14
de gener
del
2019
Actualitzat
a les
17:30h
Els ministeris que sumen una major part dels pressupostos generals de l'Estat són els de Treball, Defensa i Interior. Entre els tres acaparen el 55,1% de la despesa no financera consolidada dels ministeris, fins a 45.075,1 milions dels 81.860,7 milions de què disposen els membres del consell executiu. A més, l'executiu central destina a aquests tres departaments el 57,6% dels augments pressupostaris del 2019.
En total, els ministeris podran gastar 3.212,5 milions més que el 2018, dels quals 1.002,3 milions seran per a Treball, que s'encarrega del pagament de les prestacions d'atur i que augmenta el seu pressupost a 25.941,2 milions. En segon lloc, la despesa militar ascendirà a 9.969,1 milions, escassament un 1,5% més, per bé que el ministeri de Defensa és el que s'ha recuperat més respecte les retallades efectuades des del 2010.
En tercer lloc, es troba el ministeri de l'Interior, que incrementa les seves partides en 699,4 milions, un 8,3% més, fins als 9.164,9 milions. Tot seguit, se situa Agricultura (7.843 milions), Foment (6.102,6 milions) i Economia (4.771,6 milions). Per contra, els departaments amb menys recursos són els de Sanitat (515,5 milions), Presidència (536,3 milions), Indústria (596,5 milions) i Cultura (829,3 milions).
Pel que fa a altres organismes, destaca l'increment pressupostari del Consell General del Poder Judicial, del 10,9%, fins als 64,4 milions. Igualment, el Tribunal Constitucional també augmenta la partida, un 5,8%, fins als 25,2 milions, així com la Casa Reial, que ja frega els 8 milions, un 1,4% més que el 2018. El Tribunal de Comptes disposarà de 64,2 milions (un 2,1% més) i el Consell d'Estat, de 12,2 milions (un 6,8% més).
Un nou préstec a la seguretat social
El Pressupost de la Seguretat Social del 2019 inclou un préstec de l'Estat per un import de 15.164 milions d'euros per garantir l'equilibri dels comptes del sistema, segons consta en el projecte de pressupostos. Es tracta d'un préstec és de la mateixa quantia que el crèdit el 2018. El govern espanyol estima que el dèficit de la seguretat social se situarà aquest any en l'1,1% del PIB, es reduirà el 2020 fins al 0,9% del PIB i baixarà fins al 0,4% el 2021.
Segons els comptes públics, la seguretat social comptarà aquest any amb un pressupost de 153.864 milions d'euros, un 6,2% més que el 2018. Aquest increment es deu a que els incorporen la paga compensatòria als pensionistes per la desviació de preus el 2018 i la pujada de les pensions contributives en un 1,6% amb caràcter general i un 3% en el cas de les mínimes i no contributives. Aquestes mesures, juntament amb l'augment del nombre de pensionistes, eleven la despesa en pensions un 6,2%.
Les transferències a les comunitats
Les quinze comunitats del règim comú rebran a través del sistema de finançament un total de 111.357 milions, fet que suposa un increment del 6,2% més respecte a l'any passat. De nou, el sistema repartirà fons d'acord amb la fórmula de l'any 2009 ja que el govern espanyol segueix sense arribar a un acord per a la seva reforma -pendent des de 2014- i el no veu possibilitats de canviar la llei aquesta legislatura.
Igualment, el govern estatal ha incrementat un 33% l'assignació pressupostària per als expresidents espanyols i ha previst per a 2019 una partida de 298.320 euros. Amb això s'assegura que Mariano Rajoy, que va deixar la Moncloa al juny, també pugui disposar dels cas 75.000 euros a l'any que reben expresidents com Felipe González, José María Aznar o José Luis Rodríguez Zapatero.
Un 16,8% d'inversions a Catalunya
Catalunya rebrà el 16,8% de les inversions regionalitzables de l'Estat el 2019, segons els pressupostos registrats aquest dilluns al Congrés per la ministra d'Hisenda, María Jesús Montero. En concret, aquest percentatge equival a 2.051,4 milions dels 12.182 milions que rebran el conjunt de comunitats autònomes. Són 701,79 milions més que en els pressupostos del 2018, que destinaven a Catalunya el 13,3% de les inversions. Aquest cop la xifra total és molt similar al pes poblacional català al conjunt de l'estat.
Pel que fa a infraestructures, la inversió serà del 18,1%, amb un total de 1.743,4 milions previstos en el grup Foment i que és fruit de la suma la inversió del ministeri i de totes les empreses públiques que hi estan vinculades. El 49,1% d'aquests provenen d'inversions en Adif -que s'encarrega de les vies i estacions de tren-, les quals passen de preveure 97,7 milions el 2018 a 856,7 milions aquest any, gairebé 9 vegades més. Pel que fa als trens d'Alta Velocitat, els comptes pressuposten 277,3 milions -el 2018 van ser-ne 150,6-.
Els altres increments de Foment
Renfe tindrà un pressupost a Catalunya de 179,6 milions -99,1 milions, el 2018-, mentre que les inversions de Ports de l'Estat són de 131 milions -95,4 milions, l'any passat-. Per altra banda, el ministeri de Foment -que s'encarrega, per exemple, de les carreteres- hi destinarà directament 124,9 milions, mentre que Infraestructures de transport terrestre, 97,6 milions més, i Enaire -l'antiga Aena, que gestiona aeroports-, 99,5 milions.
El govern espanyol tenia previst prometre una inversió que complís amb la disposició addicional tercera de l'Estatut -que es refereix a les infraestructures- i, per tant, proper al percentatge del PIB que representa Catalunya respecte el total de l'Estat, el 19,2%. Així ho va avançar NacióDigital i ho va confirmar la mateixa ministra d'Hisenda, María Jesús Montero. Al final ha quedat a prop amb el 18,1% que es preveu. Una previsió, de fet, que el Tribunal Constitucional va convertir en orientativa a la seva sentència de 2010 i que tan sols es va complir en el primer any de vigència.
En total, els ministeris podran gastar 3.212,5 milions més que el 2018, dels quals 1.002,3 milions seran per a Treball, que s'encarrega del pagament de les prestacions d'atur i que augmenta el seu pressupost a 25.941,2 milions. En segon lloc, la despesa militar ascendirà a 9.969,1 milions, escassament un 1,5% més, per bé que el ministeri de Defensa és el que s'ha recuperat més respecte les retallades efectuades des del 2010.
En tercer lloc, es troba el ministeri de l'Interior, que incrementa les seves partides en 699,4 milions, un 8,3% més, fins als 9.164,9 milions. Tot seguit, se situa Agricultura (7.843 milions), Foment (6.102,6 milions) i Economia (4.771,6 milions). Per contra, els departaments amb menys recursos són els de Sanitat (515,5 milions), Presidència (536,3 milions), Indústria (596,5 milions) i Cultura (829,3 milions).
Pel que fa a altres organismes, destaca l'increment pressupostari del Consell General del Poder Judicial, del 10,9%, fins als 64,4 milions. Igualment, el Tribunal Constitucional també augmenta la partida, un 5,8%, fins als 25,2 milions, així com la Casa Reial, que ja frega els 8 milions, un 1,4% més que el 2018. El Tribunal de Comptes disposarà de 64,2 milions (un 2,1% més) i el Consell d'Estat, de 12,2 milions (un 6,8% més).
Un nou préstec a la seguretat social
El Pressupost de la Seguretat Social del 2019 inclou un préstec de l'Estat per un import de 15.164 milions d'euros per garantir l'equilibri dels comptes del sistema, segons consta en el projecte de pressupostos. Es tracta d'un préstec és de la mateixa quantia que el crèdit el 2018. El govern espanyol estima que el dèficit de la seguretat social se situarà aquest any en l'1,1% del PIB, es reduirà el 2020 fins al 0,9% del PIB i baixarà fins al 0,4% el 2021.
Segons els comptes públics, la seguretat social comptarà aquest any amb un pressupost de 153.864 milions d'euros, un 6,2% més que el 2018. Aquest increment es deu a que els incorporen la paga compensatòria als pensionistes per la desviació de preus el 2018 i la pujada de les pensions contributives en un 1,6% amb caràcter general i un 3% en el cas de les mínimes i no contributives. Aquestes mesures, juntament amb l'augment del nombre de pensionistes, eleven la despesa en pensions un 6,2%.
Les transferències a les comunitats
Les quinze comunitats del règim comú rebran a través del sistema de finançament un total de 111.357 milions, fet que suposa un increment del 6,2% més respecte a l'any passat. De nou, el sistema repartirà fons d'acord amb la fórmula de l'any 2009 ja que el govern espanyol segueix sense arribar a un acord per a la seva reforma -pendent des de 2014- i el no veu possibilitats de canviar la llei aquesta legislatura.
Igualment, el govern estatal ha incrementat un 33% l'assignació pressupostària per als expresidents espanyols i ha previst per a 2019 una partida de 298.320 euros. Amb això s'assegura que Mariano Rajoy, que va deixar la Moncloa al juny, també pugui disposar dels cas 75.000 euros a l'any que reben expresidents com Felipe González, José María Aznar o José Luis Rodríguez Zapatero.
Un 16,8% d'inversions a Catalunya
Catalunya rebrà el 16,8% de les inversions regionalitzables de l'Estat el 2019, segons els pressupostos registrats aquest dilluns al Congrés per la ministra d'Hisenda, María Jesús Montero. En concret, aquest percentatge equival a 2.051,4 milions dels 12.182 milions que rebran el conjunt de comunitats autònomes. Són 701,79 milions més que en els pressupostos del 2018, que destinaven a Catalunya el 13,3% de les inversions. Aquest cop la xifra total és molt similar al pes poblacional català al conjunt de l'estat.
Els altres increments de Foment
Renfe tindrà un pressupost a Catalunya de 179,6 milions -99,1 milions, el 2018-, mentre que les inversions de Ports de l'Estat són de 131 milions -95,4 milions, l'any passat-. Per altra banda, el ministeri de Foment -que s'encarrega, per exemple, de les carreteres- hi destinarà directament 124,9 milions, mentre que Infraestructures de transport terrestre, 97,6 milions més, i Enaire -l'antiga Aena, que gestiona aeroports-, 99,5 milions.
El govern espanyol tenia previst prometre una inversió que complís amb la disposició addicional tercera de l'Estatut -que es refereix a les infraestructures- i, per tant, proper al percentatge del PIB que representa Catalunya respecte el total de l'Estat, el 19,2%. Així ho va avançar NacióDigital i ho va confirmar la mateixa ministra d'Hisenda, María Jesús Montero. Al final ha quedat a prop amb el 18,1% que es preveu. Una previsió, de fet, que el Tribunal Constitucional va convertir en orientativa a la seva sentència de 2010 i que tan sols es va complir en el primer any de vigència.