Junts fem més Nació     FES-TE SUBSCRIPTOR

Cas ITV: Perfil

Oriol Pujol, l'hereu que no va regnar, camí de la presó

El cinquè fill de Jordi Pujol, l'únic que es va dedicar a la política, estava destinat al mateix futur que el pare però el cas de les ITV i els escàndols familiars l'han acabat destronant

per Oriol March, 9 de gener de 2019 a les 16:30 |
Jordi i Oriol Pujol, en un moment del congrés de CDC celebrat a Reus l'any 2012 | Adrià Costa
Aquesta informació es va publicar originalment el 9 de gener de 2019 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
És dilluns 7 de juliol del 2014 i l'última planta de la seu de Convergència acull una reunió de la cúpula del partit. Artur Mas hi arriba havent llegit una informació del diari El Mundo segons la qual quatre fills de Jordi Pujol i la seva dona, Marta Ferrusola, van ingressar 3,4 milions d'euros a Andorra a finals del 2010. El president de la Generalitat demana explicacions als membres de la família -el patriarca Jordi i el seu cinquè fill, Oriol, l'únic dedicat a la política- que ocupen seient a la direcció de CDC. Evasives. Mirades a la taula. Cap resposta concreta. Tot era a punt de precipitar-se. Ara l'Audiència de Barcelona n'ha ordenat l'ingrés a presó pel cas de les ITV.

El destí d'Oriol Pujol, tocat des del precís instant que va accedir a la secretaria general de la formació nacionalista -any 2012, congrés de Reus, just quan es va fer l'aposta per l'estat propi-, estava definitivament truncat des d'aquell 7 de juliol. Una setmana després va emetre un comunicat per anunciar que deixava l'acta de diputat i el càrrec de màxim dirigent executiu de CDC, del qual s'havia apartat temporalment en ser imputat per les ITV. "Me'n vaig de tot per no perjudicar en res", assenyalava el cinquè fill de l'expresident de la Generalitat. Encara faltava, però, la confessió sísmica.


Va arribar el 25 de juliol del 2014, amb el comunicat de Pujol admetent la fortuna oculta a l'estranger. La família passava a ser oficialment rebutjada per un món nacionalista que, en bona part, l'havia mitificat durant dècades. A partir d'aquell moment, Oriol Pujol va seguir col·leccionant més fotografies a les entrades dels jutjats, concretament a l'Audiència Nacional, on s'investiga tota la causa relacionada amb les presumptes irregularitats de la família de l'expresident de la Generalitat. Ja tenia experiència, això sí: el 16 d'abril del 2013, un mes després de ser imputat pel cas de les ITV, ja havia hagut de declarar davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC).


El van acompanyar les quatre persones en qui havia delegat les funcions -al partit i al Parlament- quan va fer un pas enrere en ser assenyalat per la justícia. Eren Josep Rull, Lluís Corominas, Francesc Sànchez i Jordi Turull. La fotografia al costat de Pujol, en certa manera, els ha acompanyat durant els últims anys. Quan s'estava refundant CDC i la mutació cap al PDECat estava en marxa, els dirigents més joves feien servir una frase quirúrgica: "Cap dels qui eren aquell dia al TSJC poden ser a la direcció". Rull i Turull són ara a la presó de Lledoners, acusats de rebel·lió, i són autèntics referents de l'independentisme. Corominas treballa a l'Associació Catalana de Municipis (ACM) i Sànchez és al sector privat, però no ha desconnectat de la política.

Una aposta truncada


Tots quatre formaven part de la cúpula que Oriol Pujol va dissenyar quan va ser assenyalat per Mas com a candidat a la secretaria general de CDC. El dirigent nacionalista havia arribat a Palau a finals del 2010 i, en formar Govern, va deixar fora el fill de l'expresident per tal que es dediqués al partit. No eren pocs els qui veien en l'Oriol la condició d'hereu polític del pare, i per això s'estenia el sobrenom del Príncep quan es parlava d'ell. Feia anys que havia decidit assumir càrrecs públics i que era diputat, i la seva tria com a líder orgànic de CDC presagiava un objectiu major.

Oriol Pujol va deixar definitivament els càrrecs de partit només unes setmanes abans de la confessió del seu pare, que ho va sacsejar tot

Les coses, però, es van començar a torçar ben aviat. Just l'endemà de ser escollit secretari general -i de fer un discurs en el qual va fer esment de les "aigües podrides" de l'autonomisme i l'Estat-, el seu amic Josep Tous, coordinador general de la Diputació de Barcelona en aquell moment, va ser detingut pel cas de les ITV. La justícia va anar estirant el fil i, finalment, Pujol va ser imputat. Era el març del 2013 i, malgrat fer un pas enrere orgànic i al Parlament, no va deixar de fer vida de partit. Es prodigava en assemblees territorials atribuint el seu cas a la persecució de l'Estat contra el procés amb aquell estic tan característic seu: proper, arrauxat, contundent, emfàtic. Capaç, fins i tot, d'amagar-se en armaris per fer ensurts a treballadors.


Un estil que, als despatxos de Palau -a finals dels noranta- i a la consellera d'Indústria -on va desembarcar amb la nova dècada-, no havia passat desaparcebut. Primer va ser director general d'Afers Interdepartamentals ben a prop del pare, i després número dos de la conselleria liderada per Antoni Subirà, un dels seus tutors polítics. Els dos Pujol i Mas van coincidir al funeral de Subirà, celebrat l'any passat a Premià de Mar. Ara l'exsecretari general de CDC treballa en una empresa del sector del vidre a Masnou, també al Maresme. La família manté la casa de sempre a Premià de Dalt. 

Integrant del pinyol

Oriol Pujol, en certa manera, va ser un dels arquitectes de l'arribada de Mas al poder dins de CDC i un dels artífexs que guanyés el pols de la successió de Jordi Pujol contra Josep Antoni Duran i Lleida, amb qui l'unia una gran enemistat. Mas, acompanyat en aquell moment de David Madí, Germà Gordó i Francesc Homs -un grup ja separat per múltiples qüestions-, va aconseguir imposar-se a Duran però no va arribar a Palau fins al 2010, quan va vèncer el tripartit a les urnes. Oriol Pujol va ser destinat a CDC i, malgrat la imputació i el pas enrere, va seguir acudint a les reunions internes i influint en decisions que tindrien a veure amb la refundació.

Malgrat estar formalment allunyat de la política, promovia Turull com a candidat a la secretaria general de CDC mentre es repensava el partit

És el cas, per exemple, de reunions matingudes a la Cerdanya amb Jordi Turull, a qui sectors de CDC -oficialistes i arrenglerats amb la guàrdia pretoriana de Pujol quan manava al partit- observaven com el perfil idoni per assumir el comandament del partit. Mai es va oficialitzar la candidatura de Turull, que hauria anat acompanyat de Miquel Buch, ara conseller d'Interior, com a secretari d'organització. Buch és un dels càrrecs que va anar prenent més responsabilitats en la Convergència liderada per Oriol Pujol, especialment en l'àmbit municipalista com a alcalde de Premià de Mar i com a president, després, de l'Associació Catalana de Municipis (ACM).

La futura entrada a presó de Pujol -centrat en defensar la seva dona de qualsevol responsabilitat penal en el cas de les ITV- és l'última fotografia de la decadència política que l'ha acompanyat els últims anys. El seu entorn més fidel a CDC defensava, el novembre del 2013, esperar-lo tant temps com fos possible mentre es resolia el futur judicial de l'hereu. La condemna per tràfic d'influències, el periple d'escàndols de la família i el progressiu allunyament forçat de la política no l'han permès regnar.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació