Junts fem més Nació     FES-TE SUBSCRIPTOR

procés català

El regidor de Badalona José Téllez diu que va agafar cartells requisats de l'1-O per «evitar un mal major»

Els agents de la Guàrdia Urbana de Badalona asseguren que Jordi Cuixart "animava" la gent a cridar-los "lladres" i "feixistes"

per Aida Morales , Ciutat de la Justícia, 10 de gener de 2019 a les 13:55 |
El regidor de Badalona José Téllez al judici | Aida Morales
Aquesta informació es va publicar originalment el 10 de gener de 2019 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
"Tornaria a fer tot ell que vaig fer de la mateixa manera i circumstància" perquè, el que es tractava, era "d'evitar un mal major". Això és el que ha dit el regidor de Guanyem Badalona José Téllez en el seu dret a l'última paraula al judici que aquest dijous s'ha celebrat al jutjat penal número 7 de la Ciutat de la Justícia. En aquest, la Fiscalia l'ha acusat de desobediència greu per agafar, d'un cotxe de la Guàrdia Urbana, uns cartells independentistes, pocs dies abans de l'1-O.

Aquestes són algunes de les paraules que Téllez ha pronunciat després d'escoltar el duríssim relat del ministeri fiscal sobre el seu paper com a regidor durant els fets, així com el seguici de testimonis que han rememorat com els van viure. Per les seves últimes declaracions, Téllez ha rebut un toc d'atenció de la jutgessa. "Estem aquí perquè hi ha una causa oberta contra el senyor Cuixart", ha tingut temps de pronunciar en el seu últim al·legat abans de conèixer la sentència. La magistrada, però, li ha volgut deixar ben clar que els fets són els que són, i que les interpretacions polítiques i discursos no hi tenen lloc. 


El judici del regidor de Badalona, doncs, queda vist per sentència, a l'espera que la jutgessa determini si hi ha algun delicte en la seva actuació el passat 25 de setembre del 2017. De fet, el ministeri públic ha estat clar en la petició de desobediència greu i inhabilitació durant sis mesos, i la seva representant ha assegurat que Téllez va "desautoritzar els agents", va "passar per sobre de la jerarquia" i "va afectar les diligències policials i processals". Per tot això, ha afirmat que Téllez va actuar amb ideologia i "retret antijurídic", i ha avisat que, fins i tot, se'l podria haver imputat per prevaricació. 
 

Concentració de suport a José Téllez a les portes de la Ciutat de la Justícia amb Dolors Sabater, Marcel Mauri i Jaume Asens Foto: Aida Morales


Per la seva part, la defensa ha afirmat que no hi ha prou proves per determinar l'existència d'un delicte en l'actuació del llavors tercer tinent d'alcalde, i ha justificat l'actuació de Téllez, bàsicament, per dos motius. En primer lloc, perquè l'acusat entenia que la Guàrdia Urbana no tenia legitimitat per actuar com a policia judicial a les ordres de la Fiscalia, retirant cartells de l'1-O, tal com així ho va acabar determinant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) i havia indicat la llavors alcaldessa de Badalona, Dolors Sabater, a la Fiscalia. I en segon lloc, perquè en al seva conducta "no es donen els elements de la desobediència". 

Així mateix, i tal com han remarcat diversos testimonis, els cartells no portaven cap indicatiu relacionat amb l'1-O, sinó que esgrimien conceptes com "Hola República" i "Hola Europa". "No podem incloure com a elements d'organització del referèndum aquests cartells, perquè només són elements d'ideologia independentista", ha aclarit l'advocada de l'acusat, que ha remarcat que, aquests, són "formes de vehicular la llibertat d'expressió", i que aquest és un dret fonamental. 


A més, i pel que fa a la desobediència greu, la lletrada de Téllez ha posat sobre la taula jurisprudència que podria arribar a contrariar una sentència condemnatòria. Entre alguns exemples, el d'Esperanza Aguirre, sobre qui finalment es va arxivar la causa malgrat que ella es va donar a al fuga i va envestir una motocicleta d'un agent.

Tensió al carrer i actuació "desmesurada"

Els fets van tenir lloc, concretament, al carrer Francesc Layret de Badalona, ja entrat el vespre, quan una unitat de la Guàrdia Urbana de Badalona va requisar uns cartells que un grup d'activistes d'Òmnium Cultural estava penjant amb el lema "Hola Europa". En aquell grup hi havia, entre d'altres, el president de l'entitat, l'avui empresonat Jordi Cuixart.
 
Segons han explicat diversos dels testimonis, els agents van actuar amb "nerviosisme", fins al punt de perdre algun dels DNI, i que en conjunt la situació va ser de "tensió" perquè "ningú entenia què estava passant" i l'actuació era "desmesurada". 

"La situació era anòmala. El que passava allà era una cosa que no ens entrava al cap perquè els cartells no deien res", ha assegurat una de les dones que havia participat en la penjada de cartells. Un altre testimoni ha lamentat que els agents de la Guàrdia Urbana no l'informessin dels seus drets quan el van obligar a dirigir-se al seu cotxe particular, i a entregar-los la resta de cartells que tenia dins del vehicle: "Me'ls van fer treure i se'ls van endur". 

El relat dels fets dels tres agents implicats, però, ha diferit del dels activistes. Malgrat que l'inici de l'actuació policial va ser tranquil·la, a mesura que es va anar acostant més gent es va complicar, i fins i tot alguns ciutadans els van escridassar, dient-los "lladres" i "feixistes", o que "a partir del 2 d'octubre no treballarien, ni a Badalona ni a Catalunya". Precisament, ha remarcat un d'ells, Cuixart va ser la persona que va "animar una mica més la massa" davant de les escridassades, i fins i tot, ha dit, els va demanar que "miressin cap a una altra banda".
 
Pel que fa a l'actuació de Téllez, tots els agents han deixat clar que va "exigir-los" l'entrega dels cartells retirats, i que ell mateix va ser qui es va dirigir al cotxe per agafar-los. Un fet, aquest últim, que el regidor no ha negat, tot i que ha justificat a través d'un context en què, si no ho hagués fet ell, els haguessin agafat els mateixos ciutadans. 

El paper de mediador

Tots els testimonis han conclòs que Téllez va parlar amb les dues parts, sobretot amb la policia local, i ell ha defensat que durant els minuts que va durar l'enfrontament va exercir "el paper de mediador". "Els activistes em van fer veure que estaven sent vulnerats els seus drets", ha afirmat, i els agents es negaven a retornar-los. 

Davant d'aquesta situació, ha relatat, va demanar a la Guàrdia Urbana que seguís "el criteri de proporcionalitat" perquè el problema que s'estava generant era "cada vegada més gran". A més, ha destacat, un dels seus objectius també era que allò es fes gran": "No volia que una policia de proximitat detingués persones de 50 anys a quatres dies del referèndum, això hagués afectat molt la imatge de la Guàrdia Urbana".

Els fets, a la interlocutòria d'empresonament de Cuixart

Els fets del 25 de setembre consten també a la interlocutòria d'empresonament de Cuixart dictada per la jutgessa de l'Audiència Nacional Carmen Lamela. El relat inclòs en aquest document judicial, però, relata una versió diferent d'allò que va passar. Segons Lamela, Cuixart i Téllez van "exigir" als agents que retornessin als activistes tot el material intervingut i, posteriorment, davant la negativa de la policia, els el van "sostreure" del vehicle policial.
 
El paper de Cuixart, però, no s'ha posat de manifest durant el judici, més enllà de les declaracions dels agents. La defensa de Téllez, però, ha optat per no citar-lo com a testimoni perquè, entre altres motius, podria negar-se a declarar ja que està acusat en un altre procediment -el que es resoldrà al Tribunal Suprem- relacionat.

En representació de Cuixart, però, qui ha fet acte de presència en la concentració de suport al regidor que s'ha realitzat a les portes de la Ciutat de la Justícia és el vicepresident d'Òmnium, Marcel Mauri, que ha lamentat que aquest judici també formi part "de la farsa de l'estat espanyol" que "persegueix la dissidència política, les llibertats fonamentals i, en aquest cas, la llibertat d'expressió".

En declaracions als mitjans, Mauri ha remarcat que tots els testimonis i imatges d'aquell dia "corroboren que, tant Téllez com Cuixart, van preservar la llibertat d'expressió i vetllar perquè la ciutadania pogués exercir aquest dret". I ha assegurat que, de la mateixa manera que ho dirà el president d'Òmnium al judici que començarà els propers dies al Tribunal Suprem, "ho hem fet, ho farem i ho tornaríem a fer". 

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació