09
de gener
del
2019
Actualitzat
a les
21:55h
El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, donarà el tret de sortida divendres a uns pressupostos que tindran vocació de complir amb la disposició addicional tercera de l'Estatut, que implica que l'Estat destini a Catalunya l'equivalent al seu PIB, que en base a les dades del 2017 -les últimes disponibles- se situa al voltant del 19,2%. A l'espera que es confirmi el percentatge exacte pressupostat, això suposaria que quasi una cinquena part de les inversions de l'Estat en infraestructures serien per a Catalunya. Aquest serà un dels al·licients -afegit als 2.000 milions d'euros anunciats- amb el qual el president del govern espanyol es plantarà a Barcelona dissabte per intentar atraure el suport dels partits independentistes als comptes, segons ha pogut saber NacióDigital.
"Tindrem un altre gran argument per aprovar els pressupostos", ha advertit aquest dimecres al matí el líder del PSC, Miquel Iceta, que ja ha avançat que "Catalunya, per primera vegada, serà tractada amb justícia pel que fa a inversió pública de l'Estat". Complir amb la disposició addicional tercera és opcional per al govern espanyol perquè la seva vigència arribava fins al 2013 -s'establien set anys des de l'aprovació de l'Estatut del 2006-. A més, la sentència del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut de l'any 2010 va tombar aquest caràcter obligatori i va limitar l'abast de l'article a un caràcter orientatiu. Mai, però, s'ha complert.
Els socialistes consideren que per primera vegada en molts anys s'oferirà un "tracte just" a Catalunya. Durant els darrers dos anys de govern de Mariano Rajoy la inversió pressupostada -que no vol dir executada- per a Catalunya va ser del 13,3% del PIB, mentre que durant l'etapa de José Luis Rodríguez Zapatero com a president sí que es va arribar a pressupostar inversió en infraestructures en base a la previsió estatutària, però sense arribar-se a executar -per això la Generalitat reclama encara ara aquestes partides no gastades-.
L'Estatut per intentar resoldre el conflicte
L'oferiment de Sánchez, que a partir de dilluns buscarà seure a negociar els comptes amb ERC i el PDECat, va en la línia de plantejar que la resolució al conflicte polític amb Catalunya vingui de la mà d'un nou Estatut. Tornar al text previ a la sentència del Constitucional, asseguren fonts socialistes, seria "un bon punt de partida". De fet, Iceta insisteix que per avançar en la resolució del conflicte cal teixir un acord intern entre les formacions catalanes que aplegui dues terceres parts del Parlament, que és la majoria necessària per fer una modificació estatutària.
Els partits independentistes, imprescindibles per aprovar els comptes, no consideren que l'oferta d'un nou Estatut sigui suficient. De fet, el president de la Generalitat, Quim Torra, ha tornat a insistir aquest dimecres que perquè els independentistes facilitin la tramitació dels pressupostos cal que el president espanyol faci una proposta perquè Catalunya pugui exercir el seu dret a l'autodeterminació. El referèndum, però, segueix sent un mur infranquejable. Els socialistes emplacen a ERC i el PDECat a aprovar els pressupostos de l'Estat i guanyar "temps" per seguir negociant en la resolució del conflicte.
La dicotomia: o diàleg amb Sánchez o el "155 perpetu" de la dreta
De fet, Iceta ha situat l'independentisme en una dicotomia i l'ha instat a triar entre el diàleg que ofereix Sánchez i el "155 perpetu" que plantegen PP, Ciutadans i Vox. El PSOE, ha insistit, està decidit a "mantenir la mà estesa del diàleg" encara que hi hagi una "aliança de les tres dretes i veus del PSOE expressant dubtes" demanant que es vagi en sentit contrari.
Fins ara, dirigents republicans i del PDECat han demanat a Sánchez que s'avingui a plantejar una sortida política al conflicte i a revertir el "dèficit democràtic" que consideren que pateix l'Estat. Així ho va assegurar el líder d'ERC, Oriol Junqueras, des de la presó de Lledoners en conversa amb NacióDigital, on demanava primer a Sánchez que presenti els comptes. El vot, subratllava, es decidirà en funció del "context". Fonts del PDECat verbalitzen el mateix argument. Per ara, tant ERC com el PDECat mantenen el vot contrari als comptes, tot i que el debat està obert a nivell intern sobre la tramitació dels pressupostos mentre es miren de reüll l'alternativa de dretes que dibuixen les enquestes. Especialment intens és el debat en el PDECat pel que fa, almenys, a permetre'n la tramitació, una decisió que s'haurà de resoldre a principis de febrer.
"Tindrem un altre gran argument per aprovar els pressupostos", ha advertit aquest dimecres al matí el líder del PSC, Miquel Iceta, que ja ha avançat que "Catalunya, per primera vegada, serà tractada amb justícia pel que fa a inversió pública de l'Estat". Complir amb la disposició addicional tercera és opcional per al govern espanyol perquè la seva vigència arribava fins al 2013 -s'establien set anys des de l'aprovació de l'Estatut del 2006-. A més, la sentència del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut de l'any 2010 va tombar aquest caràcter obligatori i va limitar l'abast de l'article a un caràcter orientatiu. Mai, però, s'ha complert.
Els socialistes consideren que per primera vegada en molts anys s'oferirà un "tracte just" a Catalunya
Els socialistes consideren que per primera vegada en molts anys s'oferirà un "tracte just" a Catalunya. Durant els darrers dos anys de govern de Mariano Rajoy la inversió pressupostada -que no vol dir executada- per a Catalunya va ser del 13,3% del PIB, mentre que durant l'etapa de José Luis Rodríguez Zapatero com a president sí que es va arribar a pressupostar inversió en infraestructures en base a la previsió estatutària, però sense arribar-se a executar -per això la Generalitat reclama encara ara aquestes partides no gastades-.
L'Estatut per intentar resoldre el conflicte
L'oferiment de Sánchez, que a partir de dilluns buscarà seure a negociar els comptes amb ERC i el PDECat, va en la línia de plantejar que la resolució al conflicte polític amb Catalunya vingui de la mà d'un nou Estatut. Tornar al text previ a la sentència del Constitucional, asseguren fonts socialistes, seria "un bon punt de partida". De fet, Iceta insisteix que per avançar en la resolució del conflicte cal teixir un acord intern entre les formacions catalanes que aplegui dues terceres parts del Parlament, que és la majoria necessària per fer una modificació estatutària.
Els partits independentistes, imprescindibles per aprovar els comptes, no consideren que l'oferta d'un nou Estatut sigui suficient. De fet, el president de la Generalitat, Quim Torra, ha tornat a insistir aquest dimecres que perquè els independentistes facilitin la tramitació dels pressupostos cal que el president espanyol faci una proposta perquè Catalunya pugui exercir el seu dret a l'autodeterminació. El referèndum, però, segueix sent un mur infranquejable. Els socialistes emplacen a ERC i el PDECat a aprovar els pressupostos de l'Estat i guanyar "temps" per seguir negociant en la resolució del conflicte.
La dicotomia: o diàleg amb Sánchez o el "155 perpetu" de la dreta
De fet, Iceta ha situat l'independentisme en una dicotomia i l'ha instat a triar entre el diàleg que ofereix Sánchez i el "155 perpetu" que plantegen PP, Ciutadans i Vox. El PSOE, ha insistit, està decidit a "mantenir la mà estesa del diàleg" encara que hi hagi una "aliança de les tres dretes i veus del PSOE expressant dubtes" demanant que es vagi en sentit contrari.
Fins ara, dirigents republicans i del PDECat han demanat a Sánchez que s'avingui a plantejar una sortida política al conflicte i a revertir el "dèficit democràtic" que consideren que pateix l'Estat. Així ho va assegurar el líder d'ERC, Oriol Junqueras, des de la presó de Lledoners en conversa amb NacióDigital, on demanava primer a Sánchez que presenti els comptes. El vot, subratllava, es decidirà en funció del "context". Fonts del PDECat verbalitzen el mateix argument. Per ara, tant ERC com el PDECat mantenen el vot contrari als comptes, tot i que el debat està obert a nivell intern sobre la tramitació dels pressupostos mentre es miren de reüll l'alternativa de dretes que dibuixen les enquestes. Especialment intens és el debat en el PDECat pel que fa, almenys, a permetre'n la tramitació, una decisió que s'haurà de resoldre a principis de febrer.