Junts fem més Nació     FES-TE SUBSCRIPTOR

Exclusiva

Junqueras i Romeva es defensen al Suprem: «Votar en referèndum no és delicte; convocar-lo, tampoc»

L'últim escrit dels dirigents d'ERC al tribunal abans del judici, al qual ha tingut accés NacióDigital, sosté que es "criminalitzen" drets fonamentals i que hi ha una "persecució" a l'independentisme

per Ferran Casas / Joan Serra Carné, 13 de gener de 2019 a les 21:02 |
Junqueras i Romeva, a l'accte d'anunci de la data i la pregunta del referèndum | Adrià Costa
Aquesta informació es va publicar originalment el 13 de gener de 2019 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Defensa de l'actuació política abans i després de l'1 d'octubre, rebuig als delictes imputats i atac a la Justícia espanyola per vulnerar drets fonamentals amb l'objectiu de "perseguir" l'independentisme. Aquests són els pilars que regeixen l'escrit de defensa que Oriol Junqueras i Raül Romeva presentaran al Tribunal Suprem, darrer tràmit abans que es fixi la data de l'inici del judici. "Votar en referèndum no és delicte. Convocar un referèndum, tampoc", sentencia el text firmat per l'advocat Andreu Van den Eynde.

El document, de 115 pàgines i al qual ha tingut accés NacióDigital, subratlla en un to marcadament polític i quasi d'al·legat el caràcter "no-violent" dels dos dirigents independentistes i del global del moviment sobiranista. Denuncia la "instrumentalització" i "contaminació" del procediment, i fa una defensa aferrissada de la "legalitat" i "legitimitat" del projecte polític del qual Junqueras i Romeva en són líders destacats, deixant clar que ERC "ha dirigit i dirigirà" la seva acció política a l'objectiu independentista. A més, rebutja els arguments de la Fiscalia i les acusacions al llarg de la instrucció per estar "en discordança amb el que realment ha succeït".


La descripció i defensa de la legitimitat de la votació de l'1 d'octubre té un pes específic important en l'escrit presentat a l'alt tribunal i es repassa de forma cronològica. "L'única decisió d'execució unilateral va ser la de decidir convocar i impulsar el referèndum", relata el document. L'advocat de Junqueras i Romeva recorda que, des de 1905, s'han fet 106 referèndums d'independència, 54 dels quals des del 1991. D'aquests, la meitat s'han celebrat sense el consentiment de l'estat matriu. "Votar en un referèndum per decidir el futur d'una entitat subestatal no és, per tant, res tan extraordinari", afegeix el lletrat. A Espanya els referèndums convocats de forma unilateral no són delicte des de 2005.

Delictes "irracionals"

Els dos dirigents independentistes transmeten, en síntesi, que les acusacions que se'ls formulen descriuen "fets que constitueixen l'exercici de drets cívics fonamentals", tot i que es vinculin "irracionalment" a delictes. En concret, Junqueras i Romeva estan acusats dels delictes de rebel·lió, sedició i malversació.

L'escrit de defensa sosté que la "causa general contra l'independentisme" -dispersa en diverses instàncies judicials- ha estat "instrumentalitzada" per a la "criminalització" dels dirigents independentistes i la "persecució d'un moviment". En l'argumentari que entregarà al Suprem, Van den Eynde subratlla, precisament, que s'han "estigmatitzat" i prejutjat "demòcrates i pacifistes". De Romeva en destaca que ha dedicat "la vida a la cultura de la pau" i, per presentar el líder d'ERC, utilitza el terme "junquerisme", com síntesi d'un "projecte polític pacífic i integrador". Recorda, a més, la trajectòria democràtica del partit i cita Francesc Macià, Lluís Companys i Josep Irla com a líders que han patit la repressió.


El dret penal de l'enemic

Els presos d'ERC argumenten davant el Suprem que, quan l'independentisme es va convertir en una "opció política de canvi real", l'Estat va activar una ofensiva de "persecució judicial i política d'una ideologia legal". I que la conseqüència d'aquesta estratègia ha estat una sistemàtica vulneració de "drets humans i fonamentals bàsics". "El moviment polític a favor del dret a decidir dels catalans ha estat objecte d'una resposta que els ha posat en crisi, resposta que s'ha dut a terme a través de l'adopció de fórmules de reacció pròpies del dret penal de l'enemic".

L'escrit de defensa detalla que, en el procediment judicial, s'ha "atemptat a la llibertat ideològica" i que s'ha produït "discriminació" dels acusats per les seves idees polítiques. L'advocat de Junqueras i Romeva especifica que s'ha "criminalitzat" el dret a reunió, el dret a manifestació i la pròpia llibertat d'expressió, així com el dret a la representació política dels acusats, que no han pogut participar en campanyes electorals ni exercir com a diputats.

Van den Eyne posa el focus en la instrucció de la causa, de la qual diu que una anàlisi acurada revela "falta de garanties d'imparcialitat". "El procés ha estat contaminat en múltiples aspectes per la intervenció d'investigadors amb un clar biaix ideològic contrari als investigats i acusats", manifesta el lletrat. El document també se centra en el llarg període de presó preventiva, primer a Madrid i després a Catalunya. Es defineix com una mesura "desproporcionada i injustificada", i se subratlla que la privació de llibertat sense judici ja es pot considerar un "avançament de la condemna".

L'advocat també posa el focus en les irregularitats del jutjat 13, en la indefensió que provoca un cas repartit entre aquest jutjat de Barcelona, l'Audiència Nacional, el Tribunal Constitucional, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i el Tribunal de Comptes i en el fet que la policia s'ha extralimitat en les seves funcions al llarg de la investigació.

Català al judici i emissió en directe

La representació legal de Junqueras i Romeva també fixa peticions per al judici que se celebrarà al Suprem, que arrencarà previsiblement la primera setmana de febrer. Reclama que els dos dirigents es puguin defensar en català i que hi hagi disponible un sistema de traducció. També s'especifica que es tingui en compte la presència de familiars i acompanyants dels acusats, així com d'observadors internacionals, tal com pretenen tant el Govern com les entitats sobiranistes.

Sobre la situació dels presos, es torna a demanar la llibertat provisional, que difícilment serà acceptada atesos els precedents. En el supòsit que es prolongués l'empresonament, Junqueras i Romeva sol·liciten condicions adequades per al trasllat i que s'atengui correctament la logística per a l'assistència a les sessions del judici i el contacte amb les defenses. Sempre i quant no s'atengui la petició, que s'inclou en l'escrit, de celebrar el judici a Barcelona. Recorda que els fets es van produir en aquesta ciutat i que també hi resideixen la majoria de testimonis i processats.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació