Junts fem més Nació     FES-TE SUBSCRIPTOR

Anàlisi

El test d'estrès de l'operació Artadi

La consellera de la Presidència ultima amb Forn els detalls de la candidatura a Barcelona amb visites setmanals a Lledoners, un salt que es madura almenys des del novembre

per Joan Serra Carné , 13 de gener de 2019 a les 08:00 |
Elsa Artadi, durant un ple del Parlament d'aquesta legislatura | Adrià Costa
Aquesta informació es va publicar originalment el 13 de gener de 2019 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
"Una veu li preguntava 'què seràs quan siguis gran?'. La meva amiga callava i somreia cap avall". La lletra correspon a la Cançó del dubte, un dels temes del disc Jo competeixo, de Manel. Elsa Artadi la deu haver escoltada en més d'una ocasió -Manel figura entre les seves preferències musicals- i és una cançó que retrata a la perfecció -títol inclòs- el dilema que ocupa la consellera de la Presidència. Artadi madura la proposta de fer tàndem amb Joaquim Forn en una candidatura que aspiri a l'alcaldia de Barcelona. La decisió, amb efectes sobre la seva carrera política, tindrà per força reverberacions en l'activitat del Govern. Veus de l'executiu donen per feta la marxa de la portaveu, tenint en compte com s'ha implicat en el disseny de la llista. És tant així que a Palau ja s'ha pensat en un relleu, Damià Calvet.

Artadi rumia i contemporitza. I la pausa s'explica també per la incomoditat de fer públic el pas abans que la Crida Nacional per la República celebri el congrés fundacional, previst per al 26 de gener. Són els associats de la Crida qui haurien de validar la configuració de llistes per les eleccions municipals -previsiblement només a la capital catalana- i també a les europees, per les quals també es busca candidat. Els estrategues de la nova plataforma de Carles Puigdemont volen evitar el missatge que el plat ja s'ha cuinat abans que s'expressin els comensals, sobretot si del que es tracta és de mantenir que la Crida no actua com un partit dels de sempre.


Veus del Govern donen per feta la marxa d'Artadi a la candidatura de les municipals

A les entranyes del projecte cou que es vengui el moviment de Barcelona com un acord amb el PDECat -de la mateixa naturalesa que una entesa convencional entre partits- i d'aquí s'explica que Jordi Sànchez enviés una carta a la militància aquesta setmana per restar valor a determinades informacions periodístiques. La fundació de la Crida, que encara no ha resolt l'encaix del PDECat -aquest dilluns hi ha reunió a Waterloo amb Puigdemont-, condiciona el calendari.


Les reunions de dilluns a Lledoners

Resulta, però, que Artadi ja ha negociat amb Forn i Sànchez a Lledoners quin seria el seu rol a Barcelona, i que la proposta de fer tàndem amb l'exconseller d'Interior és pública des que NacióDigital va avançar els detalls del projecte el 3 de gener. Artadi visita cada dilluns la presó amb un objectiu prioritari des de fa setmanes i la candidatura ha ocupat bona part de les últimes converses, en les quals també hi ha participat Neus Munté. Assessors de la consellera ja expressaven el novembre passat que el seu futur passaria per Barcelona, detall que revela amb quina antelació s'ha treballat el canvi de responsabilitats. A Lledoners, ara mateix, s'orienta la feina a tancar la llista i el missatge. Forn vol tenir-ho tot lligat abans del judici per formular una "proposta atractiva", de noms i projecte, tal com sintetitzen fonts coneixedores de les negociacions.


Forn treballa amb Artadi, i també amb Munté, detalls del projecte de Barcelona; el congrés fundacional de la Crida del 26 gener condiciona el calendari

El salt d'Artadi a l'Ajuntament de Barcelona s'endevina com una operació arriscada, però si el moviment s'acaba concretant se n'inferiran reflexions de fons. La primera, que la consellera de la Presidència veu poc recorregut a la legislatura catalana, que té com a primera hipotètica data de caducitat la sentència del judici de l'1-O. I això és especialment significatiu perquè qui fa el moviment és la consellera que més contacte ha mantingut amb el govern espanyol en els últims mesos, ja sigui per donar forma a la comissió bilateral o per facilitar la reunió del Palau de Pedralbes entre Pedro Sánchez i Quim Torra. La marxa d'un nom propi del Govern a mig mandat mesura la confiança que té el propi executiu de ser transcendent.

La segona reflexió està vinculada a la carrera política de la pròpia Artadi. Les expectatives electorals que s'atribuïen a una llista de l'espai neoconvergent eren tan poc esperançadores que requeria redoblar l'aposta amb un tàndem amb pes específic. Artadi serà la candidata efectiva perquè Forn no podrà fer campanya i, previsiblement, tampoc podrà exercir quan el Suprem dicti sentència pel judici de l'1-O, assumit com està que l'escenari de l'absolució no és el més probable. La cara de l'èxit o el fracàs, doncs, recaurà en ella. I els resultats tindran conseqüències sobre el seu futur: s'ha construït el missatge que no hi ha millor candidata a mig termini per a la presidència de la Generalitat, atès que Quim Torra es defineix com a president custodi i no té intenció de repetir. Un mal resultat a Barcelona, però, pot frenar aspiracions?

Candidata protegida

L'operació Artadi, entesa com la projecció d'una candidata amb ambició, s'ha cuinat a foc lent. L'excel·lent trajectòria acadèmica -doctorada a Harvard i professora a la universitat Bocconi de Milà- va convertir-la en assessora d'Andreu Mas-Colell a la conselleria d'Economia, punt de partida d'un ascens a l'administració que va passar per la direcció general de Tributs i Joc, i el pilotatge de la Coordinació Interdepartamental, amb Carles Puigdemont a Palau. Del president ja no se'n desmarcaria, fins al punt de liderar la campanya de Junts per Catalunya, trencar amb el PDECat i tornar al Govern com a consellera.

Al partit no han acabat de digerir el menyspreu d'Artadi cap a les sigles que va contribuir a refundar. Alguns dirigents recorden com li van obrir les portes dels contactes al territori quan l'ara consellera era una desconeguda a la política de base. Altres veus subratllen que l'interès pel debat polític se li va despertar tard, quan ja havia completat el trajecte acadèmic i tenia escalf a l'administració.

Ben acomboiada, primer per Mas-Colell, després per Puigdemont i, finalment, per l'equip que va fer victoriós el president a l'exili el 21-D, Artadi ha fet camí. A l'aixopluc dels qui hi veuen un nom amb recorregut, ha esquivat les turbulències que sí que han erosionat Torra. Si finalment se sotmet a l'examen de les municipals, l'operació Artadi passarà el test d'estrès més seriós. Aquest cop davant dels focus, ara sí, com a candidata efectiva.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació