Barcelona: pobresa

Ciutat Meridiana, un barri en mans dels bancs

El sector més pobre de Barcelona és conegut popularment com a "Villa Desahucio" i se sent abandonat per les administracions

per Andreu Merino, Ciutat Meridiana | 13 de gener de 2019 a les 17:15 |
El barri va néixer fruit de l'especulació urbanística | Adrià Costa
Aquesta informació es va publicar originalment el 13 de gener de 2019 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.

És dijous i com cada setmana els veïns de Ciutat Meridiana es reuneixen al local de l'associació. Una trentena de persones s'hi apleguen i, a mitja trobada, una de les membres de la junta fa una pregunta: "Quants heu rebut un avís de desnonament?". Ràpidament, un terç dels assistents aixequen la mà. 

Aquesta setmana Ciutat Meridiana ha estat protagonista per l'intent de desnonament d'una veïna que ocupava un pis del Banc Sabadell. Els operaris van tapiar el pis amb els seus tres fills dins i el cas ha agafat volada. Tot i que és un cas extrem, l'emergència habitacional és la realitat diària del barri més pobre de Barcelona, nascut els anys 60 fruit de l'especulació i que mig segle després continua oblidat i castigat.



Només cal donar un cop d'ull a l'agenda de desnonaments de l'associació de veïns. A la reunió del 10 de gener se'n van comunicar 12, previstos per al pròxim mes. "Cada setmana en tenim, com a mínim, quatre o cinc", assegura Filiberto Bravo. És president de l'Associació de Veïns, però prefereix presentar-se com a responsable. "Aquí, o bé has patit un desnonament, o coneixes algú que ha passat per això", assegura.

El barri, víctima de l'especulació


Ciutat Meridiana pateix encara els efectes de l'esclat de la bombolla immobiliària. Els bancs van concedir hipoteques a persones amb pocs ingressos que no van poder pagar-los i els desnonaments van començar a assotar el barri. Els immobles han quedat buits i en mans de les entitats financeres o fons d'inversió. "Com a mínim tenim registrats 250 casos d'ocupacions", diu Bravo, que defensa que esbotzar la porta d'un pis és molts cops l'única opció per a persones desnonades sense alternativa habitacional.
 

La reunió de l'Associació de Veïns del 10 de gener Foto: Andreu Merino


Bravo aprofita l'assemblea per llançar un missatge a les persones que estan a punt de ser desnonades. "Cada un de nosaltres només som granets de sorra; si n'anem perdent al final ens quedarem sense platja". Dit d'una altra manera, cada dia que hi hagi programat un desnonament, els veïns respondran posant-se davant la porta per evitar el llançament, com han fet fins ara.

Organitzar la resposta

Els veïns de la coneguda popularment com a Villa Desahucio tenen clar que en el context que els hi ha tocat viure val més pecar d'agosarats que de prudents. "El pròxim cop que tapiïn el teu pis amb els nens a dins, no esperis els Bombers per esbotzar la porta", li diu un home a la veïna que va intentar ser desnonada pel Banc Sabadell. "Els que ocupeu un pis, ni se us ocorri deixar instal·lada la porta antiokupes quan hi entreu", diu un altre. "Si després la policia ens demana explicacions, ja veurem què fem", afegeix. La veïna entoma els consells. "Fins ara no coneixia l'associació, però ara vindré cada dijous a les reunions", explica.

Unes futures reunions en què més enllà de l'habitatge hi ha molts deures més a fer. Per exemple, presentar una queixa pel servei del Centre d'Atenció Primària, preguntar a l'Ajuntament perquè només una veïna del barri ha entrat en un nou pla d'ocupació municipal o preparar-se pel desembarcament dels candidats a l'alcaldia.

"Som l'altra cara de la muntanya"

Ciutat Meridiana és Barcelona. Tot i ser una obvietat, els veïns reivindiquen contínuament la pertinença del barri a la capital catalana. "Per la ciutat, som l'altra part de la muntanya", diu Bravo. On ara creixen edificis, hi havia d'anar un cementiri, però la febre especulativa del final del franquisme va acabar omplint la serra de Collserola d'habitatges. 

La responsable va ser l'empresa Urbanizaciones Torre Baró SA. La presidia Joan Antoni Samaranch, el regidor Marià Ganduxer n'era un dels promotors i comptava amb la complicitat de l'alcalde Porcioles. Ara, els veïns tenen poques esperances que el consistori canviï la realitat del barri. Sigui quin sigui el seu color polític.

El 18 de gener un dels alcaldables visitarà l'associació de veïns. "No hem de deixar que ens faci cap míting", avisa un membre de l'associació de veïns. "El míting l'hem de fer nosaltres", puntualitza Bravo.

El president de l'associació té poques esperances en el pròxim mandat municipal, que començarà després dels comicis del maig. Hi hagi qui hi hagi al capdavant. "Els que hi ha ara són més o menys dels nostres però no hem notat cap gran canvi; Valls ve de part del gran capital i ERC i PDECat només es preocupen pel procés", sentencia.

La relació amb Colau

L'escepticisme de Bravo, que viu al barri des de fa 40 anys, ve de lluny. Un dels últims desenganys va ser el salt d'Ada Colau a la política municipal, després de coincidir amb ella en la seva etapa d'activista. 
 

Filiberto Bravo, president de l'associació de veïns de Ciutat Meridiana. Foto: Adrià Costa


El president de l'associació assegura que molts militants van abandonar els moviments socials per acompanyar-la en l'aventura de Barcelona en Comú. "Quan van crear la candidatura, semblava que els moviments socials ja havien fet tota la feina que calia fer", diu.

Tot i la poca confiança en els resultats electorals, l'associació té guardada a un calaix una llista de peticions al nou govern municipal. L'accessibilitat, la mancança d'equipaments públics i, sobretot, la necessitat d'habitatge són les prioritats. Tot plegat, per evitar que el barri perdi més veïns. Ja sigui per la manca d'interès de viure en un barri poc viu o perquè són desnonats de casa seva.  

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació