Uns pressupostos que cremen

Pedro Sánchez posarà fil a l'agulla avui al projecte de pressupostos, el gran examen de confiança al qual se sotmetrà el president espanyol. El pas que validarà el consell de ministres anirà acompanyat, dissabte a Barcelona, d'una oferta que pugui interessar mínimament les forces independentistes. Sánchez sap que hi ha veus divergents als partits -i també al Govern- sobre la idoneïtat de facilitar la tramitació dels comptes i brandarà una oferta d'inversions que s'ajusti als compromisos de la disposició addicional tercera de l'Estatut, tal com va avançar NacióDigital.

Sánchez només té un problema rellevant: quan un socialista exposa una promesa recollida a l'Estatut, des de Catalunya és llegida amb desconfiança, pel sòlid historial d'incompliments. El PSOE plantejarà una inversió en relació al PIB, però a Sánchez li caldrà alguna cosa més si vol que ERC i el PDECat li aprovin els pressupostos. La proposta de la Moncloa no és un pas endavant sinó un compromís que data del 2006, d'aquí les reticències que s'observen a Palau i Waterloo. Avalar les mesures de mínims de la Moncloa és un exercici carregat de contradiccions, gens fàcil d'explicar per a un independentisme que en els darrers temps també ha estat faltat de coherència. Els pressupostos de Sánchez cremen.

L'esquer del president espanyol és que l'alternativa que es visualitza a Espanya no és millor per a Catalunya. En això coincideix amb Oriol Junqueras, bona part de la cúpula del PDECat i una representació gens menyspreable del Govern. Concedir una autopista al trident de dretes assajat a Andalusia -amb Vox estirant cap a polítiques reaccionàries- no abona, de ben segur, una solució al conflicte. Però Sánchez hauria de saber que, sense escoltar ni convèncer, el seu recorregut sempre serà limitat. El mal menor pot ser una opció de present, però mai de futur.

Per aprofundir en l'anàlisi del debat pressupostari -i de les relacions entre governs-, atureu-vos en l'entrevista de Sara González a Eva Granados, portaveu del PSC al Parlament. La diputada socialista sosté que "l'independentisme s'hauria de posar d'acord sobre què espera del govern de Sánchez".

El compte enrere cap al judici de l'1-O. Els equilibris de la política catalana són complexos. En paral·lel al debat de pressupostos, avancen els preparatius del judici. El Tribunal Suprem va activar aquest dijous els mecanismes per sol·licitar el trasllat dels dirigents independentistes presos a Madrid. El trasllat no es farà més tard de l'última setmana de gener, un calendari que aclareix quan podrien iniciar-se les sessions: previsiblement, la primera setmana de febrer. A Lledoners, Puig de les Basses i Mas d'Enric, els presos continuen preparant la seva defensa i rebent visites, a qui transmeten la voluntat d'aprofitar el judici per articular un missatge polític amb càrrega de profunditat. Per entendre tots els tràmits que falten abans que comenci el procés a Madrid, consulteu aquest guia que ha preparat Aida Morales.

La feinada de Ciutadans per desmarcar-se de Vox. La dreta espanyola necessita l'extrema dreta per governar a Andalusia però Albert Rivera continua dedicant esforços a recordar que el pacte entre PP i Vox no vincula Ciutadans, per molt que sigui el seu partit qui ocuparà la vicepresidència del govern andalús. "És un acord entre dos grups parlamentaris", manté Rivera per fugir d'una fotografia que l'incomoda. El líder de la formació taronja, que persegueix tocar poder, sap que a qui més lesiona l'entesa a Andalusia és al PP. Acomboiat pel ressò mediàtic i en campanya permanent fins a les municipals, Vox continuarà creixent i el PP serà víctima d'aquesta erosió. Si Ciutadans és capaç de minimitzar l'impacte, pot aspirar a liderar l'espai conservador a Espanya. Però pel camí el joc d'equilibris serà més que complicat.


Vist i llegit

La setmana ha deixat nombroses notícies de canvis als mitjans. Potser la més rellevant, en clau catalana, ha estat la misteriosa substitució de Laura Rosel com a presentadora del FAQS. Cristina Puig assumirà l'encàrrec de pilotar un dels programes més destacats de la graella de TV3. A l'escenari mediàtic espanyol, l'atenció l'ha capitalitzada TVE i, en menor, Cuatro. Aquest dijous va transcendir que l'administradora única de l'ens públic RTVE, Rosa María Mateo, ha ofert a Enric Hernández, director d'El Periódico, dirigir la cadena. El periodista, sense experiència al món de la televisió, és un nom que sembla comptar amb el vistiplau de socialistes i populars. Al diari del Grupo Zeta fa temps que s'alimenta la hipòtesi d'un canvi de propietat que encara no s'ha concretat. I ja se sap que quan hi ha relleu al consell d'administració, els diaris acostumen a fer canvis a les redaccions.A la cadena de Mediaset, els moviments van en una altra direcció. Cuatro ha decidit fulminar els informatius per centrar tota la programació en l'entreteniment. És un cas singular a Europa: una televisió generalista que no dedicarà atenció a la informació. Ara fa nou anys que Mediaset va desmantellar CNN+. Plou sobre mullat. I ho saben els treballadors, que ja han expressat la frustració, tal com recull l'article que firma Álvaro P. Ruiz de Elvira a El País.   


El nom propi

Aquest 2019 farà 95 anys del naixementd'Eduardo Chillida. I l'efemèride es podrà commemorar amb una excel·lent novetat, anunciada per la família de l'artista basc: la reobertura del Chillida Leku, el museu a l'aire lliure que acull la mostra més representativa de l'escultor. A partir del mes d'abril el públic podrà tornar a l'espai ubicat a Hernani, que exhibeix una quarantena d'obres de Chillida. Tancat des del gener del 2011 per motius de viabilitat econòmica, era el museu més visitat de Guipúscoa i un dels més reconeguts del País Basc. Us recomano que aprofiteu la pròxima primavera per visitar-lo. No us en penedireu.  

 
La frase de la setmana
 
El regidor de Badalona José Téllez va passar aquest dijous el tràngol del judici. El motiu, agafar d'un vehicle de la Guàrdia Urbana uns cartells que animaven a la participació política, just abans de la jornada de l'1-O. Tot i que la Fiscalia hi veu un acte desobediència greu, que comportaria una inhabilitació, el regidor de Badalona va defensar a la Ciutat de la Justícia que la seva conducta no implica cap il·legalitat i que va servir per "evitar un mal major". "Tornaria a fer tot el que vaig fer de la mateixa manera i circumstància", va afirmar Téllez en el dret a última paraula al judici. Téllez va qüestionar el zel del ministeri públic en determinats assumptes, com els que estan vinculats amb la llibertat d'expressió. L'1-O continua generant activitat als tribunals.


Els imperdibles

L'any electoral que ens espera hauria de servir per debatre com volem fer avançar les nostres ciutats, un passos endavant que no es poden fer sense preservar el patrimoni del passat. A Barcelona, que com les grans ciutats pateix el perill de perdre essència, floreixen de tant bones notícies, que fan pensar que no tot està perdut. Una, la recuperació de l'Arnau, el teatre de l'avinguda Paral·lel, salvat gràcies al treball incansable de la societat civil i també a la implicació de l'administració pública. Ho radiografia encertadament Toni Vall, a la secció Un senyor de Barcelona.   

Aquest serà un cap de setmana fred -això diuen les previsions meteorològiques-, un argument perfecte per refugiar-se en la lectura o les sèries. Ja sabeu que en Víctor Rodrigo us recomana productes audiovisuals cada divendres: avui proposa títols com Fargo i Hannibal. Si preferiu la lectura, em permeto plantejar-vos que rescateu La tumba de Lenin, de David Remnick, un llibre que feia temps que volia llegir i, per art de màgia, ha arribat a casa per aquestes festes. És la crònica periodística més ben documentada de la caiguda de la Unió Soviètica. Remnick, que va guanyar el Pulitzer del 1994 per aquest treball, va ser corresponsal de The Washington Post a Moscou en els anys d'agonia del gegant soviètic. Una obra imprescindible de l'editor de The New Yorker. Bon cap de setmana!

 Fes clic aquí per subscriure't-hi