anàlisi

Cinc coses que Sánchez ens hauria d'explicar molt bé

El president espanyol compareix aquest divendres a la Moncloa amb un balanç pobre fruit de la precarietat parlamentària. El rumb equívoc amb Catalunya li impedeix aliar-se amb ERC i el PDECat i l'allunya de la dreta

per Ferran Casas i Manresa, 27 de desembre de 2018 a les 22:10 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 27 de desembre de 2018 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Felip VI fa el discurs nadalenc per tancar l'any. I, a falta d'al·locució televisiva formal, el president espanyol fa cada any una roda de premsa a la Moncloa. Pedro Sánchez compareixerà aquest divendres al migdia després del darrer consell de ministres de l'any per autoavaluar-se i donar explicacions sobre el seu primer mig any com a cap de l'executiu. Però, quins són els cinc temes que ens hauria d'explicar millor? Repassem-los.

Procés català

Pedro Sánchez, a la Llotja de Mar Foto: Josep Maria Montaner


El govern de Pedro Sánchez es caracteritza per la política erràtica en relació a Catalunya. Vol dialogar, sí, però no ofereix cap solució al conflicte polític actual. La majoria republicana al Parlament, que sosté el Govern de Quim Torra, topa amb un bloc constitucionalista homogeni a l'hora de dir "no" al dret a decidir i que la sobirania nacional (espanyola) és intocable. Sánchez ha afirmat en diverses ocasions que un nou estatut podria ser la solució, però no concreta fins on està disposat a arribar i quines en serien les línies mestres en assumptes com el finançament, el blindatge competencial o el reconeixement a la realitat nacional catalana. El seu argument -i el del PSC- és que seria automàticament rebutjat. I les dificultats per reformar la Constitució (i donar-hi cabuda) tampoc l'ajuden.

Pere Aragonès i Elsa Artadi dialoguen amb Madrid, ja hi ha hagut dues trobades entre Torra i Sánchez i al gener se celebrarà una altra comissió bilateral, però les trobades no aborden per ara el tema de fons: el dret a decidir. Sánchez vol mantenir oberta la porta del diàleg -fer-ho és el salconduit a obtenir el vot dels catalans a la cambra baixa- i sap que abordar el "conflicte polític" que va admetre la setmana passada és el pas previ a trobar una solució.

Però a l'altra banda hi té els barons del seu partit, atemorits amb la vista posada a les eleccions de maig i la duresa del discurs del PP, Cs i Vox, i això fa que, periòdicament, amagui amb aplicar el 155 o retirar competències en seguretat. El PSOE va avalar la suspensió de l'autogovern i la judicialització i ara paga les conseqüències d'haver presentat la via repressiva com l'única transitable. El cap de l'executiu central hauria de detallar a la societat catalana (i també a l'espanyola) fins on està disposat a arribar i com i si vol o no tenir un relat alternatiu al de les dretes. Les cartes estan ja damunt la taula.
Reformes polítiques

Pedro Sánchez, en la primera sessió de control al Senat. Foto: ACN


Sánchez va prometre un executiu reformista, diligent a l'hora de desconstruir l'obra de govern de Rajoy. La debilitat parlamentària i la titubejant estratègia catalana (que li impedeix comptar per res amb PP i Cs i també estabilitzar la relació amb ERC i el PDECat) fan que el balanç sigui pobre. Sánchez ha optat per mesures populistes i de poc abast i hauria d'explicar quan es concretarà la reforma de la llei Wert -l'avantprojecte de la qual es va aprovar fa dues setmanes- i, sobretot, com atacarà la reforma constitucional. De fet, va donar suport al 155 a canvi d'una comissió d'estudi sobre la reforma que ha quedat en no res perquè ni el PP ni Cs hi han jugat. Als actes del 40 aniversari de la Constitució de 1978, va deixar que fes fortuna el relat més complaent.

La reforma constitucional, que segons deia la ministra Batet només prendre possessió era "urgent", ara pot esperar i limitar-se a retirar els aforaments, una mesura més aviat cosmètica però que pot trobar el suport de la dreta. De la reforma en clau federal ja ni se'n parla. Sí que s'han fet retocs de la llei electoral i s'usarà de nou la llei orgànica del poder judicial per renovar el CGPJ amb el repartiment de cadires entre partits atemptat contra la suposada independència del govern dels magistrats. Serà, però, d'aquí a uns mesos, després de l'incident amb Juan Ignacio Cosidó. La reforma de la llei mordassa no serà tan ambiciosa com es preveia i altres mesures que promulgava a l'oposició, com ara acabar amb les expulsions en calent d'immigrants, semblen descartades.
Finançament autonòmic i local

Quim Torra, Carmen Calvo i Pere Aragonès. Foto: ACN


Quan era a l'oposició, i en els seus primers dies de govern, Sánchez tenia com a prioritat la reforma del sistema de finançament autonòmic, una demanda que intenta liderar el president socialista valencià Ximo Puig. Les comunitats han estat molt perjudicades durant la crisi. El sistema pactat el 2009 es basava en impostos vinculats al consum i al treball (com ara l'IVA, els especials i l'IRPF) i la recessió va fer que es desplomés la recaptació. A més, el govern de Rajoy va ser especialment exigent a l'hora de carregar-los la reducció de dèficit, malgrat que són les que assumeixen el pastís més important de la despesa social amb la sanitat o l'educació al seu pressupost.

Sobre el paper, el finançament autonòmic s'hauria de revisar cada cinc anys (tocava, per tant, el 2014), però Rajoy ja va xutar la pilota endavant incapaç de gestionar els seus barons. I Sánchez va explicar a l'estiu que no s'hi veia amb cor i va fixar la reforma com a mínim per 2020. El retard, per tant, és dels que fan època. Tant el PSOE com el PP tenen presidents autonòmics amb interessos contraposats i Catalunya, que sempre tirava del carro per fer reformes atès que n'és una de les principals perjudicades, ara no està en aquesta batalla política. El govern espanyol ha incrementat una mica el topall de dèficit (del 0,1% al 0,3%, si es retira el poder de veto al Senat) i segueix donant crèdit a les comunitats amb el Fons de Liquiditat Autonòmica que va instaurar Rajoy. No hi ha, però, grans reformes a la vista ni s'han retirat encara els recursos al TC sobre nous impostos que va recórrer Rajoy. El finançament local també dorm el somni dels justos.
Memòria històrica

Lluís Companys i el seu govern a la presó.


El PSOE fa bandera de la memòria històrica quan és a l'oposició, però al govern té problemes per concretar. Felipe González ni ho va intentar, José Luis Rodríguez Zapatero va obrir el meló tímidament i està per veure fins on arriba Sánchez. Per ara, el president espanyol ha optat per una mesura d'enorme pes simbòlic i que es concretarà en breu després que el consell de ministres aprovés un decret llei: exhumarà el cadàver del dictador Francisco Franco i el traurà del Valle de los Caídos. Ha enfurismat la dreta (que a Espanya encara té problemes més que seriosos per condemnar el feixisme) però ha deixat a l'aire altres incògnites.

Amb ERC va assumir el compromís -per assegurar-se que l'exhumació de Franco prosperés- d'anul·lar tots els judicis sumaríssims del franquisme, amb el del president Lluís Companys al capdavant. Per ara el seu govern ha fet un reconeixement a la seva figura, però és una incògnita el mecanisme legal que usarà per anul·lar els consells de guerra perquè el ministeri de Justícia -que s'aferra als pactes de la transició- hi posa pegues legals. El que per ara no impulsa el seu govern és l'exhumació de fosses del franquisme, on hi ha enterrades encara desenes de milers de persones per tota la geografia espanyola. Es va comprometre al setembre a crear un banc d'adn i una oficina per a les víctimes. A Catalunya sí que es fa i la Generalitat ho fa també amb altres governs, com ara el balear.
Reforma laboral
Treballadors d'una fàbrica. Foto: ACN

La gran promesa de Sánchez quan va arribar al govern era derogar la reforma laboral que el PP havia imposat als agents socials. La seva precarietat legislativa i la manca d'acord amb els agents socials ho ha endarrerit. Amb CCOO i UGT ha arribat a un principi d'acord per corregir-ne els aspectius més lesius per als treballadors, però encara no ha aconseguit sumar-hi les patronals i no hi ha una data per fer-lo efectiu. Mentre, el govern va posant alguns pedaços, com ara millorar les prestacions als autònoms a canvi d'un lleu increment en la cotització, sancionar les empreses que tenen falsos autònoms o fomentar la contractació indefinida.

Sánchez ha impulsat un pla de xoc per l'ocupació jove i mesures per combatre el frau. La mesura estrella en l'àmbit laboral ha estat l'increment del salari mínim, que passarà dels 735 als 900 euros (tampoc és cap meravella per als treballadors catalans). Ho va aprovar el passat consell de ministres i, contràriament al que deien el PSOE i Podem, va quedar clar que no era necessari que ERC i el PDECat els aprovessin els pressupostos per fer-ho. La pujada té, però, efectes en sectors com ara els centres de treball especial que caldrà preveure. En l'àmbit social, i relacionat amb l'agenda catalana, el govern del PSOE ha retirat del TC els recursos de Rajoy contra les lleis d'emergència habitacional i de la sanitat universal. Veurem què passa amb la resta.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació