11
de gener
del
2019
Actualitzat
a la
13:57h
"La premsa alemanya calca els mitjans madrilenys" en les seves informacions sobre la situació a Catalunya. Aquesta és una de les conclusions de la recerca que ha coordinat Carsten Sinner, catedràtic de la Universitat de Leipzig i director del seu departament de Lingüística Aplicada i Traductologia. Sinner dirigeix un projecte d'investigació sobre com van seguir el referèndum de l'1-O les grans capçaleres de la premsa en llengua alemanya, francesa, portuguesa i espanyola.
L'entitat Sobirania i Justícia i el Col·legi de Politòlegs i Sociòlegs de Catalunya l'han convidat avui per parlar sobre "L'1-O vist des de la premsa alemanya", a la seu de l'Institut d'Estudis Catalans. L'estudi aplega tota la informació apareguda entre el 6 de setembre de 2017, en què el Parlament de Catalunya aprova la Llei del referèndum, i l’1-O.
Desinformació
Sinner ha assegurat que les informacions dels mitjans alemanys sobre la crisi catalana la tardor del 2017 van delatar molta desinformació i confusió, com també molts tòpics. En molts casos, es van emprar les mateixes paraules que utilitzava la premsa espanyola: "èxode d'empreses", "la fuga d'empreses no cessa" i "èxode en massa", una expressió aquesta en alemany, a més, perquè en llengua alemanya "èxode" vol dir "totalitat". Sinner ha destacat que no hi ha grans diferències en l'enfocament sobre Catalunya per part dels grans mitjans (Die Zeit, Frankfurter Allgemeine Zeitung, Die Tageszeitung, Süddeutsche Zeitung), tot i que els mitjans progressistes, com el Die Tageszeitung empren un llenguatge més suau i critiquen el sobiranisme per decimonònic i ntic.
Una terminologia esbiaixada
La recerca que coordina el lingüista alemany ha incidit en l'ús de la terminologia emprada en les informacions. Ha explicat com en moltes informacions s'utilitza el terme "separatista" per parlar dels independentistes, el que té un sentit negatiu, i el predomini del concepte de "referèndum il·legal" en la majoria de les notícies aparegudes en els grans rotatius germànics. També es va recórrer a la comparació entre Catalunya i Padània per reduir les vindicacions catalanes a les del territori del nord d'Itàlia que va ser bressol de la Lliga Nord.
Els catalans i els diners
Sinner ha destacat la presència en la premsa alemanya de moltes referències a una Catalunya "rica i no solidària", el que entronca amb molts tòpics sobre els catalans. Crida l'atenció com hi ha molts comentaris en la premsa en què s'esmenta el xoc entre Catalunya i l'Estat com "una cosa de diners" perquè "els catalans no són solidaris". Una contradicció amb el fet que moltes informacions asseguraven que la independència seria catastròfica per l'economia catalana.
Un poliglota que coneix Catalunya
Sinner -que parla deu idiomes- és un alemany que coneix a fons la realitat catalana. Té un estudi sobre el castellà que es parla en els països de llengua catalana. Hi ha trets de la seva biografia que han fet que entengui el conflicte de Catalunya amb l'Estat. La seva família prové de Silèsia, territori que va passar d'Alemanya a Polònia, i entén la diferència entre país, nació i Estat.
Va començar a interessar-se per la realitat catalana al llegir diversos articles en la premsa alemanya, molt abans del procés, sobre les polèmiques entorn la immersió lingüística. Sinner ha recordat l'impacte que va tenir en alguns mitjans alemanys aquella portada del diari ABC que titulava, sota el mandat de Jordi Pujol: "Igual que Franco, pero al revés: persecución del castellano en Cataluña".
Sobre les dificultats existents perquè la societat alemanya vegi amb objectivitat la realitat catalana, s'ha referit també Josep Pacheco, del Col·legi de Politòlegs i Sociòlegs. Ha detallat una suma de factors que van des del fet que la majoria de periodistes acreditats a Espanya són a Madrid, que els alemanys que viuen a l'estat llegeixen majoritàriament premsa en castellà, al fet que el sobiranisme és vist com un nacionalisme, un concepte molt impopular a Alemanya.
L'impacte de les eleccions andaluses
La imatge d'una Catalunya egoista en una Espanya democràtica pot variar. Carsten Sinner ha assenyalat que la percepció de la realitat espanyola des d'Alemanya pot patir canvis després de les eleccions andaluses i l'aliança a la qual han arribat el PP, Ciutadans i Vox. Segons Sinner, els fets polítics a Andalusia "han tingut impacte i poden afectar a la imatge fins ara positiva d'Espanya".
L'entitat Sobirania i Justícia i el Col·legi de Politòlegs i Sociòlegs de Catalunya l'han convidat avui per parlar sobre "L'1-O vist des de la premsa alemanya", a la seu de l'Institut d'Estudis Catalans. L'estudi aplega tota la informació apareguda entre el 6 de setembre de 2017, en què el Parlament de Catalunya aprova la Llei del referèndum, i l’1-O.
Desinformació
Sinner ha assegurat que les informacions dels mitjans alemanys sobre la crisi catalana la tardor del 2017 van delatar molta desinformació i confusió, com també molts tòpics. En molts casos, es van emprar les mateixes paraules que utilitzava la premsa espanyola: "èxode d'empreses", "la fuga d'empreses no cessa" i "èxode en massa", una expressió aquesta en alemany, a més, perquè en llengua alemanya "èxode" vol dir "totalitat". Sinner ha destacat que no hi ha grans diferències en l'enfocament sobre Catalunya per part dels grans mitjans (Die Zeit, Frankfurter Allgemeine Zeitung, Die Tageszeitung, Süddeutsche Zeitung), tot i que els mitjans progressistes, com el Die Tageszeitung empren un llenguatge més suau i critiquen el sobiranisme per decimonònic i ntic.
Una terminologia esbiaixada
La recerca que coordina el lingüista alemany ha incidit en l'ús de la terminologia emprada en les informacions. Ha explicat com en moltes informacions s'utilitza el terme "separatista" per parlar dels independentistes, el que té un sentit negatiu, i el predomini del concepte de "referèndum il·legal" en la majoria de les notícies aparegudes en els grans rotatius germànics. També es va recórrer a la comparació entre Catalunya i Padània per reduir les vindicacions catalanes a les del territori del nord d'Itàlia que va ser bressol de la Lliga Nord.
Els catalans i els diners
Sinner ha destacat la presència en la premsa alemanya de moltes referències a una Catalunya "rica i no solidària", el que entronca amb molts tòpics sobre els catalans. Crida l'atenció com hi ha molts comentaris en la premsa en què s'esmenta el xoc entre Catalunya i l'Estat com "una cosa de diners" perquè "els catalans no són solidaris". Una contradicció amb el fet que moltes informacions asseguraven que la independència seria catastròfica per l'economia catalana.
Un poliglota que coneix Catalunya
Sinner -que parla deu idiomes- és un alemany que coneix a fons la realitat catalana. Té un estudi sobre el castellà que es parla en els països de llengua catalana. Hi ha trets de la seva biografia que han fet que entengui el conflicte de Catalunya amb l'Estat. La seva família prové de Silèsia, territori que va passar d'Alemanya a Polònia, i entén la diferència entre país, nació i Estat.
Va començar a interessar-se per la realitat catalana al llegir diversos articles en la premsa alemanya, molt abans del procés, sobre les polèmiques entorn la immersió lingüística. Sinner ha recordat l'impacte que va tenir en alguns mitjans alemanys aquella portada del diari ABC que titulava, sota el mandat de Jordi Pujol: "Igual que Franco, pero al revés: persecución del castellano en Cataluña".
Sobre les dificultats existents perquè la societat alemanya vegi amb objectivitat la realitat catalana, s'ha referit també Josep Pacheco, del Col·legi de Politòlegs i Sociòlegs. Ha detallat una suma de factors que van des del fet que la majoria de periodistes acreditats a Espanya són a Madrid, que els alemanys que viuen a l'estat llegeixen majoritàriament premsa en castellà, al fet que el sobiranisme és vist com un nacionalisme, un concepte molt impopular a Alemanya.
L'impacte de les eleccions andaluses
La imatge d'una Catalunya egoista en una Espanya democràtica pot variar. Carsten Sinner ha assenyalat que la percepció de la realitat espanyola des d'Alemanya pot patir canvis després de les eleccions andaluses i l'aliança a la qual han arribat el PP, Ciutadans i Vox. Segons Sinner, els fets polítics a Andalusia "han tingut impacte i poden afectar a la imatge fins ara positiva d'Espanya".