15
de gener
del
2019
Actualitzat
el
04
de març
a les
12:33h
Barcelona va patir durant el 2018 58 desnonaments amb data oberta, més d'un cada setmana, segons les dades oficials del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). Això representa un increment respecte dels 47 desnonaments per sorpresa dels quals té constància l'Ajuntament, una dada que va avançar NacióDigital.
Les xifres del TSJC posen en evidència que les ordres judicials per autoritzar desnonaments amb data oberta han anat a més, ja que el consistori va tenir constància de només vuit casos el 2017. L'alt tribunal assegura no disposar de dades relatives d'aquell any.
Els desnonaments amb data oberta són aquells en què el jutge no comunica a la persona desnonada el dia ni l'hora exactes en què serà expulsada de casa seva. En canvi estableix un període, que acostuma a ser de quinze dies, durant el qual la comitiva judicial es pot presentar per sorpresa a l'immoble en qualsevol moment per executar el llançament, normalment acompanyada dels antiavalots dels Mossos d'Esquadra.
Els desnonaments oberts acostumen a produir-se quan abans el llançament s'ha hagut de suspendre per algun motiu, normalment per la mobilització de col·lectius en defensa del dret a l'habitatge i organitzacions veïnals.
Els col·lectius alcen la veu
Més de 200 col·lectius en defensa del dret a l'habitatge, entitats i partits han presentat públicament aquest dimarts la nova plataforma Prou Desnonaments Oberts. Així, han donat el tret de sortida una campanya contra els desnonaments amb data oberta.
Una pràctica que els col·lectius qualifiquen d'il·legal. "La llei d'Enjudiciament Civil estableix que s'ha de comunicar dia i hora", diuen.
Per la membre de la plataforma, Llum Oliver, els desnonaments oberts representen un "conflicte" a la ciutat i afirmen que la capital catalana és un experiment a l'hora de testar aquest mètode.
Els col·lectius en fan responsables el sistema judicial, els propietaris privats i les administracions,a qui acusen de "no donar resposta" a l'emergència habitacional.
Represàlia contra l'organització
Les entitats que integren la plataforma van tenir constància dels primers desnonaments oberts a mitjans del 2018 i interpreten que l'objectiu és evitar la possibilitat que l'expulsió dels veïns es pugui evitar amb mobilitzacions davant dels habitatges, com fins ara.
"És un atac a la solidaritat dels veïns", diu la membre de la plataforma i portaveu de la PAH, Lucía Delgado.
El mateix diu Lourdes Garcia, víctima d'un desnonament amb data oberta. "No marcar una data exacta fa més difícil aturar-los", assegura.
Cartes a la degana
La plataforma ha presentat la campanya davant la Ciutat de la Justícia. Allà ha recollit queixes sobre els desnonaments oberts que entregaran a la jutgessa degana de Barcelona, Mercè Casso, a qui també han demanat una reunió. "Avui donem el tret de sortida però anirem fins a les últimes conseqüències", ha avisat Oliver.
Les xifres del TSJC posen en evidència que les ordres judicials per autoritzar desnonaments amb data oberta han anat a més, ja que el consistori va tenir constància de només vuit casos el 2017. L'alt tribunal assegura no disposar de dades relatives d'aquell any.
Els desnonaments amb data oberta són aquells en què el jutge no comunica a la persona desnonada el dia ni l'hora exactes en què serà expulsada de casa seva. En canvi estableix un període, que acostuma a ser de quinze dies, durant el qual la comitiva judicial es pot presentar per sorpresa a l'immoble en qualsevol moment per executar el llançament, normalment acompanyada dels antiavalots dels Mossos d'Esquadra.
Els desnonaments oberts acostumen a produir-se quan abans el llançament s'ha hagut de suspendre per algun motiu, normalment per la mobilització de col·lectius en defensa del dret a l'habitatge i organitzacions veïnals.
Els col·lectius alcen la veu
Més de 200 col·lectius en defensa del dret a l'habitatge, entitats i partits han presentat públicament aquest dimarts la nova plataforma Prou Desnonaments Oberts. Així, han donat el tret de sortida una campanya contra els desnonaments amb data oberta.
Una pràctica que els col·lectius qualifiquen d'il·legal. "La llei d'Enjudiciament Civil estableix que s'ha de comunicar dia i hora", diuen.
Per la membre de la plataforma, Llum Oliver, els desnonaments oberts representen un "conflicte" a la ciutat i afirmen que la capital catalana és un experiment a l'hora de testar aquest mètode.
Els col·lectius en fan responsables el sistema judicial, els propietaris privats i les administracions,a qui acusen de "no donar resposta" a l'emergència habitacional.
Represàlia contra l'organització
Les entitats que integren la plataforma van tenir constància dels primers desnonaments oberts a mitjans del 2018 i interpreten que l'objectiu és evitar la possibilitat que l'expulsió dels veïns es pugui evitar amb mobilitzacions davant dels habitatges, com fins ara.
"És un atac a la solidaritat dels veïns", diu la membre de la plataforma i portaveu de la PAH, Lucía Delgado.
El mateix diu Lourdes Garcia, víctima d'un desnonament amb data oberta. "No marcar una data exacta fa més difícil aturar-los", assegura.
Cartes a la degana
La plataforma ha presentat la campanya davant la Ciutat de la Justícia. Allà ha recollit queixes sobre els desnonaments oberts que entregaran a la jutgessa degana de Barcelona, Mercè Casso, a qui també han demanat una reunió. "Avui donem el tret de sortida però anirem fins a les últimes conseqüències", ha avisat Oliver.