El regidor de Badalona José Téllez diu que va agafar cartells requisats de l'1-O per «evitar un mal major»

Els agents de la Guàrdia Urbana de Badalona asseguren que Jordi Cuixart "animava" la gent a cridar-los "lladres" i "feixistes"

El regidor de Badalona José Téllez al judici
El regidor de Badalona José Téllez al judici | Aida Morales
10 de gener del 2019
Actualitzat a les 14:30h
"Tornaria a fer tot ell que vaig fer de la mateixa manera i circumstància" perquè, el que es tractava, era "d'evitar un mal major". Això és el que ha dit el regidor de Guanyem Badalona José Téllez en el seu dret a l'última paraula al judici que aquest dijous s'ha celebrat al jutjat penal número 7 de la Ciutat de la Justícia. En aquest, la Fiscalia l'ha acusat de desobediència greu per agafar, d'un cotxe de la Guàrdia Urbana, uns cartells independentistes, pocs dies abans de l'1-O.

Aquestes són algunes de les paraules que Téllez ha pronunciat després d'escoltar el duríssim relat del ministeri fiscal sobre el seu paper com a regidor durant els fets, així com el seguici de testimonis que han rememorat com els van viure. Per les seves últimes declaracions, Téllez ha rebut un toc d'atenció de la jutgessa. "Estem aquí perquè hi ha una causa oberta contra el senyor Cuixart", ha tingut temps de pronunciar en el seu últim al·legat abans de conèixer la sentència. La magistrada, però, li ha volgut deixar ben clar que els fets són els que són, i que les interpretacions polítiques i discursos no hi tenen lloc. 

El judici del regidor de Badalona, doncs, queda vist per sentència, a l'espera que la jutgessa determini si hi ha algun delicte en la seva actuació el passat 25 de setembre del 2017. De fet, el ministeri públic ha estat clar en la petició de desobediència greu i inhabilitació durant sis mesos, i la seva representant ha assegurat que Téllez va "desautoritzar els agents", va "passar per sobre de la jerarquia" i "va afectar les diligències policials i processals". Per tot això, ha afirmat que Téllez va actuar amb ideologia i "retret antijurídic", i ha avisat que, fins i tot, se'l podria haver imputat per prevaricació. 
 

Concentració de suport a José Téllez a les portes de la Ciutat de la Justícia amb Dolors Sabater, Marcel Mauri i Jaume Asens Foto: Aida Morales


Per la seva part, la defensa ha afirmat que no hi ha prou proves per determinar l'existència d'un delicte en l'actuació del llavors tercer tinent d'alcalde, i ha justificat l'actuació de Téllez, bàsicament, per dos motius. En primer lloc, perquè l'acusat entenia que la Guàrdia Urbana no tenia legitimitat per actuar com a policia judicial a les ordres de la Fiscalia, retirant cartells de l'1-O, tal com així ho va acabar determinant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) i havia indicat la llavors alcaldessa de Badalona, Dolors Sabater, a la Fiscalia. I en segon lloc, perquè en al seva conducta "no es donen els elements de la desobediència". 

Així mateix, i tal com han remarcat diversos testimonis, els cartells no portaven cap indicatiu relacionat amb l'1-O, sinó que esgrimien conceptes com "Hola República" i "Hola Europa". "No podem incloure com a elements d'organització del referèndum aquests cartells, perquè només són elements d'ideologia independentista", ha aclarit l'advocada de l'acusat, que ha remarcat que, aquests, són "formes de vehicular la llibertat d'expressió", i que aquest és un dret fonamental. 

A més, i pel que fa a la desobediència greu, la lletrada de Téllez ha posat sobre la taula jurisprudència que podria arribar a contrariar una sentència condemnatòria. Entre alguns exemples, el d'Esperanza Aguirre, sobre qui finalment es va arxivar la causa malgrat que ella es va donar a al fuga i va envestir una motocicleta d'un agent.

Tensió al carrer i actuació "desmesurada"

Els fets van tenir lloc, concretament, al carrer Francesc Layret de Badalona, ja entrat el vespre, quan una unitat de la Guàrdia Urbana de Badalona va requisar uns cartells que un grup d'activistes d'Òmnium Cultural estava penjant amb el lema "Hola Europa". En aquell grup hi havia, entre d'altres, el president de l'entitat, l'avui empresonat Jordi Cuixart.