I arriben en un context nefast pel que fa a la lluita antirepressiva. Les defenses dels acusats al judici de l'1-O ja han fet els escrits davant el Suprem optant per una línia argumental en el sentit que votar "no és delicte" i la policia es va dedicar ahir, sense ordre judicial, a detenir alcaldes de la CUP i activistes vinculats als CDR. En aquest cas per haver ocupat vies de tren en l'aniversari de l'1-O, que ells sí que consideren delicte. Les detencions i el tracte que es va dispensar als advocats, als quals no es deixava entrar a la comissaria si no parlaven en castellà, té molt d'escarment. A Girona, al vespre i convocats per diverses entitats cíviques i polítiques, es van concentrar milers de persones per rebutjar les detencions. Les fotos i els vídeos són de Martí Albesa. La indignació es va fer extensiva a la resta del territori, amb concentracions al llarg i ample del país. Us ho resumim, amb fotos i vídeos, aquí. També ahir es va conèixer la condemna al regidor cupaire de Badalona José Téllez per distribuir material del referèndum.
En aquestes condicions és molt difícil dialogar, per més que Pedro Sánchez es passegi per Europa fent veure que el seu és un govern plenament compromès amb els valors democràtics i el diàleg. Ahir Bernat Surroca era a Estrasburg, on va comparèixer el president espanyol i en va fer aquesta crònica. Els eurodiputats independentistes van distribuir fotos dels presos i exiliats i alguns dels seus companys d'escó les van exhibir.
Josep Rull, locutori 5. I sobre què fer ara, com defensar-se d'una limitació de drets que va més enllà de l'independentisme i quina actitud tenir amb els pressupostos vaig conversar ahir a la tarda, acompanyat d'Oriol March a la presó de Lledoners i amb la trista distància física del vidre del locutori, amb l'exconseller Josep Rull. És un dels dirigents de l'espai que lidera Carles Puigdemont amb un discurs més sòlid i contundent. Rull està serè, fa broma sobre companys de mòdul i no perd el bon to, fins i tot quan lamenta les coses que s'ha sentit a dir després que la direcció de la presó l'autoritzés a sortir a veure el seu fill a l'hospital quan el dia de reis va quedar inconscient per una caiguda en una visita familiar. L'entrevista la podeu llegir aquí. Ell no és partidari de posar-ho fàcil a Sánchez, està animat pel rumb del Govern però el voldria més enèrgic i no creu que el PDECat s'hagi de dissoldre.
Vist i llegit
Juan Manuel Moreno Bonilla va ser ahir investit president de la Junta d'Andalusia. El pacte del PP i Cs amb Vox posa en qüestió les polítiques d'igualtat que en els darrers anys s'han dut a terme al conjunt de l'Estat. La substitució d'aquestes per polítiques "de família" per part de governs conservadors només amaga una reculada de drets deixant la conciliació i el pes de la maternitat en mans de les dones. Ho explicava en un article d'opinió la sociòloga i feminista Maria Silvestre a El País.
El passadís
La Generalitat manté les oficines de quatre expresidents. A la web oficial del Govern consten les de Pasqual Maragall, José Montilla i Artur Mas. A Jordi Pujol li van retirar. També la de Carles Puigdemont, tot i que no hi consta la ubicació. Puigdemont es considera encara president legítim i han preferit no publicitar l'oficina a la qual té dret com a expresident. La discreta oficina està ubicada als baixos del Palau Centelles, a la plaça de Sant Miquel, a tocar de la plaça de Sant Jaume. Comparteix seu amb l'Institut d'Estudis de l'Autogovern i el Consell de Garanties Estatutàries. Per a Puigdemont treballa l'historiador Josep Lluís Alay, que és el director de l'oficina i l'acompanya sempre que pot, i almenys dos administratius, que ocupen dos dels despatxos. Inicialment es va preparar una sala de reunions amb videoconferència per fer reunions més àmplies a Waterloo, on està exiliat Puigdemont, però ja s'ha desmuntat.
L'efemèride
Tal dia com avui de fa 58 anys va morir a Barcelona en Joan Amades i Gelats, el més gran folklorista català. Nascut al barri del Raval, va dedicar la seva vida a recollir, classificar i arxivar les mostres de folklore, o sigui, el conjunt de tradicions, costums, llegendes i dites populars presents al territori català, les quals ara es poden consultar. La seva obra més important és el Costumari català (1950-1956), un recull de les tradicions i els costums de les terres de llengua catalana que va publicar després de 35 anys de feina. Consta de cinc volums il·lustrats. Aquest vídeo de l'Ajuntament de Barcelona en glosa la figura.
L'aniversari
El 17 de gener de 1888 va néixer a Barcelona el periodista, diplomàtic i traductor Eugeni Xammar i Puigventós, que després d'una vida carregada de peripècies moriria el 1973 a l'Ametlla del Vallès. Xammar va fer de corresponsal durant la primera i la segona guerra mundial. La seva etapa més llarga i prolífica va ser a Berlín, on va viure l'ascens del nazisme i va assegurar haver entrevistat Adolf Hitler. En va haver d'altres a París o a Londres i també fent de traductor per les Nacions Unides. D'idees liberals i radicalment catalanistes, Xammar va ser sempre fidel a la República i al govern de la Generalitat i va conrear amistats com la de Josep Pla. Una vida apassionant que el llibre Periodisme, permetin!, que va escriure l'ara president Quim Torra, i les seves memòries, Seixanta anys d'anar pel món, permeten conèixer. Aquí podeu veure un tast de l'exposició que es va preparar amb motiu de l'any Xammar al Palau Robert.
subdirector de NacióDigital
Fes clic aquí per subscriure't-hi