06
de gener
del
2019
Actualitzat
a les
7:25h
Accés M11. Passadís estret de vidres translúcids. Esglaons avall. Tres plantes. S'obre l'M3 per sortir per l'M4. Pati immens, rectangular, buit i fred. De l'M15 a l'M16 i, finalment l'M26. Accés P04 i, destí final, locutori 4. Dret, somrient, una mà a la butxaca i l'altra preparada per llançar un petó a l'aire i després estampar-la contra el vidre. És ja tota una salutació clàssica a Lledoners. És quatre de gener i, tot i que sovint les temperatures se situen sota zero a primera hora del matí, Oriol Junqueras vesteix camisa de quadres de tons blaus de màniga curta. Argumenta que és un desafiament als refredats.
"Jo em llevo a les sis del matí per nedar. I m'asseco amb el ventilador, no amb la tovallola". Ho diu amb to burleta i mitja cella amunt mentre mira de reüll el seu company i amic, que porta penjant d'una espatlla una motxilla blava del Club Natació Sabadell i que li respon la juguesca amb un "ja, ja" farcit d'ironia. "Ja li diem que fa fred!", replica Raül Romeva, enfundat en un jersei esportiu blau jaspiat i amb el llibre de Kilian Jornet (Res és impossible) sota el braç. L'havia guardat expressament per començar-lo a llegir l'1 de gener. Molt més enllà de la broma, traspua una amistat iniciada quan eren eurodiputats i cimentada ara entre barrots.
Quan la presó es fa més presó
Saben que esgoten els darrers dies abans de ser traslladats de nou a Madrid. La preocupació per aquest moment traspassa el vidre del locutori 4, de marcs metàl·lics color verd Guàrdia Civil. No tant pel judici, perquè els presos manifesten que tenen ganes d'afrontar el moment d'explicar-se públicament, sinó pel trasbals familiar que implicarà durant mesos els desplaçaments, de nou, a Estremera o la presó on se'ls designi. 600 kilòmetres amunt, 600 kilòmetres avall. En tren o en cotxe i, en molts casos, amb nens, per compartir uns minuts que sempre tenen regust de poc.
Les festes han estat estranyes lluny de casa. En temps de recolliment familiar la presó sempre es fa més presó. Junqueras va veure els seus fills, el Lluc i la Joana, dues vegades abans de Nadal i el van visitar també ahir per la vigília de Reis. "El pas per la presó ens farà més forts a tots. És una experiència que ens haurà fet madurar tant a nosaltres com als nostres fills", afirma Romeva.
Més enllà de les famílies, han fet esforços per construir un caliu mínimament festiu a la presó. "Hi ha hagut un bon ambient i hem intentat compartir coses amb els companys", explica Junqueras. No han faltat classes d'història del Nadal, del solstici d'hivern i del Tió, una de les tradicions que més curiositat genera fora de les fronteres catalanes. "Molts dels presos no saben què és", relata Romeva. I és que a Lledoners cada matí saluden en fins a vuit llengües. Des de croat a albanès. Tot i això, a l'entrada gris de la presó hi ha irromput aquests dies un dels tradicionals troncs amb un somriure colorit.
La presó com a "eina"
Els set presos polítics empresonats a Sant Joan de Vilatorrada fan molta vida conjunta i estan en cel·les individuals consecutives. De la 58, que és la de Romeva, a la 64, que és la de Junqueras. Els presos que van fer la vaga de fam s'han recuperat bé, mengen amb normalitat i fan esport amb moderació. Ara, la preparació del judici ocupa bona part del seu temps, com també segueix havent-hi molta dedicació a l'anàlisi política de la situació i, encara més enllà, reflexió sobre projectes de futur a partir de l'anàlisi de la pròpia presó.
"Les presons són el castell de l'oblit. O t'obliden o tu te n'oblides del que passa fora. Nosaltres tenim la funció de posar llums i taquígrafs a la presó", relata Romeva, que la defineix com un "receptacle on s'acumulen molts dels fracassos de la societat". Per tant, interpreta que conèixer la presó serveix per conèixer el país i saber detectar i analitzar aquests fracassos és clau, assegura, per combatre'ls a través d'un projecte polític. La presó doncs, se la prenen com una "eina" i una "palanca de canvi", tant per denunciar el dèficit democràtic que consideren que hi ha a Espanya com per enfortir el projecte de país que defensen. "Sortirem, i sortirem més forts", conclouen.
"Jo em llevo a les sis del matí per nedar. I m'asseco amb el ventilador, no amb la tovallola", bromeja Junqueras
"Jo em llevo a les sis del matí per nedar. I m'asseco amb el ventilador, no amb la tovallola". Ho diu amb to burleta i mitja cella amunt mentre mira de reüll el seu company i amic, que porta penjant d'una espatlla una motxilla blava del Club Natació Sabadell i que li respon la juguesca amb un "ja, ja" farcit d'ironia. "Ja li diem que fa fred!", replica Raül Romeva, enfundat en un jersei esportiu blau jaspiat i amb el llibre de Kilian Jornet (Res és impossible) sota el braç. L'havia guardat expressament per començar-lo a llegir l'1 de gener. Molt més enllà de la broma, traspua una amistat iniciada quan eren eurodiputats i cimentada ara entre barrots.
Quan la presó es fa més presó
Saben que esgoten els darrers dies abans de ser traslladats de nou a Madrid. La preocupació per aquest moment traspassa el vidre del locutori 4, de marcs metàl·lics color verd Guàrdia Civil. No tant pel judici, perquè els presos manifesten que tenen ganes d'afrontar el moment d'explicar-se públicament, sinó pel trasbals familiar que implicarà durant mesos els desplaçaments, de nou, a Estremera o la presó on se'ls designi. 600 kilòmetres amunt, 600 kilòmetres avall. En tren o en cotxe i, en molts casos, amb nens, per compartir uns minuts que sempre tenen regust de poc.
Les festes han estat estranyes lluny de casa. En temps de recolliment familiar la presó sempre es fa més presó. Junqueras va veure els seus fills, el Lluc i la Joana, dues vegades abans de Nadal i el van visitar també ahir per la vigília de Reis. "El pas per la presó ens farà més forts a tots. És una experiència que ens haurà fet madurar tant a nosaltres com als nostres fills", afirma Romeva.
Durant les festes de Nadal, els presos polítics han explicat què és el Tió a la resta d'interns, així com la història d'aquesta festivitat i del solstici d'hivern
Més enllà de les famílies, han fet esforços per construir un caliu mínimament festiu a la presó. "Hi ha hagut un bon ambient i hem intentat compartir coses amb els companys", explica Junqueras. No han faltat classes d'història del Nadal, del solstici d'hivern i del Tió, una de les tradicions que més curiositat genera fora de les fronteres catalanes. "Molts dels presos no saben què és", relata Romeva. I és que a Lledoners cada matí saluden en fins a vuit llengües. Des de croat a albanès. Tot i això, a l'entrada gris de la presó hi ha irromput aquests dies un dels tradicionals troncs amb un somriure colorit.
L'entrada de la presó de Lledoners, a Sant Joan de Vilatorrada Foto: Sara González
La presó com a "eina"
Els set presos polítics empresonats a Sant Joan de Vilatorrada fan molta vida conjunta i estan en cel·les individuals consecutives. De la 58, que és la de Romeva, a la 64, que és la de Junqueras. Els presos que van fer la vaga de fam s'han recuperat bé, mengen amb normalitat i fan esport amb moderació. Ara, la preparació del judici ocupa bona part del seu temps, com també segueix havent-hi molta dedicació a l'anàlisi política de la situació i, encara més enllà, reflexió sobre projectes de futur a partir de l'anàlisi de la pròpia presó.
"Les presons són el castell de l'oblit. O t'obliden o tu te n'oblides del que passa fora. Nosaltres tenim la funció de posar llums i taquígrafs a la presó", afirma Romeva
"Les presons són el castell de l'oblit. O t'obliden o tu te n'oblides del que passa fora. Nosaltres tenim la funció de posar llums i taquígrafs a la presó", relata Romeva, que la defineix com un "receptacle on s'acumulen molts dels fracassos de la societat". Per tant, interpreta que conèixer la presó serveix per conèixer el país i saber detectar i analitzar aquests fracassos és clau, assegura, per combatre'ls a través d'un projecte polític. La presó doncs, se la prenen com una "eina" i una "palanca de canvi", tant per denunciar el dèficit democràtic que consideren que hi ha a Espanya com per enfortir el projecte de país que defensen. "Sortirem, i sortirem més forts", conclouen.