targetes black

Rato responsabilitza el Banc d'Espanya de la fusió que va donar lloc a Bankia

L'Audiència Nacional manté l'acusació per delicte d'estafa a més de trenta persones per la sortida de l'entitat bancària

per Redacció , 8 de gener de 2019 a les 12:14 |
Bankia, en el seu debut a la borsa | Europa Press
Aquesta informació es va publicar originalment el 8 de gener de 2019 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
L'expresident de Bankia Rodrigo Rato ha assegurat que la fusió de les sis caixes que va acabar amb el naixement del grup BFA-Bankia es va realitzar a petició del Banc d'Espanya. En la seva compareixença aquest dimarts al judici sobre la sortida a borsa de l'entitat, ha afirmat que va ser el Banc d'Espanya qui va dictar les instruccions sense "deixar massa opcions", i que per això es va optar per la fusió, que era l'única manera de complir amb els requisits de la capital. 

Concretament, Rato -que ha contestat les preguntes de la Fiscalia- ha assegurat que el llavors governador del Banc d'Espanya el va trucar per telèfon i el va citar a la seva oficina quan era president de Caja Madrid, conjuntament amb el president de Bancaixa, José Luis Olivas, per començar a negociar la fusió.


"El Banc d'Espanya em va comunicar oficialment la seva opinió que Caja Madrid i les altres sis caixes -Bancaixa, Caja Ávila, Caja Canarias, Caixa Laietana, Caja Segovia i Caja La Rioja- eren raonablement viables", ha assenyalat. Sobre això, la fiscal ha respost que, segons un informe intern d'inspectors del Banc d'Espanya, hi havia caixes que es trobaven amb una "escassa generació de recursos per cobrir necessitats de sanejament i insolvència".

No obstant això, Rato ha negat que tingués accés a aquest informe, que era intern del mateix Banc d'Espanya i que "es contradiu literalment amb el que va dir en el moment de la creació del SIP". D'aquesta manera, ha defensat que l'opinió oficial i vinculant del supervisor bancari era la de la seva comissió executiva, que afirmava que les caixes eren "perfectament viables" i que els processos de reestructuració venien donats si les entitats volien tenir accés al capital necessari per complir amb els requisits de l'EBA.


En aquesta causa, els 33 acusats són jutjats per presumpta estafa als inversors que van donar suport a la sortida de Bankia a la borsa, després de la fusió de les caixes. Segons constava en l'auto d'obertura de judici oral, els membres del consell d'administració van aprovar "comptes maquillats" sobre la veritable situació de les entitats amb un "conseqüent perjudici", tant per a aquelles persones que van subscriure accions de l'entitat mercantil com per a l'Estat. 

El cas Bankia


El judici se celebra a l'Audiència Nacional de San Fernando d'Henares (Madrid), i analitza la sortida a borsa de Bankia el juliol de 2011, el conegut com a "cas Bankia". Aquest dimarts s'havia de debatre les qüestions prèvies i estava previst l'inici de les declaracions dels acusats. 

Si és condemnat, Rato sumaria aquesta condemna a la que ja compleix a la presó de Soto del Real per apropiació indeguda en el cas de les "targetes black" de Caja Madrid. De fet, l'expresident de Bankia ha arribat a l'Audiència Nacional en furgó de la Guàrdia Civil des de la presó.

El judici deriva de les investigacions que va portar a terme el jutge de l'Audiència Nacional Fernando Andreu, arran de la querella de Unión, Progreso y Democracia (UPyD). En aquest cas, el partit llavors liderat per Rosa Díez va acusar el banc d'haver estafat els seus inversors, així com d'haver falsificat els comptes. A aquesta querella s'hi va sumar, poc després, la que van interposar ciutadans del moviment 15-M. Arran de la investigació de l'Audiència van sortir a la llum les famoses targetes "black", que han acabat propiciant condemnes a Rato i a 63 persones més a penes de presó d'entre quatre mesos i quatre anys de presó i sis mesos.

Està previst que fins el 26 de juny se celebrin tres sessions (dilluns, dimarts i dimecres) cada setmana, de manera que aquesta únicament hi haurà dues sessions, la de dimarts i la de dimecres. La Fiscalia només acusa quatre dels 34 asseguts a la banqueta: l'expresident i l'exvicepresident de Bankia, Rodrigo Rato i José Luis Olivas, respectivament, i els exconsellers José Manuel Fernández Norniella i Francisco Verdú Pons.

Rebutja qüestions prèvies

L'Audiència Nacional també ha determinat rebutjar la majoria de qüestions prèvies presentades pels acusats del judici i, per tant, es continua l'acusació contra totes les persones que ja s'asseuen al banc dels acusats. 

Per altra banda, tambe indica que no po existir una acusació cpa a Deloitte, Bankia i BFA per un delicte de falsedat comptable perquè "les persones jurídiques no s'emmarquen dins del cercle de possibles responsables penals d'aquest delicte" i, per tant, estableix que les acusacions se circumscriuran només al delicte d'estafa als inversors.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació