14
de gener
del
2019
Actualitzat
a les
19:38h
No és un escrit de defensa, sinó d'acusació. Jordi Cuixart, president d'Òmnium Cultural, presentarà aquest dimarts a primera hora -a mans de la seva advocada, Marina Roig- un escrit al Tribunal Suprem on, segons ha avançat el vicepresident de l'entitat, Marcel Mauri, es fonamenta una "acusació a l'Estat". D'aquesta manera, i tal com es pot llegir al document, es tracta d'un document amb què es reivindica "l'exercici dels drets i llibertats" del conjunt de la ciutadania catalana, i es confronta aquest dret amb el concepte "d'unitat" espanyola.
Llegeix íntegrament el document de defensa de Cuixart
Així ho ha avançat Mauri aquest dilluns, en una roda de premsa al Col·legi d'Advocats de Barcelona, on s'ha intentat dibuixar una imatge coral de l'advocacia catalana en suport als drets i les llibertats fonamentals. Segons el vicepresident d'Òmnium, Cuixart "no s'ha de defensar d'absolutament res, ja que no ha comès cap delicte", sinó que ha de ser l'Estat "qui ha de respondre" per totes les seves vulneracions.
Per això, Mauri ha perfilat el sentit de l'escrit, i ha assegurat que Cuixart compareixerà davant del tribunal per denunciar "la situació d'excepcionalitat" i la vulneració de tots els drets que pateixen els presos polítics i els ciutadans de Catalunya: "Anirem davant del Suprem a reivindicar el dret a la mobilització pacífica, a l'autodeterminació i a defensar políticament un projecte polític".
D'aquesta manera, ha remarcat, s'impedirà un dels objectius de l'estat espanyol, que és el de "desactivar" el moviment independentista i, al seu torn, la tasca d'una entitat que "sempre ha estat compromesa amb el foment de la cultura, de la llengua catalana de la cohesió social i dels drets civils i polítics" de Catalunya. A Òmnium, ha aclarit el seu vicepresident, la repressió no "ve de nou".
Sis juristes, sis vulneracions
Sis juristes han presentat les principals vulneracions de drets fonamentals que es detallaran en l'escrit de defensa. Gemma Calvet ha denunciat que sigui un judici a la llibertat d'expressió, ja que "converteix el seu exercici en un delicte". "El dret empara la llibertat d'expressió", ha remarcat, expressament per aquelles idees que són contràries a un determinat poder. I en cap cas, ha sentenciat, aquest no es pot utilitzar per "reprimir" el dret a l'autodeterminació i la "voluntat popular".
Magda Oranich ha lamentat, a continuació, la vulneració del dret a reunió i manifestació, que protegeixen "amb molta força" els convenis internacionals. Les actuacions judicials, en aquest cas, pretenen "reforçar els poders de l'Estat contra els drets fonamentals de la ciutadania", ha destacat. I davant d'això, la mobilització popular com a instrument de pressió, ha dit, "és essencial d'una democràcia moderna i exercici de tot el dret a manifestació". Per això, ha indicat que la dissidència política tampoc es pot enfrontar amb la presó preventiva, "concebuda com un càstig abans de la sentència".
Durant l'acte, també s'ha denunciat que el judici es faci davant d'un tribunal "incompetent i sense garanties". Atesa la condició d'aforats d'alguns dels acusats, ha determinat Agustí Gil Matamala, la competència hauria de ser del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, tal com han demanat les defenses. Per aquest motiu, ha denunciat que es vulnera el seu dret a ser jutjats per un tribunal determinat per la llei i un procés equitatiu.
"Un judici amb vulneració del principi de legalitat penal". Aquest és l'altre principi jurídic que han denunciat Carme Herranz. El magistrat Pablo Llarena, han explicat, s'ha dedicat a construir un relat que permet justificar "l'absurd d'acusar-los per rebel·lió" per unes accions "sense violència". Es tracta, ha dit, d'una "desproporció jurídica" que aplica "el dret penal de l'enemic" i que construeix una "mena de violència de laboratori". I això és així, ha aclarit, perquè es tracta "d'una causa penal contra el conjunt del sobiranisme i de la llibertat".
Olivier Peter ha acabat per denunciar que, en el fons de tot, es vulnera el dret a l'autodeterminació. Un dret reconegut internacionalment i que "el poder judicial espanyol malinterpreta constantment". L'estat espanyol, doncs, planteja oposar "el dret fonamental a la unitat del seu territori", i això "no existeix", ha sentenciat. Perquè si el dret català a l'autodeterminació és reconegut internacionalment, el dret a la unitat d'Espanya "només existeix en els somnis" d'alguns nacionalismes. Olivier, doncs, ha acabat per enviar un missatge molt clar. Cap dels acusats ha renunciat a aquest dret fonamental: "Els seus caps segueixen alts i la seva determinació, intacta".
Junqueras i Romeva aposten per un al·legat polític
NacióDigital va publicar en exclusiva aquest diumenge l'escrit de defensa que presentarà Andreu Van den Eynde, advocat d'Oriol Junqueras i Raül Romeva, al Tribunal Suprem. Es tracta d'un document de 115 pàgines on se subratlla, amb un to marcadament polític, la innocència dels dos encausats, i es fa gairebé un al·legat a la no-violència i a la inexistència dels delictes imputats. L'advocat dels republicans denuncia una reiterada vulneració de drets fonamentals, entre els quals el d'autodeterminació i s'acusa la Justícia espanyola de "perseguir" l'independentisme.
Al llarg d'aquest escrit -l'últim tràmit abans que es fixi data d'inici de judici-, la defensa de Romeva i Junqueras també denuncia la "instrumentalització" i la "contaminació" del procediment judicial, fins al punt que contradiu el relat de la Fiscalia i de les acusacions per estar "en discordança amb el que realment ha succeït".
Aquest dimarts, per altra banda, Jordi Pina, advocat de Jordi Sànchez, Jordi Turull i Josep Rull, ha convocat una roda de premsa per comentar els escrit de defensa.
Llegeix íntegrament el document de defensa de Cuixart
Escrit de defensa de Jordi ... by on Scribd
Així ho ha avançat Mauri aquest dilluns, en una roda de premsa al Col·legi d'Advocats de Barcelona, on s'ha intentat dibuixar una imatge coral de l'advocacia catalana en suport als drets i les llibertats fonamentals. Segons el vicepresident d'Òmnium, Cuixart "no s'ha de defensar d'absolutament res, ja que no ha comès cap delicte", sinó que ha de ser l'Estat "qui ha de respondre" per totes les seves vulneracions.
Per això, Mauri ha perfilat el sentit de l'escrit, i ha assegurat que Cuixart compareixerà davant del tribunal per denunciar "la situació d'excepcionalitat" i la vulneració de tots els drets que pateixen els presos polítics i els ciutadans de Catalunya: "Anirem davant del Suprem a reivindicar el dret a la mobilització pacífica, a l'autodeterminació i a defensar políticament un projecte polític".
D'aquesta manera, ha remarcat, s'impedirà un dels objectius de l'estat espanyol, que és el de "desactivar" el moviment independentista i, al seu torn, la tasca d'una entitat que "sempre ha estat compromesa amb el foment de la cultura, de la llengua catalana de la cohesió social i dels drets civils i polítics" de Catalunya. A Òmnium, ha aclarit el seu vicepresident, la repressió no "ve de nou".
Sis juristes, sis vulneracions
Sis juristes han presentat les principals vulneracions de drets fonamentals que es detallaran en l'escrit de defensa. Gemma Calvet ha denunciat que sigui un judici a la llibertat d'expressió, ja que "converteix el seu exercici en un delicte". "El dret empara la llibertat d'expressió", ha remarcat, expressament per aquelles idees que són contràries a un determinat poder. I en cap cas, ha sentenciat, aquest no es pot utilitzar per "reprimir" el dret a l'autodeterminació i la "voluntat popular".
Magda Oranich ha lamentat, a continuació, la vulneració del dret a reunió i manifestació, que protegeixen "amb molta força" els convenis internacionals. Les actuacions judicials, en aquest cas, pretenen "reforçar els poders de l'Estat contra els drets fonamentals de la ciutadania", ha destacat. I davant d'això, la mobilització popular com a instrument de pressió, ha dit, "és essencial d'una democràcia moderna i exercici de tot el dret a manifestació". Per això, ha indicat que la dissidència política tampoc es pot enfrontar amb la presó preventiva, "concebuda com un càstig abans de la sentència".
Durant l'acte, també s'ha denunciat que el judici es faci davant d'un tribunal "incompetent i sense garanties". Atesa la condició d'aforats d'alguns dels acusats, ha determinat Agustí Gil Matamala, la competència hauria de ser del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, tal com han demanat les defenses. Per aquest motiu, ha denunciat que es vulnera el seu dret a ser jutjats per un tribunal determinat per la llei i un procés equitatiu.
"Un judici amb vulneració del principi de legalitat penal". Aquest és l'altre principi jurídic que han denunciat Carme Herranz. El magistrat Pablo Llarena, han explicat, s'ha dedicat a construir un relat que permet justificar "l'absurd d'acusar-los per rebel·lió" per unes accions "sense violència". Es tracta, ha dit, d'una "desproporció jurídica" que aplica "el dret penal de l'enemic" i que construeix una "mena de violència de laboratori". I això és així, ha aclarit, perquè es tracta "d'una causa penal contra el conjunt del sobiranisme i de la llibertat".
Olivier Peter ha acabat per denunciar que, en el fons de tot, es vulnera el dret a l'autodeterminació. Un dret reconegut internacionalment i que "el poder judicial espanyol malinterpreta constantment". L'estat espanyol, doncs, planteja oposar "el dret fonamental a la unitat del seu territori", i això "no existeix", ha sentenciat. Perquè si el dret català a l'autodeterminació és reconegut internacionalment, el dret a la unitat d'Espanya "només existeix en els somnis" d'alguns nacionalismes. Olivier, doncs, ha acabat per enviar un missatge molt clar. Cap dels acusats ha renunciat a aquest dret fonamental: "Els seus caps segueixen alts i la seva determinació, intacta".
Junqueras i Romeva aposten per un al·legat polític
NacióDigital va publicar en exclusiva aquest diumenge l'escrit de defensa que presentarà Andreu Van den Eynde, advocat d'Oriol Junqueras i Raül Romeva, al Tribunal Suprem. Es tracta d'un document de 115 pàgines on se subratlla, amb un to marcadament polític, la innocència dels dos encausats, i es fa gairebé un al·legat a la no-violència i a la inexistència dels delictes imputats. L'advocat dels republicans denuncia una reiterada vulneració de drets fonamentals, entre els quals el d'autodeterminació i s'acusa la Justícia espanyola de "perseguir" l'independentisme.
Al llarg d'aquest escrit -l'últim tràmit abans que es fixi data d'inici de judici-, la defensa de Romeva i Junqueras també denuncia la "instrumentalització" i la "contaminació" del procediment judicial, fins al punt que contradiu el relat de la Fiscalia i de les acusacions per estar "en discordança amb el que realment ha succeït".
Aquest dimarts, per altra banda, Jordi Pina, advocat de Jordi Sànchez, Jordi Turull i Josep Rull, ha convocat una roda de premsa per comentar els escrit de defensa.