El despertador: 14 de gener

Fer el que toca al Suprem

Junqueras i Romeva prioritzen la defensa del projecte independentista i posar en contradicció l'Estat més que no pas sortir personalment ben parats. Avui també són notícia el PDECat i Puigdemont a Waterloo, els pressupostos espanyols, els "vips" de Collboni, Humphrey Bogart i Víctor Valdés

per Ferran Casas, 14 de gener de 2019 a les 06:00 |
Oriol Junqueras i Raül Romeva han fet el que tocava. En el seu fonamentat escrit de defensa davant el Tribunal Suprem, els dos dirigents d'ERC rebaten amb arguments, més polítics que legals, els delictes que se'ls atribueixen de rebel·lió i malversació. Afirmen que el dret a decidir de Catalunya és legítim i que, tot plegat, es basa en un intent de preservar drets polítics fonamentals que la causa que es jutja en unes setmanes ha posat en qüestió.

Políticament, l'escrit fa dues afirmacions que, per al tribunal i l'Estat, són difícils de rebatre sense que es faci evident la distància entre el que es proclama i la realitat. D'una banda, que l'espanyola no és, a priori, una "democràcia militant" i que, per tant, tots els projectes han de poder ser defensats sense témer res, i de l'altra, la constatació que l'independentisme no va ser mai "un problema" fins que es va convertir en un projecte amb possibilitats reals de fer efectiva la república.


Junqueras i Romeva assumeixen doncs que la seva línia de defensa potser no és la més efectiva per aconseguir condemnes mínimes, però prioritzen la del seu projecte polític, el d'ERC, que afirmen que mai renunciarà a la independència i que sempre orientarà la seva acció política a fer-la efectiva. Altres acusats, bàsicament els que donen per acabada la seva carrera política, poden actuar amb menys contundència, però a ells els toca això. Junqueras i Romeva afronten el que ells defineixen com una "causa general" i la volen rebatre.

L'escrit del lletrat Andreu Van der Eynde, que es presentarà dimecres juntament amb els dels altres processats, el vam avançar en exclusiva ahir al vespre a NacióDigital amb Joan Serra Carné. Aquí podeu llegir la informació i en aquesta altra notícia els 20 extractes més representatius del text de 115 folis. També us aconsello l'opinió de Germà Capdevila a La veu de Nació sobre la transcendència del seu escrit.  
 

L'encaix Crida-PDECat. Els preparatius del judici al Suprem marquen l'agenda (avui a la tarda Òmnium en parlarà i avançarà també la línia de defensa del seu president, Jordi Cuixart) però l'actualitat també passa per Waterloo, on la direcció del PDECat es reunirà amb Carles Puigdemont. Hi ha molts assumptes damunt la taula, des de les eleccions a Barcelona fins a l'encaix del partit dins la Crida, el moviment que impulsa Puigdemont i que aspira a ocupar, com a mínim, l'espai polític del partit hereu de CDC i de Junts per Catalunya, fórmula electoral triada pel 21-D. S'ha avançat molt poc i la formació que lidera David Bonvehí vol negociar amb la Crida com fer-ho mentre que l'entorn del president a l'exili, que és militant del PDECat, vol adhesions individuals i liquidar políticament el partit. En paral·lel, s'ultimen els detalls de la llista per Barcelona, on es dona per fet que Quim Forn farà tàndem amb Elsa Artadi. Sobre l'encara consellera de la Presidència i el seu futur més pròxim, Joan Serra Carné escriu aquesta anàlisi i en relació a la reunió d'avui llegiu la informació d'Oriol March. Pel que fa a Puigdemont, us aconsello l'entrevista de Pep Martí a Joaquim Coello, un dels que va intentar fer de mitjancer entre ell i Mariano Rajoy fa més d'un any.

Pressupostos militaritzats. Un dels punts de tensió a l'espai neoconvergent és els pressupostos de l'Estat, que Quim Torra i Pere Aragonès van reiterar ahir que no tenen ganes de votar. En tot cas avui al matí arriben al Congrés. Pedro Sánchez va ser dissabte a Barcelona i no va fer concrecions més enllà del que sabem, que prometran complir la disposició addicional tercera de l'Estatut. Sobre com se l'han saltada fins ara i el deute que han acumulat en inversions us aconsello aquesta informació amb totes les dades. La despesa que va a més és la de Defensa. De fet, és l'única partida que ha tornat als nivells pre-crisi. La informació és també de Roger Tugas. Sobre els pressupostos us deixo l'opinió de Laura Pinyol i la que he escrit sobre l'escenari advers en el qual l'independentisme afronta aquest debat i el judici de l'1-O.



Vist i llegit

Sèries, sèries i més sèries. Els que hi esteu enganxats ja sabeu que cada setmana teniu una cita amb Víctor Rodrigo, que a la secció Addictes en sèrie us aconsella què veure i en què no cal que invertiu les vostres estones al sofà. A El País ahir publicaven un interactiu sobre les sèries espanyoles, com eren, com són i com seran. Tenen força èxit. Jo em quedo amb Fariña, que La Casa de papel se'm va fer pesada. El signaven Patricia Gosálvez, Guiomar del Ser i Alejandro Romero.

 El passadís

El PSC es va esforçar dissabte en que res fallés en l'acte de presentació de Jaume Collboni com a candidat després de tots els dubtes que en els darrers mesos havien envoltat la seva candidatura. Haurà de fer molta feina per fer-se lloc entre Colau, Valls i Maragall. L'organització va descuidar el wifi per als periodistes, però va tenir atencions per als empresaris i directius que van assistir a l'acte al Fòrum. El candidat socialista vol ser el candidat d'ordre i la figura capaç de refer ponts. Entre els vips hi havia Marian Puig, Gonzalo Rodés, Rosa Cullell, Ignasi Guardans, Joan Tapia, Miquel Valls, Anton Costas, Lluís Basset, Laia Bonet, Fèlix Riera o Beto Agustí. El PSC vol ser el partit de l'establishment i intenta abraçar-lo sense fer distincions.

 L'efemèride

El 14 de gener de l'any 1957 va ser un mal dia per al cinema. L'actor Humphrey Bogart va morir a Los Angeles. Havia nascut a Nova York el dia de Nadal de 1899 i va ser un galà mític, encara ara admirat per milions de cinèfils. Va aparèixer a 75 pel·lícules però El falcó maltès, Casablanca o la Reina d'Àfrica són de les més celebrades. Va morir de càncer d'esòfag quan estava casat amb la també actriu Lauren Bacall, la seva quarta esposa. Demòcrata convençut, ell va ser un dels actors que va alçar la veu contra la persecució política a actors, guionistes i productors als quals s'atribuïa militància comunista i que es volia apartar de la indústria del cinema. Recupereu aquí la seva mítica escena a Casablanca

 L'aniversari

El 14 de gener de l'any 1982 va néixer, a l'Hospitalet de Llobregat, un dels grans porters de la història del Barça. Es tracta de Víctor Valdés. Va ser titular del primer equip entre 2004 i 2014, aconseguint cinc trofeus Zamora. En la seva darrera temporada al club, que ja havia anunciat que abandonaria, va patir una greu lesió. Del Barça va anar al Manchester United primer, a l'Standard de Lieja després i, finalment, al Middlesbrough. Ja no va tornar a ser el mateix. El 2017 es va retirar del futbol i, des d'aleshores, és difícil seguir-li el rastre. Amb el Barça i amb la selecció espanyola va guanyar tots els trofeus possibles, tant estatals com internacionals. Aquí algunes de les seves millors intervencions. Un crack.
 

Ferran Casas i Manresa
subdirector de NacióDigital

Vols rebre El Despertador de NacióDigital cada matí al teu correu electrònic? 

Fes clic aquí per subscriure't-hi

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Arxivat a:
El despertador
Participació