15
de gener
del
2019
Actualitzat
a les
12:14h
Pau Villòria, viceconseller de la Presidència i comissionat del 155, ha estat l'encarregat d'estrenar el torn de compareixences en la comissió parlamentària que estudia la intervenció de l'autonomia. Villòria ha assegurat que l'aplicació de l'ordenament constitucional a Catalunya després de la declaració de la independència va ser "un fracàs" i ha apuntat que una "solució política negociada" és el millor dels escenaris -sense "descartar-ne" d'altres- de cara al conflicte existent. La col·laboració dels alts càrrecs que no van ser cessats, ha indicat el compareixent, va ser "mínima", i ha alertat que el pitjor efecte de la intervenció és la "informació" de la qual disposa ara l'Estat, especialment si torna a voler fer servir aquest mecanisme constitucional.
S'ha expressat en aquests termes després que Carles Riera, diputat de la CUP, assenyalés que l'Estat va tenir "certa facilitat" per part dels responsables polítics de la Generalitat a l'hora de fer-se amb el control de l'administració. Riera ha volgut puntualitzar, en tot cas, que no es referia als funcionaris, sinó als alts càrrecs. "Això ens preocupa: hem d'esperar una nova aplicació del 155 si el procés avança. Cal fer tot allò que calgui perquè quan això passi l'Estat no pugui fer-se amb el control de l'administració", ha assenyalat el representant anticapitalista. "Vam intentar donar suport als funcionaris. No hi havia direcció política més enllà dels secretaris que no vam ser cessats", ha assegurat el viceconseller de Presidència.
Solució negociada
"El 155 va ser l'instrument per suspendre l'autogovern i paralitzar qualsevol actuació destinada al procés sobiranista. Es podria haver avançat en la negociació, però l'Estat no va contemplar mai. La imposició coactiva d'una part sobre l'altre. Aquest article atorga poder extraordinari a l'Estat, però no de la manera que ho va interpretar el govern espanyol. La intervenció no va ser proporcionada, i no es va seguir el principi de mínima ingerència", ha recalcat Villòria. "La intervenció va tenir efectes negatius, però més enllà d'això va ser un fracàs. Una solució política negociada pot apropar-nos a sortir de la situació", ha assenyalat en l'apartat de conclusions.
"Es va anul·lar la capacitat financera, es van bloquejar els comptes bancaris i es va complicar tota la gestió econòmica", ha indicat Villòria. Els equipaments per a serveis socials van quedar "bloquejats" i es van patir problemes i tensions de tresoreria que van afectar la ciutadania, els proveïdors i les empreses. "Els efectes són de casuístiques diferents. L'afectació total de la intervenció pot superar els 1.800 milions. Els recursos directes que s'han perdut -acomiadaments, per exemple, juntament amb trasllats i donar de baixa contractes de línies TIC- són 130 milions", ha apuntat.
L'afectació ha estat especialment destacable, segons Villòria, en l'assignació de beques i ajudes. Hi va haver projectes que van quedar sense finançament, i hi va haver tres avantprojectes de llei que van decaure. A tot plegat s'hi ha de sumar que la Generalitat va perdre la capacitat pèr personar-se jurídicament i la clausura de les pàgines web del president, del Govern i de la projecció exterior catalana.
L'abast dels efectes
Els efectes del 155 en la ciutadania "tenen un abast superior al que va tenir en l'acció de Govern", ha ressaltat Villòria, que el 13 de novembre va presentar públicament l'informe de l'executiu que va avaluar l'impacte global de la intervenció de l'autonomia. El 14% dels danys provocats en l'administració van ser "molt greus", segons el viceconseller de la Presidència. Alguns d'ells són "irreparables", mentre que d'altres ja estan solucionats o bé en el camí de fer-ho. Només en un 2% no es preveu la reparació. La reobertura de les delegacions exteriors són l'exemple més clar de restitució.
La Generalitat, durant els mesos de vigència del 155, "no obeïa" el mandat de la ciutadania, sinó a uns càrrecs nomenats pel govern espanyol. Es van suprimir organismes i es van dur a terme accions -234 cessaments, desmantellament de l'acció exterior- amb un cost que va més enllà de l'econòmic. Es va anul·lar l'activitat planificadora del Govern, ja tocada arran de la intervenció econòmica de l'administració catalana vigent durant bona part de la legislatura.
Intervencions dels grups
A la comissió no hi participen representants de Ciutadans del PSC i del PP. Riera, de la CUP, ha dubtat que l'aplicació del 155 constituís un fracàs, i ha alertat del risc que, si hi ha de nou una aposta ferma per la via republicana, hi pugui haver una nova intervenció -exitosa- de l'autonomia. Riera ha assenyalat que hi va haver "col·laboració" per part dels alts càrrecs, que va ser "mínima", segons Villòria.
Gemma Espigares i Gemma Geis, portaveus d'ERC i de Junts per Catalunya (JxCat) a la comissió, han destacat el "mal" que va fer la intervenció de l'autonomia en l'administració i en la ciutadania. Geis ha volgut tenir un record per als presos i els exiliats, com en cada intervenció parlamentària dels representants de JxCat.
Elisenda Alamany, diputada de Catalunya en Comú Podem, ha preguntat a Villòria el motiu pel qual els col·lectius més vulnerables socialment van ser els més afectats pel 155, i també ha demanat quines alternatives hi havia al 155. El viceconseller de la Presidència ha apuntat que l'Estat mai va voler apostar pel diàleg.
S'ha expressat en aquests termes després que Carles Riera, diputat de la CUP, assenyalés que l'Estat va tenir "certa facilitat" per part dels responsables polítics de la Generalitat a l'hora de fer-se amb el control de l'administració. Riera ha volgut puntualitzar, en tot cas, que no es referia als funcionaris, sinó als alts càrrecs. "Això ens preocupa: hem d'esperar una nova aplicació del 155 si el procés avança. Cal fer tot allò que calgui perquè quan això passi l'Estat no pugui fer-se amb el control de l'administració", ha assenyalat el representant anticapitalista. "Vam intentar donar suport als funcionaris. No hi havia direcció política més enllà dels secretaris que no vam ser cessats", ha assegurat el viceconseller de Presidència.
Solució negociada
"El 155 va ser l'instrument per suspendre l'autogovern i paralitzar qualsevol actuació destinada al procés sobiranista. Es podria haver avançat en la negociació, però l'Estat no va contemplar mai. La imposició coactiva d'una part sobre l'altre. Aquest article atorga poder extraordinari a l'Estat, però no de la manera que ho va interpretar el govern espanyol. La intervenció no va ser proporcionada, i no es va seguir el principi de mínima ingerència", ha recalcat Villòria. "La intervenció va tenir efectes negatius, però més enllà d'això va ser un fracàs. Una solució política negociada pot apropar-nos a sortir de la situació", ha assenyalat en l'apartat de conclusions.
"Es va anul·lar la capacitat financera, es van bloquejar els comptes bancaris i es va complicar tota la gestió econòmica", ha indicat Villòria. Els equipaments per a serveis socials van quedar "bloquejats" i es van patir problemes i tensions de tresoreria que van afectar la ciutadania, els proveïdors i les empreses. "Els efectes són de casuístiques diferents. L'afectació total de la intervenció pot superar els 1.800 milions. Els recursos directes que s'han perdut -acomiadaments, per exemple, juntament amb trasllats i donar de baixa contractes de línies TIC- són 130 milions", ha apuntat.
L'afectació ha estat especialment destacable, segons Villòria, en l'assignació de beques i ajudes. Hi va haver projectes que van quedar sense finançament, i hi va haver tres avantprojectes de llei que van decaure. A tot plegat s'hi ha de sumar que la Generalitat va perdre la capacitat pèr personar-se jurídicament i la clausura de les pàgines web del president, del Govern i de la projecció exterior catalana.
L'abast dels efectes
Els efectes del 155 en la ciutadania "tenen un abast superior al que va tenir en l'acció de Govern", ha ressaltat Villòria, que el 13 de novembre va presentar públicament l'informe de l'executiu que va avaluar l'impacte global de la intervenció de l'autonomia. El 14% dels danys provocats en l'administració van ser "molt greus", segons el viceconseller de la Presidència. Alguns d'ells són "irreparables", mentre que d'altres ja estan solucionats o bé en el camí de fer-ho. Només en un 2% no es preveu la reparació. La reobertura de les delegacions exteriors són l'exemple més clar de restitució.
La Generalitat, durant els mesos de vigència del 155, "no obeïa" el mandat de la ciutadania, sinó a uns càrrecs nomenats pel govern espanyol. Es van suprimir organismes i es van dur a terme accions -234 cessaments, desmantellament de l'acció exterior- amb un cost que va més enllà de l'econòmic. Es va anul·lar l'activitat planificadora del Govern, ja tocada arran de la intervenció econòmica de l'administració catalana vigent durant bona part de la legislatura.
Intervencions dels grups
A la comissió no hi participen representants de Ciutadans del PSC i del PP. Riera, de la CUP, ha dubtat que l'aplicació del 155 constituís un fracàs, i ha alertat del risc que, si hi ha de nou una aposta ferma per la via republicana, hi pugui haver una nova intervenció -exitosa- de l'autonomia. Riera ha assenyalat que hi va haver "col·laboració" per part dels alts càrrecs, que va ser "mínima", segons Villòria.
Gemma Espigares i Gemma Geis, portaveus d'ERC i de Junts per Catalunya (JxCat) a la comissió, han destacat el "mal" que va fer la intervenció de l'autonomia en l'administració i en la ciutadania. Geis ha volgut tenir un record per als presos i els exiliats, com en cada intervenció parlamentària dels representants de JxCat.
Elisenda Alamany, diputada de Catalunya en Comú Podem, ha preguntat a Villòria el motiu pel qual els col·lectius més vulnerables socialment van ser els més afectats pel 155, i també ha demanat quines alternatives hi havia al 155. El viceconseller de la Presidència ha apuntat que l'Estat mai va voler apostar pel diàleg.