10
de febrer
del
2019
Actualitzat
el
11
de febrer
a les
10:21h
Era el 18 de juny del 2018 i el procés de l'1-O ja estava en marxa. Després de mesos d'instrucció per part del Tribunal Suprem, era necessari que el jutge Pablo Llarena fes un pas més i confirmés el processament contra els líders polítics. Va ser en aquest moment quan el fiscal Fidel Cadena -un dels quatre que conformen l'equip d'acusació del ministeri públic al judici- va atrevir-se a parafrasejar Gabriel García Márquez.
En la seva petició, Cadena demanava a Llarena que confirmés les conclusions de la Fiscalia "en tots els seus termes", i considerava que l'actuació dels independentistes era la "crònica d'una rebel·lió anunciada". De tarannà clarament conservador -és membre de l'associació més tancada de la Fiscalia-, també ha estat el representant del ministeri públic que ha defensat la presó provisional durant la majoria de vistes d'instrucció. Una vegada rere altra, doncs, ha estat Cadena qui ha esgrimit el perill del risc de fuga i de la reiteració delictiva dels dirigents independentistes.
Al Suprem des del 2007
Nascut el 19 de febrer de 1954 a la localitat aragonesa de María de Huerva, Cadena és llicenciat en Dret i va ingressar a la carrera fiscal el 1979. A partir de llavors, ha estat destinat a les Fiscalies de Bilbao, Girona i Osca, i ha estat fiscal en cap d'Àvila i Saragossa, així com fiscal del Tribunal Superior de Justícia d'Aragó. L'ascens més important, però, no va ser fins el 2007, quan va entrar a formar part de l'equip del ministeri públic al Tribunal Suprem.
Pare de cinc fills, destaca entre els seus companys per ser un professional de gran experiència i capacitat. És autor de diversos llibres i ha estat també professor a la facultat de Dret de Saragossa, a part de preparador de fiscals que pretenen ingressar a la carrera. Per això, el seu nomenament al Suprem va ser votat de forma majoritària per membres de la Fiscalia de totes les tendències i famílies polítiques.
Una banya sobre l'avortament, l'altra sobre Catalunya
Amb Consuelo Madrigal, la seva companya al Suprem, Cadena comparteix la visió contrària a l'avortament i la militància fiscal contra el dret d'autodeterminació de Catalunya. El 2007 va deixar entreveure quina era la seva perspectiva respecte del primer punt, quan va ser nomenat el 2013 membre del Comitè de Bioètica pel llavors ministre de Justícia, Alberto Ruiz-Gallardón, en l'època en què el PP va aprovar la polèmica reforma de la llei de l'avortament.
Respecte de Catalunya, Cadena ha intercedit en altres causes independents de l'1-O. És el cas, per exemple, del litigi de Sixena. Va ser el fiscal que va demanar obrir una causa penal per investigar les responsabilitats penals dels exconsellers Santi Vila i Lluís Puig sobre les obres de Sixena. Una causa, però, que el Suprem ja ha arxivat, malgrat que el fiscal d'Osca ha demanat que es reobri.
En la seva petició, Cadena demanava a Llarena que confirmés les conclusions de la Fiscalia "en tots els seus termes", i considerava que l'actuació dels independentistes era la "crònica d'una rebel·lió anunciada". De tarannà clarament conservador -és membre de l'associació més tancada de la Fiscalia-, també ha estat el representant del ministeri públic que ha defensat la presó provisional durant la majoria de vistes d'instrucció. Una vegada rere altra, doncs, ha estat Cadena qui ha esgrimit el perill del risc de fuga i de la reiteració delictiva dels dirigents independentistes.
Al Suprem des del 2007
Nascut el 19 de febrer de 1954 a la localitat aragonesa de María de Huerva, Cadena és llicenciat en Dret i va ingressar a la carrera fiscal el 1979. A partir de llavors, ha estat destinat a les Fiscalies de Bilbao, Girona i Osca, i ha estat fiscal en cap d'Àvila i Saragossa, així com fiscal del Tribunal Superior de Justícia d'Aragó. L'ascens més important, però, no va ser fins el 2007, quan va entrar a formar part de l'equip del ministeri públic al Tribunal Suprem.
Pare de cinc fills, destaca entre els seus companys per ser un professional de gran experiència i capacitat. És autor de diversos llibres i ha estat també professor a la facultat de Dret de Saragossa, a part de preparador de fiscals que pretenen ingressar a la carrera. Per això, el seu nomenament al Suprem va ser votat de forma majoritària per membres de la Fiscalia de totes les tendències i famílies polítiques.
Una banya sobre l'avortament, l'altra sobre Catalunya
Amb Consuelo Madrigal, la seva companya al Suprem, Cadena comparteix la visió contrària a l'avortament i la militància fiscal contra el dret d'autodeterminació de Catalunya. El 2007 va deixar entreveure quina era la seva perspectiva respecte del primer punt, quan va ser nomenat el 2013 membre del Comitè de Bioètica pel llavors ministre de Justícia, Alberto Ruiz-Gallardón, en l'època en què el PP va aprovar la polèmica reforma de la llei de l'avortament.
Respecte de Catalunya, Cadena ha intercedit en altres causes independents de l'1-O. És el cas, per exemple, del litigi de Sixena. Va ser el fiscal que va demanar obrir una causa penal per investigar les responsabilitats penals dels exconsellers Santi Vila i Lluís Puig sobre les obres de Sixena. Una causa, però, que el Suprem ja ha arxivat, malgrat que el fiscal d'Osca ha demanat que es reobri.