Entrevista

Meritxell Benedí: «Incloure la perspectiva de gènere als serveis socials és el repte més important»

La directora general de Serveis Socials fixa com a altres prioritats atendre l'envelliment poblacional, l'atenció domiciliària, la feminització de la pobresa i el viratge de les mesures cap a la prevenció

per Laura Estrada, Barcelona, 13 de gener de 2019 a les 18:10 |
Meritxell Benedí, directora General de Serveis Socials | Josep M. Montaner
La directora general de Serveis Socials, Meritxell Benedí (Barcelona, 1977), té com a objectius incorporar la perspectiva de gènere als serveis socials, però també fer un viratge del model actual, basat en mesures pal·liatives, cap a accions més preventives. Benedí alerta que l'envelliment poblacional requerirà que els professionals socials intervinguin de manera diferent per atendre les necessitats ciutadans. 

- Què ha d'aportar la creació de la nova direcció general?


- La feina que s’ha fet durant tot aquest temps en matèria de serveis socials ha estat des d’una perspectiva més aviat tècnica i no tècnico-política. Ara s’ha pres la decisió de crear aquesta figura per enfortir el sistema de serveis socials, perquè si estem en un moment en el qual hem creat un sistema que doni cobertura a tota la població de Catalunya, és necessari crear una unitat que sigui el cervell del sistema i s’encarregui d’ordenar, donar criteri i consensuar els models d’intervenció no només en l’àmbit tècnic, sinó també estructural.

- I per què aquesta nova figura apareix ara?

- Es pren la decisió de fer-ho així perquè en els últims anys s’ha detectat que la falta d’aquesta figura genera inequitats que es poden suplir amb la creació d’aquesta direcció general. Es tracta d'un òrgan que existeix no només en la majoria de comunitats autònomes de l’estat espanyol sinó en la majoria d’estats amb què ens volem homologar.

- Proveïu serveis directament?


- No, el que fem és acompanyar els ens locals en la provisió dels serveis socials bàsics i acompanyem els altres serveis socials especialitzats del Departament en aquesta programació, planificació i avaluació. Però nosaltres no proveïm serveis socials directament. I a més no és competència nostra, sinó de la Direcció General de Protecció Social, qui s’encarrega de les competències residencials, de la llei de dependència...

- Què atén el sistema de serveis socials?

- El sistema de serveis socials s’organitza en serveis socials bàsics i serveis socials especialitzats. Ens encarreguem de fer atenció i prospecció en relació a les noves necessitats socials amb accions específiques, com la pobresa energètica o el sensellarisme. Atenem aquelles necessitats socials que t’impedeixen desenvolupar-te plenament amb autonomia, proporciona les eines segons les teves necessitats.

- Quines necessitats hi ha?

- Tenim les que fan referència a la manca d’autonomia personal (discapacitat, dependència...), les necessitats relacionals (o bé disfuncionals o mancades: maltractaments o relacions familiars disfuncionals) i les necessitats materials (econòmiques, d’habitatge, inserció laboral, etc). El sistema és un únic sistema i fins ara no hi havia un organisme que s’encarregués d’ordenar-lo des d’una perspectiva global.
 

Meritxell Benedí, durant l'entrevista Foto: Josep M Montaner


- I quines competències té la Generalitat sobre els dos tipus de serveis, els bàsics i els especialitzats?

- La conselleria té les competències en la provisió dels serveis socials bàsics i especialitzats, pel que fa als primers, fa la delegació de la competència als ens locals però conserva la capacitat d’ordenar el mateix sistema. Dels serveis especialitzats la Generalitat finança i proveeix el 100% d'ells (que són l'atenció a la infància, ajudes per a la gent gran, centres de dia, discapacitats, serveis de teràpia ocupacional...). Per altra banda, dels bàsics la Generalitat finança com a mínim un 64% i els ens locals com a màxim un 36%.

- Fins ara no era així?

- La capacitat d’organitzar i planificar el sistema fins ara es feia de manera segmentada, i ara amb la creació d’aquesta direcció general és situar un organisme que faci aquesta planificació. Nosaltres programem territorialment serveis socials i on s’han de crear. 

- En quin punt estan?

- Comencem ara un procés de crear unitats o eines d’avaluació que siguin estables per tot el sistema perquè les professions socials tenen dificultats per ser avaluades. Amb l’avaluació entenem identificar el com, què oferim, quina és la inversió de l'usuari, quina cobertura tenim, i quina llista d'espera. Aquestes són algunes de les accions que comencem a encarar.

- Per què tenen dificultats per a ser avaluades?

- Per la naturalesa de les professions socials. Per exemple, si ho comparem amb Salut, existeix l'Organització Mundial de la Salut (OMS) que fixa a escala mundial la diagnosi, la pràctica i l’avaluació clínica, en canvi en l’àmbit social, no. Una diabetis és igual aquí que a qualsevol lloc, però la pobresa energètica no és el mateix aquí que a un altre país. No podem mesurar de la mateixa manera tota la intervenció social.

- Què tenen identificat fins ara?

- Hem començat a provar una eina de cribratge d’entrada als serveis socials bàsics. Si tornem a fer un paral·lelisme amb Salut, en aquest àmbit hi ha eines de cribratge estandarditzades, en l’àmbit de serveis socials no, tot i que n’hi ha algunes que tenen una fiabilitat i estan molt contrastades. Nosaltres vam seleccionar una eina, anomenada Self Sufficiency Matrix (SSM) que fa anys que s’està fent servir amb èxit als Països Baixos. Els treballs de prospecció de l’eina s’inicien el 2015 i des d’aleshores se n’ha fet la traducció, l’adaptació, les proves pilot i està previst que al llarg d’aquest 2019 se n’iniciï la implementació fins el 2021.

- En què consisteix aquesta eina?

- Permet que quan una persona arribi als serveis socials i manifesti una necessitat mitjançant una entrevista amb un professional, tinguem eines que puguin cribrar això. La idea és que tots els centres de serveis socials i professionals utilitzin la mateixa eina, perquè això permetrà posteriorment avaluar de manera més fiable i amb una cronologia més estable quines respostes estem donant.

"En deu o vint anys ens enfrontarem a un envelliment poblacional que requerirà que els professionals socials intervinguem de manera diferent"

- Quins són, dins de les diferents atencions per les quals vetllen els serveis socials, els àmbits que més pes tenen i requereixen un esforç major?

- Des de serveis socials el que sabem és que en deu o vint anys ens enfrontarem, tal com ja ho fem però no de forma tan intensa, a un envelliment poblacional que requerirà que els professionals socials intervinguem de manera diferent. 

- Per què?

- La intervenció social dels darrers anys s’ha dedicat a pal·liar situacions de crisi, la intervenció que es fa és bàsicament pal·liativa i no preventiva. El que hem de fer, i l’envelliment és una oportunitat per a fer-ho perquè encara tenim un marge de vint anys, és reorientar la intervenció social i abandonar aquesta funció pal·liativa i substituir-la per una de preventiva. La majoria de la gent que ara té 40 anys, quan en tingui 70 no voldrà estar en residències sinó rebre una atenció dins de l'entorn més immediat i domiciliari del que es fa ara.

- S’acabaran les residències?

- No, n’hi haurà d’haver també perquè es donaran casos, i sobretot cap al final de la vida, en què les persones hauran de deixar les llars i ser ateses en espais especialitzats. Però la majoria de persones que actualment estan en una residència no hi volen anar perquè saben que és el pas previ a morir, i a morir fora de casa seva. 

- Per tant, l’envelliment a casa i l’atenció domiciliària és un dels reptes que teniu?

- Sí, però no l'únic. Un altre repte és situar la prevenció allà on toca: ampliar la cobertura a tota la població de manera que puguem estar prevenint situacions que ara podem detectar però que no estem intervenint per falta de recursos o perquè el nostre model d’intervenció encara posa molt de pes en la pal·liació, que s’ha de seguir fent, però el sistema necessita posar atenció en la prevenció. 
 

Benedí explica quins són els reptes de la direcció general de Serveis Socials Foto: Josep M Montaner


La pobresa té un perfil molt clar: les dones són les que més pateixen la manca de recursos. Des de la direcció general contemplen introduir la perspectiva de gènere en les vostres actuacions?

- I tant, de fet, aquesta introducció de la perspectiva de gènere és el repte més important que tenim i no només perquè les professions socials són absolutament feminitzades, de fet, la majoria de la població que es dirigeix als serveis socials és atesa per dones.

- Quin paper poden jugar els serveis socials en combatre la feminització de la pobresa?

- Sabem que els serveis socials poden ser eines d'acompanyament en la detecció de situacions de violència i vulnerabilitats que patim les dones, i la incorporació de la perspectiva de gènere en la planificació i provisió i avaluació de l’atenció social és una prioritat màxima d’aquesta conselleria.

- La introducció de la perspectiva de gènere s'encara a través de la formació de professionals?

- La introducció de la perspectiva de gènere segueix un cicle clàssic pel que fa a les polítiques públiques. No és només una qüestió de formació de professionals, que també és important, sinó una qüestió que passa perquè el lideratge de l’organització assumeixi això com una prioritat, alhora que els instruments de planificació, provisió i avaluació incorporin aquesta perspectiva i que es faci transversal de manera que no sigui només una qüestió d’una única unitat, sinó que sigui extensiu.

- La població coneix els serveis socials i sap com dirigir-s'hi?

- No, i crec que aquí cal fer un esforç d’explicar què és, que tothom hi pot accedir, i explicar quines són les tipologies de necessitats que ens plantegem. Tenim una imatge molt esbiaixada del que són els serveis socials: ens pensem que només les persones en una situació d’exclusió social o pobresa extrema són usuàries del sistema de serveis socials i això no és així.

"Sabem que hi ha moltes dones que viuen en situacions de pobresa i de necessitat que mai expressaran una demanda"

- Tornant a les dones: quin impacte té aquesta falta d'esforç per explicar què són els serveis socials?

- Les violències físiques, econòmiques i estructurals que pateixen moltes dones a vegades fa que es dirigeixen als serveis socials, però també hi ha un gruix poblacional important que no ho fa ni ho farà mai, sigui perquè desconeix l'existència d'aquests serveis o perquè no s'identifica en aquesta situació de necessitat. És una tasca lenta però no pararem de fer-ho, perquè la feminització de la pobresa existeix. La nostra feina és arribar a tot el territori.

- L'exemple més flagrant podria ser la violència masclista?

- Exacte, malgrat que la provisió no li pertoqui a la meva direcció general. Sabem que hi ha moltes dones que viuen en aquesta situació i que mai expressaran una demanda. No només en l’àmbit judicial, sinó dirigint-se a un servei d’atenció a les dones o recorrent a un servei d’intervenció especialitzada. I a escala social passa el mateix: actualment sabem que hi ha molta gent que no expressarà una demanda ja sigui pel desconeixement, la falta de capil·laritat a vegades dels centres de serveis socials, per la inequitat en la provisió de determinades atencions... per tant tornem al d’abans: la feina que tenim és la d’estendre el sistema a tothom. Perquè si no, no donarem cobertura a tota la població.

- Quines són les variables que s'han de tenir en compte a l'hora d'incorporar la perspectiva de gènere?

- La feminitizació de la pobresa, la manca d’indicadors i dades quantitatives que tinguin en compte la variable sexe, fet que invisibilitza les dones a les dades oficials, la divisió del treball establerta pel sistema sexe-gènere, la iniquitat a l’àmbit laboral i l’esquerda salarial. També voldria mencionar els rols i jerarquies establertes pel patriarcat, ja que en molts casos les dones no són les titulars dels contractes de subministrament, malgrat que han de vetllar per l’equilibri entre el pagament de factures i l’habitabilitat de la llar. 
 
- Vostè comentava que tothom pot ser persona usuària d'aquest sistema de serveis socials. En quina forma apareixen les ajudes?

- No només són ajudes de caràcter material. Podem estar en situacions de mancança material, d’emergència habitacional, o de pobresa energètica. Però també podem viure situacions de violència intrafamiliar, desemparaments... i les ajudes no seran, potser, materials. Tampoc tenen per què tenir relació amb la capacitat econòmica o nivell d'estudis. Són qüestions transversals que afecten a tota la població, no només a aquelles persones afectades per la pobresa i exclusió social.

 

Benedí, durant la conversa amb NacióDigital Foto: Josep M Montaner


- Creu que existeix cert estigma del què vol dir "recórrer als serveis socials"?

- Està estigmatitzat el sistema, per això cal que fem un esforç molt intens en explicar molt bé i repetidament què fem, què atenem i què no, què li pertoca atendre a altres sistemes, i com hi podem accedir. És l’única manera de fer que persones que tenen necessitats relacionals o d’autonomia s’hi puguin acostar, i puguem ampliar la cobertura a tota la població.

- Preocupen els efectes de la pobresa energètica i el cas més recent és el de l'incendi a Badalona. Un dels exemples més recordats és el de l'àvia de 81 anys morta a Reus, l'any 2016, en un incendi causat per una espelma perquè li havien tallat la llum. Com ha evolucionat des d'aleshores l'abordatge d'aquest fenomen des dels serveis socials?

- Nosaltres no detectem directament els nivells d’afectacions de les problemàtiques socials, però sí que el nombre de les ajudes socials de pobresa energètica ha augmentat en els últims anys. Tot i així, no tinc la sensació que hi hagi hagut un increment de la pobresa energètica, sinó un increment de la demanda. S’ha fet visible què és, a través de situacions desagradables i perquè s’han posat els mecanismes necessaris, com la llei 24/2015

- Pel que fa als pressupostos catalans, segons un document al qual ha tingut accés NacióDigital, la despesa de treball i afers socials augmentarà en 220,9 milions d'euros. Cap on anirà la inversió principalment?

- Hi ha qüestions que s’estan fent i que es poden fer diferent i que això podria implicar reorientar els pressupostos cap a una altra banda o una altra, però abans de decidir on van els diners cal posar un model i organitzar, que és el que estem treballant. Els diners són limitats i els recursos no són infinits.

- Quines són les qüestions que s’estan fent i que es podrien fer diferents?

- El que volem és modificar el sistema actual per enfocar-lo cap a un sistema basat en actuacions preventives, en una ampliació de cobertura fins a arribar a tota Catalunya. La idea és fer virar el sistema actual de la pal·liació a la prevenció, i poder fer una atenció centrada i especialitzada en les persones. Volem que el sistema sigui el que s’adapti a la persona i no al revés. Això implica no només una inversió econòmica, sinó un canvi en com estem atenent les persones i com planifiquem els recursos.

- Actualment, el 100% de les persones que sol·liciten ajudes als serveis socials reben una resposta?

- No es pot contestar de manera categòrica perquè és una resposta que no sé ara, però que serà la nostra obligació tenir aquesta informació en un futur a mitjà termini. En qualsevol cas, totes les persones que s’adrecen als centres de serveis socials tenen algun tipus de resposta. A vegades és una resposta que no és satisfactòria, perquè cadascú té les seves expectatives i a vegades la resposta que et pot donar el sistema no es correspon, però això passa en altres àmbits també.

- Com creu vostè que haurien de ser els serveis socials el 2030?

- Els serveis socials haurien d’estar donant cobertura a tota la població en l’àmbit preventiu. El model d’atenció sanitària Kaiser permanente pot servir per il·lustrar aquesta idea en l'àmbit social: segons el model, que és representat en forma de piràmide, hi ha d’haver molts recursos destinats a la població que està en una situació greu d’exclusió social i de risc. Aquest gruix representa la punta de la piràmide i són els minoritaris en una societat. Al mig s'hi troba la població que està en una situació de risc i que requereix recursos de manera puntual però que després surt de la piràmide, i a la base hi ha la majoria de la població que és la que requereix unes mesures preventives.

- És a dir: més recursos per qui més ho necessita, més recursos per qui en situacions concretes els pugui necessitar, i mesures de prevenció per a la majoria de la població? 

- Correcte. Tenir la capacitat de detectar, atendre i acompanyar puntualment i de derivar, si és necessari a altres sistemes o recursos. Això és el que espero que puguem estar fent el 2030 a tota Catalunya. Hauríem d’estar donant una cobertura a tota la població si més no en l’àmbit de la prevenció, hauríem d’estar donant una actuació més ajustada en l’àmbit de l’exclusió i risc social, i en aquella població amb caràcter més intensiu, doncs hauríem de poder estar donant una atenció més ajustada.
 

Benedí parla sobre els propòsits de la direcció general de Serveis Socials Foto: Josep M Montaner


- I com hauria de ser aquesta atenció?

- Els centres de serveis socials haurien de ser coneguts per a tothom, que tothom tingués una professional de referència del sistema de serveis socials, de la mateixa manera que passa amb els metges de família. Els centres de serveis socials haurien de ser espais en els quals els mateixos professionals es trobessin per coordinar-se, i posteriorment, els mateixos haurien de sortir al carrer i fer o bé atenció comunitària o en l’entorn domiciliari a escala individual.

- És a dir, crear un sistema que s'adaptés a les persones?

- Sí, i fer qualsevol tramitació des d’un dispositiu mòbil, que a més els permetés registrar tota l’activitat i fer els informes de manera àgil, així com facilitar les tramitacions de prestacions o ajudes. Proporcionar una atenció a tothom de forma especialitzada i personalitzada però que actua de forma preventiva, perquè l’única manera que tenim d’assegurar que vivim en un país socialment just, equitatiu i igualitari és assegurant que tots tenim les mateixes oportunitats. I la construcció i consolidació d’un sistema que atengui aquestes necessitats socials és bàsic per a qualsevol societat.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació