Els pressupostos de Sánchez posen a prova la presidència de Torra

"Quim Torra no és president del Govern, és president de la Generalitat". La frase és d'un alt dirigent independentista, que resumeix: "El seu encàrrec, el motiu pel qual va arribar a Palau, és fer República, no qüestions del dia a dia". Per això ja hi ha la maquinària de l'administració, comandada pel vicepresident Pere Aragonès i la consellera de la Presidència, Elsa Artadi. Malgrat ser un president atípic i amb una data de caducitat -el final de la legislatura- autoimposada des del primer dia, Torra ha de prendre decisions rellevants per reconduir el procés. Una de les més importants serà si els grups independentistes tramiten -o no- els pressupostos de Pedro Sánchez.

Aquesta qüestió posa a prova el mandat del dirigent de Junts per Catalunya (JxCat) després que els comptes del PSOE hagin sobrevolat els últims mesos. Primer va enarborar un ultimàtum -a l'octubre- des del Parlament que va ser avortat just l'endemà per la Moncloa i que va generar malestar als grups parlamentaris del PDECat i d'ERC a Madrid. Després va proclamar, el mateix dia que la Fiscalia feia públics els escrits d'acusació i les peticions de pena per als encausats al Suprem i a l'Audiència Nacional, la negativa rotunda als comptes de Sánchez. Torra no els vol aprovar, ni tan sols tramitar -sobretot si no hi ha cap oferta sobre autodeterminació-, però el debat és ben viu.

"La majoria del Govern està a favor de la tramitació", reflexiona un alt dirigent de JxCat consultat per NacióDigital. La mateixa font recalca que no es pot donar "res per fet", i considera que les opcions que PDECat i ERC acceptin debatre els comptes del govern espanyol "estan al 50%". En la reunió que van mantenir Torra i Carles Puigdemont a Waterloo aquest divendres, tots dos van donar per feta la negativa als pressupostos però van deixar en mans dels grups parlamentaris la decisió final. ERC, reunida a Ginebra, reclamava "motius suficients" per avalar els comptes espanyols. Fonts governamentals insisteixen que l'escenari òptim és "anar tots a l'una".

Això vol dir, per tant, que el Govern, el PDECat, ERC, la presó i l'exili aspiren a tenir una estratègia unitària sobre aquesta qüestió. Els grups parlamentaris a Madrid tramiten o aproven els pressupostos sense el consentiment de l'executiu, però, dimecres Torra va amenaçar amb una "crisi de Govern" si això passava. Què volia dir? Que expulsaria membres de l'executiu? Que plegaria? "No ha de passar res d'això si tot va com ha d'anar", resumeix un coneixedor dels contactes d'aquesta setmana. L'únic moviment que hi pot haver el Govern en les properes setmanes és la sortida d'Elsa Artadi.

"La majoria del Govern està a favor de la tramitació dels pressupostos", assegura un alt dirigent consultat, per bé que el debat no està tancat

La consellera de la Presidència, dona forta de JxCat dins l'executiu i encarregada de comandar el diàleg amb Madrid al costat d'Aragonès, està acabant de perfilar el seu pas com a número dos de Quim Forn a l'Ajuntament de Barcelona. Fonts oficials asseguren, en tot cas, que "no està tancat" i que, si hi ha d'haver canvis, ja s'abordaran en el seu moment. La persona escollida per suplir la consellera és Damià Calvet, conseller de Territori, per bé que hi ha sectors que han proposat el nom de Francesc Homs, que ja va ser titular de Presidència i peça clau a Palau en temps d'Artur Mas.

Els pressupostos catalans (i els comuns)

En paral·lel, Torra -i Aragonès, encarregat de les negociacions amb els grups- gestiona l'escenari pressupostari català. L'únic soci possible són els comuns, a qui ja han enviat propostes per arribar a una entesa, tal com va avançar NacióDigital. Aquest grup parlamentari, segons fonts parlamentàries, va fer saber al Govern abans que acabés el 2018 que seria menys bel·ligerant a l'hora de defensar les seves exigències si els grups independentistes permetien la tramitació dels comptes. Amb la CUP tancada en banda amb cinc vots amb els quals no poden comptar -Puigdemont, Josep Rull, Jordi Turull, Jordi Sànchez i Toni Comín-, els comuns són imprescindibles.

Els pressupostos catalans no poden trigar a sortir del forn, i el seu tràmit es farà pràcticament en paral·lel als de Madrid i al judici al Tribunal Suprem. Al Congrés, qui pateix més la divisió interna és el PDECat: té tres representants -Míriam Nogueras, Lourdes Ciuró i Antoni Postius- que estan en contra de permetre'n el debat. La resta -Carles Campuzano, Jordi Xuclà, Sergi Miquel, Ferran Bel o Feliu Guillaumes- s'inclinen per permetre la tramitació. La qüestió s'ha de tractar en l'executiva dels nacionalistes de dilluns vinent, se celebrarà a Waterloo amb Carles Puigdemont com a protagonista.

Els comuns traslladen al Govern que poden ser més flexibles en les demandes pressupostàries al Parlament si PDECat i ERC tramiten els comptes de Sánchez

Puigdemont, divendres, va donar per fet que Sánchez no tindria pressupostos. Sostenia que, davant l'oferta -avançada per NacióDigital- del president espanyol per complir amb els nivells d'inversió de la disposició addicional tercera de l'Estatut-, el que calia era fiscalitzar era l'execució -sempre inferior a la pressupostada- i no la quantitat de la promesa. L'independentisme reclama una oferta política basada en l'autodeterminació, però Sánchez no la té al cap. I, malgrat això, hi ha sectors que aposten per "donar temps al diàleg" a l'espera d'una cimera de governs a Madrid en les properes setmanes. Un context que posa a prova, més que mai, la presidència -i autoritat- de Torra.