El que caldria plantejar-se és què està disposat a fer Pedro Sánchez per tenir pressupostos. Sabem que Pablo Iglesias hi està compromès, però no es pot dir el mateix del president espanyol, tenallat pels seus barons i la dreta. L'assumpte ha tibat internament el PDECat, on conviuen sectors més moderats i partidaris de seguir Carles Puigdemont en una estratègia de tensió que ja no són capaços de dir cap a on porta ni com. A l'executiva d'ahir van aflorar les tensions. No per l'encaix amb la Crida, que segueix sense resoldre's i amenaça d'enquistar-se malgrat les gestions de Jordi Sànchez des de Lledoners, sinó per si cal o no permetre que els pressupostos es tramitin. Un sector del partit, que és majoritari al grup al Congrés, vol que es faciliti el debat per poder-hi votar a favor si el PSOE es mou i no perdre amplitud. Els afins a Puigdemont, amb Míriam Nogueras al capdavant, són, com ara ERC, partidaris del no a tot. Ho explica Oriol March en aquesta crònica.
Desafiament al TC? El Govern de Quim Torra posa aquest dimarts fil a l'agulla per recuperar algunes de les lleis socials suspeses pel Tribunal Constitucional, tal com va anunciar el president en el seu discurs de cap d'any. El consell executiu aprovarà l'avantprojecte de la llei òmnibus que aplegarà un primer paquet i la previsió és aprofitar escletxes que evitin entrar en col·lisió amb el tribunal. Aquí podeu llegir la informació que en fan Oriol March i Sara González per saber com s'ho faran. Recuperar-les és també un dels compromisos que l'independentisme va assumir el passat juliol al Parlament i una de les poques passes concretes que Pedro Sánchez es va avenir a fer. Els ritmes, però, han estat lents. Fins ara, el govern espanyol ha retirat el recurs contra la llei catalana de sanitat i la de pobresa energètica i emergència habitacional.
Doncs sí, el CIS ajuda el PSOE. L'anàlisi i el tractament de les dades que fa Roger Tugas serveix perquè recolzem les nostres suposicions en fets o que oblidem llegendes urbanes. El Centre d'Investigacions Sociològiques, l'ens demoscòpic del govern espanyol, va canviar fa poc la periodicitat de les seves enquestes amb estimació de vot. Eren trimestrals i ara són mensuals en un clar intent que qualli la sensació del bon estat de forma del PSOE. L'ens que dirigeix l'exdirigent del PSOE José Félix Tezanos ha canviat tres cops la forma de presentar els resultats. I ha aconseguit l'efecte desitjat: càstig al PP i premi pel PSOE. Aquí podeu llegir l'anàlisi de dades i veure els gràfics que ho demostren. Per cert que avui el PP i Vox tenen una reunió important a Andalusia que pot facilitar el govern de dretes. Al matí es troben les executives estatals dels populars i els socialistes. Les polítiques de gènere són al punt de mira dels ultres. Joan Serra Carné en parla a la Veu de Nació del sentit que tenen i la lluita de les dones. Per cert que Vox és un partit que s'ha finançat de forma curiosa durant la seva curta vida. A Iran hi trobareu algunes raons. Bernat Surroca ho explica en aquesta informació.
Vist i llegit
L'activista i columnista Ruth Toledano escrivia ahir un article a eldiario.es sobre el debat entorn el que la dreta anomena "ideologia de gènere" ara que les polítiques d'igualtat es qüestionen per satisfer Vox i assegurar-se la presidència de la Junta d'Andalusia. Toledano es fixava en el discurs sobre aquest assumpte de la diputada i dirigent del PP Andrea Levy, a qui definia com "una mercenària de gènere". No sortia gens ben parada.
El passadís
Gonzalo Boye, advocat dels polítics catalans a l'exili, és un personatge polifacètic. Va estar vinculat a moviments d'extrema esquerra i se'l va condemnar per col·laborar amb ETA. Boye ha tingut una relació d'alts i baixos amb formacions com IU o Podem i amb mitjans com El Diario o Mongolia. Com a lletrat té, però, altres representats com ara el narco Sito Miñanco (us recomano el llibre i la sèrie Fariña) o la Federació Palestina de Futbol. Els palestins tenen contractat Boye per a que els representi davant la FIFA ja que tenen constants polèmiques amb Israel i la seva federació per la tensió bèl·lica que es viu a aquells territoris. Els palestins no han estat mai capaços de classificar-se per un mundial, però estan ben assessorats davant les instàncies internacionals de l'esport rei.
L'efemèride
Tal dia com avui de l'any 1959, fa exactament 60 anys, Fidel Castro, al capdavant d'una guerrilla patriòtica, el Moviment 26 de juliol, entrava triomfal a l'Havana, la capital de Cuba, després de fer-se amb el poder a l'illa instaurant un règim que viraria cap al socialisme i que encara dura. El dia 1 d'aquell any el dictador Fulgencio Batista va fugir de l'illa i el dia 8 els revolucionaris van entrar triomfants a la capital. Les tensions constants amb els Estats Units han marcat la trajectòria del moviment dels "barbuts" de la Sierra Maestra, que va tenir com a primers protagonistes els germans Castro (Raúl va succeir el seu germà com a president fins que l'any passat va deixar pas a Miguel Díaz-Canel), Ernesto Che Guevara i Camilo Cienfuegos. Aquí en podeu veure les imatges amb la música de Carlos Puebla i altres informacions.
L'aniversari
El 8 de gener de l'any 1933 va néixer a Barcelona l'escriptor Juan Marsé, un dels novel·listes en llengua castellana més importants encara viu i de formació autodidàctica. Les seves obres tenen Barcelona com a escenari. Marsé, que va rebre el premi Cervantes el 2008, va començar a escriure en revistes i obres com Últimas tardes con Teresa, El amante bilingüe o El embrujo de Shangai el van consagrar com a escriptor. Poc després del referèndum de l'1-O va escriure un article a El País en forma de carta al seu amic Jaime Gil de Biedma, intel·lectual barceloní de la seva generació, criticant el procés.
subdirector de NacióDigital
Fes clic aquí per subscriure't-hi