PERFIL

Javier Zaragoza, el fiscal d'ETA i «Fariña» esquitxat per WikiLeaks

El fiscal del Tribunal Suprem va destacar durant anys per abanderar la lluita antiterrorista a l'Estat i va protagonitzar la guerra oberta que va acabar amb el jutge Baltasar Garzón

per Aida Morales, 10 de febrer de 2019 a les 16:40 |
El fiscal Javier Zaragoza | Europa Press
Una història digna de Fariña, i res menys lluny de la realitat. Javier Zaragoza, conegut per molts com el fiscal d'ETA, és també una de les figures que va abanderar la lluita contra el narcotràfic gallec durant la dècada dels vuitanta. Així es plasma al llibre escrit pel periodista corunyès Nacho Carretero, sobre l'històric traficant de drogues gallec Sito Miñanco. Un llibre -censurat durant diversos mesos i ara també convertit en sèrie televisiva- en què Zaragoza apareix com a personatge en la persecució del delicte.

Des de llavors, però, ha plogut molt, i la tasca fiscalitzadora de Zaragoza ha anat canviant de tonalitats. De ser un dels màxims responsables en la lluita antiterrorista -primer al País Basc i després al capdavant de l'Audiència Nacional-, va exercir també com a cap de la Fiscalia Antidroga a partir del 2005. I ara, en plena maduresa de les seves funcions i com a fiscal del Tribunal Suprem, dona encara un últim pas definitiu al capdavant del ministeri públic. Conjuntament amb tres fiscals més, lidera l'acusació de rebel·lió contra els dirigents sobiranistes acusats per l'1-O. 


Mà dura contra el terrorisme

Zaragoza és l'exfiscal en cap de l'Audiència Nacional on, durant 11 anys, va ser un dels màxims responsables de la persecució dels delictes que aquest tribunal acapara, majoritàriament vinculats a la lluita antiterrorista i contra la Corona. El llavors fiscal en cap va destacar per la seva trajectòria de mà dura i contundència contra aquestes causes, fins al punt que -anys més tard- l'exfiscal general de l'Estat José Manuel Maza el va nomenar el seu assessor en matèria de terrorisme.
 
Durant el temps en què va estar al capdavant de l'Audiència, el segell de Zaragoza es va fer evident en diverses causes judicials mediàtiques. Membre de la Unió Progressista de Fiscals, les seves formes no van deixar massa lloc al progressisme, i més que això, van esdevenir contundents i estrictes en la interpretació del dret. Així es va interpretar durant el judici per l'assassinat de Francisco Tomàs i Valiente a mans d'ETA, en què va elevar a 72 anys la petició de pena de presó per a Jon Bienzobas. O en la persecució de desenes de ciutadans investigats per delictes d'odi i terrorisme per l'Audiència Nacional. 

El llavors fiscal en cap va posar la banya en innumerables comentaris a les xarxes socials i activitats artístiques, fins al punt que l'any 2008 va querellar-se contra els diaris Gara i Deia per injúries al rei, arran d'un article titulat Les tribulacions de l'Ós Yogui i una vinyeta còmica en la qual apareixia el rei Joan Carles I amb un ós. Finalment, tant el periodista que va escriure l'article com l'autor de la vinyeta van acabar absolts. 

La guerra oberta amb Garzón i WikiLeaks


Durant anys, Zaragoza va prendre decisions amb absoluta independència dels seus superiors en el petit ecosistema fiscal de l'Audiència Nacional. Però allò que més va contrariar els estaments del ministeri públic -i que va propiciar els canvis que poc després se suscitarien- va ser la negativa a la investigació que portava a terme el jutge de l'alt tribunal Baltasar Garzón sobre crims del franquisme.

La diferència entre les seves opinions va acabar generant una autèntica guerra oberta entre Zaragoza i Garzón, fins al punt que el fiscal va acusar el magistrat de practicar una "inquisició general" inclosa en una "causa general". De fet, el recurs que interposat per Zaragoza contra el magistrat va ser l'inici de les actuacions que van comportar la condemna de prevaricació que va acabar amb Garzón, recolzada per la Falange i Manos Limpias. 

Però la trajectòria de pel·lícula de Zaragoza encara no acabava aquí, ja que també va resultar esquitxat pels documents del departament d'Estat dels Estats Units, trets a la llum per WikiLeaks. En alguns d'aquests informes es feia referència a reunions entre Zaragoza i membres de l'administració dels Estats Units, precisament, per anul·lar la investigació contra els crims del franquisme. 

Un canvi de cadires que va sorprendre

Des del 2017, Zaragoza forma part de la Fiscalia del Tribunal Suprem per decisió directa de l'exfiscal general de l'Estat José Manuel Maza, que va proposar substituir-lo a l'Audiència Nacional per Jesús Alonso, portaveu de la conservadora Associació de Fiscals. Aquest sobtat canvi de cadires va sorprendre bona part de l'estament fiscal. En primer lloc, perquè Zaragoza tenia la pretensió de reeditar el càrrec que ostentava com a fiscal en cap de l'Audiència. Però sobretot, perquè la mutació suposava un gir a la dreta d'aquest organisme del ministeri fiscal. 

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació