa, un rebuig directe als delictes que se'ls imputen i denuncien una clara "persecució" de l'independentisme que ha acabat vulnerant els seus drets fonamentals. L'advocat, Andreu Van den Eynde, destaca el caràcter "no-violent" dels dos dirigents, i denuncia la "contaminació" i "instrumentalització" del procediment enfront la "legalitat" i "legitimació" del projecte polític de Catalunya.
Cuixart: "Ha exercit i exercirà, sempre que sigui necessari, la desobediència civil"
El president d'Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, planteja un escrit de defensa convertit en un escrit d'acusació. D'aquesta manera, posa l'Estat contra el mirall i li demana explicacions per les continuades i constant vulneracions de drets fonamentals que, segons assegura el document, tant ell com la resta de presos i exiliats estan patint durant els últims anys. L'advocada de Cuixart, Marina Roig, denuncia la vulneració del dret a la llibertat d'expressió i de reunió, així com el dret a un tribunal imparcial, entre molts d'altres.
Sànchez, Rull i Turull: "Les paperetes eren l'única arma"
En tres escrits similars, però específics per la singularitat de cada càrrec, Josep Rull, Jordi Turull i Jordi Sànchez detallen els fets ocorreguts durant els dies 20 i 21 de setembre i 1 d'octubre per desmuntar la rebel·lió i justificar l'absència de delictes. "Estranya rebel·lió o sedició aquella en la qual els ciutadans, presumptes executors d'un alçament violent i tumultuari, branden una papereta com a única arma i, en acabar la votació, tornen pacíficament a casa seva", sostenen els escrits.
Forcadell: "Desitjar la independència no és delicte"
Carme Forcadell, expresidenta del Parlament i exlíder de l'ANC, defensa que "mai va participar, ni va poder participar en la presa de decisions de convocar un referèndum". Forcadell denuncia un tractament diferenciat de la resta de la mesa del Parlament, una "tergiversació" dels fets ocorreguts i argumenta que "desitjar la independència no és delicte". A més, assegura que, abans de permetre la violència, "abandonaria les seves idees".
Forn: "No hi va haver comandament polític dels Mossos durant l'1-O"
Joaquim Forn, exconseller d'Interior, rebat l'acusació de rebel·lió, i assegura que no va prendre cap decisió política que impliqués l'actuació dels Mossos en favor de la independència, i que el dispositiu de l'1-O va rebre el vistiplau de la Fiscalia i del cap de l'operatiu de la policia espanyola, Diego Pérez de los Cobos.
Borràs: "El delicte no ha existit"
L'exconsellera al·lega al Suprem que l'1-O ja no tenia la competència en processos electorals, ja que va ser traspassada al Departament de la Vicepresidència i Economia que dirigia Oriol Junqueras el 17 de juliol del 2017. En general, Borràs es desvincula de totes les acusacions contra ella. L'exconsellera recorda que cap de les actuacions posades en qüestió depenia del seu departament.
Vila: "El diàleg sempre va guiar l'actuació"
Santi Vila, exconseller d'Empresa i Coneixement, es desvincula de la via unilateral i afirma que no va tenir cap intervenció en la tramitació parlamentària de totes les lleis relacionades amb el procés, perquè ja havia dimitit. Vila remarca que sempre va optar pel diàleg i nega que l'1-O fos finançat amb diner públic ni amb cap partida de la Generalitat.
*L'escrit de Dolors Bassa no ha transcendit.
En qualsevol cas, els escrits de defensa representen el primer avançament del que serà un dels capítols més importants del judici de l'1-O al Suprem, ja que apunten quina serà la línia estratègica a la qual s'acolliran els acusats. Els documents també revelen la primera petició de proves pericials i documentals, així com el llistat de testimonis reclamats per la defensa. En destaquen noms com el de Mariano Rajoy, Carles Puigdemont o Felip VI.
Junqueras i Romeva: "Votar en referèndum no és delicte; convocar-lo, tampoc"
Oriol Junqueras i Raül Romeva plantegen, en l'escrit de defensa, un rebuig directe als delictes que se'ls imputen i denuncien una clara "persecució" de l'independentisme que ha acabat vulnerant els seus drets fonamentals. L'advocat, Andreu Van den Eynde, destaca el caràcter "no-violent" dels dos dirigents, i denuncia la "contaminació" i "instrumentalització" del procediment enfront la "legalitat" i "legitimació" del projecte polític de Catalunya.
Cuixart: "Ha exercit i exercirà, sempre que sigui necessari, la desobediència civil"
El president d'Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, planteja un escrit de defensa convertit en un escrit d'acusació. D'aquesta manera, posa l'Estat contra el mirall i li demana explicacions per les continuades i constant vulneracions de drets fonamentals que, segons assegura el document, tant ell com la resta de presos i exiliats estan patint durant els últims anys. L'advocada de Cuixart, Marina Roig, denuncia la vulneració del dret a la llibertat d'expressió i de reunió, així com el dret a un tribunal imparcial, entre molts d'altres.
Sànchez, Rull i Turull: "Les paperetes eren l'única arma"
En tres escrits similars, però específics per la singularitat de cada càrrec, Josep Rull, Jordi Turull i Jordi Sànchez detallen els fets ocorreguts durant els dies 20 i 21 de setembre i 1 d'octubre per desmuntar la rebel·lió i justificar l'absència de delictes. "Estranya rebel·lió o sedició aquella en la qual els ciutadans, presumptes executors d'un alçament violent i tumultuari, branden una papereta com a única arma i, en acabar la votació, tornen pacíficament a casa seva", sostenen els escrits.
Forcadell: "Desitjar la independència no és delicte"
Carme Forcadell, expresidenta del Parlament i exlíder de l'ANC, defensa que "mai va participar, ni va poder participar en la presa de decisions de convocar un referèndum". Forcadell denuncia un tractament diferenciat de la resta de la mesa del Parlament, una "tergiversació" dels fets ocorreguts i argumenta que "desitjar la independència no és delicte". A més, assegura que, abans de permetre la violència, "abandonaria les seves idees".
Forn: "No hi va haver comandament polític dels Mossos durant l'1-O"
Joaquim Forn, exconseller d'Interior, rebat l'acusació de rebel·lió, i assegura que no va prendre cap decisió política que impliqués l'actuació dels Mossos en favor de la independència, i que el dispositiu de l'1-O va rebre el vistiplau de la Fiscalia i del cap de l'operatiu de la policia espanyola, Diego Pérez de los Cobos.
Borràs: "El delicte no ha existit"
L'exconsellera al·lega al Suprem que l'1-O ja no tenia la competència en processos electorals, ja que va ser traspassada al Departament de la Vicepresidència i Economia que dirigia Oriol Junqueras el 17 de juliol del 2017. En general, Borràs es desvincula de totes les acusacions contra ella. L'exconsellera recorda que cap de les actuacions posades en qüestió depenia del seu departament.
Vila: "El diàleg sempre va guiar l'actuació"
Santi Vila, exconseller d'Empresa i Coneixement, es desvincula de la via unilateral i afirma que no va tenir cap intervenció en la tramitació parlamentària de totes les lleis relacionades amb el procés, perquè ja havia dimitit. Vila remarca que sempre va optar pel diàleg i nega que l'1-O fos finançat amb diner públic ni amb cap partida de la Generalitat.
*L'escrit de Dolors Bassa no ha transcendit.