14
de gener
del
2019
Actualitzat
a la
13:19h
Uns pressupostos "realistes" i adreçats, sobretot, a l'enfortiment de les classes mitjanes. Així ha descrit, la ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, els comptes de l'Estat per al 2019, que aquest dilluns ha registrat al Congrés. Es tracta, ha dit, d'uns comptes que "són un canvi de rumb necessari per recuperar la confiança dels ciutadans en la utilitat de la política", i que s'integren de mesures "facilitadores de la cohesió i la justícia social, el repartiment de la riquesa o la modernització de l'economia".
En altres paraules, ha dit, és un projecte que "combina llums llargues però també llums curtes" per "canviar polítiques econòmiques que no han donat resultat". Segons Montero, les polítiques de l'anterior govern del PP "no van servir" i, davant d'aquest fet, ara s'han promogut uns pressupostos que combinen un triple objectiu. En primer lloc, protegir el creixement econòmic i projectar-lo. En segon lloc, enfortir les polítiques socials. I en tercer lloc, continuar amb la reducció del dèficit i el deute, per tal de garantir la seva "sostenibilitat" en vista a les generacions futures. Es tracta dels pressupostos amb major despesa social i major recaptació d'impostos.
Del seu conjunt, Catalunya rebrà el 16,8% de les inversions regionalitzables de l'Estat el 2019. En concret, aquest percentatge equival a 2.051,4 milions dels 12.182 milions que rebran el total de comunitats autònomes. Són 701,79 milions més que en els pressupostos del 2018, que destinaven a Catalunya el 13,3% de les inversions.
El govern espanyol tenia previst prometre una inversió en infraestructures que complís amb la disposició addicional tercera de l'Estatut i que, per tant, proper al percentatge del PIB que representa Catalunya respecte el total de l'Estat, el 19,2%, segons va avançar NacióDigital i va confirmar la mateixa ministra d'Hisenda, María Jesús Montero. Una previsió, de fet, que el Tribunal Constitucional va limitar i que tan sols es va complir en el primer any de vigència, i que ara tampoc s'ha acabat de complir.
"Sempre dins dels espais constitucionals hi ha lloc pel diàleg", ha remarcat la ministra, que ha precisat que, quan "s'han produït reunions de diàleg" amb Catalunya, totes les parts han acabat "satisfetes". "Crec que la Generalitat de Catalunya, quan s'ha assegut a la taula de negociació de les comissions mixtes, ha aconseguit acords raonables pel seu conjunt", ha determinat en referència als pressupostos.
La vista en el futur
"El govern espanyol creu que són els comptes que el país necessita perquè donen resposta als grans reptes que tenim com a societat i resolen els problemes quotidians del dia a dia", ha assegurat la ministra. Però sobretot, uns pressupostos que miren el futur: "L'aspiració és que les generacions que vinguin, visquin millor que la que els ha precedit". Una situació, ha lamentat, que durant els últims anys la crisi va trencar, fins al punt de fer dubtar sobre el sistema de pensions o la capacitat dels serveis públics "com una xarxa d'amortiment quan sobrevé una malaltia o hi ha una situació de dependència.
En aquest sentit, els pressupostos donen "garanties de prosperitat" als joves, que han arribat a assumir que la "precarietat" és la seva forma de vida o de feina. Un conjunt de joves, ha precisat la ministra, potser la "generació més preparada de la democràcia", que s'ha vist obligada a acceptar feines precàries i, fins i tot, abandonar l'Estat per motius laborals.
Per altra banda, ha remarcat, també es tracta d'uns "comptes feministes compromesos amb la igualtat i els drets d'homes i dones", amb l'objectiu de tenir "una classe mitjana forta i robusta com a base de l'estabilitat social i el progrés econòmic".
Pel que fa a la gent gran, ha remarcat la ministra, també inclouen un creixement important de les partides de dependència. Per això, ha dit, els comptes inclouen una "revalorització de les pensions per evitar que hi hagi un pèrdua del poder adquisitiu", i un augment de les pensions mínimes i les pensions de viduïtat.
Acostar-se a la mitjana europea
Un altre dels objectius dels pressupostos, ha assegurat Montero, és "acostar-se a la mitjana europea". Per això, la pressió fiscal se situa en el 35,5%, però també busquen "reduir la bretxa" amb les classes mitjes, els treballadors, les pimes i els autònoms que, segons ha assegurat, "queden protegits" amb aquests números.
Concretament, el valor de les figures tributàries de recaptació s'ha incrementat. L'impost sobre les societats, ha dit, ha augmentat un 14,1%: "Consisteix en reclamar un major esforç a les grans empreses". Així com també s'ha establert "caràcter permanent" a l'impost sobre el patrimoni, que afecta uns 200.000 contribuents que, a més, ha dit, "tenen un elevat patrimoni". També s'ha incrementat un 4,9% a la recaptació de l'IRPF respecte de la liquidació del 2018, i l'IVA també s'apuja.
No obstant això, la majoria de mesures s'apliquen per afectar les rendes més altes i, per contra, es rebaixa l'IVA cultural, higiene femenina o la seva reducció en serveis veterinaris.
La política fiscal "contribueix a crear una societat més justa i igualitària" ja que "aporta i rep en funció de la seva necessitat". Per això, també ha anunciat que es prohibiran les amnisties fiscals que, fins el moment, han beneficiat "és els defraudadors que els persones responsables".
En altres paraules, ha dit, és un projecte que "combina llums llargues però també llums curtes" per "canviar polítiques econòmiques que no han donat resultat". Segons Montero, les polítiques de l'anterior govern del PP "no van servir" i, davant d'aquest fet, ara s'han promogut uns pressupostos que combinen un triple objectiu. En primer lloc, protegir el creixement econòmic i projectar-lo. En segon lloc, enfortir les polítiques socials. I en tercer lloc, continuar amb la reducció del dèficit i el deute, per tal de garantir la seva "sostenibilitat" en vista a les generacions futures. Es tracta dels pressupostos amb major despesa social i major recaptació d'impostos.
Del seu conjunt, Catalunya rebrà el 16,8% de les inversions regionalitzables de l'Estat el 2019. En concret, aquest percentatge equival a 2.051,4 milions dels 12.182 milions que rebran el total de comunitats autònomes. Són 701,79 milions més que en els pressupostos del 2018, que destinaven a Catalunya el 13,3% de les inversions.
El govern espanyol tenia previst prometre una inversió en infraestructures que complís amb la disposició addicional tercera de l'Estatut i que, per tant, proper al percentatge del PIB que representa Catalunya respecte el total de l'Estat, el 19,2%, segons va avançar NacióDigital i va confirmar la mateixa ministra d'Hisenda, María Jesús Montero. Una previsió, de fet, que el Tribunal Constitucional va limitar i que tan sols es va complir en el primer any de vigència, i que ara tampoc s'ha acabat de complir.
"Sempre dins dels espais constitucionals hi ha lloc pel diàleg", ha remarcat la ministra, que ha precisat que, quan "s'han produït reunions de diàleg" amb Catalunya, totes les parts han acabat "satisfetes". "Crec que la Generalitat de Catalunya, quan s'ha assegut a la taula de negociació de les comissions mixtes, ha aconseguit acords raonables pel seu conjunt", ha determinat en referència als pressupostos.
La vista en el futur
"El govern espanyol creu que són els comptes que el país necessita perquè donen resposta als grans reptes que tenim com a societat i resolen els problemes quotidians del dia a dia", ha assegurat la ministra. Però sobretot, uns pressupostos que miren el futur: "L'aspiració és que les generacions que vinguin, visquin millor que la que els ha precedit". Una situació, ha lamentat, que durant els últims anys la crisi va trencar, fins al punt de fer dubtar sobre el sistema de pensions o la capacitat dels serveis públics "com una xarxa d'amortiment quan sobrevé una malaltia o hi ha una situació de dependència.
En aquest sentit, els pressupostos donen "garanties de prosperitat" als joves, que han arribat a assumir que la "precarietat" és la seva forma de vida o de feina. Un conjunt de joves, ha precisat la ministra, potser la "generació més preparada de la democràcia", que s'ha vist obligada a acceptar feines precàries i, fins i tot, abandonar l'Estat per motius laborals.
Per altra banda, ha remarcat, també es tracta d'uns "comptes feministes compromesos amb la igualtat i els drets d'homes i dones", amb l'objectiu de tenir "una classe mitjana forta i robusta com a base de l'estabilitat social i el progrés econòmic".
Pel que fa a la gent gran, ha remarcat la ministra, també inclouen un creixement important de les partides de dependència. Per això, ha dit, els comptes inclouen una "revalorització de les pensions per evitar que hi hagi un pèrdua del poder adquisitiu", i un augment de les pensions mínimes i les pensions de viduïtat.
Acostar-se a la mitjana europea
Un altre dels objectius dels pressupostos, ha assegurat Montero, és "acostar-se a la mitjana europea". Per això, la pressió fiscal se situa en el 35,5%, però també busquen "reduir la bretxa" amb les classes mitjes, els treballadors, les pimes i els autònoms que, segons ha assegurat, "queden protegits" amb aquests números.
Concretament, el valor de les figures tributàries de recaptació s'ha incrementat. L'impost sobre les societats, ha dit, ha augmentat un 14,1%: "Consisteix en reclamar un major esforç a les grans empreses". Així com també s'ha establert "caràcter permanent" a l'impost sobre el patrimoni, que afecta uns 200.000 contribuents que, a més, ha dit, "tenen un elevat patrimoni". També s'ha incrementat un 4,9% a la recaptació de l'IRPF respecte de la liquidació del 2018, i l'IVA també s'apuja.
No obstant això, la majoria de mesures s'apliquen per afectar les rendes més altes i, per contra, es rebaixa l'IVA cultural, higiene femenina o la seva reducció en serveis veterinaris.
La política fiscal "contribueix a crear una societat més justa i igualitària" ja que "aporta i rep en funció de la seva necessitat". Per això, també ha anunciat que es prohibiran les amnisties fiscals que, fins el moment, han beneficiat "és els defraudadors que els persones responsables".