11
de gener
del
2019
Actualitzat
a les
15:41h
"L'aplicació injusta de les lleis no és justícia". Amb aquestes paraules ha rebut Carles Mundó el Premi Justícia que anualment atorga el Govern. Processat en la causa de l'1-O, l'exconseller ha fet referència explícita a la situació "injusta" dels presos polítics, acusats d'uns delictes com el de rebel·lió o malversació que, assegura, "no han comès". Tenint present que el judici, en el qual ell també haurà de declarar, arrencarà en poques setmanes ha sentenciat que "forçar el dret així no és justícia".
Mundó ha subratllat el que serà un dels arguments de defensa dels acusats: que la convocatòria d'un referèndum no és cap delicte. Ha llegit, de fet, la llei orgànica del 2005 que despenalitza la convocatòria de referèndums i que va ser aprovada per la majoria del Congrés. "Intenten penalitzar allò que el codi penal ha despenalitzat. Quan la política entra per la porta del tribunal, la justícia salta per la finestra". Ell, ha dit, creu en la justícia quan "s'imparteix de forma imparcial" i ha alertat que barrejar la justícia i la política "degrada" tant a l'una com a l'altra.
En la mateixa línia, la consellera de Justícia, Ester Capella, ha advertit que la justícia, "per ser justa ha de ser democràtica". Ha reivindicat, en aquest sentit, que "sense honestedat" no hi ha justícia possible i que aquesta sempre s'ha d'impartit amb "honestedat, valentia i respecte pels valors democràtics".
Capella ha argumentat també que la justícia ha de permetre també "desenvolupar els drets fonamentals” i no pas ser una “cotilla que impedeixi aspirar a la plena llibertat". La consellera ha recordat que precisament l'any passat no es van poder lliurar aquests premis per la suspensió que es va fer de l'autonomia amb l'aplicació del 155.
Les de Capella i Mundó no han estat les úniques al·lusions al judici i la situació d'empresonament dels dirigents independentistes. Entre els guardonats d'enguany també hi ha l'advocat laboralista August Gil Matamala, que ha denunciat com "cada vegada més la justícia és un espai de confrontació ideològica i política". "Els prejudicis ideològics s'imposen als criteris jurídics, i això genera inseguretat i desconfiança de la ciutadania en el poder judicial", ha diagnosticat. El judici de l'1-O, ha puntualitzat, és "l'expressió més palesa" d'aquesta deriva. "Hem vist altes instàncies judicials de l'estat espanyol reconvertits en agents polítics directes supeditant la recerca de la veritat i criteris d'imparcialitat a la defensa d'un criteri ideològic superior: la indissoluble unitat d'Espanya", ha etzibat Gil Matamala.
Mundó ha subratllat el que serà un dels arguments de defensa dels acusats: que la convocatòria d'un referèndum no és cap delicte. Ha llegit, de fet, la llei orgànica del 2005 que despenalitza la convocatòria de referèndums i que va ser aprovada per la majoria del Congrés. "Intenten penalitzar allò que el codi penal ha despenalitzat. Quan la política entra per la porta del tribunal, la justícia salta per la finestra". Ell, ha dit, creu en la justícia quan "s'imparteix de forma imparcial" i ha alertat que barrejar la justícia i la política "degrada" tant a l'una com a l'altra.
En la mateixa línia, la consellera de Justícia, Ester Capella, ha advertit que la justícia, "per ser justa ha de ser democràtica". Ha reivindicat, en aquest sentit, que "sense honestedat" no hi ha justícia possible i que aquesta sempre s'ha d'impartit amb "honestedat, valentia i respecte pels valors democràtics".
Capella ha argumentat també que la justícia ha de permetre també "desenvolupar els drets fonamentals” i no pas ser una “cotilla que impedeixi aspirar a la plena llibertat". La consellera ha recordat que precisament l'any passat no es van poder lliurar aquests premis per la suspensió que es va fer de l'autonomia amb l'aplicació del 155.
"Hem vist altes instàncies judicials de l'estat espanyol reconvertits en agents polítics directes supeditant la recerca de la veritat i criteris d'imparcialitat a la defensa d'un criteri ideològic superior: la indissoluble unitat d'Espanya", ha etzibat Gil Matamala
Les de Capella i Mundó no han estat les úniques al·lusions al judici i la situació d'empresonament dels dirigents independentistes. Entre els guardonats d'enguany també hi ha l'advocat laboralista August Gil Matamala, que ha denunciat com "cada vegada més la justícia és un espai de confrontació ideològica i política". "Els prejudicis ideològics s'imposen als criteris jurídics, i això genera inseguretat i desconfiança de la ciutadania en el poder judicial", ha diagnosticat. El judici de l'1-O, ha puntualitzat, és "l'expressió més palesa" d'aquesta deriva. "Hem vist altes instàncies judicials de l'estat espanyol reconvertits en agents polítics directes supeditant la recerca de la veritat i criteris d'imparcialitat a la defensa d'un criteri ideològic superior: la indissoluble unitat d'Espanya", ha etzibat Gil Matamala.