20
de gener
del
2019
Actualitzat
el
21
de gener
a les
12:18h
Han passat vuit anys des de l'última corrida de toros a Catalunya i aquest divendres, el toreig va tornar a ser notícia a Catalunya perquè la Fundación Toro de Lidia (FTL) va presentar una iniciativa que sembla ja d'un altre temps: sol·licitar a l'Ajuntament d'Olot la plaça de toros per a organitzar una cursa de braus. Es tracta d'una proposta recolzada per cinc entitats taurines que l'alcalde d'Olot, Mia Corominas, estudiarà tot i que l'ajuntament ja va recordar que és "antitaurí". Catalunya va prohibir les curses de braus però el TC ho va revocar.
El 25 de setembre de 2011 Barcelona va viure l'última cursa de braus a Catalunya. L'última plaça activa aleshores, la Monumental, va allotjar aquell acte, al qual van assistir unes 20.000 persones per veure José Tomás, Juan Mora i Serafín Marín. Les pancartes que lluïen a la Monumental aquell dia ensenyaven missatges com Menys politiqueig i més toreig o Continuarà, lemes que han quedat en la memòria dels qui ho van viure vuit anys després, perquè ni hi ha més toreig ni ha continuat.
Feia poc més d'un any, el 28 de juliol del 2010, que el Parlament va acceptar, per 68 vots a favor i 55 en contra, la iniciativa legislativa popular que prohibia les curses de braus a Catalunya. Va entrar en vigor el 2012 i el sentiment taurí ha mirat de sobreviure. Al carrer Rocafort de Barcelona hi té la seu la Federació d'Entitats Taurines de Catalunya. Paco March n'és el president des del novembre de 2014, quan va prendre el relleu de Marilén Barceló, regidora per Cs a l'Ajuntament de Barcelona.
Escola amb sis alumnes i intermitent
Fa uns dies l'Escola Taurina de Catalunya, dirigida per Manuel Salmerón, va celebrar 20 anys de la seva existència. Ubicada a l'Hospitalet, es tracta d'una iniciativa que compta amb el suport de la Federació d'Entitats Taurines de Catalunya. L'escola duu a terme els seus entrenaments al camp de la Unió Esportiva Gornal, compartint terreny amb l'equip de futbol i separada, per una reixa, de la pista de petanca. El coordinador de l'equip de futbol assegura que l'Escola Taurina "no fa un horari regular" i que desconeix els dies que té activitat. "Fa temps que ja no els veiem", explica. Malgrat això, el portal digital Va de braus afirma que segueix en marxa.
Salmerón, que també forma part de la Unió Internacional d'Escoles Taurines, considera que és molt positiu que una institució com aquesta hagi arribat als 20 anys, "i més en un tema tan complicat com ho són els braus a Catalunya". A Espanya hi ha vora 50 escoles taurines, i pel que fa a la catalana, quan els nens volen torejar amb braus han d'anar al sud de França o a Castelló.
Ara tenen sis alumnes i dos professors però havien arribat a tenir "fins a quaranta alumnes". Arran de la prohibició dels toros a Catalunya van anar minvant. Són tots joves, no hi ha edat mínima i no paguen quota. Llavors, com es mantenen? Els darrers cursos han comptat amb el finançament de la Fundació José Tomás, explica Salmerón.
El retorn dels braus
En una entrevista a Rac1 l'any 2016, el director de l'Escola Taurina de Catalunya es mostrava convençut que les curses tornarien a la Monumental després de la sentència del TC, i creia que això serviria per despertar la vocació entre el jovent, que aleshores voldria inscriure's a l'Escola.
Tres anys després i amb només sis inscrits, Salmerón assegura que continua sent "un espectacle que interessa però que a Catalunya està mal vist". Segons diu, les curses de braus són "el segon esdeveniment de masses més important a Espanya", i està convençut que al país encara perdura "una gran afició".
Malgrat el que afirma Salmerón, si bé l'última cursa de braus va ser l'any 2011, des del 2007 eren conegudes les dificultats per omplir la plaça i, conseqüentment, ser un negoci sostenible. Com informava El País en el seu moment, l'any 2007 es perdien més de 24.000 euros per cursa a Catalunya. De fet, Jordi Portabella (ERC), segon tinent d'alcalde d'aleshores, considerava com a alternativa a les curses traslladar-hi el mercat dels Encants.
El president de la Federació reflexiona que "si ja era difícil abans, ara encara ho és més". March parla de "la covardia de Balañá", actual empresari propietari de la Monumental, que "ha impedit que, ni que sigui, s'intentés reobrir la plaça". Malgrat això, diu que encara conserva un bri d'esperança i que sentències com les de Villena (País Valencià), que obligaran a l'ajuntament del municipi a autoritzar curses de braus, l'animen a seguir.
De fet, es tornarà a presentar a les eleccions que tindran lloc a finals de mes per renovar la seva posició com a president de la Federació. "En general, hi ha hagut una falta de resposta organitzada des del món taurí per pressionar els polítics i a Balañá per recuperar la Monumental", considera March, qui també titlla Colau de "totalitària" per haver declarat Barcelona una ciutat antitaurina, l'any 2016.
El flac favor de Vox a la tauromàquia
"La campanya de Vox sobre la tauromàquia se'ns gira en contra a Catalunya", admet March. Creu que el partit que lidera Santiago Abascal ha fet un flac favor a la seva passió "apoderant-se del paper de defensor dels braus" i que "les lleis taurines que mencionen no les faran, són propaganda política per captar vots fora de Catalunya".
Diu que va lamentar veure també al vídeo d'Abascal muntant a cavall anunciant "la Reconquesta" a José Antonio Morante de la Puebla, a qui March "admira professionalment com a torero". El president de la federació assegura rebutjar el que planteja Vox, creu que "tots els taurins i persones de bé no haurien de recolzar algú que instrumentalitza la tauromàquia i que pretén aprovar lleis en contra dels immigrants o que posen en perill les dones". Argumenta així que no poden anar, ni aniran, de la mà.
El 25 de setembre de 2011 Barcelona va viure l'última cursa de braus a Catalunya. L'última plaça activa aleshores, la Monumental, va allotjar aquell acte, al qual van assistir unes 20.000 persones per veure José Tomás, Juan Mora i Serafín Marín. Les pancartes que lluïen a la Monumental aquell dia ensenyaven missatges com Menys politiqueig i més toreig o Continuarà, lemes que han quedat en la memòria dels qui ho van viure vuit anys després, perquè ni hi ha més toreig ni ha continuat.
Feia poc més d'un any, el 28 de juliol del 2010, que el Parlament va acceptar, per 68 vots a favor i 55 en contra, la iniciativa legislativa popular que prohibia les curses de braus a Catalunya. Va entrar en vigor el 2012 i el sentiment taurí ha mirat de sobreviure. Al carrer Rocafort de Barcelona hi té la seu la Federació d'Entitats Taurines de Catalunya. Paco March n'és el president des del novembre de 2014, quan va prendre el relleu de Marilén Barceló, regidora per Cs a l'Ajuntament de Barcelona.
Escola amb sis alumnes i intermitent
Fa uns dies l'Escola Taurina de Catalunya, dirigida per Manuel Salmerón, va celebrar 20 anys de la seva existència. Ubicada a l'Hospitalet, es tracta d'una iniciativa que compta amb el suport de la Federació d'Entitats Taurines de Catalunya. L'escola duu a terme els seus entrenaments al camp de la Unió Esportiva Gornal, compartint terreny amb l'equip de futbol i separada, per una reixa, de la pista de petanca. El coordinador de l'equip de futbol assegura que l'Escola Taurina "no fa un horari regular" i que desconeix els dies que té activitat. "Fa temps que ja no els veiem", explica. Malgrat això, el portal digital Va de braus afirma que segueix en marxa.
El camp de la Unió Esportiva Cotral on l'Escola Taurina de Catalunya realitza la seva activitat Foto: Laura Estrada
Salmerón, que també forma part de la Unió Internacional d'Escoles Taurines, considera que és molt positiu que una institució com aquesta hagi arribat als 20 anys, "i més en un tema tan complicat com ho són els braus a Catalunya". A Espanya hi ha vora 50 escoles taurines, i pel que fa a la catalana, quan els nens volen torejar amb braus han d'anar al sud de França o a Castelló.
Ara tenen sis alumnes i dos professors però havien arribat a tenir "fins a quaranta alumnes". Arran de la prohibició dels toros a Catalunya van anar minvant. Són tots joves, no hi ha edat mínima i no paguen quota. Llavors, com es mantenen? Els darrers cursos han comptat amb el finançament de la Fundació José Tomás, explica Salmerón.
El retorn dels braus
En una entrevista a Rac1 l'any 2016, el director de l'Escola Taurina de Catalunya es mostrava convençut que les curses tornarien a la Monumental després de la sentència del TC, i creia que això serviria per despertar la vocació entre el jovent, que aleshores voldria inscriure's a l'Escola.
Tres anys després i amb només sis inscrits, Salmerón assegura que continua sent "un espectacle que interessa però que a Catalunya està mal vist". Segons diu, les curses de braus són "el segon esdeveniment de masses més important a Espanya", i està convençut que al país encara perdura "una gran afició".
Malgrat el que afirma Salmerón, si bé l'última cursa de braus va ser l'any 2011, des del 2007 eren conegudes les dificultats per omplir la plaça i, conseqüentment, ser un negoci sostenible. Com informava El País en el seu moment, l'any 2007 es perdien més de 24.000 euros per cursa a Catalunya. De fet, Jordi Portabella (ERC), segon tinent d'alcalde d'aleshores, considerava com a alternativa a les curses traslladar-hi el mercat dels Encants.
El president de la Federació reflexiona que "si ja era difícil abans, ara encara ho és més". March parla de "la covardia de Balañá", actual empresari propietari de la Monumental, que "ha impedit que, ni que sigui, s'intentés reobrir la plaça". Malgrat això, diu que encara conserva un bri d'esperança i que sentències com les de Villena (País Valencià), que obligaran a l'ajuntament del municipi a autoritzar curses de braus, l'animen a seguir.
L'any 2011 va tenir lloc l'última cursa de Braus a Catalunya Foto: Fórmula TV
De fet, es tornarà a presentar a les eleccions que tindran lloc a finals de mes per renovar la seva posició com a president de la Federació. "En general, hi ha hagut una falta de resposta organitzada des del món taurí per pressionar els polítics i a Balañá per recuperar la Monumental", considera March, qui també titlla Colau de "totalitària" per haver declarat Barcelona una ciutat antitaurina, l'any 2016.
El flac favor de Vox a la tauromàquia
"La campanya de Vox sobre la tauromàquia se'ns gira en contra a Catalunya", admet March. Creu que el partit que lidera Santiago Abascal ha fet un flac favor a la seva passió "apoderant-se del paper de defensor dels braus" i que "les lleis taurines que mencionen no les faran, són propaganda política per captar vots fora de Catalunya".
Diu que va lamentar veure també al vídeo d'Abascal muntant a cavall anunciant "la Reconquesta" a José Antonio Morante de la Puebla, a qui March "admira professionalment com a torero". El president de la federació assegura rebutjar el que planteja Vox, creu que "tots els taurins i persones de bé no haurien de recolzar algú que instrumentalitza la tauromàquia i que pretén aprovar lleis en contra dels immigrants o que posen en perill les dones". Argumenta així que no poden anar, ni aniran, de la mà.