Junts fem més Nació     FES-TE SUBSCRIPTOR
Entrevista

Junqueras i Romeva: «Tenim ganes de judici, és una oportunitat per explicar-nos»

Els dos dirigents empresonats expliquen des de Lledoners a NacióDigital com preparen la seva defensa i per què consideren que dialogar amb Pedro Sánchez és el millor camí

per Sara González, Presó de Lledoners, 6 de gener de 2019 a les 19:58 |
Oriol Junqueras i Raül Romeva, en una imatge d'arxiu | ACN
"Tenim ganes de judici, és una oportunitat per explicar-nos. Portem un any silenciats a la força i, quan tens raó, és un plaer poder-se explicar". Amb aquesta actitud afronta Oriol Junqueras el moment de plantar-se davant del Tribunal Suprem. Arrencat ja el 2019, Lledoners és, no només epicentre de la presa de decisions en l'àmbit polític, sinó la cuina de l'estratègia de defensa. "L'estem preparant sabent que el judici no serà just. Sabem a què anem", admet Raül Romeva.

Els dos presos polítics expliquen en dues trobades des de la presó de Lledoners a NacióDigital el fil discursiu de la defensa, consensuat entre tots els dirigents empresonats. El gran leitmotiv serà subratllat que "és fals" que hi hagi un problema de "convivència a Catalunya" o entre "catalans", sinó que el que passa a Catalunya és "un símptoma" que hi ha un "problema de la percepció democràtica a Espanya", on també es produeix una "persecució" de la llibertat d'expressió i on creixen partits com Vox. "Catalunya és el símptoma però no és el problema", resumeix Romeva. 


La defensa: negar el delicte, acusar l'Estat i demanar una sortida política

Entenen, doncs, que al judici no hi aniran com a "catalanistes independentistes", sinó com a "demòcrates". I, justament per això, esperen que hi empatitzin persones que sense ser independentistes ni tan sols republicanes entenguin que el problema de fons és de tall democràtic. L'estructura de la seva defensa, relata Romeva, es dividirà en tres parts. La primera és que no aniran a defensar-se d'un suposat delicte: "Nego la major, no n'he comès cap". Un dels arguments que utilitzaran és que celebrar un referèndum està explícitament despenalitzat del codi penal -així es va votar al Congrés l'any 2005- i posaran com a exemple el cas del Canadà amb el Quebec. "Allà no era legal fer un referèndum però el Tribunal Suprem va determinar que, quan una part del territori significativament rellevant ho planteja, s'ha d'abordar políticament", argumenta.

Recordaran, en aquest sentit, que es van presentar a les eleccions amb un programa electoral que incloïa la independència i que era perfectament legal i que, per tant, el que van fer era "legítim". "Sí, soc responsable d'haver organitzat un referèndum i no me'n penedeixo d'haver-lo fet. El reivindico", sentencia l'exconseller d'Exteriors, que afegeix que el fet que no fos "suficient" tot allò que es va fer la passada legislatura no vol dir "que no fos necessari", tot i que en alguns casos haguessin volgut fer-ho d'una altra manera. Diu, però, que autoflagel·lar-se "no serveix de res" i que, com en el món de l'esport, prefereix parlar d'aprenentatge. "El camí no serà fàcil, ràpid ni indolor, però és irreversible. Assumeixo la presó com a eina", referma Romeva.

Romeva: "Acuso l'Estat de cometre delictes com la prohibició de reunió, anar en contra de la llibertat d'expressió o la violència per part de la policia l'1-O i més enllà"

El segon eix discursiu anirà adreçat a subratllar que impedir un referèndum "sí que és delicte". "Per tant, acuso l'Estat de cometre delictes com la prohibició de reunió, anar en contra de la llibertat d'expressió o la violència per part de la policia l'1-O i més enllà", afirma l'exconseller, que considera que, "vagi com vagi el judici", ja hi ha prou motius perquè Estrasburg es manifesti. 

En tercer lloc, reivindicaran que la solució al conflicte ha de passar per la política i no pels tribunals. "Empresonant-nos no només no desapareix el problema, sinó que amb la nostra presentació davant del tribunal posarem el conflicte davant d'uns focus que són necessaris", sosté Romeva. El fet que el judici sigui retransmès, puntualitza Junqueras, és la gran eina per poder-se adreçar directament a la societat catalana, espanyola i europea. "El món ha de veure que la nostra causa és pacífica i demòcrata i que volem resoldre un problema polític per la via política", subratllen tot entenent que el seu pas per la presó "no es motiu de tristesa" perquè pot ser una "palanca de canvi". 

Junqueras: "Ningú és més independentista que jo i ningú té més pressa que jo. La meva obligació és fer-ho possible. Qualsevol plantejament és irrealitzable sense un mínim diàleg"

És en aquest context, en la convicció que cal trobar una sortida política al conflicte, que els dirigents empresonats emmarquen la voluntat de diàleg amb el govern espanyol. Junqueras té vocació de ser molt clar davant d'aquells sectors de l'independentisme que desconfien que aquesta estratègia doni fruits: "Ningú és més independentista que jo i ningú té més pressa que jo. La meva obligació és fer-ho possible. Qualsevol plantejament és irrealitzable sense un mínim diàleg".

Amb aquesta premissa, aposta per ser "suaus en les formes i clars en els continguts". Perquè la suavitat en les formes, sosté, "reforça la qualitat" del contingut, mentre les asprors de les formes "eclipsen" la claredat del contingut. "Hem de demostrar una actitud dialogant", conclou, i afegeix: "L'alternativa al diàleg sol ser sempre pitjor".
 

Romeva i Junqueras, en una reunió posterior a la declaració d'independència. Foto: ACN


Romeva resumeix la dicotomia que, sota el seu parer, ha de resoldre Pedro Sánchez. "Pot ser un Rajoy i fer més gran el problema enlloc de resoldre'l o ser un Cameron i, tot i no estar a favor de la independència, ser demòcrata", etziba. "Demano a Sánchez amb humilitat, respecte i fraternitat que assumeixi la dimensió política d'aquesta qüestió. Seguim en un procés judicial, els discursos públics segueixen negant la dimensió política de la qüestió. Pot canviar això? Espero que sí. Si assumeix la dimensió política, ha de ser conseqüent i entendre que no es pot fer política tenint presos polítics", afirma Romeva.

Romeva: "Si Sánchez assumeix la dimensió política, ha de ser conseqüent i entendre que no es pot fer política tenint presos polítics"

Què implica aquesta petició? Que el govern espanyol assumeixi que és molt més difícil un diàleg sincer i efectiu en qualsevol matèria, també per aprovar els pressupostos de l'Estat, si hi ha presos polítics. Fins ara, el govern espanyol ha subratllat que no pot interferir en el poder judicial, però els presos alerten que això és justament el que va fer l'executiu de Rjoy i que ara està a les mans de Sánchez desfer o no aquest camí. "Estem a la presó perquè el govern anterior va interferir en la justícia. Va donar unes determinades ordres a la fiscalia. Demanen a Sánchez que reverteixi el que s'ha fet. Si realment està d'acord amb què no hi hagi ingerència de la política en la justícia, que corregeixi allò que s'ha fet malament", insisteix Romeva.

El suport als pressupostos: "Actuarem en funció del context"

Per tant, poder negociar en llibertat, asseguren, seria el millor escenari per a l'objectiu de Sánchez d'aprovar els pressupostos generals de l'Estat. Si no es dona aquesta situació, argumenta Junqueras, "tot dependrà del conjunt global de la situació". Primer, diu, cal que el president del govern espanyol expliqui els pressupostos, que els presenti. "Nosaltres actuarem en funció del context. Dependrà de les circumstàncies", puntualitza. Entrant en concrecions, el líder d'ERC entén que el suport als pressupostos passa per rebre per part de Sánchez "propostes plenament i conscientment democràtiques" i, en aquest sentit, que hi hagi "una proposta per resoldre el conflicte amb Catalunya", entén que és "indispensable en qualsevol perspectiva democràtica". El resum que fa de tot plegat és que el projecte polític de Sánchez no pot anar "dissociat d'un dèficit democràtic" o d'un marc polític que, segons els dirigents empresonats, intenta "inhabilitar la voluntat majoritària" del Parlament. 

Junqueras: "No tenim més confiança en PP, Cs i Vox. És molt significatiu que al capdavant de l'acusació hi hagi un partit d'extrema dreta. Explica molt bé el marc ideològic de qui ens acusa"

En tot cas, Junqueras és conscient que l'alternativa que dibuixen les enquestes al govern de Sánchez són pitjors. "No tenim més confiança en PP, Cs i Vox. En aquest escenari tothom hi té responsabilitat", sosté. En aquest sentit, el dirigent republicà fa notar que és "molt significatiu" que al capdavant de l'acusació contra ells hi hagi un partit d'extrema dreta que està en contra de la llei per combatre la violència masclista i en contra dels immigrants. "Explica molt bé el marc ideològic de qui ens acusa", argumenta. 

Petició a Torra: crear "espais per canalitzar els grans consensos"

Si a Sánchez li demanen que assumeixi la dimensió política del conflicte, del president Quim Torra n'esperen que entomi el "repte de crear espais per canalitzar" tres consensos del 80% que, segons Romeva, hi ha a la societat catalana: que la resolució del conflicte s'ha de fer a través d'un referèndum, la república davant la monarquia com a forma d'estat i el fet que la repressió i la presó és inacceptable. "Sánchez demanava consensos a Catalunya que apleguin el 75%, doncs aquí tenim tres", adverteix Romeva, qui considera que des del Govern s'ha de treballar per potenciar-los anant "més enllà de l'acord entre dos partits".

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

 

Participació