28
de desembre
del
2018
Actualitzat
a les
15:38h
Des de mitjans de juny, 4.758 persones migrants han arribat a Barcelona, de les quals 3.359 han estat derivades a espais d'atenció humanitària. De fet, aquest divendres, 35 persones han estat ateses al servei d'acollida de la Creu Roja al carrer Tànger. En aquest escenari, el tercer tinent d'alcaldia, Jaume Asens, ha reclamat al president del govern espanyol, Pedro Sánchez, que faci una política "valenta" i compleixi la llei en l'àmbit de l'acollida de persones migrants.
Les persones ateses a la capital catalana prevenen majoritàriament de l'Àfrica subsahariana i han arribat a la ciutat després d'entrar a l'estat espanyol per les costes d'Andalusia. Totes elles han rebut orientació jurídica sobre la seva situació legal, així com informació per demanar asil. També han rebut atenció per facilitar-los menjar i roba.
De les 3.359, 732 han estat allotjades en algun dels equipaments municipals gestionats per la Creu Roja.
Pel que fa a les persones que no han rebut atenció, el consistori assegura que ja tenien persones de referència a Barcelona quan van arribar o bé han rebutjat l'atenció.
Sis milions anuals
Aquest divendres Asens ha insistit que les ciutats no poden abordar "soles" l'arribada de persones migrants i ha fet una crida al govern espanyol i a la Generalitat, tot i que posat el focus sobre l'executiu de Pedro Sánchez. El missatge que la Generalitat continua transmetent al consistori és que no disposa de més recursos i l'Ajuntament entén que és l'estat qui pot oferir respostes més immediates.
Asens ha demanat a la Moncola aixecar la suspensió del Fons estatal d'acollida i integració, previst a la Llei d'Estrangeria i suspès pel PP el 2012. Des de llavors, les altres administracions de l'estat s'han quedat sense els diners del fons i el tinent d'alcaldia ha reclamat a la ministra de Migracions, Magdalena Valerio, que compleixi el seu compromís de desbloquejar-lo. "Des que ho va anunciar a l'estiu, no hem tingut més notícies", ha assegurat Asens.
Segons xifres de l'Ajuntament, la falta de recursos aportats per l'estat suposa a les arques municipals una despesa de sis milions d'euros anual per a la gestió de l'acollida de persones migrants. "Són uns diners que l'estat ens hauria de pagar", ha afirmat Asens.
El tinent d'alcaldia també ha posat l'accent en els diners que l'estat espanyol rep de la Unió Europea per gestionar l'arribada de persones migrants. "El govern espanyol rep milions per atendre persones que es destinen a altres finalitats de forma opaca, com per exemple la construcció de Centres d'Internament d'Estrangers o l'expulsió de migrants", ha dit.
L'Ajuntament de Barcelona també reclama ampliar els protocols de recepció als punts d'arribada, crear un protocol de comunicació entre l'estat i les ciutats per conèixer amb antelació l'arribada de persones i acabar amb les llistes d'espera a les oficines d'asil i estrangeria.
A més, el consistori insisteix en la flexibilització de l'accés als permisos de residència i treball. Segons Asens, la Llei d'Estrangeria és una de les causes de l'exclusió social de les persones migrants, ja que han d'esperar tres anys i disposar d'un contracte d'un any a jornada completa per treballar de manera legal.
Frenar l'extrema dreta
Asens ha volgut llançar un altre missatge polític a Sánchez, demanant-li que "prengui nota" de la irrupció de Vox al Parlament andalús. "Si l’extrema dreta creix és per la falsa sensació d'un problema amb la immigració, quan no el tenim", ha dit.
El tinent d'alcaldia ha assenyalat la "manca de coordinació" en l'acollida de persones arribades a les costes andaluses com un dels fets que ha aplanat el discurs a l'extrema dreta i ha assegurat que l'única manera de frenar el seu ascens és a través de "polítiques valentes".
Les persones ateses a la capital catalana prevenen majoritàriament de l'Àfrica subsahariana i han arribat a la ciutat després d'entrar a l'estat espanyol per les costes d'Andalusia. Totes elles han rebut orientació jurídica sobre la seva situació legal, així com informació per demanar asil. També han rebut atenció per facilitar-los menjar i roba.
De les 3.359, 732 han estat allotjades en algun dels equipaments municipals gestionats per la Creu Roja.
Pel que fa a les persones que no han rebut atenció, el consistori assegura que ja tenien persones de referència a Barcelona quan van arribar o bé han rebutjat l'atenció.
Sis milions anuals
Aquest divendres Asens ha insistit que les ciutats no poden abordar "soles" l'arribada de persones migrants i ha fet una crida al govern espanyol i a la Generalitat, tot i que posat el focus sobre l'executiu de Pedro Sánchez. El missatge que la Generalitat continua transmetent al consistori és que no disposa de més recursos i l'Ajuntament entén que és l'estat qui pot oferir respostes més immediates.
Asens ha demanat a la Moncola aixecar la suspensió del Fons estatal d'acollida i integració, previst a la Llei d'Estrangeria i suspès pel PP el 2012. Des de llavors, les altres administracions de l'estat s'han quedat sense els diners del fons i el tinent d'alcaldia ha reclamat a la ministra de Migracions, Magdalena Valerio, que compleixi el seu compromís de desbloquejar-lo. "Des que ho va anunciar a l'estiu, no hem tingut més notícies", ha assegurat Asens.
Segons xifres de l'Ajuntament, la falta de recursos aportats per l'estat suposa a les arques municipals una despesa de sis milions d'euros anual per a la gestió de l'acollida de persones migrants. "Són uns diners que l'estat ens hauria de pagar", ha afirmat Asens.
El tinent d'alcaldia també ha posat l'accent en els diners que l'estat espanyol rep de la Unió Europea per gestionar l'arribada de persones migrants. "El govern espanyol rep milions per atendre persones que es destinen a altres finalitats de forma opaca, com per exemple la construcció de Centres d'Internament d'Estrangers o l'expulsió de migrants", ha dit.
L'Ajuntament de Barcelona també reclama ampliar els protocols de recepció als punts d'arribada, crear un protocol de comunicació entre l'estat i les ciutats per conèixer amb antelació l'arribada de persones i acabar amb les llistes d'espera a les oficines d'asil i estrangeria.
A més, el consistori insisteix en la flexibilització de l'accés als permisos de residència i treball. Segons Asens, la Llei d'Estrangeria és una de les causes de l'exclusió social de les persones migrants, ja que han d'esperar tres anys i disposar d'un contracte d'un any a jornada completa per treballar de manera legal.
Frenar l'extrema dreta
Asens ha volgut llançar un altre missatge polític a Sánchez, demanant-li que "prengui nota" de la irrupció de Vox al Parlament andalús. "Si l’extrema dreta creix és per la falsa sensació d'un problema amb la immigració, quan no el tenim", ha dit.
El tinent d'alcaldia ha assenyalat la "manca de coordinació" en l'acollida de persones arribades a les costes andaluses com un dels fets que ha aplanat el discurs a l'extrema dreta i ha assegurat que l'única manera de frenar el seu ascens és a través de "polítiques valentes".