Junts fem més Nació     FES-TE SUBSCRIPTOR
audiència nacional

Rato defensa que la sortida a borsa de Bankia era l'única opció viable per a l'entitat

L'Audiència Nacional manté l'acusació per delicte d'estafa a més de trenta persones per la sortida de l'entitat bancària

per Redacció, 9 de gener de 2019 a les 13:03 |
Rodrigo Rato al judici de l'Audiència Nacional per la sortida de Bankia a borsa | Europa Press
L'expresident de Bankia i exministre espanyol, Rodrigo Rato, ha assegurat que la sortida a borsa de l'entitat el juliol del 2011 era l'única opció viable que permetia no sobrepassar la línia vermella establerta pels mateixos directius. Era, segons ha afirmat aquest dimecres en la seva declaració com a acusat a l'Audiència Nacional, l'opció que permetia no perdre una posició de control amb un clar interès "econòmic", així com ser nacionalitzada.

Ho ha indicat en la segona sessió del judici per la sortida a borsa de Bankia, que es va reprendre aquest dimarts a l'Audiència Nacional de San Fernando de Henares de Madrid, i que prossegueix aquest dimecres amb les preguntes de la fiscal Carmen Launa. Rato ha explicat que una altra de les opcions era la de col·locar un 20% del capital amb drets de vot.


No obstant això, qui va ser director gerent del Fons Monetari Internacioanl (FMI) i que actualment compleix condemna de quatre anys i mig de presó a Soto de Real pel cas de les targetes black, ha negat que rebés cap oferta "seriosa i discutible" per avançar en aquesta via. "Si hi hagués hagut una oferta seriosa i discutible d'algun grup estranger es podria haver valorat, però això no va anar així. No hi havia ningú al mercat que tingués una mínima solvència que s'apropés a negociar i prendre una posició", ha assegurat. I ha afegit que no es va arribar a valorar "de debò" cap altra opció que no fos la sortida a borsa de Bankia perquè l'entrada d'un "grup estrany" canviava les regles.

Rato fa responsable el Banc d'Espanya

Aquest dimarts, Rato va assegurar que la fusió de les sis caixes que va acabar amb el naixement del grup BFA-Bankia es va realitzar a petició del Banc d'Espanya, que no els va deixar "massa opcions". Concretament, va dir que el llavors governador del Banc d'Espanya el va trucar per telèfon i el va citar a la seva oficina quan era president de Caja Madrid, conjuntament amb el president de Bancaixa, José Luis Olivas, per començar a negociar la fusió.

"El Banc d'Espanya em va comunicar oficialment la seva opinió que Caja Madrid i les altres sis caixes -Bancaixa, Caja Ávila, Caja Canarias, Caixa Laietana, Caja Segovia i Caja La Rioja- eren raonablement viables", va assenanyar. Sobre això, la fiscal ha respost que, segons un informe intern d'inspectors del Banc d'Espanya, hi havia caixes que es trobaven amb una "escassa generació de recursos per cobrir necessitats de sanejament i insolvència". No obstant això, Rato ha negat que tingués accés a aquest informe.


El cas Bankia

El judici se celebra a l'Audiència Nacional de San Fernando d'Henares i analitza la sortida a borsa de Bankia el juliol de 2011, el conegut com a "cas Bankia". En aquesta causa, els 33 acusats són jutjats per presumpta estafa als inversors que van donar suport a la sortida de Bankia a la borsa, després de la fusió de les caixes. Segons constava en l'auto d'obertura de judici oral, els membres del consell d'administració van aprovar "comptes maquillats" sobre la veritable situació de les entitats amb un "conseqüent perjudici", tant per a aquelles persones que van subscriure accions de l'entitat mercantil com per a l'Estat. 

Si és condemnat, Rato sumaria aquesta condemna a la que ja compleix a la presó de Soto del Real per apropiació indeguda en el cas de les "targetes black" de Caja Madrid. De fet, l'expresident de Bankia ha arribat a l'Audiència Nacional en furgó de la Guàrdia Civil des de la presó.

El judici deriva de les investigacions que va portar a terme el jutge de l'Audiència Nacional Fernando Andreu, arran de la querella de Unión, Progreso y Democracia (UPyD). En aquest cas, el partit llavors liderat per Rosa Díez va acusar el banc d'haver estafat els seus inversors, així com d'haver falsificat els comptes. A aquesta querella s'hi va sumar, poc després, la que van interposar ciutadans del moviment 15-M. Arran de la investigació de l'Audiència van sortir a la llum les famoses targetes "black", que han acabat propiciant condemnes a Rato i a 63 persones més a penes de presó d'entre quatre mesos i quatre anys de presó i sis mesos.

Està previst que fins el 26 de juny se celebrin tres sessions (dilluns, dimarts i dimecres) cada setmana, de manera que aquesta únicament hi haurà dues sessions, la de dimarts i la de dimecres. La Fiscalia només acusa quatre dels 34 asseguts a la banqueta: l'expresident i l'exvicepresident de Bankia, Rodrigo Rato i José Luis Olivas, respectivament, i els exconsellers José Manuel Fernández Norniella i Francisco Verdú Pons.

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

 

Participació