Junts fem més Nació     FES-TE SUBSCRIPTOR
unionisme

Del «càstig» a Valls al centre perdut: els cinc fronts oberts a Ciutadans pel pacte andalús

Els acords per governar amb el PP amb el suport de l'extrema dreta a Sevilla enterra la seva marca centrista i li crea dificultats en sectors sensibles de l'electorat

per Pep Martí, 12 de gener de 2019 a les 08:50 |
Albert Rivera, Inés Arrimadas i Juan Marín en un acte de Ciutadans a Andalusia. | Ciutadans
Susana Díaz no podia imaginar, ni en els seus pitjors malsons, que hauria d'abandonar el Palau de San Telmo. Els seus rivals, tampoc. Ella és la gran derrotada del 2-D. Andalusia ha donat un gir brusc a la dreta i les tres sigles que competeixen per aquest espai canten victòria. Però en política, de la mateixa manera que hi ha derrotes dolces, existeixen també victòries amargues. És la que ha obtingut Albert Rivera. La direcció de Ciutadans s'ha trobat amb un escenari que no esperava i que, de fet, no esperava ningú. Un canvi de majoria en què l'única opció era integrar-se en un bloc de dretes si volia governar. I sense poder arrabassar el primer lloc de la dreta a un PP afeblit, que malgrat la reculada en vots i escons pot consolar-se amb la presidència de la Junta.

Per a Ciutadans, el resultat electoral -que ha de vendre com un èxit- li obre, paradoxalment, molts fronts de perill a pocs mesos d'unes eleccions, el mes de maig, en què es juguen moltes partides alhora: europees, municipals i autonòmiques. El partit taronja afrontava amb bones perspectives la batalla en alguna plaça forta, com Madrid. Aquests són cinc dels maldecaps que ara haurà de gestionar Rivera.  


1. La imatge de Rivera i del partit s'escora a la dreta

L'aliança de les tres dretes per elegir Juan Manuel Moreno Bonilla com a nou president de la Junta d'Andalusia soscava la imatge de partit liberal i centrista que Albert Rivera vol mostrar. Per això, el líder unionista se n'ha intentat desmarcar. El cartell d'un lideratge jove, desacomplexat, que vol encarnar una Espanya orgullosa i alhora moderna ja no es podrà mantenir per més temps tenint com a company de viatge una formació que fa dels components més rònecs de l'espanyolisme (defensa de la cacera i dels toros), amb apel·lacions a la família tradicional i un discurs clerical.
 
Es fa molt difícil justificar una posició centrista en el terreny polític mentre els de Rivera formen part d'un executiu que no té viabilitat sense el suport constant de Vox. Perquè el problema per a PP i Ciutadans és que junts tenen menys suports que la suma de PSOE i Podem (47 a 50 escons). No n'hi haurà prou per tirar endavant la legislatura amb una abstenció dels ultres en alguna votació. Cada cop que Vox no s'afegeixi al bloc PP-Cs, aquest perdrà davant la suma del bloc d'esquerres. El desgast serà constant. I el més greu de tot és que Vox no li pensa fer la vida gens fàcil al partit taronja. S'han sentit menystinguts per Rivera durant les negociacions per formar govern i li ho recordaran de manera constant.


2. Valls, primera víctima dels pactes de Sevilla

L'exprimer ministre francès i avui candidat a l'alcaldia de Barcelona, Manuel Valls, és un dels grans derrotats del pacte de les tres dretes. Valls no pot empassar-se de grat un acord polític del partit que li dona suport, Ciutadans, amb els ultres aliats del Front Nacional de Marine Le Pen, encara que sigui un acord amb soci interposat com el PP. Des de les eleccions andaluses, Valls s'ha pronunciat en repetides ocasions contra tota aproximació amb els d'Abascal. El polític francès no pot tenir enemics a l'esquena per fer el seu discurs contra el "populisme" sobiranista mentre els seus governen gràcies a Vox. De cara a l'opinió pública francesa, a més, la seva imatge -ja bastant impopular- es pot veure més afectada.

Valls no pot empassar-se de grat un acord polític del partit que li dona suport, Ciutadans, amb els ultres aliats del Front Nacional de Marine Le Pen

La seva campanya municipal haurà d'entomar ara, dia sí i dia també, els atacs per una aliança inassumible. Divendres, poques hores després que l'alcaldessa Ada Colau aprofités el moment andalús per furgar en les contradiccions polítiques de Valls, ja va sortir a renegar públicament, en un comunicat, de la negociació andalusa i del fet que Ciutadans hagi acabat acceptant que la investidura estigui en mans de Vox. Valls s'ha compromès a no buscar "ni directament ni indirecta" el suport de l'extrema esquerra o l'extrema dreta. El primer no cal que el busqui. Però l'aliança de la segona amb els seus li farà mal cada cop que critiqui Colau per "populista".

3. El distanciament amb Macron en vigília de les europees

A quatre mesos de les eleccions europees, una de les més transcendents per al futur de la UE, Ciutadans es troba amb el pas canviat. El seu discurs aparentment europeista li havia facilitat l'aproximació a Emmanuel Macron, el president francès i símbol d'un liberalisme en hores baixes que a França afronta una revolta popular important. Rivera no ha amagat mai que volia ser el Macron espanyol. El drama per ell és que Macron té com a principal força opositora Marine Le Pen, aliada de Vox i còmplices en un front antieuropeista continental. 

Si Vox aconseguís introduir alguna mesura xenòfoba en l'acció de govern andalús, Ciutadans es podria trobar en una posició impossible cap als aliats europeus i Macron

De París han arribat senyals subtils d'incomoditat. El president francès ha perdut suports interns i ara veu com li fallen suposats aliats. Si Vox aconseguís introduir alguna mesura xenòfoba en l'acció de govern andalús, Ciutadans es podria trobar en una posició impossible. 

4.Problemes per créixer en l'electorat femení

Ciutadans ha jugat fort en el conflicte de Catalunya, apostant per una línia de duresa i suport a la repressió. Però no pot permetre's ser condescendent en temes com la violència de gènere o el masclisme. L'acord de les dretes a Andalusia no ha suposat la derogació de la llei de violència de gènere, però el missatge està llançat: Vox ja ha col·locat els seus valors masclistes en el nou executiu andalús i Ciutadans toparà amb dificultats per fer forat en l'electorat femení.
 
Pel que fa a les reivindicacions feministes, Ciutadans mai s'ha caracteritzat per una gran sensibilitat. L'any passat, el partit es va mostrar hostil a la vaga feminista del 8-M. Inés Arrimadas va arribar a equiparar feminisme amb anticapitalisme i comunisme. Però després del pacte a Sevilla, aparèixer ben a prop de Vox els pot fer més difícil accedir a una franja determinant de l'electorat. El proper març, que serà de manifestacions i mobilització feminista, no serà un mes fàcil per Ciutadans.  

5. Una pedra a la sabata d'Arrimadas

L'aliança de dretes a Andalusia, terra natal d'Arrimadas, suposa també per ella una complicació. El seu discurs suposadament antipopulista toparà ara amb l'evidència de la majoria que forma Ciutadans amb el PP i Vox. L'endemà que s'anunciés el pacte de govern a Sevilla, la cap de l'oposició a Catalunya va comparèixer al faristol del Parlament per valorar l'actualitat política. Aferrada al guió oficial, va saludar el "canvi polític" a Andalusia, tot insistint en què el seu partit només tenia un soci: el PP. Però la feblesa de l'argumentari treu força al missatge d'Arrimadas, que haurà d'anar a les sessions de la cambra catalana amb un pes de més al damunt.

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

 

Participació